Hadith Representative
Ka’ab berkata: akhirnya saya ditakdirkan untuk tidak ikut serta ke medan perang
Imam Muslim : 4973حَدَّثَنِي أَبُو الطَّاهِرِ أَحْمَدُ بْنُ عَمْرِو بْنِ عَبْدِ اللَّهِ بْنِ عَمْرِو بْنِ سَرْحٍ مَوْلَى بَنِي أُمَيَّةَ أَخْبَرَنِي ابْنُ وَهْبٍ أَخْبَرَنِي يُونُسُ عَنْ ابْنِ شِهَابٍ قَالَ ثُمَّ غَزَا رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ غَزْوَةَ تَبُوكَ وَهُوَ يُرِيدُ الرُّومَ وَنَصَارَى الْعَرَبِ بِالشَّامِ قَالَ ابْنُ شِهَابٍ فَأَخْبَرَنِي عَبْدُ الرَّحْمَنِ بْنُ عَبْدِ اللَّهِ بْنِ كَعْبِ بْنِ مَالِكٍ أَنَّ عَبْدَ اللَّهِ بْنَ كَعْبٍ كَانَ قَائِدَ كَعْبٍ مِنْ بَنِيهِ حِينَ عَمِيَ قَالَ سَمِعْتُ كَعْبَ بْنَ مَالِكٍ يُحَدِّثُ حَدِيثَهُ حِينَ تَخَلَّفَ عَنْ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فِي غَزْوَةِ تَبُوكَ قَالَ كَعْبُ بْنُ مَالِكٍ لَمْ أَتَخَلَّفْ عَنْ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فِي غَزْوَةٍ غَزَاهَا قَطُّ إِلَّا فِي غَزْوَةِ تَبُوكَ غَيْرَ أَنِّي قَدْ تَخَلَّفْتُ فِي غَزْوَةِ بَدْرٍ وَلَمْ يُعَاتِبْ أَحَدًا تَخَلَّفَ عَنْهُ إِنَّمَا خَرَجَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَالْمُسْلِمُونَ يُرِيدُونَ عِيرَ قُرَيْشٍ حَتَّى جَمَعَ اللَّهُ بَيْنَهُمْ وَبَيْنَ عَدُوِّهِمْ عَلَى غَيْرِ مِيعَادٍ وَلَقَدْ شَهِدْتُ مَعَ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ لَيْلَةَ الْعَقَبَةِ حِينَ تَوَاثَقْنَا عَلَى الْإِسْلَامِ وَمَا أُحِبُّ أَنَّ لِي بِهَا مَشْهَدَ بَدْرٍ وَإِنْ كَانَتْ بَدْرٌ أَذْكَرَ فِي النَّاسِ مِنْهَا وَكَانَ مِنْ خَبَرِي حِينَ تَخَلَّفْتُ عَنْ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فِي غَزْوَةِ تَبُوكَ أَنِّي لَمْ أَكُنْ قَطُّ أَقْوَى وَلَا أَيْسَرَ مِنِّي حِينَ تَخَلَّفْتُ عَنْهُ فِي تِلْكَ الْغَزْوَةِ وَاللَّهِ مَا جَمَعْتُ قَبْلَهَا رَاحِلَتَيْنِ قَطُّ حَتَّى جَمَعْتُهُمَا فِي تِلْكَ الْغَزْوَةِ فَغَزَاهَا رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فِي حَرٍّ شَدِيدٍ وَاسْتَقْبَلَ سَفَرًا بَعِيدًا وَمَفَازًا وَاسْتَقْبَلَ عَدُوًّا كَثِيرًا فَجَلَا لِلْمُسْلِمِينَ أَمْرَهُمْ لِيَتَأَهَّبُوا أُهْبَةَ غَزْوِهِمْ فَأَخْبَرَهُمْ بِوَجْهِهِمْ الَّذِي يُرِيدُ وَالْمُسْلِمُونَ مَعَ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ كَثِيرٌ وَلَا يَجْمَعُهُمْ كِتَابُ حَافِظٍ يُرِيدُ بِذَلِكَ الدِّيوَانَ قَالَ كَعْبٌ فَقَلَّ رَجُلٌ يُرِيدُ أَنْ يَتَغَيَّبَ يَظُنُّ أَنَّ ذَلِكَ سَيَخْفَى لَهُ مَا لَمْ يَنْزِلْ فِيهِ وَحْيٌ مِنْ اللَّهِ عَزَّ وَجَلَّ وَغَزَا رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ تِلْكَ الْغَزْوَةَ حِينَ طَابَتْ الثِّمَارُ وَالظِّلَالُ فَأَنَا إِلَيْهَا أَصْعَرُ فَتَجَهَّزَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَالْمُسْلِمُونَ مَعَهُ وَطَفِقْتُ أَغْدُو لِكَيْ أَتَجَهَّزَ مَعَهُمْ فَأَرْجِعُ وَلَمْ أَقْضِ شَيْئًا وَأَقُولُ فِي نَفْسِي أَنَا قَادِرٌ عَلَى ذَلِكَ إِذَا أَرَدْتُ فَلَمْ يَزَلْ ذَلِكَ يَتَمَادَى بِي حَتَّى اسْتَمَرَّ بِالنَّاسِ الْجِدُّ فَأَصْبَحَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ غَادِيًا وَالْمُسْلِمُونَ مَعَهُ وَلَمْ أَقْضِ مِنْ جَهَازِي شَيْئًا ثُمَّ غَدَوْتُ فَرَجَعْتُ وَلَمْ أَقْضِ شَيْئًا فَلَمْ يَزَلْ ذَلِكَ يَتَمَادَى بِي حَتَّى أَسْرَعُوا وَتَفَارَطَ الْغَزْوُ فَهَمَمْتُ أَنْ أَرْتَحِلَ فَأُدْرِكَهُمْ فَيَا لَيْتَنِي فَعَلْتُ ثُمَّ لَمْ يُقَدَّرْ ذَلِكَ لِي فَطَفِقْتُ إِذَا خَرَجْتُ فِي النَّاسِ بَعْدَ خُرُوجِ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ يَحْزُنُنِي أَنِّي لَا أَرَى لِي أُسْوَةً إِلَّا رَجُلًا مَغْمُوصًا عَلَيْهِ فِي النِّفَاقِ أَوْ رَجُلًا مِمَّنْ عَذَرَ اللَّهُ مِنْ الضُّعَفَاءِ وَلَمْ يَذْكُرْنِي رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ حَتَّى بَلَغَ تَبُوكَ فَقَالَ وَهُوَ جَالِسٌ فِي الْقَوْمِ بِتَبُوكَ مَا فَعَلَ كَعْبُ بْنُ مَالِكٍ قَالَ رَجُلٌ مِنْ بَنِي سَلِمَةَ يَا رَسُولَ اللَّهِ حَبَسَهُ بُرْدَاهُ وَالنَّظَرُ فِي عِطْفَيْهِ فَقَالَ لَهُ مُعَاذُ بْنُ جَبَلٍ بِئْسَ مَا قُلْتَ وَاللَّهِ يَا رَسُولَ اللَّهِ مَا عَلِمْنَا عَلَيْهِ إِلَّا خَيْرًا فَسَكَتَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَبَيْنَمَا هُوَ عَلَى ذَلِكَ رَأَى رَجُلًا مُبَيِّضًا يَزُولُ بِهِ السَّرَابُ فَقَالَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ كُنْ أَبَا خَيْثَمَةَ فَإِذَا هُوَ أَبُو خَيْثَمَةَ الْأَنْصَارِيُّ وَهُوَ الَّذِي تَصَدَّقَ بِصَاعِ التَّمْرِ حِينَ لَمَزَهُ الْمُنَافِقُونَ فَقَالَ كَعْبُ بْنُ مَالِكٍ فَلَمَّا بَلَغَنِي أَنَّ رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَدْ تَوَجَّهَ قَافِلًا مِنْ تَبُوكَ حَضَرَنِي بَثِّي فَطَفِقْتُ أَتَذَكَّرُ الْكَذِبَ وَأَقُولُ بِمَ أَخْرُجُ مِنْ سَخَطِهِ غَدًا وَأَسْتَعِينُ عَلَى ذَلِكَ كُلَّ ذِي رَأْيٍ مِنْ أَهْلِي فَلَمَّا قِيلَ لِي إِنَّ رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَدْ أَظَلَّ قَادِمًا زَاحَ عَنِّي الْبَاطِلُ حَتَّى عَرَفْتُ أَنِّي لَنْ أَنْجُوَ مِنْهُ بِشَيْءٍ أَبَدًا فَأَجْمَعْتُ صِدْقَهُ وَصَبَّحَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَادِمًا وَكَانَ إِذَا قَدِمَ مِنْ سَفَرٍ بَدَأَ بِالْمَسْجِدِ فَرَكَعَ فِيهِ رَكْعَتَيْنِ ثُمَّ جَلَسَ لِلنَّاسِ فَلَمَّا فَعَلَ ذَلِكَ جَاءَهُ الْمُخَلَّفُونَ فَطَفِقُوا يَعْتَذِرُونَ إِلَيْهِ وَيَحْلِفُونَ لَهُ وَكَانُوا بِضْعَةً وَثَمَانِينَ رَجُلًا فَقَبِلَ مِنْهُمْ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ عَلَانِيَتَهُمْ وَبَايَعَهُمْ وَاسْتَغْفَرَ لَهُمْ وَوَكَلَ سَرَائِرَهُمْ إِلَى اللَّهِ حَتَّى جِئْتُ فَلَمَّا سَلَّمْتُ تَبَسَّمَ تَبَسُّمَ الْمُغْضَبِ ثُمَّ قَالَ تَعَالَ فَجِئْتُ أَمْشِي حَتَّى جَلَسْتُ بَيْنَ يَدَيْهِ فَقَالَ لِي مَا خَلَّفَكَ أَلَمْ تَكُنْ قَدْ ابْتَعْتَ ظَهْرَكَ قَالَ قُلْتُ يَا رَسُولَ اللَّهِ إِنِّي وَاللَّهِ لَوْ جَلَسْتُ عِنْدَ غَيْرِكَ مِنْ أَهْلِ الدُّنْيَا لَرَأَيْتُ أَنِّي سَأَخْرُجُ مِنْ سَخَطِهِ بِعُذْرٍ وَلَقَدْ أُعْطِيتُ جَدَلًا وَلَكِنِّي وَاللَّهِ لَقَدْ عَلِمْتُ لَئِنْ حَدَّثْتُكَ الْيَوْمَ حَدِيثَ كَذِبٍ تَرْضَى بِهِ عَنِّي لَيُوشِكَنَّ اللَّهُ أَنْ يُسْخِطَكَ عَلَيَّ وَلَئِنْ حَدَّثْتُكَ حَدِيثَ صِدْقٍ تَجِدُ عَلَيَّ فِيهِ إِنِّي لَأَرْجُو فِيهِ عُقْبَى اللَّهِ وَاللَّهِ مَا كَانَ لِي عُذْرٌ وَاللَّهِ مَا كُنْتُ قَطُّ أَقْوَى وَلَا أَيْسَرَ مِنِّي حِينَ تَخَلَّفْتُ عَنْكَ قَالَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ أَمَّا هَذَا فَقَدْ صَدَقَ فَقُمْ حَتَّى يَقْضِيَ اللَّهُ فِيكَ فَقُمْتُ وَثَارَ رِجَالٌ مِنْ بَنِي سَلِمَةَ فَاتَّبَعُونِي فَقَالُوا لِي وَاللَّهِ مَا عَلِمْنَاكَ أَذْنَبْتَ ذَنْبًا قَبْلَ هَذَا لَقَدْ عَجَزْتَ فِي أَنْ لَا تَكُونَ اعْتَذَرْتَ إِلَى رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ بِمَا اعْتَذَرَ بِهِ إِلَيْهِ الْمُخَلَّفُونَ فَقَدْ كَانَ كَافِيَكَ ذَنْبَكَ اسْتِغْفَارُ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ لَكَ قَالَ فَوَاللَّهِ مَا زَالُوا يُؤَنِّبُونَنِي حَتَّى أَرَدْتُ أَنْ أَرْجِعَ إِلَى رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَأُكَذِّبَ نَفْسِي قَالَ ثُمَّ قُلْتُ لَهُمْ هَلْ لَقِيَ هَذَا مَعِي مِنْ أَحَدٍ قَالُوا نَعَمْ لَقِيَهُ مَعَكَ رَجُلَانِ قَالَا مِثْلَ مَا قُلْتَ فَقِيلَ لَهُمَا مِثْلَ مَا قِيلَ لَكَ قَالَ قُلْتُ مَنْ هُمَا قَالُوا مُرَارَةُ بْنُ الرَّبِيعَةَ الْعَامِرِيُّ وَهِلَالُ بْنُ أُمَيَّةَ الْوَاقِفِيُّ قَالَ فَذَكَرُوا لِي رَجُلَيْنِ صَالِحَيْنِ قَدْ شَهِدَا بَدْرًا فِيهِمَا أُسْوَةٌ قَالَ فَمَضَيْتُ حِينَ ذَكَرُوهُمَا لِي قَالَ وَنَهَى رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ الْمُسْلِمِينَ عَنْ كَلَامِنَا أَيُّهَا الثَّلَاثَةُ مِنْ بَيْنِ مَنْ تَخَلَّفَ عَنْهُ قَالَ فَاجْتَنَبَنَا النَّاسُ وَقَالَ تَغَيَّرُوا لَنَا حَتَّى تَنَكَّرَتْ لِي فِي نَفْسِيَ الْأَرْضُ فَمَا هِيَ بِالْأَرْضِ الَّتِي أَعْرِفُ فَلَبِثْنَا عَلَى ذَلِكَ خَمْسِينَ لَيْلَةً فَأَمَّا صَاحِبَايَ فَاسْتَكَانَا وَقَعَدَا فِي بُيُوتِهِمَا يَبْكِيَانِ وَأَمَّا أَنَا فَكُنْتُ أَشَبَّ الْقَوْمِ وَأَجْلَدَهُمْ فَكُنْتُ أَخْرُجُ فَأَشْهَدُ الصَّلَاةَ وَأَطُوفُ فِي الْأَسْوَاقِ وَلَا يُكَلِّمُنِي أَحَدٌ وَآتِي رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَأُسَلِّمُ عَلَيْهِ وَهُوَ فِي مَجْلِسِهِ بَعْدَ الصَّلَاةِ فَأَقُولُ فِي نَفْسِي هَلْ حَرَّكَ شَفَتَيْهِ بِرَدِّ السَّلَامِ أَمْ لَا ثُمَّ أُصَلِّي قَرِيبًا مِنْهُ وَأُسَارِقُهُ النَّظَرَ فَإِذَا أَقْبَلْتُ عَلَى صَلَاتِي نَظَرَ إِلَيَّ وَإِذَا الْتَفَتُّ نَحْوَهُ أَعْرَضَ عَنِّي حَتَّى إِذَا طَالَ ذَلِكَ عَلَيَّ مِنْ جَفْوَةِ الْمُسْلِمِينَ مَشَيْتُ حَتَّى تَسَوَّرْتُ جِدَارَ حَائِطِ أَبِي قَتَادَةَ وَهُوَ ابْنُ عَمِّي وَأَحَبُّ النَّاسِ إِلَيَّ فَسَلَّمْتُ عَلَيْهِ فَوَاللَّهِ مَا رَدَّ عَلَيَّ السَّلَامَ فَقُلْتُ لَهُ يَا أَبَا قَتَادَةَ أَنْشُدُكَ بِاللَّهِ هَلْ تَعْلَمَنَّ أَنِّي أُحِبُّ اللَّهَ وَرَسُولَهُ قَالَ فَسَكَتَ فَعُدْتُ فَنَاشَدْتُهُ فَسَكَتَ فَعُدْتُ فَنَاشَدْتُهُ فَقَالَ اللَّهُ وَرَسُولُهُ أَعْلَمُ فَفَاضَتْ عَيْنَايَ وَتَوَلَّيْتُ حَتَّى تَسَوَّرْتُ الْجِدَارَ فَبَيْنَا أَنَا أَمْشِي فِي سُوقِ الْمَدِينَةِ إِذَا نَبَطِيٌّ مِنْ نَبَطِ أَهْلِ الشَّامِ مِمَّنْ قَدِمَ بِالطَّعَامِ يَبِيعُهُ بِالْمَدِينَةِ يَقُولُ مَنْ يَدُلُّ عَلَى كَعْبِ بْنِ مَالِكٍ قَالَ فَطَفِقَ النَّاسُ يُشِيرُونَ لَهُ إِلَيَّ حَتَّى جَاءَنِي فَدَفَعَ إِلَيَّ كِتَابًا مِنْ مَلِكِ غَسَّانَ وَكُنْتُ كَاتِبًا فَقَرَأْتُهُ فَإِذَا فِيهِ أَمَّا بَعْدُ فَإِنَّهُ قَدْ بَلَغَنَا أَنَّ صَاحِبَكَ قَدْ جَفَاكَ وَلَمْ يَجْعَلْكَ اللَّهُ بِدَارِ هَوَانٍ وَلَا مَضْيَعَةٍ فَالْحَقْ بِنَا نُوَاسِكَ قَالَ فَقُلْتُ حِينَ قَرَأْتُهَا وَهَذِهِ أَيْضَا مِنْ الْبَلَاءِ فَتَيَامَمْتُ بِهَا التَّنُّورَ ف
