Hadith Representative
Nabi Ismail berperan membawakan batu untuk dipasang oleh Nabi Ibrahim sambil mereka terus berdoa
Imam Bukhari : 3114حَدَّثَنَا عَبْدُ اللَّهِ بْنُ مُحَمَّدٍ حَدَّثَنَا أَبُو عَامِرٍ عَبْدُ الْمَلِكِ بْنُ عَمْرٍو قَالَ حَدَّثَنَا إِبْرَاهِيمُ بْنُ نَافِعٍ عَنْ كَثِيرِ بْنِ كَثِيرٍ عَنْ سَعِيدِ بْنِ جُبَيْرٍ عَنْ ابْنِ عَبَّاسٍ رَضِيَ اللَّهُ عَنْهُمَا قَالَ لَمَّا كَانَ بَيْنَ إِبْرَاهِيمَ وَبَيْنَ أَهْلِهِ مَا كَانَ خَرَجَ بِإِسْمَاعِيلَ وَأُمِّ إِسْمَاعِيلَ وَمَعَهُمْ شَنَّةٌ فِيهَا مَاءٌ فَجَعَلَتْ أُمُّ إِسْمَاعِيلَ تَشْرَبُ مِنْ الشَّنَّةِ فَيَدِرُّ لَبَنُهَا عَلَى صَبِيِّهَا حَتَّى قَدِمَ مَكَّةَ فَوَضَعَهَا تَحْتَ دَوْحَةٍ ثُمَّ رَجَعَ إِبْرَاهِيمُ إِلَى أَهْلِهِ فَاتَّبَعَتْهُ أُمُّ إِسْمَاعِيلَ حَتَّى لَمَّا بَلَغُوا كَدَاءً نَادَتْهُ مِنْ وَرَائِهِ يَا إِبْرَاهِيمُ إِلَى مَنْ تَتْرُكُنَا قَالَ إِلَى اللَّهِ قَالَتْ رَضِيتُ بِاللَّهِ قَالَ فَرَجَعَتْ فَجَعَلَتْ تَشْرَبُ مِنْ الشَّنَّةِ وَيَدِرُّ لَبَنُهَا عَلَى صَبِيِّهَا حَتَّى لَمَّا فَنِيَ الْمَاءُ قَالَتْ لَوْ ذَهَبْتُ فَنَظَرْتُ لَعَلِّي أُحِسُّ أَحَدًا قَالَ فَذَهَبَتْ فَصَعِدَتْ الصَّفَا فَنَظَرَتْ وَنَظَرَتْ هَلْ تُحِسُّ أَحَدًا فَلَمْ تُحِسَّ أَحَدًا فَلَمَّا بَلَغَتْ الْوَادِيَ سَعَتْ وَأَتَتْ الْمَرْوَةَ فَفَعَلَتْ ذَلِكَ أَشْوَاطًا ثُمَّ قَالَتْ لَوْ ذَهَبْتُ فَنَظَرْتُ مَا فَعَلَ تَعْنِي الصَّبِيَّ فَذَهَبَتْ فَنَظَرَتْ فَإِذَا هُوَ عَلَى حَالِهِ كَأَنَّهُ يَنْشَغُ لِلْمَوْتِ فَلَمْ تُقِرَّهَا نَفْسُهَا فَقَالَتْ لَوْ ذَهَبْتُ فَنَظَرْتُ لَعَلِّي أُحِسُّ أَحَدًا فَذَهَبَتْ فَصَعِدَتْ الصَّفَا فَنَظَرَتْ وَنَظَرَتْ فَلَمْ تُحِسَّ أَحَدًا حَتَّى أَتَمَّتْ سَبْعًا ثُمَّ قَالَتْ لَوْ ذَهَبْتُ فَنَظَرْتُ مَا فَعَلَ فَإِذَا هِيَ بِصَوْتٍ فَقَالَتْ أَغِثْ إِنْ كَانَ عِنْدَكَ خَيْرٌ فَإِذَا جِبْرِيلُ قَالَ فَقَالَ بِعَقِبِهِ هَكَذَا وَغَمَزَ عَقِبَهُ عَلَى الْأَرْضِ قَالَ فَانْبَثَقَ الْمَاءُ فَدَهَشَتْ أُمُّ إِسْمَاعِيلَ فَجَعَلَتْ تَحْفِزُ قَالَ فَقَالَ أَبُو الْقَاسِمِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ لَوْ تَرَكَتْهُ كَانَ الْمَاءُ ظَاهِرًا قَالَ فَجَعَلَتْ تَشْرَبُ مِنْ الْمَاءِ وَيَدِرُّ لَبَنُهَا عَلَى صَبِيِّهَا قَالَ فَمَرَّ نَاسٌ مِنْ جُرْهُمَ بِبَطْنِ الْوَادِي فَإِذَا هُمْ بِطَيْرٍ كَأَنَّهُمْ أَنْكَرُوا ذَاكَ وَقَالُوا مَا يَكُونُ الطَّيْرُ إِلَّا عَلَى مَاءٍ فَبَعَثُوا رَسُولَهُمْ فَنَظَرَ فَإِذَا هُمْ بِالْمَاءِ فَأَتَاهُمْ فَأَخْبَرَهُمْ فَأَتَوْا إِلَيْهَا فَقَالُوا يَا أُمَّ إِسْمَاعِيلَ أَتَأْذَنِينَ لَنَا أَنْ نَكُونَ مَعَكِ أَوْ نَسْكُنَ مَعَكِ فَبَلَغَ ابْنُهَا فَنَكَحَ فِيهِمْ امْرَأَةً قَالَ ثُمَّ إِنَّهُ بَدَا لِإِبْرَاهِيمَ فَقَالَ لِأَهْلِهِ إِنِّي مُطَّلِعٌ تَرِكَتِي قَالَ فَجَاءَ فَسَلَّمَ فَقَالَ أَيْنَ إِسْمَاعِيلُ فَقَالَتْ امْرَأَتُهُ ذَهَبَ يَصِيدُ قَالَ قُولِي لَهُ إِذَا جَاءَ غَيِّرْ عَتَبَةَ بَابِكَ فَلَمَّا جَاءَ أَخْبَرَتْهُ قَالَ أَنْتِ ذَاكِ فَاذْهَبِي إِلَى أَهْلِكِ قَالَ ثُمَّ إِنَّهُ بَدَا لِإِبْرَاهِيمَ فَقَالَ لِأَهْلِهِ إِنِّي مُطَّلِعٌ تَرِكَتِي قَالَ فَجَاءَ فَقَالَ أَيْنَ إِسْمَاعِيلُ فَقَالَتْ امْرَأَتُهُ ذَهَبَ يَصِيدُ فَقَالَتْ أَلَا تَنْزِلُ فَتَطْعَمَ وَتَشْرَبَ فَقَالَ وَمَا طَعَامُكُمْ وَمَا شَرَابُكُمْ قَالَتْ طَعَامُنَا اللَّحْمُ وَشَرَابُنَا الْمَاءُ قَالَ اللَّهُمَّ بَارِكْ لَهُمْ فِي طَعَامِهِمْ وَشَرَابِهِمْ قَالَ فَقَالَ أَبُو الْقَاسِمِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ بَرَكَةٌ بِدَعْوَةِ إِبْرَاهِيمَ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِمَا وَسَلَّمَ قَالَ ثُمَّ إِنَّهُ بَدَا لِإِبْرَاهِيمَ فَقَالَ لِأَهْلِهِ إِنِّي مُطَّلِعٌ تَرِكَتِي فَجَاءَ فَوَافَقَ إِسْمَاعِيلَ مِنْ وَرَاءِ زَمْزَمَ يُصْلِحُ نَبْلًا لَهُ فَقَالَ يَا إِسْمَاعِيلُ إِنَّ رَبَّكَ أَمَرَنِي أَنْ أَبْنِيَ لَهُ بَيْتًا قَالَ أَطِعْ رَبَّكَ قَالَ إِنَّهُ قَدْ أَمَرَنِي أَنْ تُعِينَنِي عَلَيْهِ قَالَ إِذَنْ أَفْعَلَ أَوْ كَمَا قَالَ قَالَ فَقَامَا فَجَعَلَ إِبْرَاهِيمُ يَبْنِي وَإِسْمَاعِيلُ يُنَاوِلُهُ الْحِجَارَةَ وَيَقُولَانِ { رَبَّنَا تَقَبَّلْ مِنَّا إِنَّكَ أَنْتَ السَّمِيعُ الْعَلِيمُ } قَالَ حَتَّى ارْتَفَعَ الْبِنَاءُ وَضَعُفَ الشَّيْخُ عَنْ نَقْلِ الْحِجَارَةِ فَقَامَ عَلَى حَجَرِ الْمَقَامِ فَجَعَلَ يُنَاوِلُهُ الْحِجَارَةَ وَيَقُولَانِ { رَبَّنَا تَقَبَّلْ مِنَّا إِنَّكَ أَنْتَ السَّمِيعُ الْعَلِيمُ }
Ens va ser narrat ['Abdullah bin Muhammad] que [Abu 'Amir 'Abdul Malik bin 'Amru] va dir que [Ibrahim bin Nafi'] em va dir de [Katheer bin Kathir] de [Sa'id bin Jubair] de [Ibn 'Abbas radliallahu 'anhuma] que ell va dir: "Quan Ibrahim va sortir de viatge amb Isma'il i la mare d'Isma'il, portaven una bossa per a quatre aigua plena d'aigua, la mare d'Isma'il va beure de l'aigua de la bossa per poder alletar el seu nadó. Quan va arribar a la Meca, Ibrahim els va posar sota una cabana. Quan Ibrahim va voler tornar amb la seva família, la mare d'Isma'il el va seguir fins que quan van arribar a una plana/turó força alt, la mare d'Isma'il el va cridar des de darrere: "Oh Ibrahim, a qui ens has deixat?". Ibrahim va respondre: "A Al·là". Hajar va dir: "En aquest cas, estic satisfet amb