Hadith Representative
Nabi membaca surat Al-Kafirun dan Al-Ikhlas pada dua rakaat thawaf di belakang Maqam Ibrahim
Imam Muslim : 2137حَدَّثَنَا أَبُو بَكْرِ بْنُ أَبِي شَيْبَةَ وَإِسْحَقُ بْنُ إِبْرَاهِيمَ جَمِيعًا عَنْ حَاتِمٍ قَالَ أَبُو بَكْرٍ حَدَّثَنَا حَاتِمُ بْنُ إِسْمَعِيلَ الْمَدَنِيُّ عَنْ جَعْفَرِ بْنِ مُحَمَّدٍ عَنْ أَبِيهِ قَالَ دَخَلْنَا عَلَى جَابِرِ بْنِ عَبْدِ اللَّهِ فَسَأَلَ عَنْ الْقَوْمِ حَتَّى انْتَهَى إِلَيَّ فَقُلْتُ أَنَا مُحَمَّدُ بْنُ عَلِيِّ بْنِ حُسَيْنٍ فَأَهْوَى بِيَدِهِ إِلَى رَأْسِي فَنَزَعَ زِرِّي الْأَعْلَى ثُمَّ نَزَعَ زِرِّي الْأَسْفَلَ ثُمَّ وَضَعَ كَفَّهُ بَيْنَ ثَدْيَيَّ وَأَنَا يَوْمَئِذٍ غُلَامٌ شَابٌّ فَقَالَ مَرْحَبًا بِكَ يَا ابْنَ أَخِي سَلْ عَمَّا شِئْتَ فَسَأَلْتُهُ وَهُوَ أَعْمَى وَحَضَرَ وَقْتُ الصَّلَاةِ فَقَامَ فِي نِسَاجَةٍ مُلْتَحِفًا بِهَا كُلَّمَا وَضَعَهَا عَلَى مَنْكِبِهِ رَجَعَ طَرَفَاهَا إِلَيْهِ مِنْ صِغَرِهَا وَرِدَاؤُهُ إِلَى جَنْبِهِ عَلَى الْمِشْجَبِ فَصَلَّى بِنَا فَقُلْتُ أَخْبِرْنِي عَنْ حَجَّةِ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَقَالَ بِيَدِهِ فَعَقَدَ تِسْعًا فَقَالَ إِنَّ رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ مَكَثَ تِسْعَ سِنِينَ لَمْ يَحُجَّ ثُمَّ أَذَّنَ فِي النَّاسِ فِي الْعَاشِرَةِ أَنَّ رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ حَاجٌّ فَقَدِمَ الْمَدِينَةَ بَشَرٌ كَثِيرٌ كُلُّهُمْ يَلْتَمِسُ أَنْ يَأْتَمَّ بِرَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَيَعْمَلَ مِثْلَ عَمَلِهِ فَخَرَجْنَا مَعَهُ حَتَّى أَتَيْنَا ذَا الْحُلَيْفَةِ فَوَلَدَتْ أَسْمَاءُ بِنْتُ عُمَيْسٍ مُحَمَّدَ بْنَ أَبِي بَكْرٍ فَأَرْسَلَتْ إِلَى رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ كَيْفَ أَصْنَعُ قَالَ اغْتَسِلِي وَاسْتَثْفِرِي بِثَوْبٍ وَأَحْرِمِي فَصَلَّى رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فِي الْمَسْجِدِ ثُمَّ رَكِبَ الْقَصْوَاءَ حَتَّى إِذَا اسْتَوَتْ بِهِ نَاقَتُهُ عَلَى الْبَيْدَاءِ نَظَرْتُ إِلَى مَدِّ بَصَرِي بَيْنَ يَدَيْهِ مِنْ رَاكِبٍ وَمَاشٍ وَعَنْ يَمِينِهِ مِثْلَ ذَلِكَ وَعَنْ يَسَارِهِ مِثْلَ ذَلِكَ وَمِنْ خَلْفِهِ مِثْلَ ذَلِكَ وَرَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ بَيْنَ أَظْهُرِنَا وَعَلَيْهِ يَنْزِلُ الْقُرْآنُ وَهُوَ يَعْرِفُ تَأْوِيلَهُ وَمَا عَمِلَ بِهِ مِنْ شَيْءٍ عَمِلْنَا بِهِ فَأَهَلَّ بِالتَّوْحِيدِ لَبَّيْكَ اللَّهُمَّ لَبَّيْكَ لَبَّيْكَ لَا شَرِيكَ لَكَ لَبَّيْكَ إِنَّ الْحَمْدَ وَالنِّعْمَةَ لَكَ وَالْمُلْكَ لَا شَرِيكَ لَكَ وَأَهَلَّ النَّاسُ بِهَذَا الَّذِي يُهِلُّونَ بِهِ فَلَمْ يَرُدَّ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ عَلَيْهِمْ شَيْئًا مِنْهُ وَلَزِمَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ تَلْبِيَتَهُ قَالَ جَابِرٌ رَضِيَ اللَّهُ عَنْهُ لَسْنَا نَنْوِي إِلَّا الْحَجَّ لَسْنَا نَعْرِفُ الْعُمْرَةَ حَتَّى إِذَا أَتَيْنَا الْبَيْتَ مَعَهُ اسْتَلَمَ الرُّكْنَ فَرَمَلَ ثَلَاثًا وَمَشَى أَرْبَعًا ثُمَّ نَفَذَ إِلَى مَقَامِ إِبْرَاهِيمَ عَلَيْهِ السَّلَام فَقَرَأَ { وَاتَّخِذُوا مِنْ مَقَامِ إِبْرَاهِيمَ مُصَلًّى } فَجَعَلَ الْمَقَامَ بَيْنَهُ وَبَيْنَ الْبَيْتِ فَكَانَ أَبِي يَقُولُ وَلَا أَعْلَمُهُ ذَكَرَهُ إِلَّا عَنْ النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ كَانَ يَقْرَأُ فِي الرَّكْعَتَيْنِ قُلْ هُوَ اللَّهُ أَحَدٌ وَقُلْ يَا أَيُّهَا الْكَافِرُونَ ثُمَّ رَجَعَ إِلَى الرُّكْنِ فَاسْتَلَمَهُ ثُمَّ خَرَجَ مِنْ الْبَابِ إِلَى الصَّفَا فَلَمَّا دَنَا مِنْ الصَّفَا قَرَأَ { إِنَّ الصَّفَا والْمَرْوَةَ مِنْ شَعَائِرِ اللَّهِ } أَبْدَأُ بِمَا بَدَأَ اللَّهُ بِهِ فَبَدَأَ بِالصَّفَا فَرَقِيَ عَلَيْهِ حَتَّى رَأَى الْبَيْتَ فَاسْتَقْبَلَ الْقِبْلَةَ فَوَحَّدَ اللَّهَ وَكَبَّرَهُ وَقَالَ لَا إِلَهَ إِلَّا اللَّهُ وَحْدَهُ لَا شَرِيكَ لَهُ لَهُ الْمُلْكُ وَلَهُ الْحَمْدُ وَهُوَ عَلَى كُلِّ شَيْءٍ قَدِيرٌ لَا إِلَهَ إِلَّا اللَّهُ وَحْدَهُ أَنْجَزَ وَعْدَهُ وَنَصَرَ عَبْدَهُ وَهَزَمَ الْأَحْزَابَ وَحْدَهُ ثُمَّ دَعَا بَيْنَ ذَلِكَ قَالَ مِثْلَ هَذَا ثَلَاثَ مَرَّاتٍ ثُمَّ نَزَلَ إِلَى الْمَرْوَةِ حَتَّى إِذَا انْصَبَّتْ قَدَمَاهُ فِي بَطْنِ الْوَادِي سَعَى حَتَّى إِذَا صَعِدَتَا مَشَى حَتَّى أَتَى الْمَرْوَةَ فَفَعَلَ عَلَى الْمَرْوَةِ كَمَا فَعَلَ عَلَى الصَّفَا حَتَّى إِذَا كَانَ آخِرُ طَوَافِهِ عَلَى الْمَرْوَةِ فَقَالَ لَوْ أَنِّي اسْتَقْبَلْتُ مِنْ أَمْرِي مَا اسْتَدْبَرْتُ لَمْ أَسُقْ الْهَدْيَ وَجَعَلْتُهَا عُمْرَةً فَمَنْ كَانَ مِنْكُمْ لَيْسَ مَعَهُ هَدْيٌ فَلْيَحِلَّ وَلْيَجْعَلْهَا عُمْرَةً فَقَامَ سُرَاقَةُ بْنُ مَالِكِ بْنِ جُعْشُمٍ فَقَالَ يَا رَسُولَ اللَّهِ أَلِعَامِنَا هَذَا أَمْ لِأَبَدٍ فَشَبَّكَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ أَصَابِعَهُ وَاحِدَةً فِي الْأُخْرَى وَقَالَ دَخَلَتْ الْعُمْرَةُ فِي الْحَجِّ مَرَّتَيْنِ لَا بَلْ لِأَبَدٍ أَبَدٍ وَقَدِمَ عَلِيٌّ مِنْ الْيَمَنِ بِبُدْنِ النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَوَجَدَ فَاطِمَةَ رَضِيَ اللَّهُ عَنْهَا مِمَّنْ حَلَّ وَلَبِسَتْ ثِيَابًا صَبِيغًا وَاكْتَحَلَتْ فَأَنْكَرَ ذَلِكَ عَلَيْهَا فَقَالَتْ إِنَّ أَبِي أَمَرَنِي بِهَذَا قَالَ فَكَانَ عَلِيٌّ يَقُولُ بِالْعِرَاقِ فَذَهَبْتُ إِلَى رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ مُحَرِّشًا عَلَى فَاطِمَةَ لِلَّذِي صَنَعَتْ مُسْتَفْتِيًا لِرَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فِيمَا ذَكَرَتْ عَنْهُ فَأَخْبَرْتُهُ أَنِّي أَنْكَرْتُ ذَلِكَ عَلَيْهَا فَقَالَ صَدَقَتْ صَدَقَتْ مَاذَا قُلْتَ حِينَ فَرَضْتَ الْحَجَّ قَالَ قُلْتُ اللَّهُمَّ إِنِّي أُهِلُّ بِمَا أَهَلَّ بِهِ رَسُولُكَ قَالَ فَإِنَّ مَعِيَ الْهَدْيَ فَلَا