Nabi tidak tahu apa yang terjadi dengan Aisyah pada peristiwa fitnah bohong, sampai turun ayat membelanya

حَدَّثَنَا يَحْيَى بْنُ بُكَيْرٍ حَدَّثَنَا اللَّيْثُ عَنْ يُونُسَ عَنْ ابْنِ شِهَابٍ قَالَ أَخْبَرَنِي عُرْوَةُ بْنُ الزُّبَيْرِ وَسَعِيدُ بْنُ الْمُسَيَّبِ وَعَلْقَمَةُ بْنُ وَقَّاصٍ وَعُبَيْدُ اللَّهِ بْنُ عَبْدِ اللَّهِ بْنِ عُتْبَةَ بْنِ مَسْعُودٍ عَنْ حَدِيثِ عَائِشَةَ رَضِيَ اللَّهُ عَنْهَا زَوْجِ النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ حِينَ قَالَ لَهَا أَهْلُ الْإِفْكِ مَا قَالُوا فَبَرَّأَهَا اللَّهُ مِمَّا قَالُوا وَكُلٌّ حَدَّثَنِي طَائِفَةً مِنْ الْحَدِيثِ وَبَعْضُ حَدِيثِهِمْ يُصَدِّقُ بَعْضًا وَإِنْ كَانَ بَعْضُهُمْ أَوْعَى لَهُ مِنْ بَعْضٍ الَّذِي حَدَّثَنِي عُرْوَةُ عَنْ عَائِشَةَ رَضِيَ اللَّهُ عَنْهَا أَنَّ عَائِشَةَ رَضِيَ اللَّهُ عَنْهَا زَوْجَ النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَالَتْكَانَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ إِذَا أَرَادَ أَنْ يَخْرُجَ أَقْرَعَ بَيْنَ أَزْوَاجِهِ فَأَيَّتُهُنَّ خَرَجَ سَهْمُهَا خَرَجَ بِهَا رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ مَعَهُ قَالَتْ عَائِشَةُ فَأَقْرَعَ بَيْنَنَا فِي غَزْوَةٍ غَزَاهَا فَخَرَجَ سَهْمِي فَخَرَجْتُ مَعَ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ بَعْدَمَا نَزَلَ الْحِجَابُ فَأَنَا أُحْمَلُ فِي هَوْدَجِي وَأُنْزَلُ فِيهِ فَسِرْنَا حَتَّى إِذَا فَرَغَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ مِنْ غَزْوَتِهِ تِلْكَ وَقَفَلَ وَدَنَوْنَا مِنْ الْمَدِينَةِ قَافِلِينَ آذَنَ لَيْلَةً بِالرَّحِيلِ فَقُمْتُ حِينَ آذَنُوا بِالرَّحِيلِ فَمَشَيْتُ حَتَّى جَاوَزْتُ الْجَيْشَ فَلَمَّا قَضَيْتُ شَأْنِي أَقْبَلْتُ إِلَى رَحْلِي فَإِذَا عِقْدٌ لِي مِنْ جَزْعِ ظَفَارِ قَدْ انْقَطَعَ فَالْتَمَسْتُ عِقْدِي وَحَبَسَنِي ابْتِغَاؤُهُ وَأَقْبَلَ الرَّهْطُ الَّذِينَ كَانُوا يَرْحَلُونَ لِي فَاحْتَمَلُوا هَوْدَجِي فَرَحَلُوهُ عَلَى بَعِيرِي الَّذِي كُنْتُ رَكِبْتُ وَهُمْ يَحْسِبُونَ أَنِّي فِيهِ وَكَانَ النِّسَاءُ إِذْ ذَاكَ خِفَافًا لَمْ يُثْقِلْهُنَّ اللَّحْمُ إِنَّمَا تَأْكُلُ الْعُلْقَةَ مِنْ الطَّعَامِ فَلَمْ يَسْتَنْكِرْ الْقَوْمُ خِفَّةَ الْهَوْدَجِ حِينَ رَفَعُوهُ وَكُنْتُ جَارِيَةً حَدِيثَةَ السِّنِّ فَبَعَثُوا الْجَمَلَ وَسَارُوا فَوَجَدْتُ عِقْدِي بَعْدَمَا اسْتَمَرَّ الْجَيْشُ فَجِئْتُ مَنَازِلَهُمْ وَلَيْسَ بِهَا دَاعٍ وَلَا مُجِيبٌ فَأَمَمْتُ مَنْزِلِي الَّذِي كُنْتُ بِهِ وَظَنَنْتُ أَنَّهُمْ سَيَفْقِدُونِي فَيَرْجِعُونَ إِلَيَّ فَبَيْنَا أَنَا جَالِسَةٌ فِي مَنْزِلِي غَلَبَتْنِي عَيْنِي فَنِمْتُ وَكَانَ صَفْوَانُ بْنُ الْمُعَطَّلِ السُّلَمِيُّ ثُمَّ الذَّكْوَانِيُّ مِنْ وَرَاءِ الْجَيْشِ فَأَدْلَجَ فَأَصْبَحَ عِنْدَ مَنْزِلِي فَرَأَى سَوَادَ إِنْسَانٍ نَائِمٍ فَأَتَانِي فَعَرَفَنِي حِينَ رَآنِي وَكَانَ رَآنِي قَبْلَ الْحِجَابِ فَاسْتَيْقَظْتُ بِاسْتِرْجَاعِهِ حِينَ عَرَفَنِي فَخَمَّرْتُ وَجْهِي بِجِلْبَابِي وَ وَاللَّهِ مَا كَلَّمَنِي كَلِمَةً وَلَا سَمِعْتُ مِنْهُ كَلِمَةً غَيْرَ اسْتِرْجَاعِهِ حَتَّى أَنَاخَ رَاحِلَتَهُ فَوَطِئَ عَلَى يَدَيْهَا فَرَكِبْتُهَا فَانْطَلَقَ يَقُودُ بِي الرَّاحِلَةَ حَتَّى أَتَيْنَا