Em va ser narrat [Abu Ath Tahir Ahmad bin 'Amr bin 'Abdullah bin 'Amr bin Sarh], un esclau dels omeies, que [Ibn Wahb] em va dir [Yunus] de [Ibn Shihab] qui va dir: "El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va sortir cap a la batalla de Tabuk per enfrontar-se als romans i als àrabs cristians a Síria". Ibn Shihab va dir: "[Abdul Rahman bin Abdullah bin Ka'ab bin Malik] em va dir que Abdullah bin Ka'ab bin Malik - Abdullah bin Ka'ab era un dels fills de Ka'ab que va acompanyar Ka'ab quan era cec - va dir: "Vaig sentir [Ka'ab bin Malik] narrar un incident sobre ell mateix quan va acompanyar el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) a la batalla de Tabuk". Ka'ab bin Malik va dir: "Mai em vaig quedar enrere amb el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) en cap batalla en què va participar excepte la batalla de Tabuk, però també em vaig quedar enrere a la batalla de Badr. El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) mai va criticar un musulmà que no va participar a la batalla de Badr, perquè el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) i els musulmans, en aquesta batalla de Badr, inicialment volien atacar els incrèduls quraixites que anaven de camí muntant camells fins que Al·là va reunir els musulmans amb el seu enemic sense una hora prèviament acordada. En aquell moment, vaig participar amb el Missatger d'Al·là la nit d'Aqabah quan vam prometre defensar l'Islam. Al meu entendre, participar a la batalla de Badr no és comparable a participar a la nit d'Aqabah, tot i que la batalla de Badr és més popular entre la majoria de la gent. Entre les històries en què no vaig participar amb el Missatger d'Al·là a la batalla de Tabuk hi ha la següent; «Estava realment indefens i ningú tenia més llibertat que jo quan no vaig participar a la batalla de Tabuk. Per Al·là, abans no vaig preparar dues muntures en diverses batalles. Però en aquesta batalla de Tabuk, vaig preparar dues muntures. Finalment, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va partir cap a la batalla de Tabuk quan feia molta calor. Es pot dir que va fer un viatge molt llarg i arriscat i es va enfrontar a un gran nombre d'enemics. Aleshores, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va explicar als musulmans a què s'enfrontarien amb ell. Per tant, va ordenar als musulmans que preparessin subministraments de guerra suficients. En aquell moment, els musulmans que acompanyaven el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) eren molts sense haver estat designats mitjançant una carta d'assignació per lluitar. Ka'b va dir: «Hi havia un home que no va aparèixer perquè volia no participar a la guerra». Pensava que el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) no sabria el seu incompliment, sempre que no hi hagués cap revelació sobre ell d'Al·là Azza Wa Jalla. El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va anar a lluitar a la batalla de Tabuk quan la collita de fruita era molt satisfactòria, així que vaig haver de desviar la meva atenció de la collita. El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) i els musulmans que hi van participar estaven preparats i immediatament