Imam Muslim (الامام مسلم) - 5362 Hadith
Hadith
Imam Muslim : 5321
حَدَّثَنِي أَبُو جَعْفَرٍ مُحَمَّدُ بْنُ الصَّبَّاحِ حَدَّثَنَا إِسْمَعِيلُ بْنُ زَكَرِيَّاءَ عَنْ بُرَيْدِ بْنِ عَبْدِ اللَّهِ عَنْ أَبِي بُرْدَةَ عَنْ أَبِي مُوسَى قَالَ سَمِعَ النَّبِيُّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ رَجُلًا يُثْنِي عَلَى رَجُلٍ وَيُطْرِيهِ فِي الْمِدْحَةِ فَقَالَ لَقَدْ أَهْلَكْتُمْ أَوْ قَطَعْتُمْ ظَهْرَ الرَّجُلِ
Em va ser narrat [Abu Ja'far Muhammad bin Ash Shabbah] que [Isma'il bin Zakariyya] ens va dir de [Buraid bin Abdullah] de [Abu Burdah] de [Abu Musa] qui va dir: El Profeta (la pau i les benediccions d'Al·là siguin amb ell) va sentir algú lloant excessivament una altra persona, així que va dir: "Has mort - o: Has trencat l'esquena d'algú".
Hadith
Imam Muslim : 5322
حَدَّثَنَا أَبُو بَكْرِ بْنُ أَبِي شَيْبَةَ وَمُحَمَّدُ بْنُ الْمُثَنَّى جَمِيعًا عَنْ ابْنِ مَهْدِيٍّ وَاللَّفْظُ لِابْنِ الْمُثَنَّى قَالَا حَدَّثَنَا عَبْدُ الرَّحْمَنِ عَنْ سُفْيَانَ عَنْ حَبِيبٍ عَنْ مُجَاهِدٍ عَنْ أَبِي مَعْمَرٍ قَالَ قَامَ رَجُلٌ يُثْنِي عَلَى أَمِيرٍ مِنْ الْأُمَرَاءِ فَجَعَلَ الْمِقْدَادُ يَحْثِي عَلَيْهِ التُّرَابَ وَقَالَ أَمَرَنَا رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ أَنْ نَحْثِيَ فِي وُجُوهِ الْمَدَّاحِينَ التُّرَابَ
[Abu Bakr bin Abu Shaibah] i [Muhammad bin Al Mutsanna] ens van narrar d'Ibn Mahdi i el text és d'Ibn Al Mutsanna, tots dos van dir: [Abdurrahman] ens va narrar de [Sufyan] de [Habib] de [Mujahid] de [Abu Ma'mar] que va dir: Un home es va aixecar lloant un dels emirs, llavors [Al Miqdad] li va escampar terra i va dir: El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) ens va ordenar que escampéssim terra sobre la cara del que lloa.
Hadith
Imam Muslim : 5323
و حَدَّثَنَا مُحَمَّدُ بْنُ الْمُثَنَّى وَمُحَمَّدُ بْنُ بَشَّارٍ وَاللَّفْظُ لِابْنِ الْمُثَنَّى قَالَا حَدَّثَنَا مُحَمَّدُ بْنُ جَعْفَرٍ حَدَّثَنَا شُعْبَةُ عَنْ مَنْصُورٍ عَنْ إِبْرَاهِيمَ عَنْ هَمَّامِ بْنِ الْحَارِثِ أَنَّ رَجُلًا جَعَلَ يَمْدَحُ عُثْمَانَ فَعَمِدَ الْمِقْدَادُ فَجَثَا عَلَى رُكْبَتَيْهِ وَكَانَ رَجُلًا ضَخْمًا فَجَعَلَ يَحْثُو فِي وَجْهِهِ الْحَصْبَاءَ فَقَالَ لَهُ عُثْمَانُ مَا شَأْنُكَ فَقَالَ إِنَّ رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَالَ إِذَا رَأَيْتُمْ الْمَدَّاحِينَ فَاحْثُوا فِي وُجُوهِهِمْ التُّرَابَ و حَدَّثَنَاه مُحَمَّدُ بْنُ الْمُثَنَّى وَابْنُ بَشَّارٍ قَالَا حَدَّثَنَا عَبْدُ الرَّحْمَنِ عَنْ سُفْيَانَ عَنْ مَنْصُورٍ ح و حَدَّثَنَا عُثْمَانُ بْنُ أَبِي شَيْبَةَ حَدَّثَنَا الْأَشْجَعِيُّ عُبَيْدُ اللَّهِ بْنُ عُبَيْدِ الرَّحْمَنِ عَنْ سُفْيَانَ الثَّوْرِيِّ عَنْ الْأَعْمَشِ وَمَنْصُورٍ عَنْ إِبْرَاهِيمَ عَنْ هَمَّامٍ عَنْ الْمِقْدَادِ عَنْ النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ بِمِثْلِهِ
[Muhammad bin Al Mutsanna] i [Muhammad bin Bashar] ens van narrar el text pertanyent a Al Mutsanna, tots dos van dir: [Muhammad bin Ja'far] ens va narrar, [Shu'bah] ens va narrar de [Manshur] de [Ibraim] de [Hammam bin Al Harith] que una persona va lloar Uthman, llavors [Al Miqdad] va venir a ell i es va agenollar sobre els dos genolls, després de la qual cosa li va escampar sorra a la cara. Uthman li va dir: Què estàs fent? Al Miqdad va dir: El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: "Quan vegis gent lloant, escampa terra a la seva cara". [Muhammad bin Al Mutsanna] i [Ibn Bashar] van dir: [Abdur-Rahman] ens va narrar de [Sufyan] de [Manshur]. Ens ho va narrar [Uthman bin Abu Shaybah], [Al Ashja'i Ubaidullah bin Ubaidurrahman], [Sufyan Ats Thauri], [Al A'masy] i [Manshur], [Ibrahim], [Hammam], [Al Miqdaq], el profeta sallallaahu 'alaihi wa sallam, etc.
Hadith
Imam Muslim : 5324
حَدَّثَنَا نَصْرُ بْنُ عَلِيٍّ الْجَهْضَمِيُّ حَدَّثَنِي أَبِي حَدَّثَنَا صَخْرٌ يَعْنِي ابْنَ جُوَيْرِيَةَ عَنْ نَافِعٍ أَنَّ عَبْدَ اللَّهِ بْنَ عُمَرَ حَدَّثَهُ أَنَّ رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَالَ أَرَانِي فِي الْمَنَامِ أَتَسَوَّكُ بِسِوَاكٍ فَجَذَبَنِي رَجُلَانِ أَحَدُهُمَا أَكْبَرُ مِنْ الْآخَرِ فَنَاوَلْتُ السِّوَاكَ الْأَصْغَرَ مِنْهُمَا فَقِيلَ لِي كَبِّرْ فَدَفَعْتُهُ إِلَى الْأَكْبَرِ
Ens va narrar [Nasr bin Ali Al Jahdhami] que [el meu pare] ens va dir [Sakhr bin Juwayriyah] de [Nafi'] que [Abdullah bin Umar] li va dir que el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: "Vaig somiar que estava fent servir el siwak i dues persones m'estiraven, una d'elles era més gran que l'altra, així que vaig donar el siwak al més jove dels dos, i després em van dir: '-Dóna- al més gran'. Així que el vaig donar al més gran".
Hadith
Imam Muslim : 5325
حَدَّثَنَا هَارُونُ بْنُ مَعْرُوفٍ حَدَّثَنَا بِهِ سُفْيَانُ بْنُ عُيَيْنَةَ عَنْ هِشَامٍ عَنْ أَبِيهِ قَالَ كَانَ أَبُو هُرَيْرَةَ يُحَدِّثُ وَيَقُولُ اسْمَعِي يَا رَبَّةَ الْحُجْرَةِ اسْمَعِي يَا رَبَّةَ الْحُجْرَةِ وَعَائِشَةُ تُصَلِّي فَلَمَّا قَضَتْ صَلَاتَهَا قَالَتْ لِعُرْوَةَ أَلَا تَسْمَعُ إِلَى هَذَا وَمَقَالَتِهِ آنِفًا إِنَّمَا كَانَ النَّبِيُّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ يُحَدِّثُ حَدِيثًا لَوْ عَدَّهُ الْعَادُّ لَأَحْصَاهُ
[Harun bin Ma'ruf] ens va narrar [Sufyan bin Uyainah] de [Hisham] del seu pare, que va dir: Abu Hurairah va narrar, va dir: Escolteu, oh gent de la sala, escolteu, oh gent de la sala. Mentre [Aisha] estava pregant. Després de la pregària, Aisha va dir a Urwah: No l'heu sentit? El que ha dit acaba de dir. El Profeta (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) només va narrar un hadit, si algú el pogués comptar, ho podria fer.
Hadith
Imam Muslim : 5326
حَدَّثَنَا هَدَّابُ بْنُ خَالِدٍ الْأَزْدِيُّ حَدَّثَنَا هَمَّامٌ عَنْ زَيْدِ بْنِ أَسْلَمَ عَنْ عَطَاءِ بْنِ يَسَارٍ عَنْ أَبِي سَعِيدٍ الْخُدْرِيِّ أَنَّ رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَالَ لَا تَكْتُبُوا عَنِّي وَمَنْ كَتَبَ عَنِّي غَيْرَ الْقُرْآنِ فَلْيَمْحُهُ وَحَدِّثُوا عَنِّي وَلَا حَرَجَ وَمَنْ كَذَبَ عَلَيَّ قَالَ هَمَّامٌ أَحْسِبُهُ قَالَ مُتَعَمِّدًا فَلْيَتَبَوَّأْ مَقْعَدَهُ مِنْ النَّارِ
Haddab bin Khalid Al Azdi ens va narrar. Haddab bin Khalid Al Azdi ens va narrar Hammam de Zaid bin Aslam, d'Atho` bin Yasar, d'Abu Sa'id Al Khudri, que el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: "No escriviu de mi, qui escrigui de mi que no sigui l'Alcorà, se l'ha d'esborrar i narrar de mi i no hi ha pecat. Qui menteixi sobre mi -Hammam va dir: Crec que ell -Zaid- va dir: intencionadament, prepareu-li un lloc a l'Infern".
Hadith
Imam Muslim : 5327
حَدَّثَنَا هَدَّابُ بْنُ خَالِدٍ حَدَّثَنَا حَمَّادُ بْنُ سَلَمَةَ حَدَّثَنَا ثَابِتٌ عَنْ عَبْدِ الرَّحْمَنِ بْنِ أَبِي لَيْلَى عَنْ صُهَيْبٍ أَنَّ رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَالَ كَانَ مَلِكٌ فِيمَنْ كَانَ قَبْلَكُمْ وَكَانَ لَهُ سَاحِرٌ فَلَمَّا كَبِرَ قَالَ لِلْمَلِكِ إِنِّي قَدْ كَبِرْتُ فَابْعَثْ إِلَيَّ غُلَامًا أُعَلِّمْهُ السِّحْرَ فَبَعَثَ إِلَيْهِ غُلَامًا يُعَلِّمُهُ فَكَانَ فِي طَرِيقِهِ إِذَا سَلَكَ رَاهِبٌ فَقَعَدَ إِلَيْهِ وَسَمِعَ كَلَامَهُ فَأَعْجَبَهُ فَكَانَ إِذَا أَتَى السَّاحِرَ مَرَّ بِالرَّاهِبِ وَقَعَدَ إِلَيْهِ فَإِذَا أَتَى السَّاحِرَ ضَرَبَهُ فَشَكَا ذَلِكَ إِلَى الرَّاهِبِ فَقَالَ إِذَا خَشِيتَ السَّاحِرَ فَقُلْ حَبَسَنِي أَهْلِي وَإِذَا خَشِيتَ أَهْلَكَ فَقُلْ حَبَسَنِي السَّاحِرُ فَبَيْنَمَا هُوَ كَذَلِكَ إِذْ أَتَى عَلَى دَابَّةٍ عَظِيمَةٍ قَدْ حَبَسَتْ النَّاسَ فَقَالَ الْيَوْمَ أَعْلَمُ آلسَّاحِرُ أَفْضَلُ أَمْ الرَّاهِبُ أَفْضَلُ فَأَخَذَ حَجَرًا فَقَالَ اللَّهُمَّ إِنْ كَانَ أَمْرُ الرَّاهِبِ أَحَبَّ إِلَيْكَ مِنْ أَمْرِ السَّاحِرِ فَاقْتُلْ هَذِهِ الدَّابَّةَ حَتَّى يَمْضِيَ النَّاسُ فَرَمَاهَا فَقَتَلَهَا وَمَضَى النَّاسُ فَأَتَى الرَّاهِبَ فَأَخْبَرَهُ فَقَالَ لَهُ الرَّاهِبُ أَيْ بُنَيَّ أَنْتَ الْيَوْمَ أَفْضَلُ مِنِّي قَدْ بَلَغَ مِنْ أَمْرِكَ مَا أَرَى وَإِنَّكَ سَتُبْتَلَى فَإِنْ ابْتُلِيتَ فَلَا تَدُلَّ عَلَيَّ وَكَانَ الْغُلَامُ يُبْرِئُ الْأَكْمَهَ وَالْأَبْرَصَ وَيُدَاوِي النَّاسَ مِنْ سَائِرِ الْأَدْوَاءِ فَسَمِعَ جَلِيسٌ لِلْمَلِكِ كَانَ قَدْ عَمِيَ فَأَتَاهُ بِهَدَايَا كَثِيرَةٍ فَقَالَ مَا هَاهُنَا لَكَ أَجْمَعُ إِنْ أَنْتَ شَفَيْتَنِي فَقَالَ إِنِّي لَا أَشْفِي أَحَدًا إِنَّمَا يَشْفِي اللَّهُ فَإِنْ أَنْتَ آمَنْتَ بِاللَّهِ دَعَوْتُ اللَّهَ فَشَفَاكَ فَآمَنَ بِاللَّهِ فَشَفَاهُ اللَّهُ فَأَتَى الْمَلِكَ فَجَلَسَ إِلَيْهِ كَمَا كَانَ يَجْلِسُ فَقَالَ لَهُ الْمَلِكُ مَنْ رَدَّ عَلَيْكَ بَصَرَكَ قَالَ رَبِّي قَالَ وَلَكَ رَبٌّ غَيْرِي قَالَ رَبِّي وَرَبُّكَ اللَّهُ فَأَخَذَهُ فَلَمْ يَزَلْ يُعَذِّبُهُ حَتَّى دَلَّ عَلَى الْغُلَامِ فَجِيءَ بِالْغُلَامِ فَقَالَ لَهُ الْمَلِكُ أَيْ بُنَيَّ قَدْ بَلَغَ مِنْ سِحْرِكَ مَا تُبْرِئُ الْأَكْمَهَ وَالْأَبْرَصَ وَتَفْعَلُ وَتَفْعَلُ فَقَالَ إِنِّي لَا أَشْفِي أَحَدًا إِنَّمَا يَشْفِي اللَّهُ فَأَخَذَهُ فَلَمْ يَزَلْ يُعَذِّبُهُ حَتَّى دَلَّ عَلَى الرَّاهِبِ فَجِيءَ بِالرَّاهِبِ فَقِيلَ لَهُ ارْجِعْ عَنْ دِينِكَ فَأَبَى فَدَعَا بِالْمِئْشَارِ فَوَضَعَ الْمِئْشَارَ فِي مَفْرِقِ رَأْسِهِ فَشَقَّهُ حَتَّى وَقَعَ شِقَّاهُ ثُمَّ جِيءَ بِجَلِيسِ الْمَلِكِ فَقِيلَ لَهُ ارْجِعْ عَنْ دِينِكَ فَأَبَى فَوَضَعَ الْمِئْشَارَ فِي مَفْرِقِ رَأْسِهِ فَشَقَّهُ بِهِ حَتَّى وَقَعَ شِقَّاهُ ثُمَّ جِيءَ بِالْغُلَامِ فَقِيلَ لَهُ ارْجِعْ عَنْ دِينِكَ فَأَبَى فَدَفَعَهُ إِلَى نَفَرٍ مِنْ أَصْحَابِهِ فَقَالَ اذْهَبُوا بِهِ إِلَى جَبَلِ كَذَا وَكَذَا فَاصْعَدُوا بِهِ الْجَبَلَ فَإِذَا بَلَغْتُمْ ذُرْوَتَهُ فَإِنْ رَجَعَ عَنْ دِينِهِ وَإِلَّا فَاطْرَحُوهُ فَذَهَبُوا بِهِ فَصَعِدُوا بِهِ الْجَبَلَ فَقَالَ اللَّهُمَّ اكْفِنِيهِمْ بِمَا شِئْتَ فَرَجَفَ بِهِمْ الْجَبَلُ فَسَقَطُوا وَجَاءَ يَمْشِي إِلَى الْمَلِكِ فَقَالَ لَهُ الْمَلِكُ مَا فَعَلَ أَصْحَابُكَ قَالَ كَفَانِيهِمُ اللَّهُ فَدَفَعَهُ إِلَى نَفَرٍ مِنْ أَصْحَابِهِ فَقَالَ اذْهَبُوا بِهِ فَاحْمِلُوهُ فِي قُرْقُورٍ فَتَوَسَّطُوا بِهِ الْبَحْرَ فَإِنْ رَجَعَ عَنْ دِينِهِ وَإِلَّا فَاقْذِفُوهُ فَذَهَبُوا بِهِ فَقَالَ اللَّهُمَّ اكْفِنِيهِمْ بِمَا شِئْتَ فَانْكَفَأَتْ بِهِمْ السَّفِينَةُ فَغَرِقُوا وَجَاءَ يَمْشِي إِلَى الْمَلِكِ فَقَالَ لَهُ الْمَلِكُ مَا فَعَلَ أَصْحَابُكَ قَالَ كَفَانِيهِمُ اللَّهُ فَقَالَ لِلْمَلِكِ إِنَّكَ لَسْتَ بِقَاتِلِي حَتَّى تَفْعَلَ مَا آمُرُكَ بِهِ قَالَ وَمَا هُوَ قَالَ تَجْمَعُ النَّاسَ فِي صَعِيدٍ وَاحِدٍ وَتَصْلُبُنِي عَلَى جِذْعٍ ثُمَّ خُذْ سَهْمًا مِنْ كِنَانَتِي ثُمَّ ضَعْ السَّهْمَ فِي كَبِدِ الْقَوْسِ ثُمَّ قُلْ بِاسْمِ اللَّهِ رَبِّ الْغُلَامِ ثُمَّ ارْمِنِي فَإِنَّكَ إِذَا فَعَلْتَ ذَلِكَ قَتَلْتَنِي فَجَمَعَ النَّاسَ فِي صَعِيدٍ وَاحِدٍ وَصَلَبَهُ عَلَى جِذْعٍ ثُمَّ أَخَذَ سَهْمًا مِنْ كِنَانَتِهِ ثُمَّ وَضَعَ السَّهْمَ فِي كَبْدِ الْقَوْسِ ثُمَّ قَالَ بِاسْمِ اللَّهِ رَبِّ الْغُلَامِ ثُمَّ رَمَاهُ فَوَقَعَ السَّهْمُ فِي صُدْغِهِ فَوَضَعَ يَدَهُ فِي صُدْغِهِ فِي مَوْضِعِ السَّهْمِ فَمَاتَ فَقَالَ النَّاسُ آمَنَّا بِرَبِّ الْغُلَامِ آمَنَّا بِرَبِّ الْغُلَامِ آمَنَّا بِرَبِّ الْغُلَامِ فَأُتِيَ الْمَلِكُ فَقِيلَ لَهُ أَرَأَيْتَ مَا كُنْتَ تَحْذَرُ قَدْ وَاللَّهِ نَزَلَ بِكَ حَذَرُكَ قَدْ آمَنَ النَّاسُ فَأَمَرَ بِالْأُخْدُودِ فِي أَفْوَاهِ السِّكَكِ فَخُدَّتْ وَأَضْرَمَ النِّيرَانَ وَقَالَ مَنْ لَمْ يَرْجِعْ عَنْ دِينِهِ فَأَحْمُوهُ فِيهَا أَوْ قِيلَ لَهُ اقْتَحِمْ فَفَعَلُوا حَتَّى جَاءَتْ امْرَأَةٌ وَمَعَهَا صَبِيٌّ لَهَا فَتَقَاعَسَتْ أَنْ تَقَعَ فِيهَا فَقَالَ لَهَا الْغُلَامُ يَا أُمَّهْ اصْبِرِي فَإِنَّكِ عَلَى الْحَقِّ
Haddab bin Khalid ens va narrar, Hammad bin Salamah ens va narrar, Thabit ens va narrar d'Abdurrahman bin Abu Laila de Suhaib que el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: "Abans de tu, hi havia un rei que tenia un bruixot. Quan el bruixot es va fer vell, va dir al seu rei: "Sóc vell, envia'm un jove que m'ensenyi bruixeria". Aleshores un jove va venir a ell i li va ensenyar bruixeria. Entre el bruixot i el rei hi havia un monjo. El jove va anar al monjo i va escoltar les seves paraules. Va quedar meravellat per les paraules del monjo, tant que quan va arribar al bruixot, el van apallissar. El jove es va queixar al monjo. Va dir: "Si el bruixot et vol apallissar, digues: "La meva família em frena", i si tens por de la teva família, digues: "El bruixot em frena". En aquell moment, un dia es va acostar a un gran animal que bloquejava el pas de la gent i va dir: "Avui sabré si el bruixot és millor o el sacerdot". Va agafar una pedra i va dir: "Oh Al·là, si l'assumpte del monjo t'agrada més que el del bruixot, mata aquest animal perquè la gent pugui passar". Va llançar la pedra i el va matar perquè la gent pogués passar. Va informar el monjo. El monjo va dir: "Fill meu, en aquest moment ets millor que jo i el teu assumpte ha arribat al punt que veig, seràs posat a prova, quan siguis posat a prova no m'ho mostris". El jove podia curar els cecs i diverses malalties. Un dels amics del rei que era cec va sentir a parlar-ne, va anar al jove amb molts regals i li va dir: "Cura'm i obtindràs el que he recollit aquí". El jove va dir: "No curo ningú, l'únic que cura és Al·là, si creus en Ell, li pregaré que et curi". L'amic del rei va creure, Així doncs, el jove va pregar a Déu i va ser curat. L'amic del rei va anar llavors al rei i es va asseure a prop d'ell. El rei va dir: "Oh, tal i tal, qui et va curar els ulls?" L'home va respondre: "Senyor meu". El rei va dir: "Teniu un altre Senyor a part de mi?" L'home va dir: "Senyor meu i el vostre Senyor és Déu". El rei el va atrapar i el va torturar fins que ho va mostrar al jove, llavors van portar el jove, i el rei va dir: "Oh, fill meu, la teva màgia pot curar els cecs, els coixos i tu fas això i allò". El jove va dir: "Jo no sóc el que cura, només Déu cura". El rei el va atrapar i va continuar torturant-lo, ho va mostrar al monjo. El rei va anar al monjo, van portar el monjo i li van dir: "Deixa la teva religió". El monjo no volia, així que el rei va demanar una serra i la va col·locar just al mig del seu cap fins que el seu costat va quedar a terra. Després d'això, van portar l'amic del rei i li van dir: "Deixa la teva religió". El monjo no volia, així que el rei va demanar una serra i la va col·locar just al mig del seu cap fins que un costat va quedar a terra. Després d'això, van portar el jove i li van dir: "Deixa la teva religió". El jove no volia. Aleshores el rei el va lliurar a un grup... dels seus soldats, el rei va dir: "Porteu-lo a aquesta i aquella muntanya, porteu-lo amunt, si vol deixar la seva religió, deixeu-lo fer, i si no vol, llençeu-lo de la muntanya". El van portar al cim de la muntanya i el jove va pregar: "Oh Al·là, basta'm d'ells com vulguis". Va resultar que la muntanya els va sacsejar i tots van caure. El jove va tornar a casa fins que va arribar davant del rei. El rei va preguntar: "Com estan els teus amics?". El jove va respondre: "Al·là em basta d'ells". Aleshores el rei el va lliurar a un grup dels seus soldats, el rei va dir: "Porteu-lo a un vaixell i envieu-lo al mar, si vol deixar la seva religió, porteu-lo a casa, i si no la vol deixar, llençeu-lo". El van portar al mig del mar i el jove va pregar: "Oh Al·là, basta'm d'ells com vulguis". Va resultar que el vaixell va bolcar i tots es van ofegar. El jove va tornar a casa fins que va arribar davant del rei, el rei va preguntar: Com estan els vostres amics?' El jove va respondre: 'Al·là em basta d'ells'. Després d'això, va dir al rei: 'No podràs matar-me fins que no vulguis fer el que mano', va preguntar el rei: 'Què manes?' El jove va dir: 'Reuneix tota la gent de la vasta terra i crucifica'm a la fulla, pren la fletxa del meu buirac i digues: 'En el nom d'Al·là, Senyor d'aquest jove'. Si ho fas, em mataràs'. Finalment, el rei ho va fer. Va posar una fletxa al mig de la fletxa i la va deixar volar mentre deia: 'En el nom d'Al·là, Senyor d'aquest jove'. Una fletxa va ser disparada al temple del jove i el jove va posar la mà on es va clavar la fletxa i va morir. La gent va dir: 'Creiem en el Senyor del jove'. Aleshores el van portar al rei i li van dir: 'Saps què tenies por? Per Déu, ara t'ha passat. Tots els creients ho són'. El rei va ordenar que es cavés una rasa al camí i després es va encendre un foc. El rei va dir: «Qui no abandoni la seva religió, que s'hi rosteixi». Ho van fer fins que una dona va arribar amb el seu fill, com si estigués a punt de fer un pas enrere per no caure al bassal de foc, llavors el nen va dir: «Mare meva, sigues pacient, de fet, estàs en la veritat».