تَحِلُّ قَالَ فَكَانَ جَمَاعَةُ الْهَدْيِ الَّذِي قَدِمَ بِهِ عَلِيٌّ مِنْ الْيَمَنِ وَالَّذِي أَتَى بِهِ النَّبِيُّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ مِائَةً قَالَ فَحَلَّ النَّاسُ كُلُّهُمْ وَقَصَّرُوا إِلَّا النَّبِيَّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَمَنْ كَانَ مَعَهُ هَدْيٌ فَلَمَّا كَانَ يَوْمُ التَّرْوِيَةِ تَوَجَّهُوا إِلَى مِنًى فَأَهَلُّوا بِالْحَجِّ وَرَكِبَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَصَلَّى بِهَا الظُّهْرَ وَالْعَصْرَ وَالْمَغْرِبَ وَالْعِشَاءَ وَالْفَجْرَ ثُمَّ مَكَثَ قَلِيلًا حَتَّى طَلَعَتْ الشَّمْسُ وَأَمَرَ بِقُبَّةٍ مِنْ شَعَرٍ تُضْرَبُ لَهُ بِنَمِرَةَ فَسَارَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَلَا تَشُكُّ قُرَيْشٌ إِلَّا أَنَّهُ وَاقِفٌ عِنْدَ الْمَشْعَرِ الْحَرَامِ كَمَا كَانَتْ قُرَيْشٌ تَصْنَعُ فِي الْجَاهِلِيَّةِ فَأَجَازَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ حَتَّى أَتَى عَرَفَةَ فَوَجَدَ الْقُبَّةَ قَدْ ضُرِبَتْ لَهُ بِنَمِرَةَ فَنَزَلَ بِهَا حَتَّى إِذَا زَاغَتْ الشَّمْسُ أَمَرَ بِالْقَصْوَاءِ فَرُحِلَتْ لَهُ فَأَتَى بَطْنَ الْوَادِي فَخَطَبَ النَّاسَ وَقَالَ إِنَّ دِمَاءَكُمْ وَأَمْوَالَكُمْ حَرَامٌ عَلَيْكُمْ كَحُرْمَةِ يَوْمِكُمْ هَذَا فِي شَهْرِكُمْ هَذَا فِي بَلَدِكُمْ هَذَا أَلَا كُلُّ شَيْءٍ مِنْ أَمْرِ الْجَاهِلِيَّةِ تَحْتَ قَدَمَيَّ مَوْضُوعٌ وَدِمَاءُ الْجَاهِلِيَّةِ مَوْضُوعَةٌ وَإِنَّ أَوَّلَ دَمٍ أَضَعُ مِنْ دِمَائِنَا دَمُ ابْنِ رَبِيعَةَ بْنِ الْحَارِثِ كَانَ مُسْتَرْضِعًا فِي بَنِي سَعْدٍ فَقَتَلَتْهُ هُذَيْلٌ وَرِبَا الْجَاهِلِيَّةِ مَوْضُوعٌ وَأَوَّلُ رِبًا أَضَعُ رِبَانَا رِبَا عَبَّاسِ بْنِ عَبْدِ الْمُطَّلِبِ فَإِنَّهُ مَوْضُوعٌ كُلُّهُ فَاتَّقُوا اللَّهَ فِي النِّسَاءِ فَإِنَّكُمْ أَخَذْتُمُوهُنَّ بِأَمَانِ اللَّهِ وَاسْتَحْلَلْتُمْ فُرُوجَهُنَّ بِكَلِمَةِ اللَّهِ وَلَكُمْ عَلَيْهِنَّ أَنْ لَا يُوطِئْنَ فُرُشَكُمْ أَحَدًا تَكْرَهُونَهُ فَإِنْ فَعَلْنَ ذَلِكَ فَاضْرِبُوهُنَّ ضَرْبًا غَيْرَ مُبَرِّحٍ وَلَهُنَّ عَلَيْكُمْ رِزْقُهُنَّ وَكِسْوَتُهُنَّ بِالْمَعْرُوفِ وَقَدْ تَرَكْتُ فِيكُمْ مَا لَنْ تَضِلُّوا بَعْدَهُ إِنْ اعْتَصَمْتُمْ بِهِ كِتَابُ اللَّهِ وَأَنْتُمْ تُسْأَلُونَ عَنِّي فَمَا أَنْتُمْ قَائِلُونَ قَالُوا نَشْهَدُ أَنَّكَ قَدْ بَلَّغْتَ وَأَدَّيْتَ وَنَصَحْتَ فَقَالَ بِإِصْبَعِهِ السَّبَّابَةِ يَرْفَعُهَا إِلَى السَّمَاءِ وَيَنْكُتُهَا إِلَى النَّاسِ اللَّهُمَّ اشْهَدْ اللَّهُمَّ اشْهَدْ ثَلَاثَ مَرَّاتٍ ثُمَّ أَذَّنَ ثُمَّ أَقَامَ فَصَلَّى الظُّهْرَ ثُمَّ أَقَامَ فَصَلَّى الْعَصْرَ وَلَمْ يُصَلِّ بَيْنَهُمَا شَيْئًا ثُمَّ رَكِبَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ حَتَّى أَتَى الْمَوْقِفَ فَجَعَلَ بَطْنَ نَاقَتِهِ الْقَصْوَاءِ إِلَى الصَّخَرَاتِ وَجَعَلَ حَبْلَ الْمُشَاةِ بَيْنَ يَدَيْهِ وَاسْتَقْبَلَ الْقِبْلَةَ فَلَمْ يَزَلْ وَاقِفًا حَتَّى غَرَبَتْ الشَّمْسُ وَذَهَبَتْ الصُّفْرَةُ قَلِيلًا حَتَّى غَابَ الْقُرْصُ وَأَرْدَفَ أُسَامَةَ خَلْفَهُ وَدَفَعَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَقَدْ شَنَقَ لِلْقَصْوَاءِ الزِّمَامَ حَتَّى إِنَّ رَأْسَهَا لَيُصِيبُ مَوْرِكَ رَحْلِهِ وَيَقُولُ بِيَدِهِ الْيُمْنَى أَيُّهَا النَّاسُ السَّكِينَةَ السَّكِينَةَ كُلَّمَا أَتَى حَبْلًا مِنْ الْحِبَالِ أَرْخَى لَهَا قَلِيلًا حَتَّى تَصْعَدَ حَتَّى أَتَى الْمُزْدَلِفَةَ فَصَلَّى بِهَا الْمَغْرِبَ وَالْعِشَاءَ بِأَذَانٍ وَاحِدٍ وَإِقَامَتَيْنِ وَلَمْ يُسَبِّحْ بَيْنَهُمَا شَيْئًا ثُمَّ اضْطَجَعَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ حَتَّى طَلَعَ الْفَجْرُ وَصَلَّى الْفَجْرَ حِينَ تَبَيَّنَ لَهُ الصُّبْحُ بِأَذَانٍ وَإِقَامَةٍ ثُمَّ رَكِبَ الْقَصْوَاءَ حَتَّى أَتَى الْمَشْعَرَ الْحَرَامَ فَاسْتَقْبَلَ الْقِبْلَةَ فَدَعَاهُ وَكَبَّرَهُ وَهَلَّلَهُ وَوَحَّدَهُ فَلَمْ يَزَلْ وَاقِفًا حَتَّى أَسْفَرَ جِدًّا فَدَفَعَ قَبْلَ أَنْ تَطْلُعَ الشَّمْسُ وَأَرْدَفَ الْفَضْلَ بْنَ عَبَّاسٍ وَكَانَ رَجُلًا حَسَنَ الشَّعْرِ أَبْيَضَ وَسِيمًا فَلَمَّا دَفَعَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْ
[Abu Bakr bin Abu Syaibah] i [Ishaq bin Ibrahim] ens ho van explicar tot de [Hatim], va dir, - [Abu Bakr] va dir- [Hatim bin Isma'il Al Madani] ens ho va explicar de [Ja'far bin Muhammad] del [seu pare], va dir; Vam arribar a casa de [Jabir bin Abdullah], i després ens va preguntar un per un, quins érem els nostres noms. Fins que va arribar el meu torn, vaig dir que em deia Muhammad bin Ali bin Husayn. Aleshores va obrir els botons superior i inferior de la meva camisa. Després va posar el palmell entre els meus pits. En aquell moment, jo encara era jove. Aleshores va dir: "Benvingut, fill del meu germà, pregunta el que vulguis preguntar". Així que li ho vaig preguntar. Era cec. Quan va arribar l'hora de l'oració, es va posar dret sobre una estora d'oració que sempre portava. Cada vegada que es posava l'estora d'oració a l'espatlla, les vores sempre se li enganxaven a causa de la seva petita mida. Li vaig preguntar: «Digues-me com el Missatger d'Al·là (la pau i les benediccions d'Al·là siguin amb ell) va realitzar el Hajj». Després va parlar amb gestos amb les mans mentre sostenia els nou dits. Va dir: «Va viure a Medina durant nou anys, però encara no havia realitzat el Hajj». Després va anunciar que el desè any aniria al Hajj. Per això, la gent va acudir en massa a Medina, volent unir-se al profeta, la pau i la pau siguin amb ell, per fer bones obres com les seves. Aleshores vam anar amb ell. Quan va arribar a Dzulhulaifah, Asma` bint Humais va donar a llum el