الْجَيْشَ بَعْدَمَا نَزَلُوا مُوغِرِينَ فِي نَحْرِ الظَّهِيرَةِ فَهَلَكَ مَنْ هَلَكَ وَكَانَ الَّذِي تَوَلَّى الْإِفْكَ عَبْدَ اللَّهِ بْنَ أُبَيٍّ ابْنَ سَلُولَ فَقَدِمْنَا الْمَدِينَةَ فَاشْتَكَيْتُ حِينَ قَدِمْتُ شَهْرًا وَالنَّاسُ يُفِيضُونَ فِي قَوْلِ أَصْحَابِ الْإِفْكِ لَا أَشْعُرُ بِشَيْءٍ مِنْ ذَلِكَ وَهُوَ يَرِيبُنِي فِي وَجَعِي أَنِّي لَا أَعْرِفُ مِنْ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ اللَّطَفَ الَّذِي كُنْتُ أَرَى مِنْهُ حِينَ أَشْتَكِي إِنَّمَا يَدْخُلُ عَلَيَّ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَيُسَلِّمُ ثُمَّ يَقُولُ كَيْفَ تِيكُمْ ثُمَّ يَنْصَرِفُ فَذَاكَ الَّذِي يَرِيبُنِي وَلَا أَشْعُرُ بِالشَّرِّ حَتَّى خَرَجْتُ بَعْدَمَا نَقَهْتُ فَخَرَجَتْ مَعِي أُمُّ مِسْطَحٍ قِبَلَ الْمَنَاصِعِ وَهُوَ مُتَبَرَّزُنَا وَكُنَّا لَا نَخْرُجُ إِلَّا لَيْلًا إِلَى لَيْلٍ وَذَلِكَ قَبْلَ أَنْ نَتَّخِذَ الْكُنُفَ قَرِيبًا مِنْ بُيُوتِنَا وَأَمْرُنَا أَمْرُ الْعَرَبِ الْأُوَلِ فِي التَّبَرُّزِ قِبَلَ الْغَائِطِ فَكُنَّا نَتَأَذَّى بِالْكُنُفِ أَنْ نَتَّخِذَهَا عِنْدَ بُيُوتِنَا فَانْطَلَقْتُ أَنَا وَأُمُّ مِسْطَحٍ وَهِيَ ابْنَةُ أَبِي رُهْمِ بْنِ عَبْدِ مَنَافٍ وَأُمُّهَا بِنْتُ صَخْرِ بْنِ عَامِرٍ خَالَةُ أَبِي بَكْرٍ الصِّدِّيقِ وَابْنُهَا مِسْطَحُ بْنُ أُثَاثَةَ فَأَقْبَلْتُ أَنَا وَأُمُّ مِسْطَحٍ قِبَلَ بَيْتِي وَقَدْ فَرَغْنَا مِنْ شَأْنِنَا فَعَثَرَتْ أُمُّ مِسْطَحٍ فِي مِرْطِهَا فَقَالَتْ تَعِسَ مِسْطَحٌ فَقُلْتُ لَهَا بِئْسَ مَا قُلْتِ أَتَسُبِّينَ رَجُلًا شَهِدَ بَدْرًا قَالَتْ أَيْ هَنْتَاهْ أَوَلَمْ تَسْمَعِي مَا قَالَ قَالَتْ قُلْتُ وَمَا قَالَ فَأَخْبَرَتْنِي بِقَوْلِ أَهْلِ الْإِفْكِ فَازْدَدْتُ مَرَضًا عَلَى مَرَضِي فَلَمَّا رَجَعْتُ إِلَى بَيْتِي وَدَخَلَ عَلَيَّ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ تَعْنِي سَلَّمَ ثُمَّ قَالَ كَيْفَ تِيكُمْ فَقُلْتُ أَتَأْذَنُ لِي أَنْ آتِيَ أَبَوَيَّ قَالَتْ وَأَنَا حِينَئِذٍ أُرِيدُ أَنْ أَسْتَيْقِنَ الْخَبَرَ مِنْ قِبَلِهِمَا قَالَتْ فَأَذِنَ لِي رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَجِئْتُ أَبَوَيَّ فَقُلْتُ لِأُمِّي يَا أُمَّتَاهْ مَا يَتَحَدَّثُ النَّاسُ قَالَتْ يَا بُنَيَّةُ هَوِّنِي عَلَيْكِ فَوَاللَّهِ لَقَلَّمَا كَانَتْ امْرَأَةٌ قَطُّ وَضِيئَةٌ عِنْدَ رَجُلٍ يُحِبُّهَا وَلَهَا ضَرَائِرُ إِلَّا كَثَّرْنَ عَلَيْهَا قَالَتْ فَقُلْتُ سُبْحَانَ اللَّهِ أَوَلَقَدْ تَحَدَّثَ النَّاسُ بِهَذَا قَالَتْ فَبَكَيْتُ تِلْكَ اللَّيْلَةَ حَتَّى أَصْبَحْتُ لَا يَرْقَأُ لِي دَمْعٌ وَلَا أَكْتَحِلُ بِنَوْمٍ حَتَّى أَصْبَحْتُ أَبْكِي فَدَعَا رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ عَلِيَّ بْنَ أَبِي طَالِبٍ وَأُسَامَةَ بْنَ زَيْدٍ رَضِيَ اللَّهُ عَنْهُمَا حِينَ اسْتَلْبَثَ الْوَحْيُ يَسْتَأْمِرُهُمَا فِي فِرَاقِ أَهْلِهِ قَالَتْ فَأَمَّا أُسَامَةُ بْنُ زَيْدٍ فَأَشَارَ عَلَى رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ بِالَّذِي يَعْلَمُ مِنْ بَرَاءَةِ أَهْلِهِ وَبِالَّذِي يَعْلَمُ لَهُمْ فِي نَفْسِهِ مِنْ الْوُدِّ فَقَالَ يَا رَسُولَ اللَّهِ أَهْلَكَ وَلَا نَعْلَمُ إِلَّا خَيْرًا وَأَمَّا عَلِيُّ بْنُ أَبِي طَالِبٍ فَقَالَ يَا رَسُولَ اللَّهِ لَمْ يُضَيِّقْ اللَّهُ عَلَيْكَ وَالنِّسَاءُ سِوَاهَا كَثِيرٌ وَإِنْ تَسْأَلْ الْجَارِيَةَ تَصْدُقْكَ قَالَتْ فَدَعَا رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ بَرِيرَةَ فَقَالَ أَيْ بَرِيرَةُ هَلْ رَأَيْتِ مِنْ شَيْءٍ يَرِيبُكِ قَالَتْ بَرِيرَةُ لَا وَالَّذِي بَعَثَكَ بِالْحَقِّ إِنْ رَأَيْتُ عَلَيْهَا أَمْرًا أَغْمِصُهُ عَلَيْهَا أَكْثَرَ مِنْ أَنَّهَا جَارِيَةٌ حَدِيثَةُ السِّنِّ تَنَامُ عَنْ عَجِينِ أَهْلِهَا فَتَأْتِي الدَّاجِنُ فَتَأْكُلُهُ فَقَامَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَاسْتَعْذَرَ يَوْمَئِذٍ مِنْ عَبْدِ اللَّهِ بْنِ أُبَيٍّ ابْنِ سَلُولَ قَالَتْ فَقَالَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَهُوَ عَلَى الْمِنْبَرِ يَا مَعْشَرَ الْمُسْلِمِينَ مَنْ يَعْذِرُنِي مِنْ رَجُلٍ قَدْ بَلَغَنِي أَذَاهُ فِي أَهْلِ بَيْتِي فَوَاللَّهِ مَا عَلِمْتُ عَلَى أَهْلِي إِلَّا خَيْرًا وَلَقَدْ ذَكَرُوا رَجُلًا مَا عَلِمْتُ عَلَيْهِ إِلَّا خَيْرًا وَمَا كَانَ يَدْخُلُ عَلَى أَهْلِي إِلَّا مَعِي فَقَامَ سَعْدُ بْنُ مُعَاذٍ الْأَنْصَارِيُّ فَقَالَ يَا رَسُولَ اللَّهِ أَنَا أَعْذِرُكَ مِنْهُ إِنْ كَانَ مِنْ الْأَوْسِ ضَرَبْتُ عُنُقَهُ وَإِنْ كَانَ مِنْ إِخْوَانِنَا مِنْ الْخَزْرَجِ أَمَرْتَنَا فَفَعَلْنَا أَمْرَكَ قَالَتْ فَقَامَ سَعْدُ بْنُ عُبَادَةَ وَهُوَ سَيِّدُ الْخَزْرَجِ وَكَانَ قَبْلَ ذَلِكَ رَجُلًا صَالِحًا وَلَكِنْ احْتَمَلَتْهُ الْحَمِيَّةُ فَقَالَ لِسَعْدٍ كَذَبْتَ لَعَمْرُ اللَّهِ لَا تَقْتُلُهُ وَلَا تَقْدِرُ عَلَى قَتْلِهِ فَقَامَ أُسَيْدُ بْنُ حُضَيْرٍ وَهُوَ ابْنُ عَمِّ سَعْدِ بْنِ مُعَاذٍ فَقَالَ لِسَعْدِ بْنِ عُبَادَةَ كَذَبْتَ لَعَمْرُ اللَّهِ لَنَقْتُلَنَّهُ فَإِنَّكَ مُنَافِقٌ تُجَادِلُ عَنْ الْمُنَافِقِينَ فَتَثَاوَرَ الْحَيَّانِ الْأَوْسُ وَالْخَزْرَجُ حَتَّى هَمُّوا أَنْ يَقْتَتِلُوا وَرَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَائِمٌ عَلَى الْمِنْبَرِ فَلَمْ يَزَلْ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ يُخَفِّضُهُمْ حَتَّى سَكَتُوا وَسَكَتَ قَالَتْ فَبَكَيْتُ يَوْمِي ذَلِكَ لَا يَرْقَأُ لِي دَمْعٌ وَلَا أَكْتَحِلُ بِنَوْمٍ قَالَتْ فَأَصْبَحَ أَبَوَايَ عِنْدِي وَقَدْ بَكَيْتُ لَيْلَتَيْنِ وَيَوْمًا لَا أَكْتَحِلُ بِنَوْمٍ وَلَا يَرْقَأُ لِي دَمْعٌ يَظُنَّانِ أَنَّ الْبُكَاءَ فَالِقٌ كَبِدِي قَالَتْ فَبَيْنَمَا هُمَا جَالِسَانِ عِنْدِي وَأَنَا أَبْكِي فَاسْتَأْذَنَتْ عَلَيَّ امْرَأَةٌ مِنْ الْأَنْصَارِ فَأَذِنْتُ لَهَا فَجَلَسَتْ تَبْكِي مَعِي قَالَتْ فَبَيْنَا نَحْنُ عَلَى ذَلِكَ دَخَلَ عَلَيْنَا رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَسَلَّمَ ثُمَّ جَلَسَ قَالَتْ وَلَمْ يَجْلِسْ عِنْدِي مُنْذُ قِيلَ مَا قِيلَ قَبْلَهَا وَقَدْ لَبِثَ شَهْرًا لَا يُوحَى إِلَيْهِ فِي شَأْنِي قَالَتْ فَتَشَهَّدَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ حِينَ جَلَسَ ثُمَّ قَالَ أَمَّا بَعْدُ يَا عَائِشَةُ فَإِنَّهُ قَدْ بَلَغَنِي عَنْكِ كَذَا وَكَذَا فَإِنْ كُنْتِ بَرِيئَةً فَسَيُبَرِّئُكِ اللَّهُ وَإِنْ كُنْتِ أَلْمَمْتِ بِذَنْبٍ فَاسْتَغْفِرِي اللَّهَ وَتُوبِي إِلَيْهِ فَإِنَّ الْعَبْدَ إِذَا اعْتَرَفَ بِذَنْبِهِ ثُمَّ تَابَ إِلَى اللَّهِ تَابَ اللَّهُ عَلَيْهِ قَالَتْ فَلَمَّا قَضَى رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ مَقَالَتَهُ قَلَصَ دَمْعِي حَتَّى مَا أُحِسُّ مِن