Hadith
Imam Muslim : 5328
حَدَّثَنَا هَارُونُ بْنُ مَعْرُوفٍ وَمُحَمَّدُ بْنُ عَبَّادٍ وَتَقَارَبَا فِي لَفْظِ الْحَدِيثِ وَالسِّيَاقُ لِهَارُونَ قَالَا حَدَّثَنَا حَاتِمُ بْنُ إِسْمَعِيلَ عَنْ يَعْقُوبَ بْنِ مُجَاهِدٍ أَبِي حَزْرَةَ عَنْ عُبَادَةَ بْنِ الْوَلِيدِ بْنِ عُبَادَةَ بْنِ الصَّامِتِ قَالَ خَرَجْتُ أَنَا وَأَبِي نَطْلُبُ الْعِلْمَ فِي هَذَا الْحَيِّ مِنْ الْأَنْصَارِ قَبْلَ أَنْ يَهْلِكُوا فَكَانَ أَوَّلُ مَنْ لَقِينَا أَبَا الْيَسَرِ صَاحِبَ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَمَعَهُ غُلَامٌ لَهُ مَعَهُ ضِمَامَةٌ مِنْ صُحُفٍ وَعَلَى أَبِي الْيَسَرِ بُرْدَةٌ وَمَعَافِرِيَّ وَعَلَى غُلَامِهِ بُرْدَةٌ وَمَعَافِرِيَّ فَقَالَ لَهُ أَبِي يَا عَمِّ إِنِّي أَرَى فِي وَجْهِكَ سَفْعَةً مِنْ غَضَبٍ قَالَ أَجَلْ كَانَ لِي عَلَى فُلَانِ ابْنِ فُلَانٍ الْحَرَامِيِّ مَالٌ فَأَتَيْتُ أَهْلَهُ فَسَلَّمْتُ فَقُلْتُ ثَمَّ هُوَ قَالُوا لَا فَخَرَجَ عَلَيَّ ابْنٌ لَهُ جَفْرٌ فَقُلْتُ لَهُ أَيْنَ أَبُوكَ قَالَ سَمِعَ صَوْتَكَ فَدَخَلَ أَرِيكَةَ أُمِّي فَقُلْتُ اخْرُجْ إِلَيَّ فَقَدْ عَلِمْتُ أَيْنَ أَنْتَ فَخَرَجَ فَقُلْتُ مَا حَمَلَكَ عَلَى أَنْ اخْتَبَأْتَ مِنِّي قَالَ أَنَا وَاللَّهِ أُحَدِّثُكَ ثُمَّ لَا أَكْذِبُكَ خَشِيتُ وَاللَّهِ أَنْ أُحَدِّثَكَ فَأَكْذِبَكَ وَأَنْ أَعِدَكَ فَأُخْلِفَكَ وَكُنْتَ صَاحِبَ رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَكُنْتُ وَاللَّهِ مُعْسِرًا قَالَ قُلْتُ آللَّهِ قَالَ اللَّهِ قُلْتُ آللَّهِ قَالَ اللَّهِ قُلْتُ آللَّهِ قَالَ اللَّهِ قَالَ فَأَتَى بِصَحِيفَتِهِ فَمَحَاهَا بِيَدِهِ فَقَالَ إِنْ وَجَدْتَ قَضَاءً فَاقْضِنِي وَإِلَّا أَنْتَ فِي حِلٍّ فَأَشْهَدُ بَصَرُ عَيْنَيَّ هَاتَيْنِ وَوَضَعَ إِصْبَعَيْهِ عَلَى عَيْنَيْهِ وَسَمْعُ أُذُنَيَّ هَاتَيْنِ وَوَعَاهُ قَلْبِي هَذَا وَأَشَارَ إِلَى مَنَاطِ قَلْبِهِ رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَهُوَ يَقُولُ مَنْ أَنْظَرَ مُعْسِرًا أَوْ وَضَعَ عَنْهُ أَظَلَّهُ اللَّهُ فِي ظِلِّهِ قَالَ فَقُلْتُ لَهُ أَنَا يَا عَمِّ لَوْ أَنَّكَ أَخَذْتَ بُرْدَةَ غُلَامِكَ وَأَعْطَيْتَهُ مَعَافِرِيَّكَ وَأَخَذْتَ مَعَافِرِيَّهُ وَأَعْطَيْتَهُ بُرْدَتَكَ فَكَانَتْ عَلَيْكَ حُلَّةٌ وَعَلَيْهِ حُلَّةٌ فَمَسَحَ رَأْسِي وَقَالَ اللَّهُمَّ بَارِكْ فِيهِ يَا ابْنَ أَخِي بَصَرُ عَيْنَيَّ هَاتَيْنِ وَسَمْعُ أُذُنَيَّ هَاتَيْنِ وَوَعَاهُ قَلْبِي هَذَا وَأَشَارَ إِلَى مَنَاطِ قَلْبِهِ رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَهُوَ يَقُولُ أَطْعِمُوهُمْ مِمَّا تَأْكُلُونَ وَأَلْبِسُوهُمْ مِمَّا تَلْبَسُونَ وَكَانَ أَنْ أَعْطَيْتُهُ مِنْ مَتَاعِ الدُّنْيَا أَهْوَنَ عَلَيَّ مِنْ أَنْ يَأْخُذَ مِنْ حَسَنَاتِي يَوْمَ الْقِيَامَةِ ثُمَّ مَضَيْنَا حَتَّى أَتَيْنَا جَابِرَ بْنَ عَبْدِ اللَّهِ فِي مَسْجِدِهِ وَهُوَ يُصَلِّي فِي ثَوْبٍ وَاحِدٍ مُشْتَمِلًا بِهِ فَتَخَطَّيْتُ الْقَوْمَ حَتَّى جَلَسْتُ بَيْنَهُ وَبَيْنَ الْقِبْلَةِ فَقُلْتُ يَرْحَمُكَ اللَّهُ أَتُصَلِّي فِي ثَوْبٍ وَاحِدٍ وَرِدَاؤُكَ إِلَى جَنْبِكَ قَالَ فَقَالَ بِيَدِهِ فِي صَدْرِي هَكَذَا وَفَرَّقَ بَيْنَ أَصَابِعِهِ وَقَوَّسَهَا أَرَدْتُ أَنْ يَدْخُلَ عَلَيَّ الْأَحْمَقُ مِثْلُكَ فَيَرَانِي كَيْفَ أَصْنَعُ فَيَصْنَعُ مِثْلَهُ أَتَانَا رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فِي مَسْجِدِنَا هَذَا وَفِي يَدِهِ عُرْجُونُ ابْنِ طَابٍ فَرَأَى فِي قِبْلَةِ الْمَسْجِدِ نُخَامَةً فَحَكَّهَا بِالْعُرْجُونِ ثُمَّ أَقْبَلَ عَلَيْنَا فَقَالَ أَيُّكُمْ يُحِبُّ أَنْ يُعْرِضَ اللَّهُ عَنْهُ قَالَ فَخَشَعْنَا ثُمَّ قَالَ أَيُّكُمْ يُحِبُّ أَنْ يُعْرِضَ اللَّهُ عَنْهُ قَالَ فَخَشَعْنَا ثُمَّ قَالَ أَيُّكُمْ يُحِبُّ أَنْ يُعْرِضَ اللَّهُ عَنْهُ قُلْنَا لَا أَيُّنَا يَا رَسُولَ اللَّهِ قَالَ فَإِنَّ أَحَدَكُمْ إِذَا قَامَ يُصَلِّي فَإِنَّ اللَّهَ تَبَارَكَ وَتَعَالَى قِبَلَ وَجْهِهِ فَلَا يَبْصُقَنَّ قِبَلَ وَجْهِهِ وَلَا عَنْ يَمِينِهِ وَلْيَبْصُقْ عَنْ يَسَارِهِ تَحْتَ رِجْلِهِ الْيُسْرَى فَإِنْ عَجِلَتْ بِهِ بَادِرَةٌ فَلْيَقُلْ بِثَوْبِهِ هَكَذَا ثُمَّ طَوَى ثَوْبَهُ بَعْضَهُ عَلَى بَعْضٍ فَقَالَ أَرُونِي عَبِيرًا فَقَامَ فَتًى مِنْ الْحَيِّ يَشْتَدُّ إِلَى أَهْلِهِ فَجَاءَ بِخَلُوقٍ فِي رَاحَتِهِ فَأَخَذَهُ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَجَعَلَهُ عَلَى رَأْسِ الْعُرْجُونِ ثُمَّ لَطَخَ بِهِ عَلَى أَثَرِ النُّخَامَةِ فَقَالَ جَابِرٌ فَمِنْ هُنَاكَ جَعَلْتُمْ الْخَلُوقَ فِي مَسَاجِدِكُمْ سِرْنَا مَعَ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فِي غَزْوَةِ بَطْنِ بُوَاطٍ وَهُوَ يَطْلُبُ الْمَجْدِيَّ بْنَ عَمْرٍو الْجُهَنِيَّ وَكَانَ النَّاضِحُ يَعْقُبُهُ مِنَّا الْخَمْسَةُ وَالسِّتَّةُ وَالسَّبْعَةُ فَدَارَتْ عُقْبَةُ رَجُلٍ مِنْ الْأَنْصَارِ عَلَى نَاضِحٍ لَهُ فَأَنَاخَهُ فَرَكِبَهُ ثُمَّ بَعَثَهُ فَتَلَدَّنَ عَلَيْهِ بَعْضَ التَّلَدُّنِ فَقَالَ لَهُ شَأْ لَعَنَكَ اللَّهُ فَقَالَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ مَنْ هَذَا اللَّاعِنُ بَعِيرَهُ قَالَ أَنَا يَا رَسُولَ اللَّهِ قَالَ انْزِلْ عَنْهُ فَلَا تَصْحَبْنَا بِمَلْعُونٍ لَا تَدْعُوا عَلَى أَنْفُسِكُمْ وَلَا تَدْعُوا عَلَى أَوْلَادِكُمْ وَلَا تَدْعُوا عَلَى أَمْوَالِكُمْ لَا تُوَافِقُوا مِنْ اللَّهِ سَاعَةً يُسْأَلُ فِيهَا عَطَاءٌ فَيَسْتَجِيبُ لَكُمْ سِرْنَا مَعَ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ حَتَّى إِذَا كَانَتْ عُشَيْشِيَةٌ وَدَنَوْنَا مَاءً مِنْ مِيَاهِ الْعَرَبِ قَالَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ مَنْ رَجُلٌ يَتَقَدَّمُنَا فَيَمْدُرُ الْحَوْضَ فَيَشْرَبُ وَيَسْقِينَا قَالَ جَابِرٌ فَقُمْتُ فَقُلْتُ هَذَا رَجُلٌ يَا رَسُولَ اللَّهِ فَقَالَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ أَيُّ رَجُلٍ مَعَ جَابِرٍ فَقَامَ جَبَّارُ بْنُ صَخْرٍ فَانْطَلَقْنَا إِلَى الْبِئْرِ فَنَزَعْنَا فِي الْحَوْضِ سَجْلًا أَوْ سَجْلَيْنِ ثُمَّ مَدَرْنَاهُ ثُمَّ نَزَعْنَا فِيهِ حَتَّى أَفْهَقْنَاهُ فَكَانَ أَوَّلَ طَالِعٍ عَلَيْنَا رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَقَالَ أَتَأْذَنَانِ قُلْنَا نَعَمْ يَا رَسُولَ اللَّهِ فَأَشْرَعَ نَاقَتَهُ فَشَرِبَتْ شَنَقَ لَهَا فَشَجَتْ فَبَالَتْ ثُمَّ عَدَلَ بِهَا فَأَنَاخَهَا ثُمَّ جَاءَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ إِلَى الْحَوْضِ فَتَوَضَّأَ مِنْهُ ثُمَّ قُمْتُ فَتَوَضَّأْتُ مِنْ مُتَوَضَّإِ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَذَهَبَ جَبَّارُ بْنُ صَخْرٍ يَقْضِي حَاجَتَهُ فَقَامَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ لِيُصَلِّيَ وَكَانَتْ عَلَيَّ بُرْدَةٌ ذَهَبْتُ أَنْ أُخَالِفَ بَيْنَ طَرَفَيْهَا فَلَمْ تَبْلُغْ لِي وَكَانَتْ لَهَا ذَبَاذِبُ فَنَكَّسْتُهَا ثُمَّ خَالَفْتُ بَيْنَ طَرَفَيْهَا ثُمَّ تَوَاقَصْتُ عَلَيْهَا ثُمَّ جِئْتُ حَتَّى قُمْتُ عَنْ يَسَارِ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَأَخَذَ بِيَدِي فَأَدَارَنِي حَتَّى أَقَامَنِي عَنْ يَمِينِهِ ثُمَّ جَاءَ جَبَّارُ بْنُ صَخْرٍ فَتَوَضَّأَ ثُمَّ جَاءَ فَقَامَ عَنْ يَسَارِ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَأَخَذَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ بِيَدَيْنَا جَمِيعًا فَدَفَعَنَا حَتَّى أَقَامَنَا خَلْفَهُ فَجَعَلَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ يَرْمُقُنِي وَأَنَا لَا أَشْعُرُ ثُمَّ فَطِنْتُ بِهِ فَقَالَ هَكَذَا بِيَدِهِ يَعْنِي شُدَّ وَسَطَكَ فَلَمَّا فَرَغَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَالَ يَا جَابِرُ قُلْتُ لَبَّيْكَ يَا رَسُولَ اللَّهِ قَالَ إِذَا كَانَ وَاسِعًا فَخَالِفْ بَيْنَ طَرَفَيْهِ وَإِذَا كَانَ ضَيِّقًا فَاشْدُدْهُ عَلَى حَقْوِكَ سِرْنَا مَعَ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَكَانَ قُوتُ كُلِّ رَجُلٍ مِنَّا فِي كُلِّ يَوْمٍ تَمْرَةً فَكَانَ يَمَصُّهَا ثُمَّ يَصُرُّهَا فِي ثَوْبِهِ وَكُنَّا نَخْتَبِطُ بِقِسِيِّنَا وَنَأْكُلُ حَتَّى قَرِحَتْ أَشْدَاقُنَا فَأُقْسِمُ أُخْطِئَهَا رَجُلٌ مِنَّا يَوْمًا فَانْطَلَقْنَا بِهِ نَنْعَشُهُ فَشَهِدْنَا أَنَّهُ لَمْ يُعْطَهَا فَأُعْطِيَهَا فَقَامَ فَأَخَذَهَا سِرْنَا مَعَ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ حَتَّى نَزَلْنَا وَادِيًا أَفْيَحَ فَذَهَبَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ يَقْضِي حَاجَتَهُ فَاتَّبَعْتُهُ بِإِدَاوَةٍ مِنْ مَاءٍ فَنَظَرَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَلَمْ يَرَ شَيْئًا يَسْتَتِرُ بِهِ فَإِذَا شَجَرَتَانِ بِشَاطِئِ الْوَادِي فَانْطَلَقَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ إِلَى إِحْدَاهُمَا فَأَخَذَ بِغُصْنٍ مِنْ أَغْصَانِهَا فَقَالَ انْقَادِي عَلَيَّ بِإِذْنِ اللَّهِ فَانْقَادَتْ مَعَهُ كَالْبَعِيرِ الْمَخْشُوشِ الَّذِي يُصَانِعُ قَائِدَهُ حَتَّى أَتَى الشَّجَرَةَ الْأُخْرَى فَأَخَذَ بِغُصْنٍ مِنْ أَغْصَانِهَا فَقَالَ انْقَادِي عَلَيَّ بِإِذْنِ اللَّهِ فَانْقَادَتْ مَعَهُ كَذَلِكَ حَتَّى إِذَا كَانَ بِالْمَنْصَفِ مِمَّا بَيْنَهُمَا لَأَمَ بَيْنَهُمَا يَعْنِي جَمَعَهُمَا فَقَالَ الْتَئِمَا عَلَيَّ بِإِذْنِ اللَّهِ فَالْتَأَمَتَا قَالَ جَابِرٌ فَخَرَجْتُ أُحْضِرُ مَخَافَةَ أَنْ يُحِسَّ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ بِقُرْبِي فَيَبْتَعِدَ وَقَالَ مُحَمَّدُ بْنُ عَبَّادٍ فَيَتَبَعَّدَ فَجَلَسْتُ أُحَدِّثُ نَفْسِي فَحَانَتْ مِنِّي لَفْتَةٌ فَإِذَا أَنَا بِرَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ مُقْبِلًا وَإِذَا الشَّجَرَتَانِ قَدْ افْتَرَقَتَا فَقَامَتْ كُلُّ وَاحِدَةٍ مِنْهُمَا عَلَى سَاقٍ فَرَأَيْتُ رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَقَفَ وَقْفَةً فَقَالَ بِرَأْسِهِ هَكَذَا وَأَشَارَ أَبُو إِسْمَعِيلَ بِرَأْسِهِ يَمِينًا وَشِمَالًا ثُمَّ أَقْبَلَ فَ
