Imam Muslim : 4961
و حَدَّثَنَا مُحَمَّدُ بْنُ أَبِي بَكْرٍ الْمُقَدَّمِيُّ حَدَّثَنَا بِشْرُ بْنُ الْمُفَضَّلِ عَنْ هِشَامٍ عَنْ يَحْيَى بْنِ أَبِي كَثِيرٍ عَنْ أَبِي سَلَمَةَ عَنْ عُرْوَةَ عَنْ أَسْمَاءَ عَنْ النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ أَنَّهُ قَالَ لَا شَيْءَ أَغْيَرُ مِنْ اللَّهِ عَزَّ وَجَلَّ
[Muhammad bin Abu Bakr Al Muqaddami] ens va dir [Bishr bin Al Mufaddhdal] de [Hisham] de [Yahya bin Abu Kathir] de [Abu Salamah] de ['Urwah] de [Asma'] del profeta sallallaahu 'alaihi wasallam que va dir: "No hi ha res més que Allah Azzaalous".
Imam Muslim : 4962
حَدَّثَنَا قُتَيْبَةُ بْنُ سَعِيدٍ حَدَّثَنَا عَبْدُ الْعَزِيزِ يَعْنِي ابْنَ مُحَمَّدٍ عَنْ الْعَلَاءِ عَنْ أَبِيهِ عَنْ أَبِي هُرَيْرَةَ أَنَّ رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَالَ الْمُؤْمِنُ يَغَارُ وَاللَّهُ أَشَدُّ غَيْرًا و حَدَّثَنَا مُحَمَّدُ بْنُ الْمُثَنَّى حَدَّثَنَا مُحَمَّدُ بْنُ جَعْفَرٍ حَدَّثَنَا شُعْبَةُ قَالَ سَمِعْتُ الْعَلَاءَ بِهَذَا الْإِسْنَادِ
Ens ha narrat [Qutaibah bin Sa'id] ens ha narrat ['Abdul 'Aziz bin Muhammad] d'[Al 'Ala] de [el seu pare] d'[Abu Hurairah] que el Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, va dir: "Un creient és gelós, i Déu és encara més gelós". I ens ha narrat [Muhammad bin Al Mutsanna] ens ha narrat [Muhammad bin Ja'far] ens ha narrat [Syu'bah] que va dir; Vaig sentir [Al 'Ala] amb aquest sanad.
Imam Muslim : 4963
حَدَّثَنَا قُتَيْبَةُ بْنُ سَعِيدٍ وَأَبُو كَامِلٍ فُضَيْلُ بْنُ حُسَيْنٍ الْجَحْدَرِيُّ كِلَاهُمَا عَنْ يَزِيدَ بْنِ زُرَيْعٍ وَاللَّفْظُ لِأَبِي كَامِلٍ حَدَّثَنَا يَزِيدُ حَدَّثَنَا التَّيْمِيُّ عَنْ أَبِي عُثْمَانَ عَنْ عَبْدِ اللَّهِ بْنِ مَسْعُودٍ أَنَّ رَجُلًا أَصَابَ مِنْ امْرَأَةٍ قُبْلَةً فَأَتَى النَّبِيَّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَذَكَرَ ذَلِكَ لَهُ قَالَ فَنَزَلَتْ { أَقِمْ الصَّلَاةَ طَرَفَيْ النَّهَارِ وَزُلَفًا مِنْ اللَّيْلِ إِنَّ الْحَسَنَاتِ يُذْهِبْنَ السَّيِّئَاتِ ذَلِكَ ذِكْرَى لِلذَّاكِرِينَ } قَالَ فَقَالَ الرَّجُلُ أَلِيَ هَذِهِ يَا رَسُولَ اللَّهِ قَالَ لِمَنْ عَمِلَ بِهَا مِنْ أُمَّتِي حَدَّثَنَا مُحَمَّدُ بْنُ عَبْدِ الْأَعْلَى حَدَّثَنَا الْمُعْتَمِرُ عَنْ أَبِيهِ حَدَّثَنَا أَبُو عُثْمَانَ عَنْ ابْنِ مَسْعُودٍ أَنَّ رَجُلًا أَتَى النَّبِيَّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَذَكَرَ أَنَّهُ أَصَابَ مِنْ امْرَأَةٍ إِمَّا قُبْلَةً أَوْ مَسًّا بِيَدٍ أَوْ شَيْئًا كَأَنَّهُ يَسْأَلُ عَنْ كَفَّارَتِهَا قَالَ فَأَنْزَلَ اللَّهُ عَزَّ وَجَلَّ ثُمَّ ذَكَرَ بِمِثْلِ حَدِيثِ يَزِيدَ حَدَّثَنَا عُثْمَانُ بْنُ أَبِي شَيْبَةَ حَدَّثَنَا جَرِيرٌ عَنْ سُلَيْمَانَ التَّيْمِيِّ بِهَذَا الْإِسْنَادِ قَالَ أَصَابَ رَجُلٌ مِنْ امْرَأَةٍ شَيْئًا دُونَ الْفَاحِشَةِ فَأَتَى عُمَرَ بْنَ الْخَطَّابِ فَعَظَّمَ عَلَيْهِ ثُمَّ أَتَى أَبَا بَكْرٍ فَعَظَّمَ عَلَيْهِ ثُمَّ أَتَى النَّبِيَّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَذَكَرَ بِمِثْلِ حَدِيثِ يَزِيدَ وَالْمُعْتَمِرِ
[Qutaibah bin Sa'id] i [Abu Kamil Fudhail bin Husain Al Jahdari] ens van dir de [Yazid bin Zurai'] -i aquesta redacció pertany a Abu Kamil-; Yazid ens va dir de [At Taimi] de [Abu 'Uthman] de ['Abdullah bin Mas'ud] que un home va besar una dona una vegada, després va anar al profeta, sallallaahu 'alaihi wasallam, i li ho va informar. Aleshores es va revelar el vers: "I estableix l'oració als dos extrems del dia - matí i vespre - i al començament de la nit. De fet, les bones obres esborren - els pecats - les males obres. Això és un recordatori per a aquells que recorden". -QS Hud; 114-. Abdullah va dir; l'home va preguntar: "Oh Missatger d'Al·là, aquest vers és per a mi?" Ell va respondre: "És per a aquells que ho fan des de la meva ummah". Ens va narrar [Muhammad bin 'Abdul A'la] que [Mu'tamir] ens va dir del [seu pare] que [Abu 'Uthman] ens va dir de [Ibn Mas'ud] que un home va anar al Profeta (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) i va dir que havia tocat una dona, ja fos un petó o una encaixada de mans, i va preguntar al Profeta (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) sobre l'expiació - l'expiació -. Ibn Mas'ud va dir; llavors el vers va ser revelat - com en el Hadith de Yazid. Ens va narrar ['Uthman bin Abu Shaibah] que [Jarir] ens va dir de [Sulaiman At Taimi] amb aquesta cadena de transmissió, va dir; "Un home va cometre un pecat menor contra una dona, després va anar a Umar bin Khattab, així que Umar va considerar que havia comès un pecat major. Després va anar a Abu Bakr, que va considerar que havia comès un pecat major". Aleshores va anar al Profeta (que la pau i les benediccions d'Al·là siguin amb ell) - llavors el narrador esmentat com en el Hadith de Yazid i Mu'tamir-.
Imam Muslim : 4964
حَدَّثَنَا يَحْيَى بْنُ يَحْيَى وَقُتَيْبَةُ بْنُ سَعِيدٍ وَأَبُو بَكْرِ بْنُ أَبِي شَيْبَةَ وَاللَّفْظُ لِيَحْيَى قَالَ يَحْيَى أَخْبَرَنَا و قَالَ الْآخَرَانِ حَدَّثَنَا أَبُو الْأَحْوَصِ عَنْ سِمَاكٍ عَنْ إِبْرَاهِيمَ عَنْ عَلْقَمَةَ وَالْأَسْوَدِ عَنْ عَبْدِ اللَّهِ قَالَ جَاءَ رَجُلٌ إِلَى النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَقَالَ يَا رَسُولَ اللَّهِ إِنِّي عَالَجْتُ امْرَأَةً فِي أَقْصَى الْمَدِينَةِ وَإِنِّي أَصَبْتُ مِنْهَا مَا دُونَ أَنْ أَمَسَّهَا فَأَنَا هَذَا فَاقْضِ فِيَّ مَا شِئْتَ فَقَالَ لَهُ عُمَرُ لَقَدْ سَتَرَكَ اللَّهُ لَوْ سَتَرْتَ نَفْسَكَ قَالَ فَلَمْ يَرُدَّ النَّبِيُّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ شَيْئًا فَقَامَ الرَّجُلُ فَانْطَلَقَ فَأَتْبَعَهُ النَّبِيُّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ رَجُلًا دَعَاهُ وَتَلَا عَلَيْهِ هَذِهِ الْآيَةَ { أَقِمْ الصَّلَاةَ طَرَفَيْ النَّهَارِ وَزُلَفًا مِنْ اللَّيْلِ إِنَّ الْحَسَنَاتِ يُذْهِبْنَ السَّيِّئَاتِ ذَلِكَ ذِكْرَى لِلذَّاكِرِينَ } فَقَالَ رَجُلٌ مِنْ الْقَوْمِ يَا نَبِيَّ اللَّهِ هَذَا لَهُ خَاصَّةً قَالَ بَلْ لِلنَّاسِ كَافَّةً حَدَّثَنَا مُحَمَّدُ بْنُ الْمُثَنَّى حَدَّثَنَا أَبُو النُّعْمَانِ الْحَكَمُ بْنُ عَبْدِ اللَّهِ الْعِجْلِيُّ حَدَّثَنَا شُعْبَةُ عَنْ سِمَاكِ بْنِ حَرْبٍ قَالَ سَمِعْتُ إِبْرَاهِيمَ يُحَدِّثُ عَنْ خَالِهِ الْأَسْوَدِ عَنْ عَبْدِ اللَّهِ عَنْ النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ بِمَعْنَى حَدِيثِ أَبِي الْأَحْوَصِ وَقَالَ فِي حَدِيثِهِ فَقَالَ مُعَاذٌ يَا رَسُولَ اللَّهِ هَذَا لِهَذَا خَاصَّةً أَوْ لَنَا عَامَّةً قَالَ بَلْ لَكُمْ عَامَّةً
Yahya bin Yahya i Qutaibah bin Sa'id i Abu Bakr bin Abu Shaibah -i això és de Yahya- va dir Yahya; ens va informar, i altres van dir; Abul Ahwash ens ho va dir de Simak, d'Ibrahim, d'Alqamah i Al Aswad, d'Abdullah, va dir; d'Abdullah va dir: "Un home va anar al Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) i va dir: "Oh Missatger d'Al·là! He pecat perquè vaig tenir relacions sexuals amb una dona als afores de Medina. He comès un pecat amb ella a part de les relacions sexuals. Així que castigueu-me amb el càstig que vulgueu". Umar bin Al-Khattab li va dir: "Si haguessis amagat el teu secret, Al·là hauria amagat el teu pecat". Abdullah va dir: "El Profeta (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) no va contradir el que va dir Umar en absolut". Així que l'home es va aixecar i va marxar. Aleshores, el Profeta (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va enviar algú per seguir-lo i cridar-lo. Aleshores li va recitar aquest vers: «I estableix l'oració als dos extrems del dia - matí i vespre - i al principi de la nit. De fet, tota bona acció esborra - els pecats - tota mala acció. Això és un recordatori per a aquells que recorden». -QS Hud: 114-. Aleshores, algú d'un grup de persones presents va preguntar: «Oh Profeta d'Al·là! Aquest vers està dirigit específicament a ell?» El profeta, sallallaahu 'alaihi wasallam, va respondre: «De fet, per a tota la humanitat». [Muhammad bin Al Mutsanna] ens va dir que [Abu An Nu'man Al Hakim bin 'Abdullah Al 'Ijli] ens va dir [Shu'bah] de [Simak bin Harb] va dir; Vaig sentir [Ibrahim] narrar del seu oncle [Al Aswad] de ['Abdullah] del profeta, sallallaahu 'alaihi wasallam, que és similar al hadit d'Abul Ahwash que va dir en el seu hadit; Mu'adh va dir; Oh Missatger d'Al·là, aquest vers està dirigit específicament a aquesta persona o a tots nosaltres? Ell va respondre: "En efecte, per a tots vosaltres".
