Imam Ahmad : 22496

حَدَّثَنَا حَسَنُ بْنُ مُوسَى حَدَّثَنَا زُهَيْرٌ عَنْ عَبْدِ اللَّهِ بْنِ عِيسَى عَنْ مُوسَى بْنِ عَبْدِ اللَّهِ عَنْ أَبِي حُمَيْدٍ أَوْ حُمَيْدَةَ الشَّكُّ مِنْ زُهَيْرٍ قَالَ قَالَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ إِذَا خَطَبَ أَحَدُكُمْ امْرَأَةً فَلَا جُنَاحَ عَلَيْهِ أَنْ يَنْظُرَ إِلَيْهَا إِذَا كَانَ إِنَّمَا يَنْظُرُ إِلَيْهَا لِخِطْبَتِهِ وَإِنْ كَانَتْ لَا تَعْلَمُ

Hasan bin Musa ens va narrar de Zuhair, d'Abdullah bin Isa, de Musa bin Abdullah, d'Abu Humaid o Humaidah, hi ha dubtes sobre Zuhair, va dir; El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: "Si un de vosaltres li demana matrimoni a una dona, no hi ha cap mal en què la miri, excepte que la miri només per proposar-li-ho, fins i tot si ella no ho sap".