[Harun bin Ma'ruf] i [Muhammad bin Abbad] ens van narrar, el text d'ambdós hadits és gairebé el mateix i la següent explicació del text és d'Harun, tots dos van dir: [Hatim bin Isma'il] ens va narrar de [Ya'qub bin Mujahid Abu Hazrah] de [Ubadah bin Al Walid bin Ubadah bin Ash Shamit] que va dir: El meu pare i jo vam anar a buscar coneixement en aquest poble d'Ansar abans que morissin. La primera persona que vam conèixer va ser [Abu Al Yasar], un company del Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell), estava amb un esclau seu, portava un paquet de papers, Abu Al Yasar portava una manta Ma'afiri i el seu esclau també portava una manta Ma'afiri. El meu pare li va dir: Oh, oncle meu, veig signes de ràbia a la teva cara. Ell va dir: Cert. Tal i tal bin tal i tal em deu un deute. Vaig anar a la seva família, el vaig saludar, després vaig dir les paraules i ell va dir: No. Llavors va sortir un noi amb la panxa inflada, li vaig preguntar: On és el teu pare? Ell va dir: Ha sentit la teva veu. Llavors va entrar la meva mare, Arikah, i li vaig dir: Surt d'aquí, ja sé on ets. Li vaig preguntar: Per què t'amagues de mi? Ell va respondre: Jo, per l'amor de Déu, t'ho diré, no menteixo, per l'amor de Déu, tenia por de dir-t'ho i després vaig mentir i t'ho vaig prometre i després vaig renegar. Ets un amic de Rasulul·lah Sallallahu 'alaihi wa sallam i jo, per l'amor de Déu, estic en problemes. Dic: Al·là. Ell va respondre: Déu. Jo dic: Al·là. Ell va respondre: Déu. Jo dic: Al·là. Ell va respondre: Déu. Aleshores va agafar el llençol i el va eixugar amb la mà, i va dir: Si teniu diners, pagueu-los i si no en teniu, sou lliures. La vista dels meus dos ulls - es va posar els dits als ulls - l'oïda de les meves dues orelles i entès pel meu cor - va assenyalar el lloc del seu cor - va veure el Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, dir: "Qui retardi una persona difícil o l'alliberi del seu deute, Al·là l'acollirà a la seva ombra". Va dir: Li vaig dir: Oh oncle, si prens la manta del teu esclau, prens l'esclau del meu perdó, prens la manta del seu perdó i li poses la teva manta, segurament portaràs joies i ell també portarà joies. Em va fregar el cap i va pregar: Oh Al·là, beneeix-lo. Oh, nebot meu, la vista dels meus dos ulls - va posar els dits sobre els seus dos ulls - l'oïda de les meves dues orelles i la comprensió del meu cor - va assenyalar el lloc del seu cor - va presenciar el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) dient: "Alimenteu-los amb el que mengeu i vestiu-los amb el que porteu", donar-li els béns d'aquest món és més fàcil per a mi que ell prengués les meves bones accions el Dia de la Resurrecció. Vam anar fins que vam arribar a [Jabir bin Abdullah] a la seva mesquita, ell estava pregant amb una sola camisa que es cobria. Vaig passar per sobre de la gent fins que em vaig asseure entre Jabir i la Qibla. Li vaig dir: Que Al·là tingui pietat de tu, per què reses amb una sola camisa i el teu xal a un costat? Va fer un gest amb la mà cap al meu pit així - va obrir els dits i els va corbar, va dir: Vull que un ximple com tu vingui a mi i vegi què faig perquè ho pugui imitar. El Missatger d'Al·là (la pau i les benediccions d'Al·là siguin amb ell) va venir a nosaltres a la nostra mesquita mentre portava una branca pertanyent a Ibn Thab, va veure flegma en direcció a la mesquita i la va gratar amb la branca, després de la qual cosa ens va mirar i va preguntar: "De quin de vosaltres Al·là s'allunyaria?". Va dir: Ens vam inclinar. Va tornar a preguntar: "De quin de vosaltres Al·là s'allunyaria?". Vam dir: No, oh Missatger d'Al·là. Va dir: "En efecte, quan un de vosaltres resa, Allah Tabaraka wa Ta'ala és davant seu, així que no ha d'escopir cap a la seva cara ni a la seva dreta, sinó que ha d'escopir a l'esquerra, sota el seu peu esquerre. I si no es pot controlar fins que no ho precedeixi saliva o mocs, ha de fer-ho amb la seva roba". Va plegar la roba una rere l'altra i va dir: "Mostra'm oli de safrà". Aleshores, un jove de la tribu es va afanyar a anar a la seva família i va venir amb una barreja d'olis a la mà, i el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) la va agafar i la va aplicar a la punta de les frondes i després la va fregar a la flegma restant. Jabir va dir: Amb això perfumeu la vostra mesquita. Una vegada vam caminar amb el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) a la batalla de Buwath, estava buscant Al Majdi bin Amr al-Juhadi. Els camells que estaven sent abeurats estaven custodiats per cinc, sis i set persones, després un dels guardians de camells dels Ansar va envoltar el seu camell, després del qual el camell va ser muntat i després va muntar. Va instar el seu camell però va romandre en silenci, després va dir al seu camell: Hus, que Al·là et maleeixi. Aleshores, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va preguntar: "Qui va maleir el seu camell?" Ell va respondre: Jo, oh Missatger d'Al·là. El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: "Abaixa, no acompanyis res que estigui maleït". No pregueu per vosaltres mateixos, no pregueu pels vostres fills, no pregueu per la vostra riquesa, no espereu el moment en què Al·là respongui a les vostres pregàries, i Ell les respondrà per vosaltres. Vam caminar amb el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) fins al vespre. Ens vam acostar a una de les aigües aràbigues, i el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: "Qui anirà davant nostre i repararà el pou, després beurà i ens donarà de beure?" Jabir va dir: Em vaig aixecar i vaig dir: Jo sóc, oh Missatger d'Al·là. El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: "Qui més hi ha amb Jabir?" Jabbar bin Shakhr es va aixecar. Vam anar al pou i vam treure una o dues galledes del pou. Les vam baixar i les vam treure fins que es van omplir. La primera persona que ens va trobar va ser el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell). Va preguntar: "Ens ho permeteu tots dos?" Vam dir: Sí, oh Missatger d'Al·là. Va baixar el cap del seu camell, el seu camell va beure, va subjectar les regnes, el seu camell va estirar les potes i va orinar. Després d'això, el va girar i el va fer rugir. Aleshores, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va venir al pou i va fer les ablucions. Em vaig aixecar i vaig fer les ablucions utilitzant l'aigua restant del Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell). Aleshores, Jabbar bin Shakhr va anar a alleujar-se i el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) es va aixecar per pregar. Vaig posar una manta i vaig voler estendre-la, però no va arribar. La manta tenia un extrem i després es va girar, després la vaig estendre entre els seus dos extrems i la vaig apretar amb el coll. Aleshores vaig venir i em vaig posar al costat esquerre del Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell). Em va agafar la mà i em va girar fins que em va col·locar al seu costat dret. Després va arribar Jabbar bin Shakhr. Va fer l'ablució i va venir i es va aturar al costat esquerre del Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell), després ens va agafar les mans i ens van col·locar darrere d'ell. El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) em va veure però no ho vaig sentir, després ho vaig entendre i va fer un gest amb la mà, que volia dir que volia lligar-se la cintura. Després de l'oració, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: "Oh Jabir!". Vaig respondre: "D'acord, oh Missatger d'Al·là". Va dir: "Si és ample, estén-lo entre