Hadith Representative
Berkah susu rasulullah: kisah miqdad dan doa yang mengalirkan susu dari langit
Imam Bukhari : 5971حَدَّثَنِي أَبُو نُعَيْمٍ بِنَحْوٍ مِنْ نِصْفِ هَذَا الْحَدِيثِ حَدَّثَنَا عُمَرُ بْنُ ذَرٍّ حَدَّثَنَا مُجَاهِدٌ أَنَّ أَبَا هُرَيْرَةَكَانَ يَقُولُ أَاللَّهِ الَّذِي لَا إِلَهَ إِلَّا هُوَ إِنْ كُنْتُ لَأَعْتَمِدُ بِكَبِدِي عَلَى الْأَرْضِ مِنْ الْجُوعِ وَإِنْ كُنْتُ لَأَشُدُّ الْحَجَرَ عَلَى بَطْنِي مِنْ الْجُوعِ وَلَقَدْ قَعَدْتُ يَوْمًا عَلَى طَرِيقِهِمْ الَّذِي يَخْرُجُونَ مِنْهُ فَمَرَّ أَبُو بَكْرٍ فَسَأَلْتُهُ عَنْ آيَةٍ مِنْ كِتَابِ اللَّهِ مَا سَأَلْتُهُ إِلَّا لِيُشْبِعَنِي فَمَرَّ وَلَمْ يَفْعَلْ ثُمَّ مَرَّ بِي عُمَرُ فَسَأَلْتُهُ عَنْ آيَةٍ مِنْ كِتَابِ اللَّهِ مَا سَأَلْتُهُ إِلَّا لِيُشْبِعَنِي فَمَرَّ فَلَمْ يَفْعَلْ ثُمَّ مَرَّ بِي أَبُو الْقَاسِمِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَتَبَسَّمَ حِينَ رَآنِي وَعَرَفَ مَا فِي نَفْسِي وَمَا فِي وَجْهِي ثُمَّ قَالَ يَا أَبَا هِرٍّ قُلْتُ لَبَّيْكَ يَا رَسُولَ اللَّهِ قَالَ الْحَقْ وَمَضَى فَتَبِعْتُهُ فَدَخَلَ فَاسْتَأْذَنَ فَأَذِنَ لِي فَدَخَلَ فَوَجَدَ لَبَنًا فِي قَدَحٍ فَقَالَ مِنْ أَيْنَ هَذَا اللَّبَنُ قَالُوا أَهْدَاهُ لَكَ فُلَانٌ أَوْ فُلَانَةُ قَالَ أَبَا هِرٍّ قُلْتُ لَبَّيْكَ يَا رَسُولَ اللَّهِ قَالَ الْحَقْ إِلَى أَهْلِ الصُّفَّةِ فَادْعُهُمْ لِي قَالَ وَأَهْلُ الصُّفَّةِ أَضْيَافُ الْإِسْلَامِ لَا يَأْوُونَ إِلَى أَهْلٍ وَلَا مَالٍ وَلَا عَلَى أَحَدٍ إِذَا أَتَتْهُ صَدَقَةٌ بَعَثَ بِهَا إِلَيْهِمْ وَلَمْ يَتَنَاوَلْ مِنْهَا شَيْئًا وَإِذَا أَتَتْهُ هَدِيَّةٌ أَرْسَلَ إِلَيْهِمْ وَأَصَابَ مِنْهَا وَأَشْرَكَهُمْ فِيهَا فَسَاءَنِي ذَلِكَ فَقُلْتُ وَمَا هَذَا اللَّبَنُ فِي أَهْلِ الصُّفَّةِ كُنْتُ أَحَقُّ أَنَا أَنْ أُصِيبَ مِنْ هَذَا اللَّبَنِ شَرْبَةً أَتَقَوَّى بِهَا فَإِذَا جَاءَ أَمَرَنِي فَكُنْتُ أَنَا أُعْطِيهِمْ وَمَا عَسَى أَنْ يَبْلُغَنِي مِنْ هَذَا اللَّبَنِ وَلَمْ يَكُنْ مِنْ طَاعَةِ اللَّهِ وَطَاعَةِ رَسُولِهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ بُدٌّ فَأَتَيْتُهُمْ فَدَعَوْتُهُمْ فَأَقْبَلُوا فَاسْتَأْذَنُوا فَأَذِنَ لَهُمْ وَأَخَذُوا مَجَالِسَهُمْ مِنْ الْبَيْتِ قَالَ يَا أَبَا هِرٍّ قُلْتُ لَبَّيْكَ يَا رَسُولَ اللَّهِ قَالَ خُذْ فَأَعْطِهِمْ قَالَ فَأَخَذْتُ الْقَدَحَ فَجَعَلْتُ أُعْطِيهِ الرَّجُلَ فَيَشْرَبُ حَتَّى يَرْوَى ثُمَّ يَرُدُّ عَلَيَّ الْقَدَحَ فَأُعْطِيهِ الرَّجُلَ فَيَشْرَبُ حَتَّى يَرْوَى ثُمَّ يَرُدُّ عَلَيَّ الْقَدَحَ فَيَشْرَبُ حَتَّى يَرْوَى ثُمَّ يَرُدُّ عَلَيَّ الْقَدَحَ حَتَّى انْتَهَيْتُ إِلَى النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَقَدْ رَوِيَ الْقَوْمُ كُلُّهُمْ فَأَخَذَ الْقَدَحَ فَوَضَعَهُ عَلَى يَدِهِ فَنَظَرَ إِلَيَّ فَتَبَسَّمَ فَقَالَ أَبَا هِرٍّ قُلْتُ لَبَّيْكَ يَا رَسُولَ اللَّهِ قَالَ بَقِيتُ أَنَا وَأَنْتَ قُلْتُ صَدَقْتَ يَا رَسُولَ اللَّهِ قَالَ اقْعُدْ فَاشْرَبْ فَقَعَدْتُ فَشَرِبْتُ فَقَالَ اشْرَبْ فَشَرِبْتُ فَمَا زَالَ يَقُولُ اشْرَبْ حَتَّى قُلْتُ لَا وَالَّذِي بَعَثَكَ بِالْحَقِّ مَا أَجِدُ لَهُ مَسْلَكًا قَالَ فَأَرِنِي فَأَعْطَيْتُهُ الْقَدَحَ فَحَمِدَ اللَّهَ وَسَمَّى وَشَرِبَ الْفَضْلَةَ