Al·là". El narrador va dir; Aleshores, Hajar va tornar al seu lloc original i va beure la seva antiga geriba i va poder alletar el seu nadó fins que es va acabar el subministrament d'aigua i ella va dir: "Millor que vagi a veure si hi ha algú". El narrador va dir: "Així que va anar i va pujar al turó de Shafaa i va mirar si hi havia algú, però no va sentir que hi hagués ningú. Quan va arribar a la vall, va córrer una mica i va arribar a Marwa, ho va fer moltes vegades. Aleshores va dir: "Millor que vagi a veure-la", es referia al nadó. Així que va anar al seu nadó, que va resultar estar en el mateix estat que quan va ser abandonat, com si estigués xuclant l'alè de la mort, de manera que el cor de Hajar no estava tranquil. Ell va dir: "Millor que vagi a veure si hi ha algú". Així que va anar a pujar al turó de Shafaa i va mirar al seu voltant, però no va trobar ningú fins que ho va haver fet set vegades, entre el turó de Shafaa i Marwah, va dir; «Millor que vagi a veure què li ha passat al meu nadó», va resultar que va sentir una veu, així que va dir: «Ajudeu-me si realment sou bons». Va resultar que -la veu- era la de l'àngel Gabriel 'Alaihissalam. El narrador va dir: «Llavors Gabriel ho va fer amb el taló. Va gratar el terra amb el taló». El narrador va dir: «Llavors va brollar aigua i la mare d'Isma'il es va sorprendre i immediatament la va atrapar». El narrador va dir: «Abu Al Qasim, sallallahu 'alaihi wasallam, va dir: «Si Hajar ho hagués deixat, l'aigua hauria fluït». El narrador va dir: «Així que Hajar va beure de l'aigua -zamzam- perquè pogués alletar el seu nadó». Aleshores, un grup de persones de la tribu Jurhum va passar pel fons de la vall i van veure un ocell, com si no s'ho creguessin. Van dir: «No hi haurà cap ocell, excepte que hi ha d'haver aigua». Finalment van enviar un dels seus missatgers a veure'l i va resultar que realment es trobaven en una zona on hi havia aigua. El missatger va tornar cap a ells i els va informar del que havia vist. Aleshores es van trobar amb Hajar i van dir: "Oh Ibu Isma'il, ens permets viure amb tu o vivim com a veïns teus?". Aleshores el seu fill, Isma'il, es va convertir en un jove i es va casar amb una dona. El narrador va dir: "Llavors va sorgir un desig al cor d'Ibrahim, així que va dir a la seva família: "Aniré a veure la meva família que vaig deixar enrere". El narrador va dir: "Així que Ibrahim va venir i va saludar i va dir: "On és