seu fill, Muhammad bin Abu Bakr. Va ordenar preguntar al profeta, la pau i la pau siguin amb ell, què havia de fer per haver de donar a llum. Així que va dir: «Dutxa't i fes servir la tovallola higiènica. Després torna a posar-te la roba d'ihram». El profeta, sallallahu 'alaihi wasallam, va resar dos rak'ahs a la mesquita de Dzulhulaifah, després va muntar el seu camell anomenat Qashwa. Després d'arribar a Baida`, vaig mirar al meu voltant, quanta gent l'acompanyava, cavalcant i caminant, a banda i banda i darrere d'ell. En aquell moment, va baixar l'Alcorà -revelació-, on el profeta, sallallahu 'alaihi wasallam, va entendre el seu significat, és a dir, com a instruccions per a les accions que hem de dur a terme. Aleshores va cridar llegint la talbiyah: "LABBAIKA ALLAHUMMA LABBAIKA LABBAIKA LAA SYARIIKA LAKA LABBAIKA INNALHAMDA WAN NI'MATA LAKA WALMULKU LAA SYARIIKA LAKA -Obeeixo els teus manaments, oh Allah, obeeixo, obeeixo. No hi ha soci per a Tu, obeeixo els teus manaments; veritablement la lloança i el favor són Teus, com és el regne, No tens socis, obeeixo els teus manaments-". Molta gent també té talbiyah com la talbiyah del profeta, la pau sigui amb ell. El profeta, la pau sigui amb ell, no els va prohibir llegir-la, de fet, la llegeixen contínuament. La nostra intenció només és realitzar el Hajj, i encara no sabem res de l'Umrah. Després d'arribar al Baitullah, va besar una de les seves cantonades -hajar Aswad-, després va fer Tawaf, corrent tres vegades i caminant normalment quatre vegades. Després va continuar cap al Maqam. Ibrahim 'Alais Salam, i després va llegir el vers: "Feu de l'estació d'Ibrahim un lloc d'oració...". -Al Baqarah: 125-. Després va col·locar el maqam entre els Baitullah. Mentrestant, el meu pare va dir que el profeta, la pau sigui amb ell, va llegir a la seva oració: "QUL HUWALLAHU AHADL..." -Al Ikhlas: 1-4-. I: «QUL YAA AYYUHAL KAAFIRUUN». -Al Kafirun: 1-6-. Després va tornar a la cantonada del Temple, va colpejar Aswad i també el va besar. Després, per la porta, va anar cap a Shafa. Després d'acostar-se al turó de Safa, va llegir el vers: «De fet, els Sa'i entre Safa i Marwah es troben entre els símbols de la grandesa de la religió d'Al·là...». -Al Baqarah: 1589-. Aleshores va començar a complir els manaments de Déu. Així que va pujar al turó de Shafa. Després de veure el Baitullah, es va encarar a la Qibla mentre monoteitzava Al·là i el glorificava. I va llegir: «LAA ILAAHA ILAALLAH WAHDAHU LAA SYARIIKA LAHU LAHUL MULKU WA LAHUL HAMDU WA HUWA 'ALAA KULLI SYAI`IN QADIIR LAA ILAAHA ILLALLAH WAHDAHU ANJAZA WA'DAHU WANASHARA 'ABDAHU