Imam Muslim : 4965
حَدَّثَنَا الْحَسَنُ بْنُ عَلِيٍّ الْحُلْوَانِيُّ حَدَّثَنَا عَمْرُو بْنُ عَاصِمٍ حَدَّثَنَا هَمَّامٌ عَنْ إِسْحَقَ بْنِ عَبْدِ اللَّهِ بْنِ أَبِي طَلْحَةَ عَنْ أَنَسٍ قَالَ جَاءَ رَجُلٌ إِلَى النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَقَالَ يَا رَسُولَ اللَّهِ أَصَبْتُ حَدًّا فَأَقِمْهُ عَلَيَّ قَالَ وَحَضَرَتْ الصَّلَاةُ فَصَلَّى مَعَ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَلَمَّا قَضَى الصَّلَاةَ قَالَ يَا رَسُولَ اللَّهِ إِنِّي أَصَبْتُ حَدًّا فَأَقِمْ فِيَّ كِتَابَ اللَّهِ قَالَ هَلْ حَضَرْتَ الصَّلَاةَ مَعَنَا قَالَ نَعَمْ قَالَ قَدْ غُفِرَ لَكَ
[Al Hasan bin 'Ali Al Hulwani] ens va dir que ['Amr bin 'Asim] ens va dir [Hammam] de [Ishaq bin 'Abdullah bin Abu Talha] que [Anas] va dir: "Un home va anar al profeta, sallallaahu 'alaihi wasallam, i li va dir: 'Oh Missatger d'Al·là! He violat la meva pròpia llei; castiga'm!". Anas va dir: "Quan va arribar l'hora de l'oració, va pregar amb el Missatger d'Al·là, sallallaahu 'alaihi wasallam. Després d'acabar l'oració, li va tornar a dir: 'Oh Missatger d'Al·là! He violat la meva pròpia llei segons el Llibre d'Al·là'". El profeta, sallallaahu 'alaihi wasallam, va preguntar: "Has pregat amb nosaltres?". Ell va respondre: "Sí!". El profeta, sallallaahu 'alaihi wasallam, va dir: "Al·là t'ha perdonat".
Imam Muslim : 4966
حَدَّثَنَا نَصْرُ بْنُ عَلِيٍّ الْجَهْضَمِيُّ وَزُهَيْرُ بْنُ حَرْبٍ وَاللَّفْظُ لِزُهَيْرٍ قَالَا حَدَّثَنَا عُمَرُ بْنُ يُونُسَ حَدَّثَنَا عِكْرِمَةُ بْنُ عَمَّارٍ حَدَّثَنَا شَدَّادٌ حَدَّثَنَا أَبُو أُمَامَةَ قَالَ بَيْنَمَا رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فِي الْمَسْجِدِ وَنَحْنُ قُعُودٌ مَعَهُ إِذْ جَاءَ رَجُلٌ فَقَالَ يَا رَسُولَ اللَّهِ إِنِّي أَصَبْتُ حَدًّا فَأَقِمْهُ عَلَيَّ فَسَكَتَ عَنْهُ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ ثُمَّ أَعَادَ فَقَالَ يَا رَسُولَ اللَّهِ إِنِّي أَصَبْتُ حَدًّا فَأَقِمْهُ عَلَيَّ فَسَكَتَ عَنْهُ وَأُقِيمَتْ الصَّلَاةُ فَلَمَّا انْصَرَفَ نَبِيُّ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَالَ أَبُو أُمَامَةَ فَاتَّبَعَ الرَّجُلُ رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ حِينَ انْصَرَفَ وَاتَّبَعْتُ رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ أَنْظُرُ مَا يَرُدُّ عَلَى الرَّجُلِ فَلَحِقَ الرَّجُلُ رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَقَالَ يَا رَسُولَ اللَّهِ إِنِّي أَصَبْتُ حَدًّا فَأَقِمْهُ عَلَيَّ قَالَ أَبُو أُمَامَةَ فَقَالَ لَهُ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ أَرَأَيْتَ حِينَ خَرَجْتَ مِنْ بَيْتِكَ أَلَيْسَ قَدْ تَوَضَّأْتَ فَأَحْسَنْتَ الْوُضُوءَ قَالَ بَلَى يَا رَسُولَ اللَّهِ قَالَ ثُمَّ شَهِدْتَ الصَّلَاةَ مَعَنَا فَقَالَ نَعَمْ يَا رَسُولَ اللَّهِ قَالَ فَقَالَ لَهُ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَإِنَّ اللَّهَ قَدْ غَفَرَ لَكَ حَدَّكَ أَوْ قَالَ ذَنْبَكَ
Ens ho va narrar [Nashr bin 'Ali Al Jahdhami] i [Zuhair bin Harb] - i aquesta és la narració de Zuhair - que tots dos van dir; ens ho va narrar ['Umar bin Yunus], ens ho va narrar ['Ikrimah bin 'Ammar], ens ho va narrar [Shaddad], ens ho va narrar [Abu Umamah], va dir: "Quan el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) era a la mesquita, mentre estàvem asseguts i xerràvem amb ell, de sobte va venir un home i va dir: "Oh Missatger d'Al·là, he comès un pecat. Per tant, castiga'm!". Però el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va romandre en silenci. Després d'això, l'home va repetir les seves paraules: "Oh Missatger d'Al·là, he comès un pecat. Per tant, castiga'm". Però el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va romandre en silenci. Poc després, es va realitzar l'oració congregacional. Abu Umamah va dir; «Quan el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va tornar a casa, l'home el va seguir per trobar la resposta a l'home. El Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, va respondre a la pregunta de la persona: "Saps que vas sortir de casa, no vas fer les ablucions el millor que vas poder?" L'home va respondre: "Cert, oh Missatger d'Al·là". Aleshores, el Missatger de Déu va continuar les seves paraules: "Després d'això, no vas seguir l'oració congregacional amb nosaltres?" L'home va respondre: "Cert, oh Missatger d'Al·là". Aleshores, el Missatger de Déu, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, va dir: "Cert, Déu t'ha perdonat, o va dir, el teu pecat".»