Yahya bin Bukair ens va narrar que Al-Laith ens va narrar de Yunus d'Ibn Shihab, qui va dir: Urwah bin Az-Zubair, Sa'id bin Al-Musayyab, Al-Qamah bin Waqqas i Ubaidullah bin Abdullah bin Utbah bin Mas'ud em van narrar d'Aisha, l'esposa del Profeta (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell), quan la gent que la calumniava va difondre xafarderies sobre ella amb tot el que deien, Al·là va deixar clar que estava lliure d'aquesta acusació. Un grup de persones em van narrar en grups, algunes d'elles acceptant la història de l'incident dels altres, de manera que la història semblava forta, fins que vaig memoritzar les paraules de cadascuna d'elles que em van explicar i algunes de les històries van confirmar les altres. Urwah em va narrar d'Aisha, l'esposa del Profeta (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell), qui va dir: que quan el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) volia viatjar, sortejava entre les seves esposes. Qui sortís, anava amb el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell). Aisha va dir: "Aleshores va sortír entre nosaltres en una batalla i la meva fletxa va ser treta, així que vaig anar amb el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell). Això va passar després que es revelés el vers sobre el hijab. Aleshores em van portar a la meva maleta. A la meitat del viatge, vaig baixar fins que el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va acabar una batalla i va tornar a Medina. Una nit estava amb un grup de musulmans. Quan es van adormir, em vaig aixecar i vaig caminar fins que vaig estar davant d'ells. Després d'acabar els meus assumptes, em vaig tornar a unir al grup de musulmans. Quan em vaig tocar el pit, va resultar que el meu collaret, que provenia de Dhafar, Iemen, estava trencat. Així que vaig tornar i vaig buscar el meu collaret, i la recerca em va fer endarrerir. I un grup de persones que portaven el meu sac van sortir, van caminar col·locant el meu sac al meu camell que solia muntar. Pensaven que ja hi era a dins". Aisha va dir; «En aquell moment, les seves dones eren primes i lleugeres, perquè mai menjaven carn. Tanmateix, només menjaven menjar lleuger. Així doncs, ningú sospitava del pes del sac quan caminaven i l'aixecaven. A més, en aquell moment jo encara era petit. Finalment, van agafar els seus camells i van caminar, van continuar el viatge. Vaig trobar el meu collaret quan l'exèrcit havia passat. Així doncs, quan vaig arribar al seu seient, ningú va trucar ni ningú va respondre. Aleshores vaig tornar al meu seient que havia fet originalment. Esperava que hi hagués gent, de l'exèrcit musulmà, que em trobés i tornés a recollir-me. Quan em vaig asseure al meu seient, em vaig sentir son i em vaig adormir. Mentre Safwan bin Mu'atthal Assalami i la gent de