Hadith Representative
Mu'adz bin jabal mengimami kaumnya setelah shalat isya bersama Rasulullah
Imam Tirmidzi : 532حَدَّثَنَا قُتَيْبَةُ حَدَّثَنَا حَمَّادُ بْنُ زَيْدٍ عَنْ عَمْرِو بْنِ دِينَارٍ عَنْ جَابِرِ بْنِ عَبْدِ اللَّهِأَنَّ مُعَاذَ بْنَ جَبَلٍ كَانَ يُصَلِّي مَعَ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ الْمَغْرِبَ ثُمَّ يَرْجِعُ إِلَى قَوْمِهِ فَيَؤُمُّهُمْقَالَ أَبُو عِيسَى هَذَا حَدِيثٌ حَسَنٌ صَحِيحٌ وَالْعَمَلُ عَلَى هَذَا عِنْدَ أَصْحَابِنَا الشَّافِعِيِّ وَأَحْمَدَ وَإِسْحَقَ قَالُوا إِذَا أَمَّ الرَّجُلُ الْقَوْمَ فِي الْمَكْتُوبَةِ وَقَدْ كَانَ صَلَّاهَا قَبْلَ ذَلِكَ أَنَّ صَلَاةَ مَنْ ائْتَمَّ بِهِ جَائِزَةٌ وَاحْتَجُّوا بِحَدِيثِ جَابِرٍ فِي قِصَّةِ مُعَاذٍ وَهُوَ حَدِيثٌ صَحِيحٌ وَقَدْ رُوِيَ مِنْ غَيْرِ وَجْهٍ عَنْ جَابِرٍ وَرُوِي عَنْ أَبِي الدَّرْدَاءِ أَنَّهُ سُئِلَ عَنْ رَجُلٍ دَخَلَ الْمَسْجِدَ وَالْقَوْمُ فِي صَلَاةِ الْعَصْرِ وَهُوَ يَحْسِبُ أَنَّهَا صَلَاةُ الظُّهْرِ فَائْتَمَّ بِهِمْ قَالَ صَلَاتُهُ جَائِزَةٌ وَقَدْ قَالَ قَوْمٌ مِنْ أَهْلِ الْكُوفَةِ إِذَا ائْتَمَّ قَوْمٌ بِإِمَامٍ وَهُوَ يُصَلِّي الْعَصْرَ وَهُمْ يَحْسِبُونَ أَنَّهَا الظُّهْرُ فَصَلَّى بِهِمْ وَاقْتَدَوْا بِهِ فَإِنَّ صَلَاةَ الْمُقْتَدِي فَاسِدَةٌ إِذْ اخْتَلَفَ نِيَّةُ الْإِمَامِ وَنِيَّةُ الْمَأْمُومِ
[Qutaibah] ens va dir [Hammad bin Zaid] de [Amr bin Dinar] de [Jabir bin Abdullah] que Mu'adh bin Jabal va resar el Magrib amb el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) i després va tornar amb el seu poble i els va guiar en l'oració. Abu 'Isa va dir: Aquest és un hadith hasan sahih i el van seguir els nostres companys com Shafi'i, Ahmad i Ishaq. Tots van dir que si una persona guia un poble en una oració obligatòria mentre ja ha resat abans, aleshores l'oració de la persona que el segueix és vàlida. Van utilitzar el hadith d'Abu Darda' sobre l'oració de Mu'adh com a prova. És un hadith sahih i s'ha narrat d'Abu Darda' a través de més d'una cadena de transmissió. Es va narrar que a Abu Darda li van preguntar si una persona entrava a la mesquita i trobava gent resant 'Asr mentre pensava que estaven resant Dhuhr i resava amb ells. Va dir: La seva oració és vàlida. La gent de Kufa -els erudits de l'escola de pensament hanafita- va opinar que si un poble fa el makmum d'una persona que està resant l'Asr, mentre creuen que està resant el Zuhr, aleshores la seva pregària no és vàlida perquè la intenció de l'imam i el makmum són diferents.