Penjelasan waktu-waktu shalat: zhuhur, ashar, maghrib, isya, dan subuh
Imam Nasa'i : 521أَخْبَرَنَا أَحْمَدُ بْنُ سُلَيْمَانَ قَالَ حَدَّثَنَا زَيْدُ بْنُ الْحُبَابِ قَالَ حَدَّثَنَا خَارِجَةُ بْنُ عَبْدِ اللَّهِ بْنِ سُلَيْمَانَ بْنِ زَيْدِ بْنِ ثَابِتٍ قَالَ حَدَّثَنِي الْحُسَيْنُ بْنُ بَشِيرِ بْنِ سَلَّامٍ عَنْ أَبِيهِ قَالَدَخَلْتُ أَنَا وَمُحَمَّدُ بْنُ عَلِيٍّ عَلَى جَابِرِ بْنِ عَبْدِ اللَّهِ الْأَنْصَارِيِّ فَقُلْنَا لَهُ أَخْبِرْنَا عَنْ صَلَاةِ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَذَاكَ زَمَنَ الْحَجَّاجِ بْنِ يُوسُفَ قَالَ خَرَجَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَصَلَّى الظُّهْرَ حِينَ زَالَتْ الشَّمْسُ وَكَانَ الْفَيْءُ قَدْرَ الشِّرَاكِ ثُمَّ صَلَّى الْعَصْرَ حِينَ كَانَ الْفَيْءُ قَدْرَ الشِّرَاكِ وَظِلِّ الرَّجُلِ ثُمَّ صَلَّى الْمَغْرِبَ حِينَ غَابَتْ الشَّمْسُ ثُمَّ صَلَّى الْعِشَاءَ حِينَ غَابَ الشَّفَقُ ثُمَّ صَلَّى الْفَجْرَ حِينَ طَلَعَ الْفَجْرُ ثُمَّ صَلَّى مِنْ الْغَدِ الظُّهْرَ حِينَ كَانَ الظِّلُّ طُولَ الرَّجُلِ ثُمَّ صَلَّى الْعَصْرَ حِينَ كَانَ ظِلُّ الرَّجُلِ مِثْلَيْهِ قَدْرَ مَا يَسِيرُ الرَّاكِبُ سَيْرَ الْعَنَقِ إِلَى ذِي الْحُلَيْفَةِ ثُمَّ صَلَّى الْمَغْرِبَ حِينَ غَابَتْ الشَّمْسُ ثُمَّ صَلَّى الْعِشَاءَ إِلَى ثُلُثِ اللَّيْلِ أَوْ نِصْفِ اللَّيْلِ شَكَّ زَيْدٌ ثُمَّ صَلَّى الْفَجْرَ فَأَسْفَرَ
Dòppo aveine informou [Ahmad bin Sulaiman] o l'à dito; o n'à dito [o Zaid bin Al Hubab] ch'o l'à dito; o n’à dito [o Carija bin Abdullah bin Sulaiman bin Zaid bin Tabit] o l’à dito; o m’à dito [Al Husain bin Basyir bin Salam] da [seu poæ], o l’à dito; «Mi e o Muhammad bin Ali semmo intræ inta cà do [Jabir bin Abdullah Al Ansari] e gh’emmo dito, ‘dighe a preghea do Rasulullah sallallallahu’alaihi wasallam – à quello tempo into regno do Hajjaj bin Yusuf –’ O l’à respòsto, ‘O Rasulullah sallallallahu’alaihi o l’ea feua o l'ea sciortio e a seu ombra a l'ea da mesua de unna cinghia de sandala. Dapeu o l'à pregou Asr quande l'ombra a l'ea vegnua da dimenscion de unna cinghia de sandala e de l'ombra de unna persoña. Dapeu o l'à pregou a preghea do Maghrib quande o sô o l'ea tramontou, dapeu o l'à pregou a preghea de l'Isha quande a luxe rossa a l'ea scentâ. Dapeu o l’à pregou a preghea do mattin quande l’arba a l’é levâ. Dapeu o giorno apreuvo o l'à pregou o Dhuhur quande l'ombra a l'ea erta comme unna persoña, dapeu o l'à pregou o Asr quande l'ombra de unna persoña a l'ea doggio de quella dimenscion, a dimenscion do viægio de un automobilista ch'o passava a-a spedia à Dzul Hulaifah. Dapeu pregâ o Maghrib quande o sô o se tramonta e a preghea Isha fin a-o terso da neutte ò a-a mezanötte. Dapeu pregâ à l'arba quande o pâ un pittin giano'.
Hadith Corroboration :
Imam Ahmad : 6671, 6698, 6780, 11862, 12262, 14441, 18931, 18959, 18972
Imam Bukhari : 508, 514, 527, 532, 564, 729
Imam Muslim : 964, 965, 966, 967, 969, 970, 971, 1023
Imam Abu Dawud : 334, 335, 336, 337
Imam Tirmidzi : 139, 140
Imam Nasa'i : 516, 519, 520, 521, 524, 549
Imam Ibnu Majah : 659
Imam Malik : 6
Imam Darimi : 1161, 1267