Dhakwan es van quedar darrere de l'exèrcit, comprovant si algú s'havia quedat enrere. Van caminar al vespre i al matí van arribar al meu seient. Safwan bin Al Mu'atthal Assalami va veure algú que encara dormia, així que va venir cap a mi i em va reconèixer quan em va veure.» Perquè m'havia vist abans que fos obligatori portar hijab. Immediatament em vaig despertar i el vaig sentir dir istirja' - dient, inna lillahi wa inna ilaihi raji'un - quan em va reconèixer. Immediatament em vaig tapar la cara amb el hijab. Per Al·là, no va dir ni una paraula i no vaig sentir ni una sola paraula excepte la seva istirja'. Finalment va baixar el seu camell i jo hi vaig muntar. Aleshores va anar i va conduir el camell - que jo muntava - fins que vam aconseguir atrapar l'exèrcit de musulmans després que haguessin descansat a la platja d'Azhshariah. Ai de la persona que havia sospitat dels meus assumptes. En aquell moment, la persona que més va orquestrar els xafarderies va ser Abdullah bin Ubay bin Salul. Finalment, vaig arribar a Medina. Després de la nostra arribada, de sobte vaig emmalaltir durant gairebé un mes, mentre la gent continuava parlant d'acusacions - dirigides a mi -, tot i que no tenia ganes de fer-ho gens. Així que fins i tot va dubtar de la meva malaltia. Ja no sentia la gentilesa del Missatger d'Al·là, que la pau sigui amb ell, que havia vist d'ell abans. Quan estava malalt, el Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, va entrar i em va saludar preguntant: "I tu?". Va ser com si en aquell moment dubtés de mi, mentre que jo no sentia que hagués fet res dolent. Després de sentir que començava a recuperar-me, vaig sortir amb Umm Misthah a un lloc tancat per defecar, no sortíem mai excepte a la nit fins que tornava a la nit. El lloc tancat es va fer a prop de les nostres cases. Els nostres assumptes són com els predecessors dels àrabs, solíem fer un lloc tancat per defecar a casa. Aleshores, Umm Misthah i jo -ella és la seva filla Abi Ruhmi bin Al Muthallib bin Abdi Manaf i la seva mare és la seva filla Shakhri bin Amir, la seva tia Abu Bakr ash Sidiq i el seu fill és Misthah bin Utsabah bin Abbad bin Al Muthallib- vam tornar a casa meva després que els nostres assumptes haguessin acabat. En aquell moment, Umm Misthah va relliscar perquè va trepitjar o es va enganxar a la seva roba. En aquell moment va dir: "Ai de Misthah". Li vaig preguntar: "Que lleig que has dit, critiques la gent que va participar a la batalla de Badr". Ell va dir: "Sí, no has sentit el que ha dit?". Vaig dir: "Què ha dit?". Aleshores em va informar amb les paraules dels que m'acusaven. En aquell moment em vaig posar pitjor i quan vaig tornar a casa meva, el Rasul'llah, sallallahu 'alaihi wa sallam, em va rebre i em va saludar. Aleshores em va dir: "Com estàs?". Vaig dir: "Em permets visitar els meus pares?", va dir; "En aquell moment volia confirmar la notícia de tots dos". Finalment, el Missatger