WAHAZAMAL AHZABA WAHDAH» -No hi ha cap déu digne d'adoració excepte Al·là, sense socis. A Ell pertany el regne i tota lloança, mentre que Ell és Totpoderós sobre tot. No hi ha cap Déu que tingui dret a ser adorat excepte Al·là, que compleix les seves promeses i ajuda els seus servents i destrueix els seus propis enemics. Aleshores va pregar. Repetiu el tahlil tres vegades. Després va baixar a Marwa. Quan va arribar a la vall, va córrer. I després d'això, es va dirigir cap al turó de Marwa mentre tornava caminant. Després d'arribar al turó de Marwa, va fer el que va fer al turó de Safa. Quan va acabar el seu sa'i al turó de Marwa, va dir: "Si no hagués fet el que he fet, no hauria portat la Hadya ni hauria fet l'Umrah". Aleshores, Suraqah bin Malik bin Ju'tsyum, "Sí, Rasulullah! És només per aquest any o per sempre?". El Rasulullah, sallallahu 'alaihi wasallam, va estendre els dits de l'altra mà mentre deia: "Incorporeu l'Umrah al Hajj. Incorporació de l'Umrah al Hajj, no! Fins i tot per sempre". Mentrestant, Ali va venir del Iemen portant animals de sacrifici al profeta, sallallahu 'alaihi wasallam. Va trobar que Fàtima era una persona tahallul; porta roba tenyida i té els ulls embenats. Ali li ho va prohibir. Fàtima va respondre: "El meu pare mateix em va dir que fes això". Ali va dir: "Així que vaig anar al profeta, sallallahu 'alaihi wasallam, per demanar una fatwa sobre les accions de Fàtima. Li vaig explicar que li vaig impedir que ho fes. També va dir: «Fathimah té raó». Llavors va preguntar: «Què llegiu quan voleu fer el Hajj?», va dir Ali; jo vaig respondre: «Oh Al·là, tinc la intenció de fer el Hajj tal com ho exemplifica el vostre Missatger». Llavors Ali va preguntar: «Però he portat el hwankurban, com és això?». Ell va respondre: «No sigueu tahallul». Ja'far va dir: «El nombre de hadya que Ali va portar del Iemen i que el profeta, la pau i les benediccions per a ell, va portar era de cent. Tothom a la congregació tenia tahallul i s'afaitava, excepte el profeta, la pau i les benediccions per a ell. Quan va arribar el dia de Tarwiyah, el vuitè de Dzulhijjah, van anar a Mina per fer el Hajj. El missatger de Déu, la pau i les benediccions per a ell, va muntar el seu vehicle. Allà va resar les oracions de Dhuhr, Asr, Magrib, Isha i Fajr. Després va esperar una estona fins que va sortir el sol; Mentrestant, va enviar gent primer a Namirah per establir-hi un campament. Mentrestant, els Quraysh pensaven que definitivament s'aturaria a Mash'aril Haram, un turó a Muzdalifah, com solien fer les persones ignorants. Però resulta que simplement va continuar cap a Arafat. Quan