Hukuman rajam untuk zina tertera dalam kitab Taurat
Imam Muslim : 3212حَدَّثَنَا يَحْيَى بْنُ يَحْيَى وَأَبُو بَكْرِ بْنُ أَبِي شَيْبَةَ كِلَاهُمَا عَنْ أَبِي مُعَاوِيَةَ قَالَ يَحْيَى أَخْبَرَنَا أَبُو مُعَاوِيَةَ عَنْ الْأَعْمَشِ عَنْ عَبْدِ اللَّهِ بْنِ مُرَّةَ عَنْ الْبَرَاءِ بْنِ عَازِبٍ قَالَ مُرَّ عَلَى النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ بِيَهُودِيٍّ مُحَمَّمًا مَجْلُودًا فَدَعَاهُمْ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَقَالَ هَكَذَا تَجِدُونَ حَدَّ الزَّانِي فِي كِتَابِكُمْ قَالُوا نَعَمْ فَدَعَا رَجُلًا مِنْ عُلَمَائِهِمْ فَقَالَ أَنْشُدُكَ بِاللَّهِ الَّذِي أَنْزَلَ التَّوْرَاةَ عَلَى مُوسَى أَهَكَذَا تَجِدُونَ حَدَّ الزَّانِي فِي كِتَابِكُمْ قَالَ لَا وَلَوْلَا أَنَّكَ نَشَدْتَنِي بِهَذَا لَمْ أُخْبِرْكَ نَجِدُهُ الرَّجْمَ وَلَكِنَّهُ كَثُرَ فِي أَشْرَافِنَا فَكُنَّا إِذَا أَخَذْنَا الشَّرِيفَ تَرَكْنَاهُ وَإِذَا أَخَذْنَا الضَّعِيفَ أَقَمْنَا عَلَيْهِ الْحَدَّ قُلْنَا تَعَالَوْا فَلْنَجْتَمِعْ عَلَى شَيْءٍ نُقِيمُهُ عَلَى الشَّرِيفِ وَالْوَضِيعِ فَجَعَلْنَا التَّحْمِيمَ وَالْجَلْدَ مَكَانَ الرَّجْمِ فَقَالَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ اللَّهُمَّ إِنِّي أَوَّلُ مَنْ أَحْيَا أَمْرَكَ إِذْ أَمَاتُوهُ فَأَمَرَ بِهِ فَرُجِمَ فَأَنْزَلَ اللَّهُ عَزَّ وَجَلَّ { يَا أَيُّهَا الرَّسُولُ لَا يَحْزُنْكَ الَّذِينَ يُسَارِعُونَ فِي الْكُفْرِ } إِلَى قَوْلِهِ { إِنْ أُوتِيتُمْ هَذَا فَخُذُوهُ } يَقُولُ ائْتُوا مُحَمَّدًا صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَإِنْ أَمَرَكُمْ بِالتَّحْمِيمِ وَالْجَلْدِ فَخُذُوهُ وَإِنْ أَفْتَاكُمْ بِالرَّجْمِ فَاحْذَرُوا فَأَنْزَلَ اللَّهُ تَعَالَى { وَمَنْ لَمْ يَحْكُمْ بِمَا أَنْزَلَ اللَّهُ فَأُولَئِكَ هُمْ الْكَافِرُونَ } { وَمَنْ لَمْ يَحْكُمْ بِمَا أَنْزَلَ اللَّهُ فَأُولَئِكَ هُمْ الظَّالِمُونَ } { وَمَنْ لَمْ يَحْكُمْ بِمَا أَنْزَلَ اللَّهُ فَأُولَئِكَ هُمْ الْفَاسِقُونَ } فِي الْكُفَّارِ كُلُّهَا حَدَّثَنَا ابْنُ نُمَيْرٍ وَأَبُو سَعِيدٍ الْأَشَجُّ قَالَا حَدَّثَنَا وَكِيعٌ حَدَّثَنَا الْأَعْمَشُ بِهَذَا الْإِسْنَادِ نَحْوَهُ إِلَى قَوْلِهِ فَأَمَرَ بِهِ النَّبِيُّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَرُجِمَ وَلَمْ يَذْكُرْ مَا بَعْدَهُ مِنْ نُزُولِ الْآيَةِ
G’ha dit [Yahya bin Yahya] e [Abu Bakr bin Abu Syaibah] tüt i dü de [Abu Mu’awiyah], [Yahya] g’ha dit; g’ha informà [Abu Mu'awiyah] de [Al A'masy] de [Abdullah bin Murrah] de [Al Barra' bin 'Azib] che g'ha dit: 'Una volta un ebreo che l'era dipint neger e picà l'è passà davaant del Profeta, e dopu g'ha ciamà el puniziun? g’han rispost: “Sì, l’è giüst”. Poeu g’ha ciamà un òmm che l’era un di luur stüdius, g’ha dumandà: “Spero che giurirà in del nomm de Allah che g’ha mandà giò la Torah a Mosé, l’è verament chesta la puniziun per l’adulteri che truvi in del tò liber de la Torah?” lü g’ha rispost: “No, se te m’avessi minga giurà in del nomm de Allah, te g’heves minga ditt la verità. E quel che savèm in de la Torah, la puniziun l’è la lapidaziun, ma de solet chesta puniziun la se aplica minga ai noster funziunari, se quei cattà sun funziunari, alura la lasem inscì, ma se quei cattà sun gent piscinin alura fasem rispetà la legg segunt la Torah. A la fin g’hem avü una deliberaziun, discutend di legg che pudem fär aplicà per i funziunari e la gent comun. Poeu g’hem decidü de facch negher el corp e de sbatt l’adultero cuma sostitut de la lapidaziun. Dopu che l’òmm g’ha finì de parlà, el Profeta sallallaahu ‘alaihi wasallam g’ha dì: “O Allah, defatt sun stà el primo a fàch rivif la tò sunna dopu che g’han abolì el cumand”. Dopu, g’ha urdinà che l’ebreo che g’ha commess l’adulteri l’era cundannà a vèss lapidà, e dopu Allah ‘azza wajalla g’ha rivelà el verset: “O messagger, sentite minga trist, per quei che se precipitan vers l’incredulità -fin a la sò parolla- Se chestu l’è dà a ti, alura acetal-’ - Q. Al Maida: 41-. I ebrei g’han dì: “Veni a Mahomed shallallahu ‘alaihi wasallam, se lü decide de punir-t s’è negher el tò corp e vèss flagelà, alura acetal, ma se lü te dà una fatwa lapidand, alura stà atent. Donca Allah Ta'ala l'ha rivelad el verset: '-Qualsessia qe al judica miga per vergot qe Allah l'ha rivelad, alora inn increduls. E chi giudica minga per quaicoss che Allah g’ha rivelà, alura l’è malfattor. E chi giudica no per quaicoss che Allah g’ha mandà giò, alura sun gent malvagi -Qs. Al Maidah: 44-47-. Chestu l’è valid anca per tüt i incredul. L’è stà dit che [Ibn Numair] e [Abu Sa’id Al Asyaj] g’han dì tücc dü; l’ha diit [Waki’] l’ha diit [Al A’masy] cond un isnad compagn a’l pont de dir: ‘Dopu el Profeta sallallaahu ‘alaihi wasallam l’ha urdinad de vesser lapidad, e a la fin l’è stait lapidad’. E la menziona miga nient despœ come la rivelazion del verset”.