Utusan yang membawa surat Rasulullah diusir dari majelis

حَدَّثَنَا يَعْقُوبُ قَالَ حَدَّثَنَا ابْنُ أَخِي ابْنِ شِهَابٍ عَنْ عَمِّهِ مُحَمَّدِ بْنِ مُسْلِمٍ قَالَ أَخْبَرَنِي عُبَيْدُ اللَّهِ بْنُ عَبْدِ اللَّهِ بْنِ عُتْبَةَ بْنِ مَسْعُودٍ أَنَّ عَبْدَ اللَّهِ بْنَ عَبَّاسٍ أَخْبَرَهُ أَنَّ رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ كَتَبَ إِلَى قَيْصَرَ يَدْعُوهُ إِلَى الْإِسْلَامِ وَبَعَثَ كِتَابَهُ مَعَ دِحْيَةَ الْكَلْبِيِّ وَأَمَرَهُ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ أَنْ يَدْفَعَهُ إِلَى عَظِيمِ بُصْرَى لِيَدْفَعَهُ إِلَى قَيْصَرَ فَدَفَعَهُ عَظِيمُ بُصْرَى وَكَانَ قَيْصَرُ لَمَّا كَشَفَ اللَّهُ عَزَّ وَجَلَّ عَنْهُ جُنُودَ فَارِسَ مَشَى مِنْ حِمْصَ إِلَى إِيلْيَاءَ عَلَى الزَّرَابِيِّ تُبْسَطُ لَهُ فَقَالَ عَبْدُ اللَّهِ بْنُ عَبَّاسٍ فَلَمَّا جَاءَ قَيْصَرَ كِتَابُ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَالَ حِينَ قَرَأَهُ الْتَمِسُوا لِي مِنْ قَوْمِهِ مَنْ أَسْأَلُهُ عَنْ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَالَ ابْنُ عَبَّاسٍ فَأَخْبَرَنِي أَبُو سُفْيَانَ بْنُ حَرْبٍ أَنَّهُ كَانَ بِالشَّامِ فِي رِجَالٍ مِنْ قُرَيْشٍ قَدِمُوا تُجَّارًا وَذَلِكَ فِي الْمُدَّةِ الَّتِي كَانَتْ بَيْنَ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَبَيْنَ كُفَّارِ قُرَيْشٍ قَالَ أَبُو سُفْيَانَ فَأَتَانِي رَسُولُ قَيْصَرَ فَانْطَلَقَ بِي وَبِأَصْحَابِي حَتَّى قَدِمْنَا إِيلْيَاءَ فَأُدْخِلْنَا عَلَيْهِ فَإِذَا هُوَ جَالِسٌ فِي مَجْلِسِ مُلْكِهِ عَلَيْهِ التَّاجُ وَإِذَا حَوْلَهُ عُظَمَاءُ الرُّومِ فَقَالَ لِتَرْجُمَانِهِ سَلْهُمْ أَيُّهُمْ أَقْرَبُ نَسَبًا بِهَذَا الرَّجُلِ الَّذِي يَزْعُمُ أَنَّهُ نَبِيٌّ قَالَ أَبُو سُفْيَانَ أَنَا أَقْرَبُهُمْ إِلَيْهِ نَسَبًا قَالَ مَا قَرَابَتُكَ مِنْهُ قَالَ قُلْتُ هُوَ ابْنُ عَمِّي قَالَ أَبُو سُفْيَانَ وَلَيْسَ فِي الرَّكْبِ يَوْمَئِذٍ رَجُلٌ مِنْ بَنِي عَبْدِ مَنَافٍ غَيْرِي قَالَ فَقَالَ قَيْصَرُ أَدْنُوهُ مِنِّي ثُمَّ أَمَرَ بِأَصْحَابِي فَجُعِلُوا خَلْفَ ظَهْرِي عِنْدَ كَتِفِي ثُمَّ قَالَ لِتَرْجُمَانِهِ قُلْ لِأَصْحَابِهِ إِنِّي سَائِلٌ هَذَا عَنْ الرَّجُلِ الَّذِي يَزْعُمُ أَنَّهُ نَبِيٌّ فَإِنْ كَذَبَ فَكَذِّبُوهُ قَالَ أَبُو سُفْيَانَ فَوَاللَّهِ لَوْلَا الِاسْتِحْيَاءُ يَوْمَئِذٍ أَنْ يَأْثُرَ أَصْحَابِي عَنِّي الْكَذِبَ لَكَذَبْتُهُ حِينَ سَأَلَنِي وَلَكِنِّي اسْتَحَيْتُ أَنْ يُؤْثَرَ عَنِّي الْكَذِبُ فَصَدَقْتُهُ عَنْهُ ثُمَّ قَالَ لِتَرْجُمَانِهِ قُلْ لَهُ كَيْفَ نَسَبُ هَذَا الرَّجُلِ فِيكُمْ قَالَ قُلْتُ هُوَ فِينَا ذُو نَسَبٍ قَالَ فَهَلْ قَالَ هَذَا الْقَوْلَ مِنْكُمْ أَحَدٌ قَطُّ قَبْلَهُ قَالَ قُلْتُ لَا قَالَ فَهَلْ كُنْتُمْ تَتَّهِمُونَهُ فِي الْكَذِبِ قَبْلَ أَنْ يَقُولَ مَا قَالَ قَالَ فَقُلْتُ لَا قَالَ فَهَلْ كَانَ مِنْ آبَائِهِ مِنْ مَلِكٍ قَالَ قُلْتُ لَا قَالَ فَأَشْرَافُ النَّاسِ اتَّبَعُوهُ أَمْ ضُعَفَاؤُهُمْ قَالَ قُلْتُ بَلْ ضُعَفَاؤُهُمْ قَالَ فَيَزِيدُونَ أَمْ يَنْقُصُونَ قَالَ قُلْتُ بَلْ يَزِيدُونَ قَالَ فَهَلْ يَرْتَدُّ أَحَدٌ سَخْطَةً لِدِينِهِ بَعْدَ أَنْ يَدْخُلَ فِيهِ قَالَ قُلْتُ لَا قَالَ فَهَلْ يَغْدِرُ قَالَ قُلْتُ لَا وَنَحْنُ الْآنَ مِنْهُ فِي مُدَّةٍ وَنَحْنُ نَخَافُ ذَلِكَ قَالَ أَبُو سُفْيَانَ وَلَمْ تُمْكِنِّي كَلِمَةٌ أُدْخِلُ فِيهَا شَيْئًا أَنْتَقِصُهُ بِهِ غَيْرُهَا لَأَخَافُ أَنْ يُؤْثَرَ عَنِّي الْكَذِبُ قَالَ فَهَلْ قَاتَلْتُمُوهُ أَوْ قَاتَلَكُمْ قَالَ قُلْتُ نَعَمْ قَالَ كَيْفَ كَانَتْ حَرْبُكُمْ وَحَرْبُهُ قَالَ قُلْتُ كَانَتْ دُوَلًا سِجَالًا نُدَالُ عَلَيْهِ الْمَرَّةَ وَيُدَالُ عَلَيْنَا الْأُخْرَى قَالَ فَبِمَ يَأْمُرُكُمْ قَالَ قُلْتُ يَأْمُرُنَا أَنْ نَعْبُدَ اللَّهَ وَحْدَهُ وَلَا نُشْرِكَ بِهِ شَيْئًا وَيَنْهَانَا عَمَّا كَانَ يَعْبُدُ آبَاؤُنَا وَيَأْمُرُنَا بِالصَّلَاةِ وَالصِّدْقِ وَالْعَفَافِ وَالْوَفَاءِ بِالْعَهْدِ وَأَدَاءِ الْأَمَانَةِ قَالَ فَقَالَ لِتَرْجُمَانِهِ حِينَ قُلْتُ لَهُ ذَلِكَ قُلْ لَهُ إِنِّي سَأَلْتُكَ عَنْ نَسَبِهِ فِيكُمْ فَزَعَمْتَ أَنَّهُ فِيكُمْ ذُو نَسَبٍ وَكَذَلِكَ الرُّسُلُ تُبْعَثُ فِي نَسَبِ قَوْمِهَا وَسَأَلْتُكَ هَلْ قَالَ هَذَا الْقَوْلَ أَحَدٌ مِنْكُمْ قَطُّ قَبْلَهُ فَزَعَمْتَ أَنْ لَا فَقُلْتُ لَوْ كَانَ أَحَدٌ مِنْكُمْ قَالَ هَذَا الْقَوْلَ قَبْلَهُ قُلْتُ رَجُلٌ يَأْتَمُّ بِقَوْلٍ قِيلَ قَبْلَهُ وَسَأَلْتُكَ هَلْ كُنْتُمْ تَتَّهِمُونَهُ بِالْكَذِبِ قَبْلَ أَنْ يَقُولَ مَا قَالَ فَزَعَمْتَ أَنْ لَا فَقَدْ أَعْرِفُ أَنَّهُ لَمْ يَكُنْ لِيَذَرَ الْكَذِبَ عَلَى النَّاسِ وَيَكْذِبَ عَلَى اللَّهِ عَزَّ وَجَلَّ وَسَأَلْتُكَ هَلْ كَانَ مِنْ آبَائِهِ مِنْ مَلِكٍ فَزَعَمْتَ أَنْ لَا فَقُلْتُ لَوْ كَانَ مِنْ آبَائِهِ مَلِكٌ قُلْتُ رَجُلٌ يَطْلُبُ مُلْكَ آبَائِهِ وَسَأَلْتُكَ أَشْرَافُ النَّاسِ يَتَّبِعُونَهُ أَمْ ضُعَفَاؤُهُمْ فَزَعَمْتَ أَنَّ ضُعَفَاءَهُمْ اتَّبَعُوهُ وَهُمْ أَتْبَاعُ الرُّسُلِ وَسَأَلْتُكَ هَلْ يَزِيدُونَ أَمْ يَنْقُصُونَ فَزَعَمْتَ أَنَّهُمْ يَزِيدُونَ وَكَذَلِكَ الْإِيمَانُ حَتَّى يَتِمَّ وَسَأَلْتُكَ هَلْ يَرْتَدُّ أَحَدٌ سَخْطَةً لِدِينِهِ بَعْدَ أَنْ يَدْخُلَ فِيهِ فَزَعَمْتَ أَنْ لَا وَكَذَلِكَ الْإِيمَانُ حِينَ يُخَالِطُ بَشَاشَةَ الْقُلُوبِ لَا يَسْخَطُهُ أَحَدٌ وَسَأَلْتُكَ هَلْ يَغْدِرُ فَزَعَمْتَ أَنْ لَا وَكَذَلِكَ الرُّسُلُ وَسَأَلْتُكَ هَلْ قَاتَلْتُمُوهُ وَقَاتَلَكُمْ فَزَعَمْتَ أَنْ قَدْ فَعَلَ وَأَنَّ حَرْبَكُمْ وَحَرْبَهُ يَكُونُ دُوَلًا يُدَالُ عَلَيْكُمْ الْمَرَّةَ وَتُدَالُونَ عَلَيْهِ الْأُخْرَى وَكَذَلِكَ الرُّسُلُ تُبْتَلَى وَيَكُونُ لَهَا الْعَاقِبَةُ وَسَأَلْتُكَ بِمَاذَا يَأْمُرُكُمْ فَزَعَمْتَ أَنَّهُ يَأْمُرُكُمْ أَنْ تَعْبُدُوا اللَّهَ عَزَّ وَجَلَّ وَحْدَهُ لَا تُشْرِكُوا بِهِ شَيْئًا وَيَنْهَاكُمْ عَمَّا كَانَ يَعْبُدُ آبَاؤُكُمْ وَيَأْمُرُكُمْ بِالصِّدْقِ وَالصَّلَاةِ وَالْعَفَافِ وَالْوَفَاءِ بِالْعَهْدِ وَأَدَاءِ الْأَمَانَةِ وَهَذِهِ صِفَةُ نَبِيٍّ قَدْ كُنْتُ أَعْلَمُ أَنَّهُ خَارِجٌ وَلَكِنْ لَمْ أَظُنَّ أَنَّهُ مِنْكُمْ فَإِنْ يَكُنْ مَا قُلْتَ فِيهِ حَقًّا فَيُوشِكُ أَنْ يَمْلِكَ مَوْضِعَ قَدَمَيَّ هَاتَيْنِ وَاللَّهِ لَوْ أَرْجُو أَنْ أَخْلُصَ إِلَيْهِ لَتَجَشَّمْتُ لُقِيَّهُ وَلَوْ كُنْتُ عِنْدَهُ لَغَسَلْتُ عَنْ قَدَمَيْهِ قَالَ أَبُو سُفْيَانَ ثُمَّ دَعَا بِكِتَابِ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَأَمَرَ بِهِ فَقُرِئَ فَإِذَا فِيهِ بِسْمِ اللَّهِ الرَّحْمَنِ الرَّحِيمِ مِنْ مُحَمَّدٍ عَبْدِ اللَّهِ وَرَسُولِهِ إِلَى هِرَقْلَ عَظِيمِ الرُّومِ سَلَامٌ عَلَى مَنْ اتَّبَعَ الْهُدَى أَمَّا بَعْدُ فَإِنِّي أَدْعُوكَ بِدِعَايَةِ الْإِسْلَامِ أَسْلِمْ تَسْلَمْ وَأَسْلِمْ يُؤْتِكَ اللَّهُ أَجْرَكَ مَرَّتَيْنِ فَإِنْ تَوَلَّيْتَ فَعَلَيْكَ إِثْمُ الْأَرِيسِيِّينَ يَعْنِي الْأَكَّارَةَ وَ { يَا أَهْلَ الْكِتَابِ تَعَالَوْا إِلَى كَلِمَةٍ سَوَاءٍ بَيْنَنَا وَبَيْنَكُمْ أَلَّا نَعْبُدَ إِلَّا اللَّهَ وَلَا نُشْرِكَ بِهِ شَيْئًا وَلَا يَتَّخِذَ بَعْضُنَا بَعْضًا أَرْبَابًا مِنْ دُونِ اللَّهِ فَإِنْ تَوَلَّوْا فَقُولُوا اشْهَدُوا بِأَنَّا مُسْلِمُونَ } قَالَ أَبُو سُفْيَانَ فَلَمَّا قَضَى مَقَالَتَهُ عَلَتْ أَصْوَاتُ الَّذِينَ حَوْلَهُ مِنْ عُظَمَاءِ الرُّومِ وَكَثُرَ لَغَطُهُمْ فَلَا أَدْرِي مَاذَا قَالُوا وَأَمَرَ بِنَا فَأُخْرِجْنَا قَالَ أَبُو سُفْيَانَ فَلَمَّا خَرَجْتُ مَعَ أَصْحَابِي وَخَلَصْتُ لَهُمْ قُلْتُ لَهُمْ أَمِرَ أَمْرُ ابْنِ أَبِي كَبْشَةَ هَذَا مَلِكُ بَنِي الْأَصْفَرِ يَخَافُهُ قَالَ أَبُو سُفْيَانَ فَوَاللَّهِ مَا زِلْتُ ذَلِيلًا مُسْتَيْقِنًا أَنَّ أَمْرَهُ سَيَظْهَرُ حَتَّى أَدْخَلَ اللَّهُ قَلْبِي الْإِسْلَامَ وَأَنَا كَارِهٌ حَدَّثَنَا يَعْقُوبُ حَدَّثَنَا أَبِي عَنْ صَالِحِ بْنِ كَيْسَانَ قَالَ قَالَ ابْنُ شِهَابٍ أَخْبَرَنِي عُبَيْدُ اللَّهِ بْنُ عَبْدِ اللَّهِ بْنِ عُتْبَةَ بْنِ مَسْعُودٍ أَنَّ عَبْدَ اللَّهِ بْنَ عَبَّاسٍ أَخْبَرَهُ أَنَّ رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ كَتَبَ فَذَكَرَهُ حَدَّثَنَا عَبْدُ الرَّزَّاقِ عَنْ مَعْمَرٍ فَذَكَرَهُ

[Ya'qub] ens ho va dir; [el fill del meu germà Ibn Shihab] ens ho va dir del seu oncle, Muhammad ibn Muslim, que va dir; [Ubaidullah ibn Abdullah ibn 'Utbah ibn Mas'ud] em va dir que [Abdullah ibn Abbas] li va dir que el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va escriure una carta a l'emperador romà convidant-lo a l'Islam i la va enviar amb el Dihyah Al-Kalbi. El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) li va dir que la lliurés al governant de Bushra, que després la va lliurar a l'emperador romà. Pel que fa a l'emperador romà, quan Al·là va derrotar l'exèrcit persa, va caminar de Himsh a Iliya` sobre una catifa estesa per a ell. Abdullah ibn Abbas va dir: "Quan la carta del Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va arribar a la seva mà, la va llegir immediatament i va dir: 'Troba algú del seu