[Abu Nu'aim] ens va relatar un hadith com aquest; ['Umar bin Dharr] ens va relatar [Mujahid] que [Abu Hurairah] va dir una vegada: "Per Al·là, excepte qui no hi ha déu, solia enganxar el meu costat a terra per culpa de la gana, també solia lligar-me unes pedres a l'estómac per culpa de la gana. Un dia estava assegut en un camí per on passaven els meus companys, i llavors va passar Abu Bakr, i li vaig preguntar sobre un vers del Llibre d'Al·là, i no li vaig preguntar excepte que m'entretingués, però no ho va fer. Després va passar Umar, i li vaig preguntar sobre un vers del Llibre d'Al·là, i no li vaig preguntar excepte que m'entretingués, però no ho va fer. Després va passar Abul Qasim, sallallaahu 'alaihi wasallam, quan em va veure va somriure i va saber què hi havia representat a la seva cara i al seu cor, i llavors va dir: "Oh, Abu Hurairah?", vaig respondre; «Compleixo la teva crida, oh Missatger d'Al·là». Ell va dir: «Vine». Llavors el vaig seguir, vaig demanar permís per entrar i em va permetre, sembla que vaig aconseguir llet en un bol, va dir: «On has tret aquesta llet?». La gent de la casa va respondre: «Els fulan o els fulanah te la van donar». Ell va dir: «Oh, Abu Hurairah!». Vaig respondre: «Compleixo la teva crida, oh Missatger d'Al·là». Ell va dir: «Coneix els experts en suffah, els amics que viuen al pati de la mesquita, i convida'ls aquí». Abu Hurairah va dir: «Els membres de la suffah són els convidats dels musulmans, no viuen amb les seves famílies i no tenen propietats, si el profeta rebia els ingressos de les almoines, no els menjava i els enviava als experts en suffah, i si li donaven hadiyah, ells rebien una part i de vegades els n'enviava una mica». Llavors vaig dir: «Em va entristir», vaig dir -al meu cor-; «Quina necessitat tenen els suffahs amb la llet, perquè jo sóc qui hi té dret, espero poder beure un glop de llet només per sobreviure la resta del meu temps, si hi ha gent que ve, seré jo qui els servirà», vaig dir a continuació. «Quin significat té la llet restant si no és per obediència a Al·là i al Seu Missatger?», vaig anar i els vaig convidar, finalment van venir i van demanar permís, llavors ell va donar permís, així que van ocupar els seus respectius seients, va dir: «Oh, Abu Hurairah». Vaig respondre: «Compleixo la teva crida, oh, Missatger d'Al·là». Ell va dir: «Pren-lo i dóna-l'hi». Vaig agafar el bol i el vaig donar a un home, així que l'home va beure fins que va quedar ple, després me'l va tornar, després el vaig donar a un altre, i ell va beure fins que va quedar ple, després em va tornar el bol fins que el vaig tornar al profeta, sallallahu 'alaihi wasallam, de manera que tots es van sentir plens. Aleshores va agafar el bol i el va posar a la mà, després em va mirar i va somriure, i va dir: "Oh, Abu Hurairah!". Vaig respondre: "Compleixo la teva crida, oh, Missatger d'Al·là". Ell va dir: "Ara només som tu i jo". Vaig respondre: "Això és correcte, oh, Missatger d'Al·là". Ell va dir: "Seu i beu". Aleshores em vaig asseure i ho vaig beure, i ell em va dir: "Beu". Aleshores vaig tornar a beure i ell em va seguir dient que begués, fins que vaig dir: "No, per Aquell que t'ha enviat amb la veritat, ja no ho puc fer". Ell va dir: "Dona'm el recipient". Aleshores li'l vaig donar, i després de lloar Al·là i esmentar el Seu nom, finalment es va beure la resta.