vaig anar a buscar subministraments amb ells. Després vaig tornar a casa sense aconseguir cap subministrament. Em vaig dir: "Puc preparar subministraments en qualsevol moment. Sempre estic en un trencaclosques entre el sí i el no fins que la gent estigui preparada". El Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, va sortir amb els musulmans, mentre jo no havia preparat cap subministrament. Finalment vaig marxar i després vaig tornar a casa sense preparar res. Sempre estava tan angoixat sobre si participar a la guerra o no, fins que l'exèrcit musulmà es va afanyar a marxar i la guerra ja estava en raig. Aleshores vaig voler seguir el camp de batalla, però això només era un somni, i finalment estava destinat a no participar-hi. Després que el Rasulullah, sallallahu 'alaihi wasallam, anés al camp de batalla de Tabuk, la tristesa va començar a envoltar-me. Quan vaig sortir al mig de la comunitat circumdant, em vaig adonar que no hi havia res que pogués trobar excepte persones hipocreses o persones febles que eren excusades per Allah Azza Wa Jalla. Mentrestant, el Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, no em va recordar fins que va arribar a Tabuk. Aleshores, quan estava assegut al mig dels companys, de sobte va preguntar: "Per què Ka'ab bin Malik no s'ha unit a nosaltres?" Un company de Bani Salimah va respondre: "Oh Missatger d'Al·là, sembla que Ka'ab bin Malik està més preocupat per ell mateix que per aquesta lluita?" En sentir les paraules del company, Mu'adh bin Jabal va dir: "Oh amic, que dolenta és la teva manera de parlar! Per Allah, oh Missatger d'Al·là, sé que Ka'ab bin Malik és una bona persona". Aleshores, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va romandre en silenci. Quan va romandre en silenci així, de sobte va veure un home que portava un casc de ferro que era difícil de reconèixer. Aleshores, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: "Ets Abu Khaitsamah?" Va resultar que l'home era realment Abu Khaitsamah Al Ansari, el company que una vegada havia donat una sa' de dàtils en caritat quan va ser insultat pels hipòcrites. Ka'ab bin Malik va dir: "Quan vaig sentir que el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) s'havia preparat per tornar de la batalla de Tabuk, em va envair la tristesa. Aleshores vaig començar a idear una excusa per mentir. Em vaig dir a mi mateix: "Quina raó em pot salvar de la ira del Missatger de Déu?". Per afrontar això, vaig demanar ajuda a la família que em pogués donar consells. Quan algú em va dir que el Missatger de Déu, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, estava a punt d'arribar a la ciutat de Medina, la raó de la mentida va desaparèixer de la meva ment. Finalment em vaig adonar que ni tan sols podia mentir al Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau. Per tant, he de ser honest amb ell. Poc després, el Missatger d'Al·là, que Al·là el beneeixi i li concedeixi pau, va arribar a la ciutat de Medina. Com de costum, va anar directament a la