poble a qui pugui preguntar sobre el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell)'". [Ibn Abbas] va dir; [Abu Sufyan bin Harb] em va dir que anteriorment havia estat a Síria amb el poble quraixita que havia vingut a comerciar, i això va passar quan encara hi havia hostilitat entre el profeta, sallallahu 'alaihi wasallam, i els infidels quraixita. Abu Sufyan va dir; L'enviat de l'emperador romà va venir a mi, després ell, jo i els meus amics vam anar fins que vam arribar a Iliya', després ens van portar a trobar l'emperador, en aquell moment estava assegut al seu tron, amb una corona al cap, i al seu costat hi havia els dignataris romans. Aleshores va dir al seu intèrpret: "Pregunta'ls quin d'ells és el més proper en llinatge a aquest home que es considera un profeta". Abu Sufyan va respondre: "Sóc la persona més propera en línia amb ell". L'emperador va tornar a preguntar: "Quina és la teva relació amb ell?". Abu Sufyan va dir; jo vaig respondre: "És el fill del meu oncle". Abu Sufyan va dir; I no hi havia ningú a la caravana en aquell moment, que vingués de Bani Abdu Manaf a part de mi. Ell va dir; Llavors l'Emperador va dir: "Porteu-me'l més a prop". Després va dir als meus amics que es posessin darrere meu. Després va dir al seu intèrpret: "Digues als seus amics, de fet, preguntaré a aquesta persona sobre l'home que afirma ser un profeta. Si menteix, menteix-li". Abu Sufyan va dir; I per Al·là, si no hagués estat per la meva vergonya en aquell moment, i haguessin dit que estava mentint, hauria mentit quan em va preguntar. Però em va avergonyir si els meus amics van dir que havia mentit, així que vaig dir la veritat. L'Emperador va dir al seu intèrpret: "Digues-li, quina és la posició d'aquesta persona entre vosaltres?" Abu Sufyan va respondre: "Per a nosaltres és una persona amb un llinatge noble". L'Emperador va tornar a preguntar: "Algú va dir el que va dir abans?" Abu Sufyan va dir; Jo vaig respondre: "No". L'Emperador va tornar a preguntar: "El vau trobar mai mentint abans que digués el que va dir?" Abu Sufyan va dir; jo vaig respondre: «No». L'emperador va tornar a preguntar: «Algun dels seus avantpassats va ser reis?». Abu Sufyan va dir; jo vaig respondre: «No». L'emperador va tornar a preguntar: «Aleshores, els nobles o els plebeus que el van seguir?». Abu Sufyan va dir; jo vaig respondre: «De fet, la majoria d'ells eren plebeus». L'emperador va tornar a preguntar: «El seu nombre va augmentar o disminuir?». Abu Sufyan va dir; jo vaig respondre: «De fet, van continuar augmentant». L'emperador va tornar a preguntar: «Algú va apostatar per odi a la seva religió després d'abraçar-la?». Abu Sufyan va dir; jo vaig respondre: «No». L'emperador va tornar