Nabi mengajak Abu Thalib mengucapkan syahadat, namun dia enggan
Imam Bukhari : 4307حَدَّثَنَا إِسْحَاقُ بْنُ إِبْرَاهِيمَ حَدَّثَنَا عَبْدُ الرَّزَّاقِ أَخْبَرَنَا مَعْمَرٌ عَنْ الزُّهْرِيِّ عَنْ سَعِيدِ بْنِ الْمُسَيَّبِ عَنْ أَبِيهِ قَالَلَمَّا حَضَرَتْ أَبَا طَالِبٍ الْوَفَاةُ دَخَلَ عَلَيْهِ النَّبِيُّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَعِنْدَهُ أَبُو جَهْلٍ وَعَبْدُ اللَّهِ بْنُ أَبِي أُمَيَّةَ فَقَالَ النَّبِيُّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ أَيْ عَمِّ قُلْ لَا إِلَهَ إِلَّا اللَّهُ أُحَاجُّ لَكَ بِهَا عِنْدَ اللَّهِ فَقَالَ أَبُو جَهْلٍ وَعَبْدُ اللَّهِ بْنُ أَبِي أُمَيَّةَ يَا أَبَا طَالِبٍ أَتَرْغَبُ عَنْ مِلَّةِ عَبْدِ الْمُطَّلِبِ فَقَالَ النَّبِيُّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ لَأَسْتَغْفِرَنَّ لَكَ مَا لَمْ أُنْهَ عَنْكَ فَنَزَلَتْ{ مَا كَانَ لِلنَّبِيِّ وَالَّذِينَ آمَنُوا أَنْ يَسْتَغْفِرُوا لِلْمُشْرِكِينَ وَلَوْ كَانُوا أُولِي قُرْبَى مِنْ بَعْدِ مَا تَبَيَّنَ لَهُمْ أَنَّهُمْ أَصْحَابُ الْجَحِيمِ }
[Ishaq bin Ibrahim] ens va dir que ['Abdur Razzaq] ens va dir que [Ma'mar] ens va dir de [Az Zuhri] de [Sa'id bin Al Musayyab] que [el seu pare] va dir: "Quan Abu Talib s'acostava a la seva mort, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va entrar a ell i a prop d'ell hi havia Abu Jahl i Abdullah bin Abu Umayyah. Aleshores va dir: "Oh, oncle meu, digues 'La ilaha illallah - no hi ha cap déu digne d'adoració excepte Al·là -' amb el qual argumentaré en nom teu davant d'Al·là - Azza wa Jalla -". Així doncs, Abu Jahl i Abdullah bin Umayyah li van dir: "Oh, Abu Talib, odies la religió d'Abdul Muttalib?" Així doncs, el Profeta (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) li va dir: "De fet, demanaré perdó per tu sempre que no m'ho prohibeixin". Aleshores va ser revelat el vers: «No és convenient que el Profeta i els creuents demanin perdó a Al·là pels politeistes, fins i tot si són parents, després que els hagi quedat clar que els politeistes són els habitants de l'Infern». -Preguntes a Taubah; 113-.