Hadith Representative
Jizyah tidak di tetapkan bagi seorang muslim
Imam Tirmidzi : 574حَدَّثَنَا يَحْيَى بْنُ أَكْثَمَ حَدَّثَنَا جَرِيرٌ عَنْ قَابُوسَ بْنِ أَبِي ظَبْيَانَ عَنْ أَبِيهِ عَنْ ابْنِ عَبَّاسٍ قَالَقَالَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ لَا تَصْلُحُ قِبْلَتَانِ فِي أَرْضٍ وَاحِدَةٍ وَلَيْسَ عَلَى الْمُسْلِمِينَ جِزْيَةٌحَدَّثَنَا أَبُو كُرَيْبٍ حَدَّثَنَا جَرِيرٌ عَنْ قَابُوسَ بِهَذَا الْإِسْنَادِ نَحْوَهُ وَفِي الْبَاب عَنْ سَعِيدِ بْنِ زَيْدٍ وَجَدِّ حَرْبِ بْنِ عُبَيْدِ اللَّهِ الثَّقَفِيِّ قَالَ أَبُو عِيسَى حَدِيثُ ابْنِ عَبَّاسٍ قَدْ رُوِيَ عَنْ قَابُوسَ بْنِ أَبِي ظَبْيَانَ عَنْ أَبِيهِ عَنْ النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ مُرْسَلًا وَالْعَمَلُ عَلَى هَذَا عِنْدَ عَامَّةِ أَهْلِ الْعِلْمِ أَنَّ النَّصْرَانِيَّ إِذَا أَسْلَمَ وُضِعَتْ عَنْهُ جِزْيَةُ رَقَبَتِهِ وَقَوْلُ النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ لَيْسَ عَلَى الْمُسْلِمِينَ عُشُورٌ إِنَّمَا يَعْنِي بِهِ جِزْيَةَ الرَّقَبَةِ وَفِي الْحَدِيثِ مَا يُفَسِّرُ هَذَا حَيْثُ قَالَ إِنَّمَا الْعُشُورُ عَلَى الْيَهُودِ وَالنَّصَارَى وَلَيْسَ عَلَى الْمُسْلِمِينَ عُشُورٌ
Yahya bin Aktham ens va narrar, Jarir ens va narrar de Qabus bin Abu Dlabyan del seu pare d'Ibn Abbas, qui va dir: El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: "No és permès tenir dues Qiblahs en un lloc, i l'obligació de pagar la jizyah no s'imposa als musulmans". Abu Kuraib ens va narrar, Jarir ens va narrar de Qabus com l'hadith anterior amb la mateixa cadena de transmissió. Un hadith similar va ser narrat de Sa'id bin Zaid i el seu avi Harb bin Ubaidullah Al Thaqafi. Abu 'Isa va dir: El hadith d'Ibn Abbas va ser narrat de Qabus bin Abu Dlabyan del seu pare del Profeta (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) de manera mursal, però aquest hadith és practicat per la majoria dels estudiosos, que si un cristià es converteix a l'islam, ja no està obligat a pagar la jizyah. El significat de les paraules del Profeta (que la pau i les benediccions d'Al·là siguin amb ell): "Els musulmans no estan subjectes a l'obligació de pagar una desena part de la seva riquesa" és pagar la jizyah per la seva seguretat, i la interpretació de l'Ushur es troba en realitat a la redacció del hadith, és a dir, que va dir: "L'obligació de pagar l'Ushur - una desena part - només recau sobre els cristians i els jueus i no sobre els musulmans".