Seseorang tidak dikatakan beriman sehingga ia beriman dengan takdir
Imam Ahmad : 6416حَدَّثَنَا أَنَسُ بْنُ عِيَاضٍ حَدَّثَنَا أَبُو حَازِمٍ عَنْ عَمْرِو بْنِ شُعَيْبٍ عَنْ أَبِيهِ عَنْ جَدِّهِ أَنَّ رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَالَ لَا يُؤْمِنُ الْمَرْءُ حَتَّى يُؤْمِنَ بِالْقَدَرِ خَيْرِهِ وَشَرِّهِ قَالَ أَبُو حَازِمٍ لَعَنَ اللَّهُ دِينًا أَنَا أَكْبَرُ مِنْهُ يَعْنِي التَّكْذِيبَ بِالْقَدَرِ
Ens va ser narrat [Anas bin Iyad] que [Abu Hazim] ens va narrar de [Amr bin Shu'aib], de [el seu pare], de [el seu avi], que el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: "Una persona no es considera creient fins que no creu en el destí, el seu bé i el seu mal". Abu Hazim va dir: Al·là ha maleït la religió que jo sóc més gran, és a dir, negar el destí.