d'Al·là, la pau i les benediccions siguin amb ell, m'ho va permetre. Aleshores vaig anar a casa dels meus pares i vaig preguntar a la meva mare: "Oh, mare meva, de què parla la gent?", va respondre; «Oh, fill meu, que els teus assumptes siguin fàcils, per l'amor de Déu, no hi ha cap dona que estigui clarament amb l'home que l'estima mentre l'home té una altra esposa, tret que augmentin les acusacions contra la dona», va dir; «Glòria a Déu, és això del que parla la gent?», va dir; «Aquella nit també vaig plorar, fins que l'endemà al matí les meves llàgrimes ja no podien fluir perquè totes havien desaparegut i no em vaig moure quan dormia. Al matí, vaig seguir plorant. I, en aquell moment, el Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, va cridar a Ali bin Abi Talib i Usamah bin Zaid per convidar-los a consultar per separar la seva dona sempre que la revelació no fos revelada. Aisha va dir: «Pel que fa a Usamah bin Zaid, va aconsellar el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) amb el que sabia, és a dir, la distància de la seva dona d'aquest acte i el que sabia de la naturalesa del seu amor per ell. Usamah va dir: «Oh Missatger d'Al·là! Són les vostres esposes, no coneixem res més que bondat».» Quant a Ali bin Abi Talib, va dir: "Al·là Totpoderós no et donarà dificultats i hi ha moltes altres dones a més d'ella. I, de fet, si preguntes al teu esclau, segurament serà sincer". Aisha va dir: "Aleshores el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va cridar a Barirah, li va preguntar: "Oh Barirah! Veus alguna cosa que et faci dubtar sobre Aisha?" Barirah va dir: "Per Aquell que t'ha enviat amb la veritat, si veig alguna cosa dolenta en ella, va ser només quan encara era jove, quan es va adormir mentre esperava que la massa fos pastada a la seva família, llavors un animal domesticat va venir i se la va menjar". Aleshores el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) es va aixecar i va demanar un argument a un home anomenat Abdullah bin Ubay bin Salul. Quan el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) era al púlpit, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: "Oh, tots els musulmans, qui em donarà un argument d'un home que ha perjudicat la meva família?" Per Al·là, no conec res de la meva família excepte la bondat. M'han parlat d'un home de qui no conec res més que la bondat. I ningú ha conegut la meva dona excepte que ell estigui amb mi.' Sa'ad bin Mu'adh Al Ansari va dir: 'Oh Missatger d'Al·là! T'ajudaré. D'acord, si qui ha difós l'assumpte és dels Banu Aus, li tallaré el coll, però si és dels nostres germans dels Banu Khazraj, si us plau, ordena'ns que complim la teva ordre.' Immediatament, Sa'ad bin Ubadah -era el líder dels Banu Khazraj, era un home just. Tanmateix, encara tenia una actitud fanàtica- va dir a Sa'ad bin Mu'ad: 'Per Al·là, no el podràs matar i no el podràs matar'. Aleshores Usaid bin Hudlair es va