mesquita, com és la seva tradició cada vegada que arribava de viatjar a una zona, per pregar. Després de realitzar l'oració de la sunna, el Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, es va unir immediatament als seus companys. Després d'això, van arribar alguns companys que no van tenir temps de participar en la batalla amb els musulmans mentre li presentaven diverses raons jurant. S'estima que els que no van participar en la lluita van ser unes vuitanta persones més. Va resultar que el Missatger d'Al·là va acceptar la franquesa dels que no van participar en la lluita, els va jurar lleialtat, va demanar perdó per ells i va sotmetre el que amagaven als seus cors a Al·là. Al cap d'uns moments, vaig arribar al Missatger d'Al·là (que la pau i les benediccions d'Al·là siguin amb ell). Després de saludar-lo, va somriure com el somriure d'una persona enfadada. Aleshores va dir; «Vine!» Llavors em vaig acostar a ell fins que em vaig asseure just davant seu. Després d'això, el Missatger d'Al·là (que la pau i les benediccions d'Al·là siguin amb ell) va preguntar: «Per què no vas participar en la lluita amb nosaltres, oh Ka'b? No vas prometre donar la teva vida i el teu cos per l'Islam?» Vaig respondre: «Oh Missatger d'Al·là, per Al·là, si m'assegués a prop d'algú que no fos tu, estaria segur que estaria lliure de la seva ira per les raons i arguments que vaig presentar. Però, per Al·là, sé que si ara et presento una raó falsa que no et fa enfadar, és Al·là qui t'ha enfadat amb mi. Si et presento, oh Missatger d'Al·là, la meva raó veritable i honesta, i em renyes per això, l'acceptaré de bon grat. Que Al·là em castigui per les meves paraules honestes. Per Al·là, no hi ha cap excusa que m'impedeixi participar en la lluita. Per Al·là, estava completament indefens en aquell moment, tot i que tenia una oportunitat molt fluixa de participar en la lluita amb els musulmans». En sentir aquella confessió sincera, el Missatger d'Al·là va dir: "Aquesta persona ha dit la veritat i la veritat. Per tant, manteniu-vos drets fins que Al·là us doni una decisió". Finalment, em vaig aixecar i el vaig deixar. Poc després, algunes persones de Banu Salimah em van seguir en una multitud, dient: "Oh Ka'ab, per Al·là, no sabíem abans que havies comès un error/pecat. Realment no vas presentar una excusa al Missatger d'Al·là com els altres companys van presentar les excuses per no participar en la lluita. De fet, només el perdó del Missatger d'Al·là per a tu esborrarà els teus pecats". Ka'ab bin Malik va dir després d'això: "Per Al·là, sempre em van insultar fins que vaig voler tornar al Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) i després em vaig negar a mi mateix". Ka'ab bin Malik va dir: "Algú més ha vingut al Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) com jo?" La gent de Banu Salimah va respondre: "Sí. Hi ha dos més com tu". Van dir al Missatger d'Al·là el que has dit i el Missatger d'Al·là va respondre tal com vas respondre'. Ka'ab bin Malik va dir: "Llavors vaig preguntar: 