a preguntar: «Va trair mai la seva religió». Abu Sufyan va dir; jo vaig respondre: «No. I actualment estem en pau, i això és el que temem». Abu Sufyan va dir: «I no em és possible inserir o ometre alguna cosa més de la meva resposta, perquè temo que em titllin de mentider». L'emperador va tornar a preguntar: «Heu lluitat mai contra ell o ha lluitat ell contra vosaltres?». Abu Sufyan va dir; jo vaig respondre: «Sí». L'emperador va preguntar: «Com va la guerra entre tu i ell?». Abu Sufyan va dir; jo vaig respondre: «Les seves posicions es van alternar, el vam guanyar una vegada i després ens va guanyar la següent vegada». L'emperador va preguntar: «Què us va dir que fèssiu?». Abu Sufyan va dir; jo vaig respondre: «Ens va dir que adoréssim només Al·là i que no associéssim res amb Ell. També ens va prohibir adorar els déus dels nostres avantpassats. I ens va dir que preguéssim, que diguéssim la veritat, que mantinguéssim el nostre honor, que complíssim les nostres promeses i que complíssim la nostra confiança». Abu Sufyan va dir: «Llavors l'emperador va dir al seu intèrpret, quan ho vaig haver dit tot: «Digues-li: de fet, et vaig preguntar sobre el llinatge dels seus descendents, i després vas esmentar que tenia un llinatge honorable, així eren els apòstols, van ser enviats -de famílies- que tenien un llinatge noble entre el seu poble. Us vaig preguntar si algú de vosaltres havia demanat això abans, vau dir que no». Al meu entendre, si algú hagués demanat això abans, hauria dit: "Només segueix el que s'ha dit abans". Us vaig preguntar si l'havíeu acusat mai de mentir abans que digués això, afirmant ser un profeta, i vau dir que no. Sé que és impossible que deixi enrere paraules mentideres a la gent i després s'atreveixi a mentir a Al·là 'azza wa jalla. Us vaig preguntar si algun dels seus avis havia estat reis, i vau dir que no. Al meu entendre, si algun dels seus avis hagués estat reis, hauria dit: "Només vol restaurar el poder dels seus avantpassats". Us vaig preguntar si els líders de la comunitat eren els seus seguidors o els febles d'entre ells, i vau dir que els febles el seguien. -Ho sé-, de fet, els febles eren els seguidors dels missatgers. Us vaig preguntar si augmentaven o disminuïen, i vau dir que sempre augmentaven. Aquest és el cas de la fe fins que es perfecciona. Us pregunto si hi ha algú que apostati per odi a la seva religió després d'abraçar-la? Responeu que no. Aquest és el cas de la fe quan el seu encant s'ha barrejat amb el cor; Ningú ho odia. Et pregunto, t'ha traït mai? Respon, mai. Aquest és el cas dels missatgers; mai van trair. Et pregunto, vas lluitar contra ell i ell va lluitar contra tu? Respon, sí, això va passar, i la teva batalla amb