Imam Muslim : 4967
حَدَّثَنَا مُحَمَّدُ بْنُ الْمُثَنَّى وَمُحَمَّدُ بْنُ بَشَّارٍ وَاللَّفْظُ لِابْنِ الْمُثَنَّى قَالَا حَدَّثَنَا مُعَاذُ بْنُ هِشَامٍ حَدَّثَنِي أَبِي عَنْ قَتَادَةَ عَنْ أَبِي الصِّدِّيقِ عَنْ أَبِي سَعِيدٍ الْخُدْرِيِّ أَنَّ نَبِيَّ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَالَ كَانَ فِيمَنْ كَانَ قَبْلَكُمْ رَجُلٌ قَتَلَ تِسْعَةً وَتِسْعِينَ نَفْسًا فَسَأَلَ عَنْ أَعْلَمِ أَهْلِ الْأَرْضِ فَدُلَّ عَلَى رَاهِبٍ فَأَتَاهُ فَقَالَ إِنَّهُ قَتَلَ تِسْعَةً وَتِسْعِينَ نَفْسًا فَهَلْ لَهُ مِنْ تَوْبَةٍ فَقَالَ لَا فَقَتَلَهُ فَكَمَّلَ بِهِ مِائَةً ثُمَّ سَأَلَ عَنْ أَعْلَمِ أَهْلِ الْأَرْضِ فَدُلَّ عَلَى رَجُلٍ عَالِمٍ فَقَالَ إِنَّهُ قَتَلَ مِائَةَ نَفْسٍ فَهَلْ لَهُ مِنْ تَوْبَةٍ فَقَالَ نَعَمْ وَمَنْ يَحُولُ بَيْنَهُ وَبَيْنَ التَّوْبَةِ انْطَلِقْ إِلَى أَرْضِ كَذَا وَكَذَا فَإِنَّ بِهَا أُنَاسًا يَعْبُدُونَ اللَّهَ فَاعْبُدْ اللَّهَ مَعَهُمْ وَلَا تَرْجِعْ إِلَى أَرْضِكَ فَإِنَّهَا أَرْضُ سَوْءٍ فَانْطَلَقَ حَتَّى إِذَا نَصَفَ الطَّرِيقَ أَتَاهُ الْمَوْتُ فَاخْتَصَمَتْ فِيهِ مَلَائِكَةُ الرَّحْمَةِ وَمَلَائِكَةُ الْعَذَابِ فَقَالَتْ مَلَائِكَةُ الرَّحْمَةِ جَاءَ تَائِبًا مُقْبِلًا بِقَلْبِهِ إِلَى اللَّهِ وَقَالَتْ مَلَائِكَةُ الْعَذَابِ إِنَّهُ لَمْ يَعْمَلْ خَيْرًا قَطُّ فَأَتَاهُمْ مَلَكٌ فِي صُورَةِ آدَمِيٍّ فَجَعَلُوهُ بَيْنَهُمْ فَقَالَ قِيسُوا مَا بَيْنَ الْأَرْضَيْنِ فَإِلَى أَيَّتِهِمَا كَانَ أَدْنَى فَهُوَ لَهُ فَقَاسُوهُ فَوَجَدُوهُ أَدْنَى إِلَى الْأَرْضِ الَّتِي أَرَادَ فَقَبَضَتْهُ مَلَائِكَةُ الرَّحْمَةِ قَالَ قَتَادَةُ فَقَالَ الْحَسَنُ ذُكِرَ لَنَا أَنَّهُ لَمَّا أَتَاهُ الْمَوْتُ نَأَى بِصَدْرِهِ
Ens ho va narrar [Muhammad bin Al Mutsanna] i [Muhammad bin Bashyar] - i aquesta afirmació és d'Ibnul Mutsanna - tots dos van dir; ens ho va narrar [Mu'adh bin Hisham] qui em va dir [al meu pare] de [Qatadah] de [Abu Ash Siddiq] de [Abu Sa'id Al Khudri] que el Profeta (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: "En el passat hi havia un home que havia matat noranta-nou persones. Aleshores l'home va buscar un erudit que tenia molts coneixements. Aleshores el van mostrar a un monjo i aquest va anar directament a ell. Li va dir al monjo que havia matat noranta-nou persones i que seria acceptat el seu penediment? El monjo va respondre: "No. El vostre penediment no serà acceptat". Finalment, l'home va matar immediatament el monjo fins que va haver matat cent persones. Aleshores l'home va buscar una altra persona que tingués més coneixements. Aleshores el van mostrar a un erudit que tenia molts coneixements. A l'erudit, l'home va dir; «He matat cent persones i serà acceptat el meu penediment?» L'erudit va respondre: «Sí. No hi ha cap barrera entre el teu penediment i tu mateix. Vés a aquesta zona i a aquella, perquè hi ha molta gent que adora Al·là Subhanahu Wa Ta'ala. Després d'això, adora Al·là amb ells i no tornis a la teva zona, perquè la teva zona és un mal entorn». Així doncs, l'home es va dirigir a la zona que s'havia indicat. A la meitat del viatge cap allà, l'home va morir. Aleshores, els àngels de la Misericòrdia i del Càstig van discutir entre ells. L'àngel de la Misericòrdia va dir: «Aquest home tenia la intenció d'anar a una determinada zona per penedir-se i adorar Al·là amb tot el seu cor». L'àngel del Càstig va discutir: «Però, no ha fet cap de bo?». Finalment, un àngel en forma humana va venir a trobar-se amb els dos àngels que discutien. Així doncs, tots dos van demanar a l'àngel en forma humana una decisió de la millor manera. L'home va dir: «Mesura la distància més propera a aquesta persona morta des del lloc de partida fins al lloc de destinació. El que sigui més proper, aquesta és la decisió». Dels resultats de les seves mesures, resulta que es demostra que l'home va morir més a prop del seu destí. Per tant, la persona està a les mans de l'àngel de la Misericòrdia. Qatadah va dir: «Al Hasan va dir: "Algú ens ha dit que l'home va morir caient de cara a terra".
Imam Muslim : 4968
حَدَّثَنِي عُبَيْدُ اللَّهِ بْنُ مُعَاذٍ الْعَنْبَرِيُّ حَدَّثَنَا أَبِي حَدَّثَنَا شُعْبَةُ عَنْ قَتَادَةَ أَنَّهُ سَمِعَ أَبَا الصِّدِّيقِ النَّاجِيَّ عَنْ أَبِي سَعِيدٍ الْخُدْرِيِّ عَنْ النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ أَنَّ رَجُلًا قَتَلَ تِسْعَةً وَتِسْعِينَ نَفْسًا فَجَعَلَ يَسْأَلُ هَلْ لَهُ مِنْ تَوْبَةٍ فَأَتَى رَاهِبًا فَسَأَلَهُ فَقَالَ لَيْسَتْ لَكَ تَوْبَةٌ فَقَتَلَ الرَّاهِبَ ثُمَّ جَعَلَ يَسْأَلُ ثُمَّ خَرَجَ مِنْ قَرْيَةٍ إِلَى قَرْيَةٍ فِيهَا قَوْمٌ صَالِحُونَ فَلَمَّا كَانَ فِي بَعْضِ الطَّرِيقِ أَدْرَكَهُ الْمَوْتُ فَنَأَى بِصَدْرِهِ ثُمَّ مَاتَ فَاخْتَصَمَتْ فِيهِ مَلَائِكَةُ الرَّحْمَةِ وَمَلَائِكَةُ الْعَذَابِ فَكَانَ إِلَى الْقَرْيَةِ الصَّالِحَةِ أَقْرَبَ مِنْهَا بِشِبْرٍ فَجُعِلَ مِنْ أَهْلِهَا حَدَّثَنَا مُحَمَّدُ بْنُ بَشَّارٍ حَدَّثَنَا ابْنُ أَبِي عَدِيٍّ حَدَّثَنَا شُعْبَةُ عَنْ قَتَادَةَ بِهَذَا الْإِسْنَادِ نَحْوَ حَدِيثِ مُعَاذِ بْنِ مُعَاذٍ وَزَادَ فِيهِ فَأَوْحَى اللَّهُ إِلَى هَذِهِ أَنْ تَبَاعَدِي وَإِلَى هَذِهِ أَنْ تَقَرَّبِي
[Ubaidullah bin Mu'adh Al 'Anbari] m'ha dit que [el meu pare] ens ha dit [Syu'bah] de [Qatadah] que va sentir [Abu Ash Shiddiq An Naji] d'[Abu Sa'id Al Khudri] del profeta, sallallahu 'alaihi wasallam, que hi havia un home que havia matat noranta-nou persones, i després va preguntar si encara hi havia una porta de penediment per a ell. Llavors es va trobar amb un monjo i li va preguntar. Ell va respondre: "No hi ha cap porta de penediment per a tu". Llavors va matar el monjo. Llavors va continuar preguntant, fins que va deixar el seu poble per anar a un altre poble on hi havia gent justa. Però mentre era a la meitat del viatge, la mort el va atrapar. Va morir decúbit pron. Aleshores, l'àngel de la misericòrdia i l'àngel del càstig van competir entre si, després de mesurar la distància del seu viatge, va resultar que estava un pam més a prop del bon poble, per la qual cosa va ser classificat com a habitant d'aquell poble. Ens ha dit que [Muhammad bin Basysyar] ens ha dit que [Ibn Abu 'Adi] ens ha dit [Syu'bah] de [Qatadah] amb aquest sanad com el hadith de Mu'adz bin Mu'adz en què hi ha un afegit; "Així doncs, Al·là va revelar a aquest poble que es mantingués allunyat mentre que a l'altre poble se li va ordenar que s'acostés".
Imam Muslim : 4969
حَدَّثَنَا أَبُو بَكْرِ بْنُ أَبِي شَيْبَةَ حَدَّثَنَا أَبُو أُسَامَةَ عَنْ طَلْحَةَ بْنِ يَحْيَى عَنْ أَبِي بُرْدَةَ عَنْ أَبِي مُوسَى قَالَ قَالَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ إِذَا كَانَ يَوْمُ الْقِيَامَةِ دَفَعَ اللَّهُ عَزَّ وَجَلَّ إِلَى كُلِّ مُسْلِمٍ يَهُودِيًّا أَوْ نَصْرَانِيًّا فَيَقُولُ هَذَا فِكَاكُكَ مِنْ النَّارِ
Ens va ser narrat [Abu Bakr bin Abu Shaybah] que [Abu Usamah] ens va narrar de [Talhah bin Yahya] de [Abu Burdah] de [Abu Musa] que va dir: «El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: "El Dia de la Resurrecció, Al·là donarà un jueu o un cristià a cada musulmà. Aleshores Al·là dirà: "Aquest és el vostre rescat del turment de l'Infern".»