'Qui són aquestes dues persones, oh companys?' Ells, la gent de Banu Salimah, van respondre: 'Són Murarah bin Rabi'ah Al Amin i Hilal bin Ummayah Al Waqifi'. Ka'ab bin Malik va dir: "Llavors van esmentar dos companys justos que van participar a la batalla de Badr i tots dos són dignes de ser presos com a bons models a seguir. Després d'això, vaig passar per allà quan em van esmentar aquestes dues persones". Ka'ab bin Malik va dir: "Uns dies més tard, el Missatger d'Al·là (la pau i les benediccions d'Al·là siguin amb ell) va prohibir als musulmans parlar amb els tres que no vam participar a la batalla de Tabuk. A partir d'aquell moment, els musulmans van començar a distanciar-se i a canviar la seva actitud envers nosaltres tres fins que aquesta terra ens va semblar estranya. Semblava que aquesta terra no era la terra que havia habitat mai abans i això va durar cinquanta nits". Els meus dos amics que no van participar a la batalla de Tabuk ara seien tristos a casa seva plorant, mentre que jo era un jove fort i dur. Vaig continuar comportant-me normalment i realitzant les meves activitats diàries com de costum. Vaig continuar sortint de casa, anant a la mesquita per assistir a l'oració congregacional amb altres musulmans i passejant pel mercat, tot i que ningú estava disposat a parlar amb mi. Fins que un dia em vaig acostar al Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) i el vaig saludar quan estava assegut després de resar. Em vaig preguntar: "El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) mourà els llavis per respondre a la salutació o no?". Aleshores vaig resar a prop del Missatger d'Al·là mentre el mirava de sobte. Quan em preparava per resar, em va mirar. I quan el vaig mirar, va apartar la mirada de mi". Després de molt de temps aïllat de la companyia dels musulmans, vaig anar a passejar fins que vaig arribar a la tanca del jardí d'Abu Qatadah. Abu Qatadah era el fill del meu oncle, el meu cosí, i era una persona que m'agradava. Quan vaig arribar, el vaig saludar. Però, per Al·là, no va respondre gens a la meva salutació. Finalment, em vaig atrevir a preguntar-li: "Oh Abu Qatadah, et juro per Al·là, no saps que estimo molt Al·là i el seu Missatger?" Va resultar que Abu Qatadah simplement va romandre en silenci. Aleshores vaig repetir les meves paraules jurant com la primera vegada. Però ell va romandre en silenci. Aleshores vaig repetir les meves paraules i ell va respondre: "De fet, Al·là i el seu Missatger ho saben millor". En sentir les seves paraules, se'm van omplir els ulls de llàgrimes i vaig tornar a casa mentre passejava pel jardí. Quan passejava pel mercat de Medina, hi havia un home del país de Sham que venia menjar a la ciutat de Medina i va preguntar: "Qui em pot mostrar on és Ka'ab bin Malik?" Aleshores la gent m'ho va mostrar fins que la persona es va acostar a mi mentre em donava una carta del rei de Ghassan. Com que puc llegir i escriure, entenc el contingut de la carta. Resulta que el contingut de la carta és el següent; «Hem sentit