ell va ser igual. De vegades vas guanyar i de vegades vas perdre. De la mateixa manera, els missatgers van afrontar diverses proves i després van obtenir bons resultats. Et pregunto, què et va manar? Respon, que et va manar adorar Al·là, el Totpoderós, i no associar res amb Ell. Et va manar dir la veritat, pregar, protegir el teu honor, complir les teves promeses i dur a terme els teus mandats. Aquesta és la naturalesa d'un profeta. Sabia que seria enviat, però no esperava que fos de la teva nació. Si el que has dit és cert, podrà posseir el lloc on estan els meus peus. Per Al·là, si pogués estar segur que el trobaria, definitivament escolliria trobar-me amb ell. Si fos al seu costat, definitivament li rentaria els peus -com a forma de respecte-. Abu Sufyan va dir; Aleshores va demanar una carta del profeta, sallallaahu 'alaihi wasallam, i va ordenar que es llegís. El contingut de la carta: BISMILLAHIRRAHMANIRRAHIIM -en nom d'Al·là, el Més Clementiciós, el Més Misericordiós-. Des de Mahoma, el servent d'Al·là i el Seu Missatger, fins a Heracli, el governant romà, que la salvació sigui amb qualsevol que segueixi les instruccions -la veritat-. Amma Ba'du. De fet, us insto a complir la crida de l'Islam, entrar a l'Islam i estareu segurs. I convertiu-vos a l'Islam, Al·là segurament us donarà el doble de la seva recompensa. Però si us allunyeu -us negueu-, aleshores portareu tots els pecats del poble romà, com l'arada. I digueu: "Oh, Gent del Llibre, adherim-nos a una sentència -un decret- que no hi ha cap disputa entre nosaltres i vosaltres, que no adorem ningú més que Al·là i no associem res amb Ell i tampoc cap de nosaltres prengui altres déus que Al·là". Si es giren, digueu-los: "Vegeu, som els que ens hem sotmès -a Al·là-". Abu Sufyan va dir; Després que va acabar de parlar, hi va haver una commoció entre els funcionaris romans que l'envoltaven, i es va fer encara més sorollós, de manera que no vaig saber què deien. Aleshores va sortir l'ordre i ens van treure. Abu Sufyan va dir; Quan els meus amics i jo vam sortir i vam acabar els meus assumptes amb ells, els vaig dir: "Els assumptes d'Ibn Abu Kabsyah l'han fet temut pels reis de Bani Al Ashfar -pell groga-". Abu Sufyan va dir; Per Al·là. Sempre vaig creure que tindria èxit, fins que finalment Al·là va posar l'Islam al meu cor quan el vaig odiar. [Ya'qub] ens ho ha dit [el meu pare] de [Salih bin Kaisan], va dir; [Ibn Shihab] va dir; [Ubaidullah bin Abdullah bin 'Utbah bin Mas'ud] ens ha dit que [Abdullah bin Abbas] li ha dit que el Missatger d'Al·là, xallallahu 'alaihi wasallam, va escriure una carta i va esmentar el hadit anterior. [Abdurrazaq] ens ho ha dit de [Ma'mar] i després ha esmentat el hadit anterior.