Imam Muslim : 4970
حَدَّثَنَا أَبُو بَكْرِ بْنُ أَبِي شَيْبَةَ حَدَّثَنَا عَفَّانُ بْنُ مُسْلِمٍ حَدَّثَنَا هَمَّامٌ حَدَّثَنَا قَتَادَةُ أَنَّ عَوْنًا وَسَعِيدَ بْنَ أَبِي بُرْدَةَ حَدَّثَاهُ أَنَّهُمَا شَهِدَا أَبَا بُرْدَةَ يُحَدِّثُ عُمَرَ بْنَ عَبْدِ الْعَزِيزِ عَنْ أَبِيهِ عَنْ النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَالَ لَا يَمُوتُ رَجُلٌ مُسْلِمٌ إِلَّا أَدْخَلَ اللَّهُ مَكَانَهُ النَّارَ يَهُودِيًّا أَوْ نَصْرَانِيًّا قَالَ فَاسْتَحْلَفَهُ عُمَرُ بْنُ عَبْدِ الْعَزِيزِ بِاللَّهِ الَّذِي لَا إِلَهَ إِلَّا هُوَ ثَلَاثَ مَرَّاتٍ أَنَّ أَبَاهُ حَدَّثَهُ عَنْ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَالَ فَحَلَفَ لَهُ قَالَ فَلَمْ يُحَدِّثْنِي سَعِيدٌ أَنَّهُ اسْتَحْلَفَهُ وَلَمْ يُنْكِرْ عَلَى عَوْنٍ قَوْلَهُ حَدَّثَنَا إِسْحَقُ بْنُ إِبْرَاهِيمَ وَمُحَمَّدُ بْنُ الْمُثَنَّى جَمِيعًا عَنْ عَبْدِ الصَّمَدِ بْنِ عَبْدِ الْوَارِثِ أَخْبَرَنَا هَمَّامٌ حَدَّثَنَا قَتَادَةُ بِهَذَا الْإِسْنَادِ نَحْوَ حَدِيثِ عَفَّانَ وَقَالَ عَوْنُ بْنُ عُتْبَةَ
Ens va narrar [Abu Bakr bin Abu Shaybah] que ['Affan bin Muslim] que [Hammam] que [Qatadah] que ['Aun] i [Sa'id bin Abu Burdah] li havien dit [Qatadah] que tots dos van presenciar [Abu Burdah] dient a 'Umar bin 'Abdul 'Aziz [del seu pare] que el Profeta (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: "Cap musulmà mor si Al·là no fa que un jueu o un cristià entri al seu lloc a l'Infern". Qatadah va dir: Així doncs, Umar bin Abdul Aziz va demanar a Abu Burdah que jurés per Al·là, no hi ha cap déu sinó Ell, tres vegades, si realment havia sentit el seu pare explicar-li sobre aquest Hadith del Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell). Qatadah va dir: Abu Burdah li va jurar. Qatadah va dir: Però Sa'id no em va dir que Umar demanés a Abu Darda que jurés, però no va negar el que va dir Aun. [Ishaq bin Ibrahim] i [Muhammad bin Al Mutsanna] ens van narrar de ['Abdush Shamad bin 'Abdul Warits] que ens va informar [Hammam] que ens va narrar [Qatadah] amb aquesta cadena de transmissió com el hadith d''Affan i que va dir 'Aun bin 'Utbah.
Imam Muslim : 4971
حَدَّثَنَا مُحَمَّدُ بْنُ عَمْرِو بْنِ عَبَّادِ بْنِ جَبَلَةَ بْنِ أَبِي رَوَّادٍ حَدَّثَنَا حَرَمِيُّ بْنُ عُمَارَةَ حَدَّثَنَا شَدَّادٌ أَبُو طَلْحَةَ الرَّاسِبِيُّ عَنْ غَيْلَانَ بْنِ جَرِيرٍ عَنْ أَبِي بُرْدَةَ عَنْ أَبِيهِ عَنْ النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَالَ يَجِيءُ يَوْمَ الْقِيَامَةِ نَاسٌ مِنْ الْمُسْلِمِينَ بِذُنُوبٍ أَمْثَالِ الْجِبَالِ فَيَغْفِرُهَا اللَّهُ لَهُمْ وَيَضَعُهَا عَلَى الْيَهُودِ وَالنَّصَارَى فِيمَا أَحْسِبُ أَنَا قَالَ أَبُو رَوْحٍ لَا أَدْرِي مِمَّنْ الشَّكُّ قَالَ أَبُو بُرْدَةَ فَحَدَّثْتُ بِهِ عُمَرَ بْنَ عَبْدِ الْعَزِيزِ فَقَالَ أَبُوكَ حَدَّثَكَ هَذَا عَنْ النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قُلْتُ نَعَمْ
[Muhammad bin 'Amr bin 'Abbad bin Jabalah bin Abu Rawwad] ens va dir que [Harami Ibn 'Umarah] ens va dir que [Shaddad Abu Talhah Ar Rasibi] de [Ghailan bin Jarir] de [Abu Burdah] de [el seu pare] del profeta, sallallahu 'alaihi wasallam, va dir: "El Dia de la Resurrecció, un grup de musulmans vindrà amb els seus pecats tan grans com una muntanya. Aleshores, Al·là perdonarà els seus pecats i després els carregarà sobre els jueus i els cristians". -Això és segons la meva estimació-. Rauh va dir: "No sé de qui prové aquest dubte". Abu Burdah va dir: "Així que li vaig dir això a Umar bin Abdul Aziz". Aleshores va preguntar: "El vostre pare va narrar això del profeta, sallallahu 'alaihi wasallam?". Vaig dir: "Sí".
Imam Muslim : 4972
حَدَّثَنَا زُهَيْرُ بْنُ حَرْبٍ حَدَّثَنَا إِسْمَعِيلُ بْنُ إِبْرَاهِيمَ عَنْ هِشَامٍ الدَّسْتَوَائِيِّ عَنْ قَتَادَةَ عَنْ صَفْوَانَ بْنِ مُحْرِزٍ قَالَ قَالَ رَجُلٌ لِابْنِ عُمَرَ كَيْفَ سَمِعْتَ رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ يَقُولُ فِي النَّجْوَى قَالَ سَمِعْتُهُ يَقُولُ يُدْنَى الْمُؤْمِنُ يَوْمَ الْقِيَامَةِ مِنْ رَبِّهِ عَزَّ وَجَلَّ حَتَّى يَضَعَ عَلَيْهِ كَنَفَهُ فَيُقَرِّرُهُ بِذُنُوبِهِ فَيَقُولُ هَلْ تَعْرِفُ فَيَقُولُ أَيْ رَبِّ أَعْرِفُ قَالَ فَإِنِّي قَدْ سَتَرْتُهَا عَلَيْكَ فِي الدُّنْيَا وَإِنِّي أَغْفِرُهَا لَكَ الْيَوْمَ فَيُعْطَى صَحِيفَةَ حَسَنَاتِهِ وَأَمَّا الْكُفَّارُ وَالْمُنَافِقُونَ فَيُنَادَى بِهِمْ عَلَى رُءُوسِ الْخَلَائِقِ هَؤُلَاءِ الَّذِينَ كَذَبُوا عَلَى اللَّهِ
[Zuhair bin Harb] ens va dir [Isma'il bin Ibrahim] de [Hisham Ad Dastawa'i] de [Qatadah] de [Safwan bin Muhriz] que va dir: «Un home va preguntar a Ibn Umar: "Com vas sentir el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) parlant sobre la declaració d'Al·là en un xiuxiueig?". [Ibn Umar] va respondre: «Vaig sentir el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) dient: "El Dia de la Resurrecció, el creient serà portat davant d'Al·là, l'Exaltat, tan a prop que el seu cos el tocarà. Després d'això, Al·là confirmarà els seus pecats. Al·là preguntarà: "Coneixeu els vostres pecats?". El creient dirà: "Oh Senyor meu. Conec els meus pecats. Al·là dirà: Certament, els vaig amagar de vosaltres al món i avui us he perdonat. Aleshores, el creient rebrà un registre de les seves bones obres". Mentrestant, els incrèduls i els hipòcrites seran cridats en veu alta davant de totes les criatures: "Aquesta és la gent que ha negat Allah Azza Wa Jalla".