Ismael?". La dona d'Isma'il va dir: "Aneu a caçar". Ibrahim va dir: "Digues-li quan hagi vingut perquè canviï la porta de casa seva". Quan Isma'il va arribar, la seva dona va informar de l'arribada d'Ibrahim. Aleshores Isma'il va dir: "Ets tu qui es refereix a la fulla de la porta, així que torna a la teva família". Aleshores hi va haver un desig en Ibrahim, així que va dir a la seva família: "Aniré a veure la meva família que vaig deixar enrere". Quan va arribar, Ibrahim va preguntar: On és Ismael? La seva dona va respondre: «Ha anat a caçar. No hauries de passar primer per aquí i menjar i beure amb nosaltres?». Ibrahim va preguntar: «Quin és el vostre menjar i beguda?». La dona d'Ismaïl va respondre: «El nostre menjar és carn i la nostra beguda és aigua». Aleshores Ibrahim va pregar: «Oh, Al·là, beneïu-los amb la seva carn i aigua». Abu Al Qasim, que la pau sigui amb ell, va dir: «La carn i l'aigua aquí estan plenes de benediccions per les benediccions de l'oració d'Ibrahim, "Alaihissalam". Aleshores va sorgir un altre desig en Ibrahim, i va dir a la seva família: «Aniré a veure la meva família que vaig deixar enrere». Així doncs, Ibrahim va venir i es va trobar amb Ismaïl darrere del pou de Zamzam mentre reparava les seves fletxes i va dir: «Oh, Ismaïl, el teu Senyor m'ha manat construir una casa». Ismaïl va dir: «Obeeix el teu Senyor». Ibrahim va tornar a dir: «Certament, m'ha manat que m'ajudi en la construcció de la casa en qüestió». Ismaïl va dir: «... «Aleshores ho faré», o com ell va dir. El narrador va dir; Així doncs, els dos van començar a construir, Ibrahim construint mentre Isma'il portava pedres, tots dos recitant una pregària; -«Senyor nostre, accepta -obres- de nosaltres, certament Tu ets l'Omniscient, l'Omniscient». Tots dos van continuar construint fins que van envoltar la Casa i tots dos van continuar recitant l'oració; -«Senyor nostre, accepta -obres- de nosaltres, certament Tu ets l'Omniscient i l'Omniscient»-. El narrador va dir; «Tots dos van continuar construint fins que quan l'edifici era alt i Ibrahim, com un vell, estava una mica cansat d'aixecar les pedres fins a l'estructura del mur més alta, es va aturar sobre la pedra com a lloc de peu -al-Maqam- mentre Isma'il continuava donant-li pedres mentre tots dos continuaven recitant l'oració; -«Senyor nostre, accepta -obres- de nosaltres, certament Tu ets l'Omniscient i l'Omniscient»- -QS. Al-Baqarah 128-.