aixecar, que era el nebot de Sa'ad bin Mu'adz, i va dir a Sa'ad bin Ubadah: 'Estàs mentint, el matarem perquè ets un hipòcrita que debat amb hipòcrites'. La situació es va anar tensant cada cop més entre els Aus i els Khazraj, fins que van voler matar-se mútuament mentre el Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, encara era dret al púlpit. Aleshores, el Missatger d'Al·là, que la pau i les benediccions siguin amb ell, els va calmar, fins que van callar i ell va callar. Aquell dia, vaig plorar fins que se'm van acabar les llàgrimes i no vaig portar delineador d'ulls quan vaig dormir. La nit següent, encara vaig plorar fins a morir i no vaig portar delineador d'ulls quan vaig dormir. Els meus dos pares pensaven que el meu plor em faria mal al cor. Aishah va actuar; «Llavors tots dos es van asseure al meu costat mentre jo continuava plorant. En aquell moment, hi havia una dona Ansar que em va demanar permís per veure'm, i li ho vaig permetre. Es va asseure i va plorar amb mi. Quan estàvem en aquest estat, el Missatger d'Al·là (la pau i les benediccions d'Al·là siguin amb ell) va venir a nosaltres, ens va saludar i es va asseure. Va dir: "No s'ha assegut amb mi durant un mes des que no li van revelar la revelació sobre els meus assumptes". Ell va dir: "El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) també va testificar i ens va saludar mentre estàvem asseguts. Va dir: "Aleshores, oh Aisha, m'han arribat aquestes notícies. Si te n'estalvies perquè no ho has fet, que Al·là Totpoderós te'n guardi. Però si comets aquest pecat, demana perdó a Al·là i penedeix-te'n. Per a un servent que reconeix el seu pecat i es penedeix, Al·là acceptarà el seu penediment". Aisha va dir: "Quan el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va acabar de parlar, les meves llàgrimes van començar a brollar més i més fins que ja no podia sentir les gotes de llàgrimes". Vaig dir al meu pare: "Respon el que el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) ha dit sobre mi". El meu pare va dir: "No ho sé, per Al·là, no parlaré amb el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell)". Aleshores vaig dir a la meva mare: "Respon el que el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) ha dit sobre mi!". La meva mare va dir: «Per Al·là, no sé què dir al Missatger d'Al·là (que la pau i les benediccions d'Al·là siguin amb ell)». L'Aisha va dir: «Jo vaig dir: «Sóc una noia jove, no llegeixo gaire l'Alcorà. Per Al·là, sé que has sentit això fins que et sents segur i hi creus. Si et dic que estic lluny d'aquest acte i Al·là Totpoderós sap que estic lluny d'aquest acte, tampoc no m'ho creuràs. Si et confesso alguna cosa, mentre que Al·là Totpoderós sap que estic lluny d'aquest acte, segurament em creuràs. Per Al·là, no hi ha cap paraula entre mi i tu, excepte el que va dir Abu Yusuf: «La paciència és bona i Al·là és el lloc on buscar ajuda contra el que acuseu». L'Aisha