Imam Muslim : 4973
حَدَّثَنِي أَبُو الطَّاهِرِ أَحْمَدُ بْنُ عَمْرِو بْنِ عَبْدِ اللَّهِ بْنِ عَمْرِو بْنِ سَرْحٍ مَوْلَى بَنِي أُمَيَّةَ أَخْبَرَنِي ابْنُ وَهْبٍ أَخْبَرَنِي يُونُسُ عَنْ ابْنِ شِهَابٍ قَالَ ثُمَّ غَزَا رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ غَزْوَةَ تَبُوكَ وَهُوَ يُرِيدُ الرُّومَ وَنَصَارَى الْعَرَبِ بِالشَّامِ قَالَ ابْنُ شِهَابٍ فَأَخْبَرَنِي عَبْدُ الرَّحْمَنِ بْنُ عَبْدِ اللَّهِ بْنِ كَعْبِ بْنِ مَالِكٍ أَنَّ عَبْدَ اللَّهِ بْنَ كَعْبٍ كَانَ قَائِدَ كَعْبٍ مِنْ بَنِيهِ حِينَ عَمِيَ قَالَ سَمِعْتُ كَعْبَ بْنَ مَالِكٍ يُحَدِّثُ حَدِيثَهُ حِينَ تَخَلَّفَ عَنْ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فِي غَزْوَةِ تَبُوكَ قَالَ كَعْبُ بْنُ مَالِكٍ لَمْ أَتَخَلَّفْ عَنْ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فِي غَزْوَةٍ غَزَاهَا قَطُّ إِلَّا فِي غَزْوَةِ تَبُوكَ غَيْرَ أَنِّي قَدْ تَخَلَّفْتُ فِي غَزْوَةِ بَدْرٍ وَلَمْ يُعَاتِبْ أَحَدًا تَخَلَّفَ عَنْهُ إِنَّمَا خَرَجَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَالْمُسْلِمُونَ يُرِيدُونَ عِيرَ قُرَيْشٍ حَتَّى جَمَعَ اللَّهُ بَيْنَهُمْ وَبَيْنَ عَدُوِّهِمْ عَلَى غَيْرِ مِيعَادٍ وَلَقَدْ شَهِدْتُ مَعَ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ لَيْلَةَ الْعَقَبَةِ حِينَ تَوَاثَقْنَا عَلَى الْإِسْلَامِ وَمَا أُحِبُّ أَنَّ لِي بِهَا مَشْهَدَ بَدْرٍ وَإِنْ كَانَتْ بَدْرٌ أَذْكَرَ فِي النَّاسِ مِنْهَا وَكَانَ مِنْ خَبَرِي حِينَ تَخَلَّفْتُ عَنْ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فِي غَزْوَةِ تَبُوكَ أَنِّي لَمْ أَكُنْ قَطُّ أَقْوَى وَلَا أَيْسَرَ مِنِّي حِينَ تَخَلَّفْتُ عَنْهُ فِي تِلْكَ الْغَزْوَةِ وَاللَّهِ مَا جَمَعْتُ قَبْلَهَا رَاحِلَتَيْنِ قَطُّ حَتَّى جَمَعْتُهُمَا فِي تِلْكَ الْغَزْوَةِ فَغَزَاهَا رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فِي حَرٍّ شَدِيدٍ وَاسْتَقْبَلَ سَفَرًا بَعِيدًا وَمَفَازًا وَاسْتَقْبَلَ عَدُوًّا كَثِيرًا فَجَلَا لِلْمُسْلِمِينَ أَمْرَهُمْ لِيَتَأَهَّبُوا أُهْبَةَ غَزْوِهِمْ فَأَخْبَرَهُمْ بِوَجْهِهِمْ الَّذِي يُرِيدُ وَالْمُسْلِمُونَ مَعَ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ كَثِيرٌ وَلَا يَجْمَعُهُمْ كِتَابُ حَافِظٍ يُرِيدُ بِذَلِكَ الدِّيوَانَ قَالَ كَعْبٌ فَقَلَّ رَجُلٌ يُرِيدُ أَنْ يَتَغَيَّبَ يَظُنُّ أَنَّ ذَلِكَ سَيَخْفَى لَهُ مَا لَمْ يَنْزِلْ فِيهِ وَحْيٌ مِنْ اللَّهِ عَزَّ وَجَلَّ وَغَزَا رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ تِلْكَ الْغَزْوَةَ حِينَ طَابَتْ الثِّمَارُ وَالظِّلَالُ فَأَنَا إِلَيْهَا أَصْعَرُ فَتَجَهَّزَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَالْمُسْلِمُونَ مَعَهُ وَطَفِقْتُ أَغْدُو لِكَيْ أَتَجَهَّزَ مَعَهُمْ فَأَرْجِعُ وَلَمْ أَقْضِ شَيْئًا وَأَقُولُ فِي نَفْسِي أَنَا قَادِرٌ عَلَى ذَلِكَ إِذَا أَرَدْتُ فَلَمْ يَزَلْ ذَلِكَ يَتَمَادَى بِي حَتَّى اسْتَمَرَّ بِالنَّاسِ الْجِدُّ فَأَصْبَحَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ غَادِيًا وَالْمُسْلِمُونَ مَعَهُ وَلَمْ أَقْضِ مِنْ جَهَازِي شَيْئًا ثُمَّ غَدَوْتُ فَرَجَعْتُ وَلَمْ أَقْضِ شَيْئًا فَلَمْ يَزَلْ ذَلِكَ يَتَمَادَى بِي حَتَّى أَسْرَعُوا وَتَفَارَطَ الْغَزْوُ فَهَمَمْتُ أَنْ أَرْتَحِلَ فَأُدْرِكَهُمْ فَيَا لَيْتَنِي فَعَلْتُ ثُمَّ لَمْ يُقَدَّرْ ذَلِكَ لِي فَطَفِقْتُ إِذَا خَرَجْتُ فِي النَّاسِ بَعْدَ خُرُوجِ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ يَحْزُنُنِي أَنِّي لَا أَرَى لِي أُسْوَةً إِلَّا رَجُلًا مَغْمُوصًا عَلَيْهِ فِي النِّفَاقِ أَوْ رَجُلًا مِمَّنْ عَذَرَ اللَّهُ مِنْ الضُّعَفَاءِ وَلَمْ يَذْكُرْنِي رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ حَتَّى بَلَغَ تَبُوكَ فَقَالَ وَهُوَ جَالِسٌ فِي الْقَوْمِ بِتَبُوكَ مَا فَعَلَ كَعْبُ بْنُ مَالِكٍ قَالَ رَجُلٌ مِنْ بَنِي سَلِمَةَ يَا رَسُولَ اللَّهِ حَبَسَهُ بُرْدَاهُ وَالنَّظَرُ فِي عِطْفَيْهِ فَقَالَ لَهُ مُعَاذُ بْنُ جَبَلٍ بِئْسَ مَا قُلْتَ وَاللَّهِ يَا رَسُولَ اللَّهِ مَا عَلِمْنَا عَلَيْهِ إِلَّا خَيْرًا فَسَكَتَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَبَيْنَمَا هُوَ عَلَى ذَلِكَ رَأَى رَجُلًا مُبَيِّضًا يَزُولُ بِهِ السَّرَابُ فَقَالَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ كُنْ أَبَا خَيْثَمَةَ فَإِذَا هُوَ أَبُو خَيْثَمَةَ الْأَنْصَارِيُّ وَهُوَ الَّذِي تَصَدَّقَ بِصَاعِ التَّمْرِ حِينَ لَمَزَهُ الْمُنَافِقُونَ فَقَالَ كَعْبُ بْنُ مَالِكٍ فَلَمَّا بَلَغَنِي أَنَّ رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَدْ تَوَجَّهَ قَافِلًا مِنْ تَبُوكَ حَضَرَنِي بَثِّي فَطَفِقْتُ أَتَذَكَّرُ الْكَذِبَ وَأَقُولُ بِمَ أَخْرُجُ مِنْ سَخَطِهِ غَدًا وَأَسْتَعِينُ عَلَى ذَلِكَ كُلَّ ذِي رَأْيٍ مِنْ أَهْلِي فَلَمَّا قِيلَ لِي إِنَّ رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَدْ أَظَلَّ قَادِمًا زَاحَ عَنِّي الْبَاطِلُ حَتَّى عَرَفْتُ أَنِّي لَنْ أَنْجُوَ مِنْهُ بِشَيْءٍ أَبَدًا فَأَجْمَعْتُ صِدْقَهُ وَصَبَّحَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَادِمًا وَكَانَ إِذَا قَدِمَ مِنْ سَفَرٍ بَدَأَ بِالْمَسْجِدِ فَرَكَعَ فِيهِ رَكْعَتَيْنِ ثُمَّ جَلَسَ لِلنَّاسِ فَلَمَّا فَعَلَ ذَلِكَ جَاءَهُ الْمُخَلَّفُونَ فَطَفِقُوا يَعْتَذِرُونَ إِلَيْهِ وَيَحْلِفُونَ لَهُ وَكَانُوا بِضْعَةً وَثَمَانِينَ رَجُلًا فَقَبِلَ مِنْهُمْ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ عَلَانِيَتَهُمْ وَبَايَعَهُمْ وَاسْتَغْفَرَ لَهُمْ وَوَكَلَ سَرَائِرَهُمْ إِلَى اللَّهِ حَتَّى جِئْتُ فَلَمَّا سَلَّمْتُ تَبَسَّمَ تَبَسُّمَ الْمُغْضَبِ ثُمَّ قَالَ تَعَالَ فَجِئْتُ أَمْشِي حَتَّى جَلَسْتُ بَيْنَ يَدَيْهِ فَقَالَ لِي مَا خَلَّفَكَ أَلَمْ تَكُنْ قَدْ ابْتَعْتَ ظَهْرَكَ قَالَ قُلْتُ يَا رَسُولَ اللَّهِ إِنِّي وَاللَّهِ لَوْ جَلَسْتُ عِنْدَ غَيْرِكَ مِنْ أَهْلِ الدُّنْيَا لَرَأَيْتُ أَنِّي سَأَخْرُجُ مِنْ سَخَطِهِ بِعُذْرٍ وَلَقَدْ أُعْطِيتُ جَدَلًا وَلَكِنِّي وَاللَّهِ لَقَدْ عَلِمْتُ لَئِنْ حَدَّثْتُكَ الْيَوْمَ حَدِيثَ كَذِبٍ تَرْضَى بِهِ عَنِّي لَيُوشِكَنَّ اللَّهُ أَنْ يُسْخِطَكَ عَلَيَّ وَلَئِنْ حَدَّثْتُكَ حَدِيثَ صِدْقٍ تَجِدُ عَلَيَّ فِيهِ إِنِّي لَأَرْجُو فِيهِ عُقْبَى اللَّهِ وَاللَّهِ مَا كَانَ لِي عُذْرٌ وَاللَّهِ مَا كُنْتُ قَطُّ أَقْوَى وَلَا أَيْسَرَ مِنِّي حِينَ تَخَلَّفْتُ عَنْكَ قَالَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ أَمَّا هَذَا فَقَدْ صَدَقَ فَقُمْ حَتَّى يَقْضِيَ اللَّهُ فِيكَ فَقُمْتُ وَثَارَ رِجَالٌ مِنْ بَنِي سَلِمَةَ فَاتَّبَعُونِي فَقَالُوا لِي وَاللَّهِ مَا عَلِمْنَاكَ أَذْنَبْتَ ذَنْبًا قَبْلَ هَذَا لَقَدْ عَجَزْتَ فِي أَنْ لَا تَكُونَ اعْتَذَرْتَ إِلَى رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ بِمَا اعْتَذَرَ بِهِ إِلَيْهِ الْمُخَلَّفُونَ فَقَدْ كَانَ كَافِيَكَ ذَنْبَكَ اسْتِغْفَارُ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ لَكَ قَالَ فَوَاللَّهِ مَا زَالُوا يُؤَنِّبُونَنِي حَتَّى أَرَدْتُ أَنْ أَرْجِعَ إِلَى رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَأُكَذِّبَ نَفْسِي قَالَ ثُمَّ قُلْتُ لَهُمْ هَلْ لَقِيَ هَذَا مَعِي مِنْ أَحَدٍ قَالُوا نَعَمْ لَقِيَهُ مَعَكَ رَجُلَانِ قَالَا مِثْلَ مَا قُلْتَ فَقِيلَ لَهُمَا مِثْلَ مَا قِيلَ لَكَ قَالَ قُلْتُ مَنْ هُمَا قَالُوا مُرَارَةُ بْنُ الرَّبِيعَةَ الْعَامِرِيُّ وَهِلَالُ بْنُ أُمَيَّةَ الْوَاقِفِيُّ قَالَ فَذَكَرُوا لِي رَجُلَيْنِ صَالِحَيْنِ قَدْ شَهِدَا بَدْرًا فِيهِمَا أُسْوَةٌ قَالَ فَمَضَيْتُ حِينَ ذَكَرُوهُمَا لِي قَالَ وَنَهَى رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ الْمُسْلِمِينَ عَنْ كَلَامِنَا أَيُّهَا الثَّلَاثَةُ مِنْ بَيْنِ مَنْ تَخَلَّفَ عَنْهُ قَالَ فَاجْتَنَبَنَا النَّاسُ وَقَالَ تَغَيَّرُوا لَنَا حَتَّى تَنَكَّرَتْ لِي فِي نَفْسِيَ الْأَرْضُ فَمَا هِيَ بِالْأَرْضِ الَّتِي أَعْرِفُ فَلَبِثْنَا عَلَى ذَلِكَ خَمْسِينَ لَيْلَةً فَأَمَّا صَاحِبَايَ فَاسْتَكَانَا وَقَعَدَا فِي بُيُوتِهِمَا يَبْكِيَانِ وَأَمَّا أَنَا فَكُنْتُ أَشَبَّ الْقَوْمِ وَأَجْلَدَهُمْ فَكُنْتُ أَخْرُجُ فَأَشْهَدُ الصَّلَاةَ وَأَطُوفُ فِي الْأَسْوَاقِ وَلَا يُكَلِّمُنِي أَحَدٌ وَآتِي رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَأُسَلِّمُ عَلَيْهِ وَهُوَ فِي مَجْلِسِهِ بَعْدَ الصَّلَاةِ فَأَقُولُ فِي نَفْسِي هَلْ حَرَّكَ شَفَتَيْهِ بِرَدِّ السَّلَامِ أَمْ لَا ثُمَّ أُصَلِّي قَرِيبًا مِنْهُ وَأُسَارِقُهُ النَّظَرَ فَإِذَا أَقْبَلْتُ عَلَى صَلَاتِي نَظَرَ إِلَيَّ وَإِذَا الْتَفَتُّ نَحْوَهُ أَعْرَضَ عَنِّي حَتَّى إِذَا طَالَ ذَلِكَ عَلَيَّ مِنْ جَفْوَةِ الْمُسْلِمِينَ مَشَيْتُ حَتَّى تَسَوَّرْتُ جِدَارَ حَائِطِ أَبِي قَتَادَةَ وَهُوَ ابْنُ عَمِّي وَأَحَبُّ النَّاسِ إِلَيَّ فَسَلَّمْتُ عَلَيْهِ فَوَاللَّهِ مَا رَدَّ عَلَيَّ السَّلَامَ فَقُلْتُ لَهُ يَا أَبَا قَتَادَةَ أَنْشُدُكَ بِاللَّهِ هَلْ تَعْلَمَنَّ أَنِّي أُحِبُّ اللَّهَ وَرَسُولَهُ قَالَ فَسَكَتَ فَعُدْتُ فَنَاشَدْتُهُ فَسَكَتَ فَعُدْتُ فَنَاشَدْتُهُ فَقَالَ اللَّهُ وَرَسُولُهُ أَعْلَمُ فَفَاضَتْ عَيْنَايَ وَتَوَلَّيْتُ حَتَّى تَسَوَّرْتُ الْجِدَارَ فَبَيْنَا أَنَا أَمْشِي فِي سُوقِ الْمَدِينَةِ إِذَا نَبَطِيٌّ مِنْ نَبَطِ أَهْلِ الشَّامِ مِمَّنْ قَدِمَ بِالطَّعَامِ يَبِيعُهُ بِالْمَدِينَةِ يَقُولُ مَنْ يَدُلُّ عَلَى كَعْبِ بْنِ مَالِكٍ قَالَ فَطَفِقَ النَّاسُ يُشِيرُونَ لَهُ إِلَيَّ حَتَّى جَاءَنِي فَدَفَعَ إِلَيَّ كِتَابًا مِنْ مَلِكِ غَسَّانَ وَكُنْتُ كَاتِبًا فَقَرَأْتُهُ فَإِذَا فِيهِ أَمَّا بَعْدُ فَإِنَّهُ قَدْ بَلَغَنَا أَنَّ صَاحِبَكَ قَدْ جَفَاكَ وَلَمْ يَجْعَلْكَ اللَّهُ بِدَارِ هَوَانٍ وَلَا مَضْيَعَةٍ فَالْحَقْ بِنَا نُوَاسِكَ قَالَ فَقُلْتُ حِينَ قَرَأْتُهَا وَهَذِهِ أَيْضَا مِنْ الْبَلَاءِ فَتَيَامَمْتُ بِهَا التَّنُّورَ ف