els seus dos extrems i si és estret, lliga'l a la cintura". Una vegada vam caminar amb el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) i cadascun de nosaltres menjàvem un dàtil cada dia. El xuclava i se'l posava a la camisa, i sacsejàvem l'arbre perquè li caiguessin les fulles i el menjàvem fins que ens feien mal les comissures de la boca. Ho juro, un de nosaltres va desaparèixer un dia. Així que vam anar a buscar-lo i el vam recollir. Li vam testificar que no li havien donat la data de venciment, així que li la van donar. Es va aixecar i la va agafar. Una vegada vam caminar amb el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) fins que ens vam aturar en una vall ampla. El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va anar a alleujar-se, i jo el vaig seguir amb una galleda d'aigua. El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va mirar al seu voltant i no va veure res amb què cobrir-se. Va resultar que hi havia dos arbres a la vora de la vall. El Rasulullah Shallallahu 'alaihi wa sallam es va acostar a un d'ells i va agafar algunes de les seves branques, va dir: "Inclina't per mi, amb el permís de Déu". La branca es va inclinar amb ell com un camell amb un nas a joc fet pel seu guia, fins que va arribar a un altre arbre i va agafar una de les seves branques, va dir: "Inclina't per mi, amb el permís de Déu". La branca també es va inclinar. Després d'estar al mig entre els dos, els va unir i va dir: "Que sigui per mi, amb el permís de Déu". Els dos estan units. Jabir va dir: Vaig sortir corrent ràpidament perquè tenia por que el Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, sentís que era a prop seu i s'allunyés. Muhammad bin Abbad va dir a la seva narració: Es va allunyar i jo em vaig asseure parlant amb mi mateix. Vaig mirar cap a un costat i va resultar que el Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, s'acostava i va resultar que els dos arbres havien irradiat. Cadascun d'ells estava dret sobre els seus pilars. Vaig veure el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) dret i feia un gest amb el cap així: Abu Isma'il feia un gest amb el cap cap a la dreta i cap a l'esquerra, després d'això va venir. Quan va arribar a mi, va preguntar: "Oh Jabir, veus on estic dret?". Vaig respondre: "Sí, oh Missatger d'Al·là". Ell va dir: «Aneu als dos arbres, talleu cada branca i porteu-les aquí. Quan sigueu on sóc jo, traieu una branca de la vostra dreta i una altra de l'esquerra». Jabir va dir: «Em vaig aixecar i vaig agafar una pedra, la vaig trencar i la vaig esmolar fins que va quedar afilada. Després d'anar als dos arbres, vaig tallar cada branca dels dos arbres. Vaig tornar arrossegant-la fins que em vaig aturar on era el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell). Vaig treure una branca de la meva dreta i una altra de l'esquerra. Després vaig anar al Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) i li vaig dir: «Ho he fet, oh Missatger d'Al·là, per a què serveix?». Ell va respondre: «Vaig creuar dues tombes els ocupants de les quals estaven sent castigats. Amb la meva intercessió, volia alleugerir-les totes dues mentre les dues branques encara estiguessin humides». Després vam anar a l'exèrcit i el Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, va dir: «Ei, Jabir, demana aigua per a les ablucions!». Vaig dir: «Aigua d'ablució, aigua d'ablució, aigua d'ablució». Vaig dir: «Oh Missatger d'Al·là, no vaig trobar ni una sola gota d'aigua a la caravana. Hi havia aigua refrescant d'Ansar per al Rasulullah Shallallahu 'alaihi wa sallam al seu recipient que s'havia assecat als penjadors de fusta del recipient i em va dir: «Vés a tal i tal bin Al Anshari i mira si hi ha una mica d'aigua al recipient». Em vaig acostar a ell i vaig mirar el recipient, no vaig trobar res més que una gota d'aigua al final del recipient, si l'hagués abocat s'hauria assecat. Després d'això vaig anar al Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, vaig dir: «Oh Missatger d'Al·là, no vaig trobar res més que una gota d'aigua al final del recipient, si l'hagués abocat segurament s'assecaria». Ell va dir: «Vés i porta-la aquí». La vaig portar i la va agafar amb la mà. Va dir paraules que jo no sabia què eren i les va tocar amb les dues mans, després me les va donar i va dir: "Oh Jabir, demana un recipient gran". Vaig cridar: Un recipient gran, oh caravana. Aleshores el vaig portar i el vaig col·locar davant del Missatger d'Al·là (que la pau i les benediccions d'Al·là siguin amb ell). Va indicar el recipient amb la mà així: Jabir va estendre la mà, va obrir els dits i els va col·locar al fons del recipient. Va dir: "Pren-lo, oh Jabir, aboca-me'l i digues: 'Bismillah'". Li ho vaig abocar i vaig dir: Bismillah. Vaig veure aigua brollant entre els dits del Missatger d'Al·là (que la pau i les benediccions d'Al·là siguin amb ell) i el recipient gran va brollar aigua i es va girar fins que es va omplir, després va dir: "Oh Jabir, demana a qui necessiti aigua". Jabir va dir: La gent va venir i va beure fins que van quedar satisfets. Aleshores vaig dir: Hi ha algú més que necessiti aigua?" Aleshores, el Rasulullah Shallallahu 'alaihi wa sallam va aixecar la mà del gran recipient que estava ple d'aigua. La gent es va queixar de gana al Rasulullah Sallallahu 'alaihi wa sallam i ell va dir: "Que Al·là us alimenti". Després vam anar a la platja, l'aigua del mar estava alta i vam pescar un peix i vam encendre un foc al costat, el vam cuinar i el vam fer a la brasa i després vam menjar fins que vam quedar satisfets. En Jàbir va dir: Jo, tal i tal i tal -va comptar fins a cinc persones- vam entrar als seus ulls, ningú ens va veure fins que vam sortir. Li vam agafar una cella i la vam arquejar, després vam cridar la persona més gran de la caravana, el camell més gran de la caravana i el passatger més gran de la caravana, va entrar per sota sense inclinar el cap.
Hadith
Imam Muslim : 5329
حَدَّثَنِي سَلَمَةُ بْنُ شَبِيبٍ حَدَّثَنَا الْحَسَنُ بْنُ أَعْيَنَ حَدَّثَنَا زُهَيْرٌ حَدَّثَنَا أَبُو إِسْحَقَ قَالَ سَمِعْتُ الْبَرَاءَ بْنَ عَازِبٍ يَقُولُا جَاءَ أَبُو بَكْرٍ الصِّدِّيقُ إِلَى أَبِي فِي مَنْزِلِهِ فَاشْتَرَى مِنْهُ رَحْلًا فَقَالَ لِعَازِبٍ ابْعَثْ مَعِيَ ابْنَكَ يَحْمِلْهُ مَعِي إِلَى مَنْزِلِي فَقَالَ لِي أَبِي احْمِلْهُ فَحَمَلْتُهُ وَخَرَجَ أَبِي مَعَهُ يَنْتَقِدُ ثَمَنَهُ فَقَالَ لَهُ أَبِي يَا أَبَا بَكْرٍ حَدِّثْنِي كَيْفَ صَنَعْتُمَا لَيْلَةَ سَرَيْتَ مَعَ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَالَ نَعَمْ أَسْرَيْنَا لَيْلَتَنَا كُلَّهَا حَتَّى قَامَ قَائِمُ الظَّهِيرَةِ وَخَلَا الطَّرِيقُ فَلَا يَمُرُّ فِيهِ أَحَدٌ حَتَّى رُفِعَتْ لَنَا صَخْرَةٌ طَوِيلَةٌ لَهَا ظِلٌّ لَمْ تَأْتِ عَلَيْهِ الشَّمْسُ بَعْدُ فَنَزَلْنَا عِنْدَهَا فَأَتَيْتُ الصَّخْرَةَ فَسَوَّيْتُ بِيَدِي مَكَانًا يَنَامُ فِيهِ النَّبِيُّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فِي ظِلِّهَا ثُمَّ بَسَطْتُ عَلَيْهِ فَرْوَةً ثُمَّ قُلْتُ نَمْ يَا رَسُولَ اللَّهِ وَأَنَا أَنْفُضُ لَكَ مَا حَوْلَكَ فَنَامَ وَخَرَجْتُ أَنْفُضُ مَا حَوْلَهُ فَإِذَا أَنَا بِرَاعِي غَنَمٍ مُقْبِلٍ بِغَنَمِهِ إِلَى الصَّخْرَةِ يُرِيدُ مِنْهَا الَّذِي أَرَدْنَا فَلَقِيتُهُ فَقُلْتُ لِمَنْ أَنْتَ يَا غُلَامُ فَقَالَ لِرَجُلٍ مِنْ أَهْلِ الْمَدِينَةِ قُلْتُ أَفِي غَنَمِكَ لَبَنٌ قَالَ نَعَمْ قُلْتُ أَفَتَحْلُبُ لِي قَالَ نَعَمْ فَأَخَذَ شَاةً فَقُلْتُ لَهُ انْفُضْ الضَّرْعَ مِنْ الشَّعَرِ وَالتُّرَابِ وَالْقَذَى قَالَ فَرَأَيْتُ الْبَرَاءَ يَضْرِبُ بِيَدِهِ عَلَى الْأُخْرَى يَنْفُضُ فَحَلَبَ لِي فِي قَعْبٍ مَعَهُ كُثْبَةً مِنْ لَبَنٍ قَالَ وَمَعِي إِدَاوَةٌ أَرْتَوِي فِيهَا لِلنَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ لِيَشْرَبَ مِنْهَا وَيَتَوَضَّأَ قَالَ فَأَتَيْتُ النَّبِيَّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَكَرِهْتُ أَنْ أُوقِظَهُ مِنْ نَوْمِهِ فَوَافَقْتُهُ اسْتَيْقَظَ فَصَبَبْتُ عَلَى اللَّبَنِ مِنْ الْمَاءِ حَتَّى بَرَدَ أَسْفَلُهُ فَقُلْتُ يَا رَسُولَ اللَّهِ اشْرَبْ مِنْ هَذَا اللَّبَنِ قَالَ فَشَرِبَ حَتَّى رَضِيتُ ثُمَّ قَالَ أَلَمْ يَأْنِ لِلرَّحِيلِ قُلْتُ بَلَى قَالَ فَارْتَحَلْنَا بَعْدَمَا زَالَتْ الشَّمْسُ وَاتَّبَعَنَا سُرَاقَةُ بْنُ مَالِكٍ قَالَ وَنَحْنُ فِي جَلَدٍ مِنْ الْأَرْضِ فَقُلْتُ يَا رَسُولَ اللَّهِ أُتِينَا فَقَالَ لَا تَحْزَنْ إِنَّ اللَّهَ مَعَنَا فَدَعَا