Hadith Representative
Ihlal
Imam Ahmad : 2240حَدَّثَنَا يَعْقُوبُ حَدَّثَنَا أَبِي عَنِ ابْنِ إِسْحَاقَ حَدَّثَنَا خُصَيْفُ بْنُ عَبْدِ الرَّحْمَنِ الْجَزَرِيُّ عَنْ سَعِيدِ بْنِ جُبَيْرٍ قَالَ قُلْتُ لِعَبْدِ اللَّهِ بْنِ عَبَّاسٍ يَا أَبَا الْعَبَّاسِ عَجَبًا لِاخْتِلَافِ أَصْحَابِ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فِي إِهْلَالِ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ حِينَ أَوْجَبَ فَقَالَ إِنِّي لَأَعْلَمُ النَّاسِ بِذَلِكَ إِنَّهَا إِنَّمَا كَانَتْ مِنْ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ حَجَّةً وَاحِدَةً فَمِنْ هُنَالِكَ اخْتَلَفُوا خَرَجَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ حَاجًّا فَلَمَّا صَلَّى فِي مَسْجِدِهِ بِذِي الْحُلَيْفَةِ رَكْعَتَيْهِ أَوْجَبَ فِي مَجْلِسِهِ فَأَهَلَّ بِالْحَجِّ حِينَ فَرَغَ مِنْ رَكْعَتَيْهِ فَسَمِعَ ذَلِكَ مِنْهُ أَقْوَامٌ فَحَفِظُوا عَنْهُ ثُمَّ رَكِبَ فَلَمَّا اسْتَقَلَّتْ بِهِ نَاقَتُهُ أَهَلَّ وَأَدْرَكَ ذَلِكَ مِنْهُ أَقْوَامٌ وَذَلِكَ أَنَّ النَّاسَ إِنَّمَا كَانُوا يَأْتُونَ أَرْسَالًا فَسَمِعُوهُ حِينَ اسْتَقَلَّتْ بِهِ نَاقَتُهُ يُهِلُّ فَقَالُوا إِنَّمَا أَهَلَّ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ حِينَ اسْتَقَلَّتْ بِهِ نَاقَتُهُ ثُمَّ مَضَى رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَلَمَّا عَلَا عَلَى شَرَفِ الْبَيْدَاءِ أَهَلَّ وَأَدْرَكَ ذَلِكَ مِنْهُ أَقْوَامٌ فَقَالُوا إِنَّمَا أَهَلَّ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ حِينَ عَلَا عَلَى شَرَفِ الْبَيْدَاءِ وَايْمُ اللَّهِ لَقَدْ أَوْجَبَ فِي مُصَلَّاهُ وَأَهَلَّ حِينَ اسْتَقَلَّتْ بِهِ نَاقَتُهُ وَأَهَلَّ حِينَ عَلَا عَلَى شَرَفِ الْبَيْدَاءِ فَمَنْ أَخَذَ بِقَوْلِ عَبْدِ اللَّهِ بْنِ عَبَّاسٍ أَهَلَّ فِي مُصَلَّاهُ إِذَا فَرَغَ مِنْ رَكْعَتَيْهِ
Ya'qub ens ho va dir, el meu pare ens ho va dir, Ibn Ishaq ens ho va dir, Khushaif bin Abdurrahman Al-Jazari ens ho va dir, Sa'id bin Jubair va dir, jo li vaig dir a Ibn Abbas: "Oh Ibn Abbas, és sorprenent que els companys del Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) no estiguessin d'acord sobre el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) que va trencar l'estat d'ihram quan el va fer obligatori". Ell va dir: "Sóc el que més en sap. Només hi va haver un Hajj del Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell), i després van discrepar al respecte. El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va partir cap al Hajj, i quan va resar dues rak'ahs a la seva mesquita de Dhul-Hulaifa, ho va fer obligatori a la seva assemblea, i quan va acabar de resar dues rak'ahs, ho va fer obligatori per a ell. La gent ho va sentir d'ell i ho van recordar d'ell, i llavors va muntar la seva muntura. Després que el seu camell sortís, va fer la intenció, i algunes persones ho van saber, perquè la gent va anar venint gradualment, fins que el van sentir fer la intenció quan el seu camell sortís, així que van dir: "En efecte, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va fer la intenció quan el seu camell sortís". Aleshores, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va caminar, i quan estava en línia amb Baida` va fer la intenció, i algunes persones ho van saber. Llavors van dir: "De fet, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va fer la intenció quan el seu camell estava en línia amb Baida`. Per Al·là, ho havia fet obligatori al seu lloc de pregària, i va fer la intenció quan el seu camell va partir, i també va fer la intenció quan va arribar a Baida`. Qui basi la seva afirmació en la afirmació d'Abdullah ibn Abbas, va fer la intenció al seu lloc de pregària tan bon punt va acabar de realitzar les seves dues rak'ahs".