Em va ser narrat [Abu Ath Tahir Ahmad bin 'Amr bin 'Abdullah bin 'Amr bin Sarh], un esclau dels omeies, que [Ibn Wahb] em va dir [Yunus] de [Ibn Shihab] qui va dir: "El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va sortir cap a la batalla de Tabuk per enfrontar-se als romans i als àrabs cristians a Síria". Ibn Shihab va dir: "[Abdul Rahman bin Abdullah bin Ka'ab bin Malik] em va dir que Abdullah bin Ka'ab bin Malik - Abdullah bin Ka'ab era un dels fills de Ka'ab que va acompanyar Ka'ab quan era cec - va dir: "Vaig sentir [Ka'ab bin Malik] narrar un incident sobre ell mateix quan va acompanyar el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) a la batalla de Tabuk". Ka'ab bin Malik va dir: "Mai em vaig quedar enrere amb el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) en cap batalla en què va participar excepte la batalla de Tabuk, però també em vaig quedar enrere a la batalla de Badr. El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) mai va criticar un musulmà que no va participar a la batalla de Badr, perquè el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) i els musulmans, en aquesta batalla de Badr, inicialment volien atacar els incrèduls quraixites que anaven de camí muntant camells fins que Al·là va reunir els musulmans amb el seu enemic sense una hora prèviament acordada. En aquell moment, vaig participar amb el Missatger d'Al·là la nit d'Aqabah quan vam prometre defensar l'Islam. Al meu entendre, participar a la batalla de Badr no és comparable a participar a la nit d'Aqabah, tot i que la batalla de Badr és més popular entre la majoria de la gent. Entre les històries en què no vaig participar amb el Missatger d'Al·là a la batalla de Tabuk hi ha la següent; «Estava realment indefens i ningú tenia més llibertat que jo quan no vaig participar a la batalla de Tabuk. Per Al·là, abans no vaig preparar dues muntures en diverses batalles. Però en aquesta batalla de Tabuk, vaig preparar dues muntures. Finalment, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va partir cap a la batalla de Tabuk quan feia molta calor. Es pot dir que va fer un viatge molt llarg i arriscat i es va enfrontar a un gran nombre d'enemics. Aleshores, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va explicar als musulmans a què s'enfrontarien amb ell. Per tant, va ordenar als musulmans que preparessin subministraments de guerra suficients. En aquell moment, els musulmans que acompanyaven el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) eren molts sense haver estat designats mitjançant una carta d'assignació per lluitar. Ka'b va dir: «Hi havia un home que no va aparèixer perquè volia no participar a la guerra». Pensava que el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) no sabria el seu incompliment, sempre que no hi hagués cap revelació sobre ell d'Al·là Azza Wa Jalla. El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va anar a lluitar a la batalla de Tabuk quan la collita de fruita era molt satisfactòria, així que vaig haver de desviar la meva atenció de la collita. El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) i els musulmans que hi van participar estaven preparats i immediatament vaig anar a buscar subministraments amb ells. Després vaig tornar a casa sense aconseguir cap subministrament. Em vaig dir: "Puc preparar subministraments en qualsevol moment. Sempre estic en un trencaclosques entre el sí i el no fins que la gent estigui preparada". El Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, va sortir amb els musulmans, mentre jo no havia preparat cap subministrament. Finalment vaig marxar i després vaig tornar a casa sense preparar res. Sempre estava tan angoixat sobre si participar a la guerra o no, fins que l'exèrcit musulmà es va afanyar a marxar i la guerra ja estava en raig. Aleshores vaig voler seguir el camp de batalla, però això només era un somni, i finalment estava destinat a no participar-hi. Després que el Rasulullah, sallallahu 'alaihi wasallam, anés al camp de batalla de Tabuk, la tristesa va començar a envoltar-me. Quan vaig sortir al mig de la comunitat circumdant, em vaig adonar que no hi havia res que pogués trobar excepte persones hipocreses o persones febles que eren excusades per Allah Azza Wa Jalla. Mentrestant, el Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, no em va recordar fins que va arribar a Tabuk. Aleshores, quan estava assegut al mig dels companys, de sobte va preguntar: "Per què Ka'ab bin Malik no s'ha unit a nosaltres?" Un company de Bani Salimah va respondre: "Oh Missatger d'Al·là, sembla que Ka'ab bin Malik està més preocupat per ell mateix que per aquesta lluita?" En sentir les paraules del company, Mu'adh bin Jabal va dir: "Oh amic, que dolenta és la teva manera de parlar! Per Allah, oh Missatger d'Al·là, sé que Ka'ab bin Malik és una bona persona". Aleshores, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va romandre en silenci. Quan va romandre en silenci així, de sobte va veure un home que portava un casc de ferro que era difícil de reconèixer. Aleshores, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: "Ets Abu Khaitsamah?" Va resultar que l'home era realment Abu Khaitsamah Al Ansari, el company que una vegada havia donat una sa' de dàtils en caritat quan va ser insultat pels hipòcrites. Ka'ab bin Malik va dir: "Quan vaig sentir que el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) s'havia preparat per tornar de la batalla de Tabuk, em va envair la tristesa. Aleshores vaig començar a idear una excusa per mentir. Em vaig dir a mi mateix: "Quina raó em pot salvar de la ira del Missatger de Déu?". Per afrontar això, vaig demanar ajuda a la família que em pogués donar consells. Quan algú em va dir que el Missatger de Déu, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, estava a punt d'arribar a la ciutat de Medina, la raó de la mentida va desaparèixer de la meva ment. Finalment em vaig adonar que ni tan sols podia mentir al Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau. Per tant, he de ser honest amb ell. Poc després, el Missatger d'Al·là, que Al·là el beneeixi i li concedeixi pau, va arribar a la ciutat de Medina. Com de costum, va anar directament a la mesquita, com és la seva tradició cada vegada que arribava de viatjar a una zona, per pregar. Després de realitzar l'oració de la sunna, el Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, es va unir immediatament als seus companys. Després d'això, van arribar alguns companys que no van tenir temps de participar en la batalla amb els musulmans mentre li presentaven diverses raons jurant. S'estima que els que no van participar en la lluita van ser unes vuitanta persones més. Va resultar que el Missatger d'Al·là va acceptar la franquesa dels que no van participar en la lluita, els va jurar lleialtat, va demanar perdó per ells i va sotmetre el que amagaven als seus cors a Al·là. Al cap d'uns moments, vaig arribar al Missatger d'Al·là (que la pau i les benediccions d'Al·là siguin amb ell). Després de saludar-lo, va somriure com el somriure d'una persona enfadada. Aleshores va dir; «Vine!» Llavors em vaig acostar a ell fins que em vaig asseure just davant seu. Després d'això, el Missatger d'Al·là (que la pau i les benediccions d'Al·là