عَلَيْهِ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَارْتَطَمَتْ فَرَسُهُ إِلَى بَطْنِهَا أُرَى فَقَالَ إِنِّي قَدْ عَلِمْتُ أَنَّكُمَا قَدْ دَعَوْتُمَا عَلَيَّ فَادْعُوَا لِي فَاللَّهُ لَكُمَا أَنْ أَرُدَّ عَنْكُمَا الطَّلَبَ فَدَعَا اللَّهَ فَنَجَا فَرَجَعَ لَا يَلْقَى أَحَدًا إِلَّا قَالَ قَدْ كَفَيْتُكُمْ مَا هَاهُنَا فَلَا يَلْقَى أَحَدًا إِلَّا رَدَّهُ قَالَ وَوَفَى لَنَا و حَدَّثَنِيهِ زُهَيْرُ بْنُ حَرْبٍ حَدَّثَنَا عُثْمَانُ بْنُ عُمَرَ ح و حَدَّثَنَاه إِسْحَقُ بْنُ إِبْرَاهِيمَ أَخْبَرَنَا النَّضْرُ بْنُ شُمَيْلٍ كِلَاهُمَا عَنْ إِسْرَائِيلَ عَنْ أَبِي إِسْحَقَ عَنْ الْبَرَاءِ قَالَ اشْتَرَى أَبُو بَكْرٍ مِنْ أَبِي رَحْلًا بِثَلَاثَةَ عَشَرَ دِرْهَمًا وَسَاقَ الْحَدِيثَ بِمَعْنَى حَدِيثِ زُهَيْرٍ عَنْ أَبِي إِسْحَقَ و قَالَ فِي حَدِيثِهِ مِنْ رِوَايَةِ عُثْمَانَ بْنِ عُمَرَ فَلَمَّا دَنَا دَعَا عَلَيْهِ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَسَاخَ فَرَسُهُ فِي الْأَرْضِ إِلَى بَطْنِهِ وَوَثَبَ عَنْهُ وَقَالَ يَا مُحَمَّدُ قَدْ عَلِمْتُ أَنَّ هَذَا عَمَلُكَ فَادْعُ اللَّهَ أَنْ يُخَلِّصَنِي مِمَّا أَنَا فِيهِ وَلَكَ عَلَيَّ لَأُعَمِّيَنَّ عَلَى مَنْ وَرَائِي وَهَذِهِ كِنَانَتِي فَخُذْ سَهْمًا مِنْهَا فَإِنَّكَ سَتَمُرُّ عَلَى إِبِلِي وَغِلْمَانِي بِمَكَانِ كَذَا وَكَذَا فَخُذْ مِنْهَا حَاجَتَكَ قَالَ لَا حَاجَةَ لِي فِي إِبِلِكَ فَقَدِمْنَا الْمَدِينَةَ لَيْلًا فَتَنَازَعُوا أَيُّهُمْ يَنْزِلُ عَلَيْهِ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَقَالَ أَنْزِلُ عَلَى بَنِي النَّجَّارِ أَخْوَالِ عَبْدِ الْمُطَّلِبِ أُكْرِمُهُمْ بِذَلِكَ فَصَعِدَ الرِّجَالُ وَالنِّسَاءُ فَوْقَ الْبُيُوتِ وَتَفَرَّقَ الْغِلْمَانُ وَالْخَدَمُ فِي الطُّرُقِ يُنَادُونَ يَا مُحَمَّدُ يَا رَسُولَ اللَّهِ يَا مُحَمَّدُ يَا رَسُولَ اللَّهِ
[Salamah bin Shabib] em va dir que [Al Hasan bin A'yan] ens va dir que [Zuhair] ens va dir que [Abu Ishaq] va dir: Vaig sentir que [Al Bara` bin Azib] deia: Abu Bakr Ash Siddiq va venir a casa del meu pare i Abu Bakr va comprar una muntura, i després va dir a Azib: Envia el teu fill amb mi perquè la porti a casa meva. El meu pare em va dir: Pren-la. El vaig portar i el meu pare va sortir amb ell a pagar el preu. El meu pare li va dir: Oh [Abu Bakr], digues-me, què vau fer vosaltres dos a la nit quan caminaves amb el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell)? Abu Bakr va dir: Sí. Vam caminar tota la nit fins al migdia. El camí estava desert i ningú passava fins que es va aixecar una gran pedra per a nosaltres, ens feia ombra i no ens exposava al sol. Ens vam aturar a prop i ens vam acostar a la pedra. Amb les mans, vaig aplanar el lloc perquè el profeta Shallallahu 'alaihi wa sallam dormís sota l'ombra de la pedra i després hi vaig estendre roba feta de pell d'animal, vaig dir: Dorm, oh Missatger d'Al·là, jo vetllaré per tu. Ell es va adormir i jo vaig anar a vigilar-lo. Va resultar que hi havia un pastor que va venir amb les seves cabres a la gran roca, volia refugiar-se com nosaltres. Li vaig preguntar: De qui ets, noi? Ell va respondre: Pertany a algú de la gent de Medina. Li vaig preguntar: Hi ha llet a la teva cabra? Ell va respondre: Sí. Li vaig preguntar: Em podries esprémer? Ell va respondre: Sí. Va agafar una cabra i va netejar la bossa de llet de pèl, terra i brutícia. Ell -Abu Ishaq- va dir: Vaig veure Al Bara' colpejar-se la mà amb l'altra mà mentre netejava - després me la va esprémer en un got amb una mica de llet. Abu Bakr va dir: Vaig portar el recipient en què el Profeta, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, va beure i va fer les ablucions. Ell va dir: Llavors vaig anar al Profeta (que la pau i les benediccions d'Al·là siguin amb ell) i no el vaig despertar, però es va despertar en aquell moment i vaig abocar aigua sobre la llet fins que el fons es va refredar, llavors vaig dir: Oh Missatger d'Al·là, beu aquesta llet. Va beure fins que vaig quedar satisfet. Llavors va dir: "No és hora de marxar?". Vaig dir: Sí. Vam marxar després de la posta de sol, mentre Suraqah bin Malik ens seguia quan érem a la terra àrida. Vaig dir: Oh Missatger d'Al·là, hem estat visitats. Ell va dir: "No estiguis trist, de fet, Al·là és amb nosaltres". Llavors el Missatger d'Al·là (que la pau i les benediccions d'Al·là siguin amb ell) va pregar per ell fins que el seu cavall va caure al fang fins a la panxa, llavors va dir: Sé que vosaltres dos vau pregar per mi, ara pregueu a Al·là per mi, per Al·là us concediré les vostres peticions a tots dos. Llavors Al·là va pregar i Suraqah va tornar sa i estalvi. No es va trobar amb ningú però va dir: T'he donat prou, ell - el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) - no és aquí. No es va trobar amb ningú però el va enviar de tornada. Abu Bakr va dir: Va complir la seva promesa amb nosaltres. [Zuhair bin Harb] m'ho va dir, [Uthman bin Umar] ens ho va dir. [Ishaq bin Ibrahim] ens va dir, [An Nadr bin Shumail] tots dos de [Isra`il bin Abu Ishaq] de [Al Bara`] que va dir: Abu Bakr va comprar una muntura al meu pare per tretze dirhams, va esmentar el hadit amb el significat del hadit de Zuhair d'Abu Ishaq, i va esmentar en el seu hadit del Missatger d'Al·là, Uthman bin Umar: Quan Suraqah bin Malik es va acostar, el Missatger d'Al·là, que Al·là el beneeixi i li concedeixi pau, va pregar per ell, llavors el seu cavall es va enfonsar a terra fins a la panxa, llavors Suraqah va saltar i va dir: Oh Muhammad, sé que aquesta és la teva acció, prega a Al·là que em salvi del que he experimentat, i per tu cegaré la persona que hi ha darrere meu. Aquest és el meu buirac, agafa una fletxa perquè et creuaràs amb el meu camell i els meus esclaus en tal i tal lloc, si us plau, agafa el que necessitis. Ell va dir: "No necessito el teu camell". Tots tres érem a Medina a la nit i discutien sobre qui aturaria el Missatger d'Al·là (la pau i les benediccions d'Al·là siguin amb ell). Ell va dir: "Pareu als Banu Najjar, els oncles d'Abdul Muttalib, els honro per això". Homes i dones van pujar a les teulades, nens i criats es van escampar pels carrers, cridant: Oh Mahoma, oh Missatger d'Al·là, oh Mahoma, oh Missatger d'Al·là.
Hadith
Imam Muslim : 5330
حَدَّثَنَا مُحَمَّدُ بْنُ رَافِعٍ حَدَّثَنَا عَبْدُ الرَّزَّاقِ حَدَّثَنَا مَعْمَرٌ عَنْ هَمَّامِ بْنِ مُنَبِّهٍ قَالَ هَذَا مَا حَدَّثَنَا أَبُو هُرَيْرَةَ عَنْ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَذَكَرَ أَحَادِيثَ مِنْهَا وَقَالَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قِيلَ لِبَنِي إِسْرَائِيلَ ادْخُلُوا الْبَابَ سُجَّدًا وَقُولُوا حِطَّةٌ يُغْفَرْ لَكُمْ خَطَايَاكُمْ فَبَدَّلُوا فَدَخَلُوا الْبَابَ يَزْحَفُونَ عَلَى أَسْتَاهِهِمْ وَقَالُوا حَبَّةٌ فِي شَعَرَةٍ
[Muhammad bin Rafi'] ens va dir que [Abdurrazzaq] ens va dir [Ma'mar] de [Hammam bin Munabbih] que va dir: Això és el que [Abu Hurairah] ens va dir del Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell), i va esmentar alguns d'ells: El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: "Es va dir als fills d'Israel: 'Entren per la porta amb prostració i diuen: 'Hittah' - perdoneu els vostres pecats - Ell us perdonarà els vostres pecats'. Així que es van canviar i van entrar per la porta mentre s'arrossegaven sobre les natges i van dir: 'Habbah -llavors- en farina'".
Hadith
Imam Muslim : 5331
حَدَّثَنِي عَمْرُو بْنُ مُحَمَّدِ بْنِ بُكَيْرٍ النَّاقِدُ وَالْحَسَنُ بْنُ عَلِيٍّ الْحُلْوَانِيُّ وَعَبْدُ بْنُ حُمَيْدٍ قَالَ عَبْدٌ حَدَّثَنِي و قَالَ الْآخَرَانِ حَدَّثَنَا يَعْقُوبُ يَعْنُونَ ابْنَ إِبْرَاهِيمَ بْنِ سَعْدٍ حَدَّثَنَا أَبِي عَنْ صَالِحٍ وَهُوَ ابْنُ كَيْسَانَ عَنْ ابْنِ شِهَابٍ قَالَ أَخْبَرَنِي أَنَسُ بْنُ مَالِكٍ أَنَّ اللَّهَ عَزَّ وَجَلَّ تَابَعَ الْوَحْيَ عَلَى رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَبْلَ وَفَاتِهِ حَتَّى تُوُفِّيَ وَأَكْثَرُ مَا كَانَ الْوَحْيُ يَوْمَ تُوُفِّيَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ
M'ho va narrar [Amru bin Muhammad bin Bukair An Naqid], [Al Hasan bin Ali Al Hulwani] i [Abdu bin Humaid], que van dir: Abdu: m'ho va narrar, mentre que altres van dir: Ens ho va narrar [Ya'qub bin Ibrahim bin Sa'ad], que ens va dir [al meu pare] de [Salih bin Kaisan] de [Ibn Shihab], que va dir: M'ho va narrar [Anas bin Malik] que Allah 'azza wajalla va completar la revelació al Missatger d'Allah, sallallaahu 'alaihi wa sallam] abans de morir.
