Orang yang muntah dengan sengaja batal puasanya, namun bila tidak sengaja maka tidak batal

حَدَّثَنَا عَلِيُّ بْنُ حُجْرٍ حَدَّثَنَا عِيسَى بْنُ يُونُسَ عَنْ هِشَامِ بْنِ حَسَّانَ عَنْ مُحَمَّدِ بْنِ سِيرِينَ عَنْ أَبِي هُرَيْرَةَأَنَّ النَّبِيَّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَالَ مَنْ ذَرَعَهُ الْقَيْءُ فَلَيْسَ عَلَيْهِ قَضَاءٌ وَمَنْ اسْتَقَاءَ عَمْدًا فَلْيَقْضِقَالَ وَفِي الْبَاب عَنْ أَبِي الدَّرْدَاءِ وَثَوْبَانَ وَفَضَالَةَ بْنِ عُبَيْدٍ قَالَ أَبُو عِيسَى حَدِيثُ أَبِي هُرَيْرَةَ حَدِيثٌ حَسَنٌ غَرِيبٌ لَا نَعْرِفُهُ مِنْ حَدِيثِ هِشَامٍ عَنْ ابْنِ سِيرِينَ عَنْ أَبِي هُرَيْرَةَ عَنْ النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ إِلَّا مِنْ حَدِيثِ عِيسَى بْنِ يُونُسَ و قَالَ مُحَمَّدٌ لَا أُرَاهُ مَحْفُوظًا قَالَ أَبُو عِيسَى وَقَدْ رُوِيَ هَذَا الْحَدِيثُ مِنْ غَيْرِ وَجْهٍ عَنْ أَبِي هُرَيْرَةَ عَنْ النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَلَا يَصِحُّ إِسْنَادُهُ وَقَدْ رُوِيَ عَنْ أَبِي الدَّرْدَاءِ وَثَوْبَانَ وَفَضَالَةَ بْنِ عُبَيْدٍ أَنَّ النَّبِيَّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَاءَ فَأَفْطَرَ وَإِنَّمَا مَعْنَى هَذَا أَنَّ النَّبِيَّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ كَانَ صَائِمًا مُتَطَوِّعًا فَقَاءَ فَضَعُفَ فَأَفْطَرَ لِذَلِكَ هَكَذَا رُوِيَ فِي بَعْضِ الْحَدِيثِ مُفَسَّرًا وَالْعَمَلُ عِنْدَ أَهْلِ الْعِلْمِ عَلَى حَدِيثِ أَبِي هُرَيْرَةَ عَنْ النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ أَنَّ الصَّائِمَ إِذَا ذَرَعَهُ الْقَيْءُ فَلَا قَضَاءَ عَلَيْهِ وَإِذَا اسْتَقَاءَ عَمْدًا فَلْيَقْضِ وَبِهِ يَقُولُ سُفْيَانُ الثَّوْرِيُّ وَالشَّافِعِيُّ وَأَحْمَدُ وَإِسْحَقُ

Ens va ser narrat [Ali bin Hujr] que [Isa bin Yunus] ens va narrar de [Hisham bin Hasan] de [Muhammad bin Sirin] de [Abu Hurairah] que el Profeta (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: "Qui vomita, no és obligatori que recuperi el seu dejuni, però qui vomita intencionadament, és obligatori que recuperi el seu dejuni". El narrador va dir: En aquest sentit, també hi ha narracions d'Abu Darda', Thowban i Fadlallah bin 'Ubaid. Abu 'Isa va dir: El hadith d'Abu Hurairah és un hadith hasan gharib. No coneixem cap hadith de Hisham d'Ibn Sirin d'Abu Hurairah del Profeta (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) excepte de la narració d''Isa bin Yunus. Mahoma va dir: Al meu entendre, aquest hadith no és mahfuz. Abu 'Isa va dir: Aquest hadit s'ha narrat a través de molts canals, però cap d'ells és sahih. També s'ha narrat d'Abu Darda', Tsawban i Fadlalah bin 'Ubaid que el profeta Shallallahu 'alaihi wasallam una vegada va vomitar i després va trencar el dejuni, pel que fa al significat d'aquest hadit, el profeta va vomitar mentre dejunava tathawwu' -sunnah-, es va sentir dèbil i després va trencar el dejuni, el significat d'aquest hadit és el que s'esmenta en altres narracions i les seves interpretacions. Els erudits també practiquen aquest hadit prenent la conclusió legal que una persona que dejuna i després vomita, no està obligada a recuperar el seu dejuni, però si vomita intencionadament, està obligada a recuperar el seu dejuni. Entre els erudits que sostenen aquesta opinió hi ha Sufyan Ats Tsauri, Shafi'i, Ahmad i Ishaq.