siguin amb ell) va preguntar: «Per què no vas participar en la lluita amb nosaltres, oh Ka'b? No vas prometre donar la teva vida i el teu cos per l'Islam?» Vaig respondre: «Oh Missatger d'Al·là, per Al·là, si m'assegués a prop d'algú que no fos tu, estaria segur que estaria lliure de la seva ira per les raons i arguments que vaig presentar. Però, per Al·là, sé que si ara et presento una raó falsa que no et fa enfadar, és Al·là qui t'ha enfadat amb mi. Si et presento, oh Missatger d'Al·là, la meva raó veritable i honesta, i em renyes per això, l'acceptaré de bon grat. Que Al·là em castigui per les meves paraules honestes. Per Al·là, no hi ha cap excusa que m'impedeixi participar en la lluita. Per Al·là, estava completament indefens en aquell moment, tot i que tenia una oportunitat molt fluixa de participar en la lluita amb els musulmans». En sentir aquella confessió sincera, el Missatger d'Al·là va dir: "Aquesta persona ha dit la veritat i la veritat. Per tant, manteniu-vos drets fins que Al·là us doni una decisió". Finalment, em vaig aixecar i el vaig deixar. Poc després, algunes persones de Banu Salimah em van seguir en una multitud, dient: "Oh Ka'ab, per Al·là, no sabíem abans que havies comès un error/pecat. Realment no vas presentar una excusa al Missatger d'Al·là com els altres companys van presentar les excuses per no participar en la lluita. De fet, només el perdó del Missatger d'Al·là per a tu esborrarà els teus pecats". Ka'ab bin Malik va dir després d'això: "Per Al·là, sempre em van insultar fins que vaig voler tornar al Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) i després em vaig negar a mi mateix". Ka'ab bin Malik va dir: "Algú més ha vingut al Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) com jo?" La gent de Banu Salimah va respondre: "Sí. Hi ha dos més com tu". Van dir al Missatger d'Al·là el que has dit i el Missatger d'Al·là va respondre tal com vas respondre'. Ka'ab bin Malik va dir: "Llavors vaig preguntar: 'Qui són aquestes dues persones, oh companys?' Ells, la gent de Banu Salimah, van respondre: 'Són Murarah bin Rabi'ah Al Amin i Hilal bin Ummayah Al Waqifi'. Ka'ab bin Malik va dir: "Llavors van esmentar dos companys justos que van participar a la batalla de Badr i tots dos són dignes de ser presos com a bons models a seguir. Després d'això, vaig passar per allà quan em van esmentar aquestes dues persones". Ka'ab bin Malik va dir: "Uns dies més tard, el Missatger d'Al·là (la pau i les benediccions d'Al·là siguin amb ell) va prohibir als musulmans parlar amb els tres que no vam participar a la batalla de Tabuk. A partir d'aquell moment, els musulmans van començar a distanciar-se i a canviar la seva actitud envers nosaltres tres fins que aquesta terra ens va semblar estranya. Semblava que aquesta terra no era la terra que havia habitat mai abans i això va durar cinquanta nits". Els meus dos amics que no van participar a la batalla de Tabuk ara seien tristos a casa seva plorant, mentre que jo era un jove fort i dur. Vaig continuar comportant-me normalment i realitzant les meves activitats diàries com de costum. Vaig continuar sortint de casa, anant a la mesquita per assistir a l'oració congregacional amb altres musulmans i passejant pel mercat, tot i que ningú estava disposat a parlar amb mi. Fins que un dia em vaig acostar al Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) i el vaig saludar quan estava assegut després de resar. Em vaig preguntar: "El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) mourà els llavis per respondre a la salutació o no?". Aleshores vaig resar a prop del Missatger d'Al·là mentre el mirava de sobte. Quan em preparava per resar, em va mirar. I quan el vaig mirar, va apartar la mirada de mi". Després de molt de temps aïllat de la companyia dels musulmans, vaig anar a passejar fins que vaig arribar a la tanca del jardí d'Abu Qatadah. Abu Qatadah era el fill del meu oncle, el meu cosí, i era una persona que m'agradava. Quan vaig arribar, el vaig saludar. Però, per Al·là, no va respondre gens a la meva salutació. Finalment, em vaig atrevir a preguntar-li: "Oh Abu Qatadah, et juro per Al·là, no saps que estimo molt Al·là i el seu Missatger?" Va resultar que Abu Qatadah simplement va romandre en silenci. Aleshores vaig repetir les meves paraules jurant com la primera vegada. Però ell va romandre en silenci. Aleshores vaig repetir les meves paraules i ell va respondre: "De fet, Al·là i el seu Missatger ho saben millor". En sentir les seves paraules, se'm van omplir els ulls de llàgrimes i vaig tornar a casa mentre passejava pel jardí. Quan passejava pel mercat de Medina, hi havia un home del país de Sham que venia menjar a la ciutat de Medina i va preguntar: "Qui em pot mostrar on és Ka'ab bin Malik?" Aleshores la gent m'ho va mostrar fins que la persona es va acostar a mi mentre em donava una carta del rei de Ghassan. Com que puc llegir i escriure, entenc el contingut de la carta. Resulta que el contingut de la carta és el següent; «Hem sentit que el vostre amic, és a dir, el Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, us ha aïllat de la companyia pública, mentre que el vostre Senyor mateix no us malgasta d'aquesta manera. Per tant, uniu-vos a nosaltres, segur que us ajudarem». Després de llegir la carta, vaig dir: «En realitat, aquesta carta també és un desastre per a mi». Aleshores la vaig posar a la incineradora i la vaig cremar fins a la destrucció. Després de quaranta dies d'excomunió general, resulta que la revelació de Déu tampoc va arribar. Fins que una vegada, un missatger del Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, va venir a mi mentre lliurava un missatge: «Oh Ka'ab, de fet, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) t'ha ordenat que evitis la teva dona». Vaig preguntar: «M'he de divorciar d'ella o què?». El missatger va respondre: «No cal que us divorcieu d'ella. Més aviat, n'hi ha prou que l'evitis i no t'hi acostis». Aleshores li vaig dir a la meva dona: «Oh germana, és millor que tornis primer a casa dels teus pares i et quedis amb ells fins que Al·là doni una decisió clara sobre aquest assumpte». Ka'ab bin Malik va dir: «Poc després, l'esposa d'Hilal bin Umayyah va anar al Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) i li va preguntar: «Oh Missatger d'Al·là, Hilal bin Umayyah és vell i feble i no té ajuda. Per tant, permet-me que me'n faci càrrec». El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va respondre: «No. És millor que no l'acompanyis primer i que no estigui a prop teu durant un temps». L'esposa d'Hilal es va mantenir inflexible i va dir: «Per Al·là, oh Missatger d'Al·là, ara ja no té esperit de vida. Ha estat plorant constantment des que va tenir aquest problema fins ara». Ka'ab bin Malik va dir: «Algunes persones de la meva família van dir: «Seria millor que primer demanessis permís al Missatger d'Al·là en aquest assumpte de la teva dona». Perquè el Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, va donar permís a Hilal bin Umayyah per tenir cura del seu marit. Ka'ab bin Malik va dir: "No demanaré permís al Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, en aquest assumpte de la meva dona. Perquè, però, no sabré com respondrà més tard el Missatger d'Al·là si li demano permís mentre encara sóc jove". Ka'b bin Malik va dir: «Va resultar que això va continuar durant deu nits fins que així es van completar cinquanta nits per a nosaltres, ja que els musulmans tenien prohibit parlar-nos». Ka'b bin Malik va dir: «Aleshores vaig fer l'oració de l'alba la cinquantena nit a la part posterior de la casa. Mentre estava assegut en aquesta oració, em va aclaparar el penediment i la tristesa. Semblava que aquesta vasta terra em semblava estreta. De sobte vaig sentir algú cridant fort a través de l'horitzó: «Oh, Ka'b bin Malik, alegra't!». Així que vaig caure prostrat i vaig saber que m'havia alliberat del meu problema». Ka'b bin Malik va dir: «Aleshores el Missatger d'Al·là, sallallaahu 'alaihi wasallam, va anunciar als musulmans després».