va arribar a Namirah, va trobar que la gent havia muntat tendes. Aleshores es va aturar a descansar-hi. Quan el sol es va pondre, va continuar amb el seu camell. En arribar enmig de les abelles, va fer un discurs: "De fet, vessar sang i prendre la propietat del teu proïsme és haram, igual que és haram lluitar en aquest dia, en aquest mes i en aquest país. Si us plau, sapigueu que tot el que fa olor de Jahiliyah ha estat abolit segons la meva llei, inclòs el rescat de sang del període Jahilijyah. El rescat de sang que vaig esborrar per primera vegada va ser la sang d'Ibn Rabi'ah bin Harith que va ser alimentat per Bani Sa'ad, i després va ser assassinat per Huzail. De la mateixa manera, he abolit la usura de la jahiliyah; El que vaig abolir primer va ser la usura, que va ser estipulada per Abbas bin Abdul Muttalib. De fet, eliminaré tota la usura. Aleshores, no tingueu por de les dones. Podeu prendre-les com a confiança d'Al·là, i us són lícites observant les normes d'Al·là. Després d'això, teniu drets sobre elles, és a dir, que no permetin que altres persones ocupin la vostra estora. Si violen, colpegeu-les d'una manera no perjudicial. En canvi, tenen drets sobre vosaltres. És a dir, el suport i la roba adequada. Us llego a tots una guia per a la vida, que, si us hi adheriu, és l'Alcorà. A tots us preguntaran sobre mi, així que com respondreu?', van respondre: 'Testimoniem que heu transmès realment el missatge, heu complert els vostres deures i ens heu donat consells'. Aleshores va dir, aixecant el dit índex cap al cel i assenyalant la multitud: 'Sí, Al·là, testimoni, Oh Al·là, testimoni, Oh Al·là, testimoni'. Després d'això, va cridar a l'oració, després al qamat, després va resar l'oració de Zhuhur. Després, el qamat de nou i l'oració d'Asr sense l'oració de la sunna entre els dos. Després d'això, va continuar el seu viatge cap al lloc del wukuf. En arribar-hi, el camell de Qashwa es va aturar en un lloc rocós i la gent que caminava estava davant seu. Es va encarar a la Qibla i va romandre dret fins que el sol es va pondre i el megàfon vermell va desaparèixer. Aleshores va continuar el seu viatge, portant Usamah darrere seu, mentre ell mateix tenia el control. Va estirar les regnes del camell Qashwa, fins que el seu cap gairebé va tocar el coixí de la sella. Va dir amb un gest de la mà: "Germans, calmeu-vos, calmeu-vos". Cada vegada que arribava a un turó, afluixava una mica la corda del camell per facilitar-li la pujada. En arribar a Muzdalifah, va resar les oracions de Magrib i Isha' amb una crida a l'oració i dos qamat sense cap oració de sunna entremig. Després va