Hadith
Imam Muslim : 5332
حَدَّثَنِي أَبُو خَيْثَمَةَ زُهَيْرُ بْنُ حَرْبٍ وَمُحَمَّدُ بْنُ الْمُثَنَّى وَاللَّفْظُ لِابْنِ الْمُثَنَّى قَالَا حَدَّثَنَا عَبْدُ الرَّحْمَنِ وَهُوَ ابْنُ مَهْدِيٍّ حَدَّثَنَا سُفْيَانُ عَنْ قَيْسِ بْنِ مُسْلِمٍ عَنْ طَارِقِ بْنِ شِهَابٍ أَنَّ الْيَهُودَ قَالُوا لِعُمَرَ إِنَّكُمْ تَقْرَءُونَ آيَةً لَوْ أُنْزِلَتْ فِينَا لَاتَّخَذْنَا ذَلِكَ الْيَوْمَ عِيدًا فَقَالَ عُمَرُ إِنِّي لَأَعْلَمُ حَيْثُ أُنْزِلَتْ وَأَيَّ يَوْمٍ أُنْزِلَتْ وَأَيْنَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ حَيْثُ أُنْزِلَتْ أُنْزِلَتْ بِعَرَفَةَ وَرَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَاقِفٌ بِعَرَفَةَ قَالَ سُفْيَانُ أَشُكُّ كَانَ يَوْمَ جُمُعَةٍ أَمْ لَا يَعْنِي { الْيَوْمَ أَكْمَلْتُ لَكُمْ دِينَكُمْ وَأَتْمَمْتُ عَلَيْكُمْ نِعْمَتِي }
[Abu Khaytsamah bin Harb] i [Muhammad bin Al Mutsanna] em van narrar el text pertanyent a Ibn Al Mutsanna, tots dos van dir: [Abdurrahman bin Mahdi] ens va narrar, [Sufyan] ens va narrar, de [Qays bin Muslim] de [Tariq bin Shihab], els jueus van dir a [Umar]: Recites un vers que si ens hagués estat revelat, l'hauríem convertit en festa: "Sé quan va ser revelat, en quin dia va ser revelat i on era el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) quan va ser revelat. Va ser revelat a Arafat mentre el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) estava a Arafat. Sufyan va dir: Dubto si és divendres o no, és a dir: "Aquest dia he perfeccionat la vostra religió per a vosaltres i he completat el meu favor amb vosaltres". -Al Maa`idah: 3-
Hadith
Imam Muslim : 5333
حَدَّثَنَا أَبُو بَكْرِ بْنُ أَبِي شَيْبَةَ وَأَبُو كُرَيْبٍ وَاللَّفْظُ لِأَبِي بَكْرٍ قَالَ حَدَّثَنَا عَبْدُ اللَّهِ بْنُ إِدْرِيسَ عَنْ أَبِيهِ عَنْ قَيْسِ بْنِ مُسْلِمٍ عَنْ طَارِقِ بْنِ شِهَابٍ قَالَ قَالَتْ الْيَهُودُ لِعُمَرَ لَوْ عَلَيْنَا مَعْشَرَ يَهُودَ نَزَلَتْ هَذِهِ الْآيَةَ { الْيَوْمَ أَكْمَلْتُ لَكُمْ دِينَكُمْ وَأَتْمَمْتُ عَلَيْكُمْ نِعْمَتِي وَرَضِيتُ لَكُمْ الْإِسْلَامَ دِينًا } نَعْلَمُ الْيَوْمَ الَّذِي أُنْزِلَتْ فِيهِ لَاتَّخَذْنَا ذَلِكَ الْيَوْمَ عِيدًا قَالَ فَقَالَ عُمَرُ فَقَدْ عَلِمْتُ الْيَوْمَ الَّذِي أُنْزِلَتْ فِيهِ وَالسَّاعَةَ وَأَيْنَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ حِينَ نَزَلَتْ نَزَلَتْ لَيْلَةَ جَمْعٍ وَنَحْنُ مَعَ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ بِعَرَفَاتٍ
[Abu Bakr bin Abu Shaibah] i [Abu Kuraib] ens van narrar el text d'Abu Bakr, que va dir: [Abdullah bin Idris] ens va narrar del [seu pare] de [Qais bin Muslim] de [Thariq bin Shihab] que va dir: Els jueus van dir a [Umar]: Si nosaltres, els jueus, haguéssim revelat aquest vers: "Avui he perfeccionat per a vosaltres la vostra religió i he completat el meu favor sobre vosaltres, i he escollit per a vosaltres l'Islam com a la vostra religió". -Al Maa`idah: 3- sabíem el dia en què es va revelar el vers, l'hauríem convertit en festa. Umar va dir: Sé el dia i l'hora en què es va revelar el vers i on era el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) quan es va revelar, es va revelar la nit de la reunió mentre érem amb el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) a Arafat.
Hadith
Imam Muslim : 5334
و حَدَّثَنِي عَبْدُ بْنُ حُمَيْدٍ أَخْبَرَنَا جَعْفَرُ بْنُ عَوْنٍ أَخْبَرَنَا أَبُو عُمَيْسٍ عَنْ قَيْسِ بْنِ مُسْلِمٍ عَنْ طَارِقِ بْنِ شِهَابٍ قَالَ جَاءَ رَجُلٌ مِنْ الْيَهُودِ إِلَى عُمَرَ فَقَالَ يَا أَمِيرَ الْمُؤْمِنِينَ آيَةٌ فِي كِتَابِكُمْ تَقْرَءُونَهَا لَوْ عَلَيْنَا نَزَلَتْ مَعْشَرَ الْيَهُودِ لَاتَّخَذْنَا ذَلِكَ الْيَوْمَ عِيدًا قَالَ وَأَيُّ آيَةٍ قَالَ { الْيَوْمَ أَكْمَلْتُ لَكُمْ دِينَكُمْ وَأَتْمَمْتُ عَلَيْكُمْ نِعْمَتِي وَرَضِيتُ لَكُمْ الْإِسْلَامَ دِينًا } فَقَالَ عُمَرُ إِنِّي لَأَعْلَمُ الْيَوْمَ الَّذِي نَزَلَتْ فِيهِ وَالْمَكَانَ الَّذِي نَزَلَتْ فِيهِ نَزَلَتْ عَلَى رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ بِعَرَفَاتٍ فِي يَوْمِ جُمُعَةٍ
Em va ser narrat [Abdu bin Humaid] que [Ja'far bin Aun] que [Abu Umais] ens va narrar de [Qais bin Muslim] de [Tariq bin Shihab] que un jueu va anar a [Umar] i va dir: Oh Comandant dels Creients, hi ha un vers al teu llibre que recites, si hagués estat revelat a nosaltres, els jueus, hauríem fet d'aquell dia un dia. Umar va preguntar: Quin vers? Ell va respondre: "Aquest dia he perfeccionat la vostra religió per a vosaltres i he completat el meu favor sobre vosaltres, i he escollit per a vosaltres l'Islam com la vostra religió". -Al Maa`idah: 3- Umar va dir: Sé el dia i el lloc en què es va revelar aquest vers, va ser revelat al Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) a Arafat el divendres.
Hadith
Imam Muslim : 5335
حَدَّثَنِي أَبُو الطَّاهِرِ أَحْمَدُ بْنُ عَمْرِو بْنِ سَرْحٍ وَحَرْمَلَةُ بْنُ يَحْيَى التُّجِيبِيُّ قَالَ أَبُو الطَّاهِرِ حَدَّثَنَا و قَالَ حَرْمَلَةُ أَخْبَرَنَا ابْنُ وَهْبٍ أَخْبَرَنِي يُونُسُ عَنْ ابْنِ شِهَابٍ أَخْبَرَنِي عُرْوَةُ بْنُ الزُّبَيْرِ أَنَّهُ سَأَلَ عَائِشَةَ عَنْ قَوْلِ اللَّهِ { وَإِنْ خِفْتُمْ أَلَّا تُقْسِطُوا فِي الْيَتَامَى فَانْكِحُوا مَا طَابَ لَكُمْ مِنْ النِّسَاءِ مَثْنَى وَثُلَاثَ وَرُبَاعَ } قَالَتْ يَا ابْنَ أُخْتِي هِيَ الْيَتِيمَةُ تَكُونُ فِي حَجْرِ وَلِيِّهَا تُشَارِكُهُ فِي مَالِهِ فَيُعْجِبُهُ مَالُهَا وَجَمَالُهَا فَيُرِيدُ وَلِيُّهَا أَنْ يَتَزَوَّجَهَا بِغَيْرِ أَنْ يُقْسِطَ فِي صَدَاقِهَا فَيُعْطِيَهَا مِثْلَ مَا يُعْطِيهَا غَيْرُهُ فَنُهُوا أَنْ يَنْكِحُوهُنَّ إِلَّا أَنْ يُقْسِطُوا لَهُنَّ وَيَبْلُغُوا بِهِنَّ أَعْلَى سُنَّتِهِنَّ مِنْ الصَّدَاقِ وَأُمِرُوا أَنْ يَنْكِحُوا مَا طَابَ لَهُمْ مِنْ النِّسَاءِ سِوَاهُنَّ قَالَ عُرْوَةُ قَالَتْ عَائِشَةُ ثُمَّ إِنَّ النَّاسَ اسْتَفْتَوْا رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ بَعْدَ هَذِهِ الْآيَةِ فِيهِنَّ فَأَنْزَلَ اللَّهُ عَزَّ وَجَلَّ { يَسْتَفْتُونَكَ فِي النِّسَاءِ قُلْ اللَّهُ يُفْتِيكُمْ فِيهِنَّ وَمَا يُتْلَى عَلَيْكُمْ فِي الْكِتَابِ فِي يَتَامَى النِّسَاءِ اللَّاتِي لَا تُؤْتُونَهُنَّ مَا كُتِبَ لَهُنَّ وَتَرْغَبُونَ أَنْ تَنْكِحُوهُنَّ } قَالَتْ وَالَّذِي ذَكَرَ اللَّهُ تَعَالَى أَنَّهُ { يُتْلَى عَلَيْكُمْ فِي الْكِتَابِ } الْآيَةُ الْأُولَى الَّتِي قَالَ اللَّهُ فِيهَا { وَإِنْ خِفْتُمْ أَلَّا تُقْسِطُوا فِي الْيَتَامَى فَانْكِحُوا مَا طَابَ لَكُمْ مِنْ النِّسَاءِ } قَالَتْ عَائِشَةُ وَقَوْلُ اللَّهِ فِي الْآيَةِ الْأُخْرَى { وَتَرْغَبُونَ أَنْ تَنْكِحُوهُنَّ } رَغْبَةَ أَحَدِكُمْ عَنْ الْيَتِيمَةِ الَّتِي تَكُونُ فِي حَجْرِهِ حِينَ تَكُونُ قَلِيلَةَ الْمَالِ وَالْجَمَالِ فَنُهُوا أَنْ يَنْكِحُوا مَا رَغِبُوا فِي مَالِهَا وَجَمَالِهَا مِنْ يَتَامَى النِّسَاءِ إِلَّا بِالْقِسْطِ مِنْ أَجْلِ رَغْبَتِهِمْ عَنْهُنَّ و حَدَّثَنَا الْحَسَنُ الْحُلْوَانِيُّ وَعَبْدُ بْنُ حُمَيْدٍ جَمِيعًا عَنْ يَعْقُوبَ بْنِ إِبْرَاهِيمَ بْنِ سَعْدٍ حَدَّثَنَا أَبِي عَنْ صَالِحٍ عَنْ ابْنِ شِهَابٍ أَخْبَرَنِي عُرْوَةُ أَنَّهُ سَأَلَ عَائِشَةَ عَنْ قَوْلِ اللَّهِ { وَإِنْ خِفْتُمْ أَلَّا تُقْسِطُوا فِي الْيَتَامَى } وَسَاقَ الْحَدِيثَ بِمِثْلِ حَدِيثِ يُونُسَ عَنْ الزُّهْرِيِّ وَزَادَ فِي آخِرِهِ مِنْ أَجْلِ رَغْبَتِهِمْ عَنْهُنَّ إِذَا كُنَّ قَلِيلَاتِ الْمَالِ وَالْجَمَالِ
[Abu Ath Thahir Ahmad bin Amru bin Sarh] m'ho va dir i [Harmalah bin Yahya At Tujibi] va dir que Abu Ath Thahir: Ens ho va dir, mentre que Harmalah va dir: Ens ho va dir que [Ibn Wahhab] em va dir que [Yunus] de part de [Ibn Shihab] em va dir [Urwah bin Zubair] que li va preguntar [Aisha] sobre la paraula d'Al·là: "I si teniu por de no poder tractar amb justícia els orfes, caseu-vos amb la millor dona per a vosaltres, dues, tres o quatre". -An Nisaa`: 3- Aisha va dir: Oh, neboda meva, això vol dir una òrfena que està sota la supervisió del seu tutor -i- ella està a càrrec de- la seva riquesa i el tutor va quedar impressionat per la riquesa i la bellesa de l'òrfena, llavors el tutor va voler casar-la -intencionadament- injustament en el seu dot perquè li donés alguna cosa similar al que es va donar a algú altre, llavors se'ls va prohibir casar-s'hi excepte per ser justos amb elles i perquè lliuressin un dot més alt i se'ls va ordenar que es casessin amb dones que siguin bones per a ells que no siguin orfes. Urwah va dir: Aisha va dir: Llavors la gent va demanar al Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) una regla després d'aquest vers sobre elles - les noies òrfenes - llavors Al·là, l'Exaltat, va revelar el vers: "I us demanen una regla sobre les dones, digueu: 'Al·là és qui us dóna una regla sobre elles i el que es recita al Llibre sobre les noies òrfenes a qui no els doneu el que està prescrit per a elles, mentre voleu casar-vos-hi'. -An-Nisa`: 127- Aisha va dir: I el que Al·là, l'Exaltat, va esmentar és el que us va ser recitat a l'Alcorà al vers anterior que esmenta la paraula d'Al·là: "I si temeu que no podreu tractar amb justícia les noies òrfenes, caseu-vos amb dones que siguin bones per a vosaltres". -An Nisaa`: 3- Aisha va dir: I la paraula de Déu en un altre vers: "Mentre us les voleu casar", -An Nisaa`: 127- és l'aversió d'un de vosaltres cap a una dona òrfena que està sota la vostra supervisió mentre té pocs béns i és menys bonica. Per tant, se'ls prohibeix casar-se pel que els agrada de la riquesa i la bellesa de les dones òrfenes, excepte amb justícia a causa de la seva aversió per les dones òrfenes. Ens ha dit [Al Hasan Al Hulwani] i [Abdu bin Humaid] tot de [Ya'qub bin Ibrahim bin Sa'ad] ens ha dit [el meu pare] de [Salih] de [Ibn Shihab] m'ha informat [Urwah] que li va preguntar [a Aishah] sobre la paraula de Déu: "I si us preocupa no ser justos amb les dones òrfenes", -An Nisaa`: 3- esmenta el hadith com el hadith de Yunus d'Az Zuhri i afegeix al final: A causa de la seva aversió per les dones òrfenes si tenen poca riquesa i són menys belles.