que el vostre amic, és a dir, el Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, us ha aïllat de la companyia pública, mentre que el vostre Senyor mateix no us malgasta d'aquesta manera. Per tant, uniu-vos a nosaltres, segur que us ajudarem». Després de llegir la carta, vaig dir: «En realitat, aquesta carta també és un desastre per a mi». Aleshores la vaig posar a la incineradora i la vaig cremar fins a la destrucció. Després de quaranta dies d'excomunió general, resulta que la revelació de Déu tampoc va arribar. Fins que una vegada, un missatger del Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, va venir a mi mentre lliurava un missatge: «Oh Ka'ab, de fet, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) t'ha ordenat que evitis la teva dona». Vaig preguntar: «M'he de divorciar d'ella o què?». El missatger va respondre: «No cal que us divorcieu d'ella. Més aviat, n'hi ha prou que l'evitis i no t'hi acostis». Aleshores li vaig dir a la meva dona: «Oh germana, és millor que tornis primer a casa dels teus pares i et quedis amb ells fins que Al·là doni una decisió clara sobre aquest assumpte». Ka'ab bin Malik va dir: «Poc després, l'esposa d'Hilal bin Umayyah va anar al Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) i li va preguntar: «Oh Missatger d'Al·là, Hilal bin Umayyah és vell i feble i no té ajuda. Per tant, permet-me que me'n faci càrrec». El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va respondre: «No. És millor que no l'acompanyis primer i que no estigui a prop teu durant un temps». L'esposa d'Hilal es va mantenir inflexible i va dir: «Per Al·là, oh Missatger d'Al·là, ara ja no té esperit de vida. Ha estat plorant constantment des que va tenir aquest problema fins ara». Ka'ab bin Malik va dir: «Algunes persones de la meva família van dir: «Seria millor que primer demanessis permís al Missatger d'Al·là en aquest assumpte de la teva dona». Perquè el Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, va donar permís a Hilal bin Umayyah per tenir cura del seu marit. Ka'ab bin Malik va dir: "No demanaré permís al Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, en aquest assumpte de la meva dona. Perquè, però, no sabré com respondrà més tard el Missatger d'Al·là si li demano permís mentre encara sóc jove". Ka'b bin Malik va dir: «Va resultar que això va continuar durant deu nits fins que així es van completar cinquanta nits per a nosaltres, ja que els musulmans tenien prohibit parlar-nos». Ka'b bin Malik va dir: «Aleshores vaig fer l'oració de l'alba la cinquantena nit a la part posterior de la casa. Mentre estava assegut en aquesta oració, em va aclaparar el penediment i la tristesa. Semblava que aquesta vasta terra em semblava estreta. De sobte vaig sentir algú cridant fort a través de l'horitzó: «Oh, Ka'b bin Malik, alegra't!». Així que vaig caure prostrat i vaig saber que m'havia alliberat del meu problema». Ka'b bin Malik va dir: «Aleshores el Missatger d'Al·là, sallallaahu 'alaihi wasallam, va anunciar als musulmans després».