dormir fins a l'alba. Quan va arribar l'hora del Fajr, va resar l'oració del Fajr amb un Adhan i un qamat. Després va muntar el camell de Qaswa i va continuar el seu viatge cap a Mash'aril Haram. Un cop allà, es va encarar a la Qibla, va resar, el takbir, el tahlil i va llegir la sentència del monoteisme. S'hi va quedar fins que el cel es va tornar groc i va marxar abans de la sortida del sol, portant Fadlal bin Abbas. Fadlal és un home amb cabells bonics i una cara blanca. Quan va marxar, la gent també va marxar amb ell. Fadlal els va mirar, i llavors el profeta, la pau i les benediccions siguin amb ell, es va tapar la cara amb les mans. Però Fadlal va girar el cap en una altra direcció per veure. El profeta, la pau i les benediccions siguin amb ell, també es va tapar la cara amb l'altra mà, de manera que Fadlala va dirigir la mirada cap a un altre lloc. En arribar al mig de la vall de Muhassir, va accelerar el seu camell pel camí del mig que anava directament a Jumratul Kubra. En arribar a Jumrah, prop d'un arbre, va llançar set còdols mentre recitava el takbir amb cada llançament. Després va continuar fins al lloc on s'estava sacrificant el sacrifici. Allà va sacrificar seixanta-tres animals de sacrifici amb les seves mans i va lliurar la resta a Ali perquè els sacrifiqués, és a dir, els animals de sacrifici juntament amb altres membres de la congregació. Després li va dir que agafés un petit tros de cada animal de sacrifici, després li va dir que el cuinés i després mengés la carn i begués el brou. Després d'això, va pujar al seu vehicle i es va dirigir a Baitullah per al tawaf. Va resar les oracions de Zuhr a la Meca. Després d'això, va visitar Bani Abdul Muttalib, que estava excavant un pou de Zamzam. Els va dir: "Oh Banu Abdul Muttalib, doneu-nos alguna cosa per beure. Si la multitud no s'equivoca, és clar que us ajudaré a excavar junts". Aleshores van abocar una galleda i ell en va beure. I ens ha dit [Umar bin Hafsh bin Ghiyats] ens ha dit [el meu pare] ens ha dit [Ja'far bin Muhammad] m'ha dit [el meu pare] va dir; Vaig anar a [Jabir bin Abdullah] i li vaig preguntar sobre el Hajj del profeta Law, sallallahu 'alaihi wasallam. Aleshores va esmentar un hadith similar al hadith de Hatim bin Isma'il, i va afegir: En el passat, Abu Sayyarah va ordenar a la gent que pugés a Himar nus. I quan el profeta Law, sallallahu 'alaihi wasallam, va passar Muzdalifah a Mash'aril Haram, el poble Quraish no va tenir el més mínim dubte que s'aturaria allà i que seria el seu lloc de parada més tard. Però el va passar i no es va aturar fins que va arribar a Arafat i s'hi va aturar.