va dir: «Llavors vaig canviar de posició, em vaig estirar al llit». Ell va dir: «Per Al·là, en aquell moment sabia que estava lluny d'aquest acte, i Al·là Azzawajalla em mantindria allunyat perquè estava lluny d'aquest acte. Tanmateix, per Al·là, no vaig pensar que una revelació em vindria sobre...» assumpte. I, de fet, vaig sentir que el meu assumpte semblava més trivial que Allah Azza wa jallah parlant-me amb una revelació que havia estat llegida. Tanmateix, només esperava que en el somni del Missatger d'Allah, sallallaahu 'alaihi wa sallam, es mostrés que Allah Azzawajalla em va mantenir allunyat d'aquest acte". Aisha va dir: "Per Allah, el Missatger d'Allah, sallallaahu 'alaihi wa sallam, no va deixar la seva reunió, i ningú de la gent de la casa va marxar fins que Allah Azzawajalla va enviar una revelació al seu Profeta. Així doncs, la seva condició va canviar, com sol passar quan arriba una revelació, la seva suor va continuar fluint tot i que era hivern. Això va ser a causa de la severitat de la paraula que li havia estat enviada". Aisha va dir: "Quan el Missatger d'Allah (pau i benediccions d'Allah siguin amb ell) va rebre la bona notícia, va riure i el primer que va dir va ser: "Bones notícies, oh Aisha! Allah Totpoderós t'ha mantingut allunyada d'aquest acte". Aleshores la meva mare em va dir: "Enfronta't a ell". Vaig dir: «Per Al·là, no m'hi plantaré cara ni lloaré excepte Al·là Totpoderós, Ell és qui ha revelat la revelació que explica la meva distància. Al·là Totpoderós ha revelat el vers que significa: Certament, els qui porten notícies falses són d'entre vosaltres fins a deu versos. Al·là Totpoderós ha revelat alguns versos que expliquen la meva distància d'aquest acte». Aisha va dir: «Abu Bakr solia donar diners a Mistah, perquè ella era parenta seva i ell era un home pobre. Va dir: "Per Al·là, mai l'ajudaré després que acusés Aisha". Aleshores Al·là Totpoderós va revelar la revelació que significa: I no voleu, aquells que tenen - fins a la Seva paraula - que Al·là us perdoni? Abu Bakr va dir: "Per Al·là, prefereixo que Al·là em perdoni".» Aleshores va tornar a ajudar Mistah com feia de costum. Abu Bakr va dir: "De veritat, no deixaré d'ajudar-la per sempre". Aisha va dir; El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va preguntar a Zainab bint Jahsh, l'esposa del Profeta (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell), sobre el que em va passar: "Què saps, què has vist o quines notícies t'han arribat?". Ella va respondre: "Oh Missatger d'Al·là!". «Sempre guardo la meva oïda i la meva vista, i no conec res més que el bé». L'Aisha va dir: «De fet, ella era una de les esposes del Profeta (que la pau i les benediccions d'Al·là siguin amb ell) que es sentia superior a mi, només Al·là la va protegir amb sik ap wara', tot i que la seva germana, Hamnah bint Jahshyn, l'odiava tant que era una de les que difonien notícies falses i miserables».