Hadith
Imam Muslim : 5336
حَدَّثَنَا أَبُو بَكْرِ بْنُ أَبِي شَيْبَةَ وَأَبُو كُرَيْبٍ قَالَا حَدَّثَنَا أَبُو أُسَامَةَ حَدَّثَنَا هِشَامٌ عَنْ أَبِيهِ عَنْ عَائِشَةَ فِي قَوْله { وَإِنْ خِفْتُمْ أَلَّا تُقْسِطُوا فِي الْيَتَامَى } قَالَتْ أُنْزِلَتْ فِي الرَّجُلِ تَكُونُ لَهُ الْيَتِيمَةُ وَهُوَ وَلِيُّهَا وَوَارِثُهَا وَلَهَا مَالٌ وَلَيْسَ لَهَا أَحَدٌ يُخَاصِمُ دُونَهَا فَلَا يُنْكِحُهَا لِمَالِهَا فَيَضُرُّ بِهَا وَيُسِيءُ صُحْبَتَهَا فَقَالَ { إِنْ خِفْتُمْ أَلَّا تُقْسِطُوا فِي الْيَتَامَى فَانْكِحُوا مَا طَابَ لَكُمْ مِنْ النِّسَاءِ } يَقُولُ مَا أَحْلَلْتُ لَكُمْ وَدَعْ هَذِهِ الَّتِي تَضُرُّ بِهَا
Ens va ser narrat [Abu Bakr bin Abu Shaybah] i [Abu Kuraib] van dir tots dos: Ens va ser narrat [Abu Usamah] que [Hisham] ens va dir del [seu pare] de [Aisha] sobre les paraules d'Al·là: "I si teniu por de no poder tractar amb justícia els orfes", -An-Nisaa`: 3- Ell va dir: -Aquest vers- va ser revelat sobre un home que té un orfe, ell és el seu tutor i hereu. L'orfe té riquesa, no té ningú que competeixi amb ella a part d'ell. No es va casar amb ella per la seva riquesa, no fos cas que la perjudiqués i empitjorés la seva cura. Aleshores va dir: "I si teniu por de no poder tractar amb justícia els orfes, caseu-vos amb dones que siguin bones per a vosaltres". -An-Nisaa`: 3- Ell va dir: No us ho permeto deixar aquesta dona que és perillosa per culpa seva.
Hadith
Imam Muslim : 5337
حَدَّثَنَا أَبُو بَكْرِ بْنُ أَبِي شَيْبَةَ حَدَّثَنَا عَبْدَةُ بْنُ سُلَيْمَانَ عَنْ هِشَامٍ عَنْ أَبِيهِ عَنْ عَائِشَةَ فِي قَوْله { وَمَا يُتْلَى عَلَيْكُمْ فِي الْكِتَابِ فِي يَتَامَى النِّسَاءِ اللَّاتِي لَا تُؤْتُونَهُنَّ مَا كُتِبَ لَهُنَّ وَتَرْغَبُونَ أَنْ تَنْكِحُوهُنَّ } قَالَتْ أُنْزِلَتْ فِي الْيَتِيمَةِ تَكُونُ عِنْدَ الرَّجُلِ فَتَشْرَكُهُ فِي مَالِهِ فَيَرْغَبُ عَنْهَا أَنْ يَتَزَوَّجَهَا وَيَكْرَهُ أَنْ يُزَوِّجَهَا غَيْرَهُ فَيَشْرَكُهُ فِي مَالِهِ فَيَعْضِلُهَا فَلَا يَتَزَوَّجُهَا وَلَا يُزَوِّجُهَا غَيْرَهُ
[Abu Bakr bin Abu Shaybah] ens va dir [Abdah bin Sulaiman] de [Hisham] de [el seu pare] de [Aisha] sobre les seves paraules: "I el que se us recita a l'Alcorà: 354 - també una fatwa - sobre les dones òrfenes a qui no doneu el que els està prescrit, mentre voleu casar-vos amb elles". -An-Nisa`: 127- Aisha va dir: -Aquest vers- va ser revelat en relació amb una dona òrfena que està amb un home. La dona òrfena la inclou en els seus béns i ell desitja casar-s'hi, no vol que un altre home es casi amb ella i la inclogui en els seus béns, així que li ho posa difícil no casant-se amb ella i no casant-la amb un altre home.
Hadith
Imam Muslim : 5338
حَدَّثَنَا أَبُو كُرَيْبٍ حَدَّثَنَا أَبُو أُسَامَةَ أَخْبَرَنَا هِشَامٌ عَنْ أَبِيهِ عَنْ عَائِشَةَ فِي قَوْله { يَسْتَفْتُونَكَ فِي النِّسَاءِ قُلْ اللَّهُ يُفْتِيكُمْ فِيهِنَّ } الْآيَةَ قَالَتْ هِيَ الْيَتِيمَةُ الَّتِي تَكُونُ عِنْدَ الرَّجُلِ لَعَلَّهَا أَنْ تَكُونَ قَدْ شَرِكَتْهُ فِي مَالِهِ حَتَّى فِي الْعَذْقِ فَيَرْغَبُ يَعْنِي أَنْ يَنْكِحَهَا وَيَكْرَهُ أَنْ يُنْكِحَهَا رَجُلًا فَيَشْرَكُهُ فِي مَالِهِ فَيَعْضِلُهَا
[Abu Kuraib] ens va dir que [Abu Usamah] ens va dir [Hisham] del [seu pare] d'[Aisha] sobre les Seves paraules: «I us demanen una regla sobre les dones. Digueu: "Al·là us dóna una regla sobre elles". -An-Nisa`: 127- Aisha va dir: Ella és una òrfena que està en possessió d'un home, potser l'inclou en la seva riquesa fins a un raïm, després vol casar-s'hi, no la vol casar amb un altre home perquè l'inclogui en la seva riquesa i llavors li ho posarà difícil.
Hadith
Imam Muslim : 5339
حَدَّثَنَا أَبُو بَكْرِ بْنُ أَبِي شَيْبَةَ حَدَّثَنَا عَبْدَةُ بْنُ سُلَيْمَانَ عَنْ هِشَامٍ عَنْ أَبِيهِ عَنْ عَائِشَةَ فِي قَوْله { وَمَنْ كَانَ فَقِيرًا فَلْيَأْكُلْ بِالْمَعْرُوفِ } قَالَتْ أُنْزِلَتْ فِي وَالِي مَالِ الْيَتِيمِ الَّذِي يَقُومُ عَلَيْهِ وَيُصْلِحُهُ إِذَا كَانَ مُحْتَاجًا أَنْ يَأْكُلَ مِنْهُ
Ens va ser narrat [Abu Bakr bin Abu Shaybah] que [Abdah bin Sulaiman] ens va narrar de [Hisham] del [seu pare] [Aisha] sobre la seva dita: "I qui sigui pobre, que en mengi d'acord amb el que és just". -An Nisaa`: 6- Aisha va dir: -aquest vers- va ser revelat sobre el guardià dels béns d'un orfe que els cuida i els millora, pot menjar-ne si els necessita.
Hadith
Imam Muslim : 5340
و حَدَّثَنَاه أَبُو كُرَيْبٍ حَدَّثَنَا أَبُو أُسَامَةَ حَدَّثَنَا هِشَامٌ عَنْ أَبِيهِ عَنْ عَائِشَةَ فِي قَوْله تَعَالَى { وَمَنْ كَانَ غَنِيًّا فَلْيَسْتَعْفِفْ وَمَنْ كَانَ فَقِيرًا فَلْيَأْكُلْ بِالْمَعْرُوفِ } قَالَتْ أُنْزِلَتْ فِي وَلِيِّ الْيَتِيمِ أَنْ يُصِيبَ مِنْ مَالِهِ إِذَا كَانَ مُحْتَاجًا بِقَدْرِ مَالِهِ بِالْمَعْرُوفِ و حَدَّثَنَاه أَبُو كُرَيْبٍ حَدَّثَنَا ابْنُ نُمَيْرٍ حَدَّثَنَا هِشَامٌ بِهَذَا الْإِسْنَادِ
[Abu Kuraib] ens va narrar [Abu Usamah] ens va narrar [Hisham] de part del seu pare] de part de [Aisha] sobre la seva dita: "Qui sigui -entre els tutors- que sigui capaç, que s'abstingui de menjar els béns de l'orfe, i qui sigui pobre, que en mengi d'acord amb el que és just". -An Nisaa`: 6- Aisha va dir: Va ser revelat respecte al tutor dels orfes, que pot gastar dels seus diners, si els necessita, una quantitat equivalent a la seva riquesa d'una manera adequada. [Abu Kuraib] ens va narrar [Ibn Numair] ens va narrar [Hisham] amb aquesta cadena de transmissió.