Imam Muslim : 4974
حَدَّثَنَا حِبَّانُ بْنُ مُوسَى أَخْبَرَنَا عَبْدُ اللَّهِ بْنُ الْمُبَارَكِ أَخْبَرَنَا يُونُسُ بْنُ يَزِيدَ الْأَيْلِيُّ ح و حَدَّثَنَا إِسْحَقُ بْنُ إِبْرَاهِيمَ الْحَنْظَلِيُّ وَمُحَمَّدُ بْنُ رَافِعٍ وَعَبْدُ بْنُ حُمَيْدٍ قَالَ ابْنُ رَافِعٍ حَدَّثَنَا و قَالَ الْآخَرَانِ أَخْبَرَنَا عَبْدُ الرَّزَّاقِ أَخْبَرَنَا مَعْمَرٌ وَالسِّيَاقُ حَدِيثُ مَعْمَرٍ مِنْ رِوَايَةِ عَبْدٍ وَابْنِ رَافِعٍ قَالَ يُونُسُ وَمَعْمَرٌ جَمِيعًا عَنْ الزُّهْرِيِّ أَخْبَرَنِي سَعِيدُ بْنُ الْمُسَيَّبِ وَعُرْوَةُ بْنُ الزُّبَيْرِ وَعَلْقَمَةُ بْنُ وَقَّاصٍ وَعُبَيْدُ اللَّهِ بْنُ عَبْدِ اللَّهِ بْنِ عُتْبَةَ بْنِ مَسْعُودٍ عَنْ حَدِيثِ عَائِشَةَ زَوْجِ النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ حِينَ قَالَ لَهَا أَهْلُ الْإِفْكِ مَا قَالُوا فَبَرَّأَهَا اللَّهُ مِمَّا قَالُوا وَكُلُّهُمْ حَدَّثَنِي طَائِفَةً مِنْ حَدِيثِهَا وَبَعْضُهُمْ كَانَ أَوْعَى لِحَدِيثِهَا مِنْ بَعْضٍ وَأَثْبَتَ اقْتِصَاصًا وَقَدْ وَعَيْتُ عَنْ كُلِّ وَاحِدٍ مِنْهُمْ الْحَدِيثَ الَّذِي حَدَّثَنِي وَبَعْضُ حَدِيثِهِمْ يُصَدِّقُ بَعْضًا ذَكَرُوا أَنَّ عَائِشَةَ زَوْجَ النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَالَتْ كَانَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ إِذَا أَرَادَ أَنْ يَخْرُجَ سَفَرًا أَقْرَعَ بَيْنَ نِسَائِهِ فَأَيَّتُهُنَّ خَرَجَ سَهْمُهَا خَرَجَ بِهَا رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ مَعَهُ قَالَتْ عَائِشَةُ فَأَقْرَعَ بَيْنَنَا فِي غَزْوَةٍ غَزَاهَا فَخَرَجَ فِيهَا سَهْمِي فَخَرَجْتُ مَعَ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَذَلِكَ بَعْدَ مَا أُنْزِلَ الْحِجَابُ فَأَنَا أُحْمَلُ فِي هَوْدَجِي وَأُنْزَلُ فِيهِ مَسِيرَنَا حَتَّى إِذَا فَرَغَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ مِنْ غَزْوِهِ وَقَفَلَ وَدَنَوْنَا مِنْ الْمَدِينَةِ آذَنَ لَيْلَةً بِالرَّحِيلِ فَقُمْتُ حِينَ آذَنُوا بِالرَّحِيلِ فَمَشَيْتُ حَتَّى جَاوَزْتُ الْجَيْشَ فَلَمَّا قَضَيْتُ مِنْ شَأْنِي أَقْبَلْتُ إِلَى الرَّحْلِ فَلَمَسْتُ صَدْرِي فَإِذَا عِقْدِي مِنْ جَزْعِ ظَفَارِ قَدْ انْقَطَعَ فَرَجَعْتُ فَالْتَمَسْتُ عِقْدِي فَحَبَسَنِي ابْتِغَاؤُهُ وَأَقْبَلَ الرَّهْطُ الَّذِينَ كَانُوا يَرْحَلُونَ لِي فَحَمَلُوا هَوْدَجِي فَرَحَلُوهُ عَلَى بَعِيرِيَ الَّذِي كُنْتُ أَرْكَبُ وَهُمْ يَحْسِبُونَ أَنِّي فِيهِ قَالَتْ وَكَانَتْ النِّسَاءُ إِذْ ذَاكَ خِفَافًا لَمْ يُهَبَّلْنَ وَلَمْ يَغْشَهُنَّ اللَّحْمُ إِنَّمَا يَأْكُلْنَ الْعُلْقَةَ مِنْ الطَّعَامِ فَلَمْ يَسْتَنْكِرْ الْقَوْمُ ثِقَلَ الْهَوْدَجِ حِينَ رَحَلُوهُ وَرَفَعُوهُ وَكُنْتُ جَارِيَةً حَدِيثَةَ السِّنِّ فَبَعَثُوا الْجَمَلَ وَسَارُوا وَوَجَدْتُ عِقْدِي بَعْدَ مَا اسْتَمَرَّ الْجَيْشُ فَجِئْتُ مَنَازِلَهُمْ وَلَيْسَ بِهَا دَاعٍ وَلَا مُجِيبٌ فَتَيَمَّمْتُ مَنْزِلِي الَّذِي كُنْتُ فِيهِ وَظَنَنْتُ أَنَّ الْقَوْمَ سَيَفْقِدُونِي فَيَرْجِعُونَ إِلَيَّ فَبَيْنَا أَنَا جَالِسَةٌ فِي مَنْزِلِي غَلَبَتْنِي عَيْنِي فَنِمْتُ وَكَانَ صَفْوَانُ بْنُ الْمُعَطَّلِ السُّلَمِيُّ ثُمَّ الذَّكْوَانِيُّ قَدْ عَرَّسَ مِنْ وَرَاءِ الْجَيْشِ فَادَّلَجَ فَأَصْبَحَ عِنْدَ مَنْزِلِي فَرَأَى سَوَادَ إِنْسَانٍ نَائِمٍ فَأَتَانِي فَعَرَفَنِي حِينَ رَآنِي وَقَدْ كَانَ يَرَانِي قَبْلَ أَنْ يُضْرَبَ الْحِجَابُ عَلَيَّ فَاسْتَيْقَظْتُ بِاسْتِرْجَاعِهِ حِينَ عَرَفَنِي فَخَمَّرْتُ وَجْهِي بِجِلْبَابِي وَ وَاللَّهِ مَا يُكَلِّمُنِي كَلِمَةً وَلَا سَمِعْتُ مِنْهُ كَلِمَةً غَيْرَ اسْتِرْجَاعِهِ حَتَّى أَنَاخَ رَاحِلَتَهُ فَوَطِئَ عَلَى يَدِهَا فَرَكِبْتُهَا فَانْطَلَقَ يَقُودُ بِيَ الرَّاحِلَةَ حَتَّى أَتَيْنَا الْجَيْشَ بَعْدَ مَا نَزَلُوا مُوغِرِينَ فِي نَحْرِ الظَّهِيرَةِ فَهَلَكَ مَنْ هَلَكَ فِي شَأْنِي وَكَانَ الَّذِي تَوَلَّى كِبْرَهُ عَبْدُ اللَّهِ بْنُ أُبَيٍّ ابْنُ سَلُولَ فَقَدِمْنَا الْمَدِينَةَ فَاشْتَكَيْتُ حِينَ قَدِمْنَا الْمَدِينَةَ شَهْرًا وَالنَّاسُ يُفِيضُونَ فِي قَوْلِ أَهْلِ الْإِفْكِ وَلَا أَشْعُرُ بِشَيْءٍ مِنْ ذَلِكَ وَهُوَ يَرِيبُنِي فِي وَجَعِي أَنِّي لَا أَعْرِفُ مِنْ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ اللُّطْفَ الَّذِي كُنْتُ أَرَى مِنْهُ حِينَ أَشْتَكِي إِنَّمَا يَدْخُلُ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَيُسَلِّمُ ثُمَّ يَقُولُ كَيْفَ تِيكُمْ فَذَاكَ يَرِيبُنِي وَلَا أَشْعُرُ بِالشَّرِّ حَتَّى خَرَجْتُ بَعْدَ مَا نَقَهْتُ وَخَرَجَتْ مَعِي أُمُّ مِسْطَحٍ قِبَلَ الْمَنَاصِعِ وَهُوَ مُتَبَرَّزُنَا وَلَا نَخْرُجُ إِلَّا لَيْلًا إِلَى لَيْلٍ وَذَلِكَ قَبْلَ أَنْ نَتَّخِذَ الْكُنُفَ قَرِيبًا مِنْ بُيُوتِنَا وَأَمْرُنَا أَمْرُ الْعَرَبِ الْأُوَلِ فِي التَّنَزُّهِ وَكُنَّا نَتَأَذَّى بِالْكُنُفِ أَنْ نَتَّخِذَهَا عِنْدَ بُيُوتِنَا فَانْطَلَقْتُ أَنَا وَأُمُّ مِسْطَحٍ وَهِيَ بِنْتُ أَبِي رُهْمِ بْنِ الْمُطَّلِبِ بْنِ عَبْدِ مَنَافٍ وَأُمُّهَا ابْنَةُ صَخْرِ بْنِ عَامِرٍ خَالَةُ أَبِي بَكْرٍ الصِّدِّيقِ وَابْنُهَا مِسْطَحُ بْنُ أُثَاثَةَ بْنِ عَبَّادِ بْنِ الْمُطَّلِبِ فَأَقْبَلْتُ أَنَا وَبِنْتُ أَبِي رُهْمٍ قِبَلَ بَيْتِي حِينَ فَرَغْنَا مِنْ شَأْنِنَا فَعَثَرَتْ أُمُّ مِسْطَحٍ فِي مِرْطِهَا فَقَالَتْ تَعِسَ مِسْطَحٌ فَقُلْتُ لَهَا بِئْسَ مَا قُلْتِ أَتَسُبِّينَ رَجُلًا قَدْ شَهِدَ بَدْرًا قَالَتْ أَيْ هَنْتَاهْ أَوْ لَمْ تَسْمَعِي مَا قَالَ قُلْتُ وَمَاذَا قَالَ قَالَتْ فَأَخْبَرَتْنِي بِقَوْلِ أَهْلِ الْإِفْكِ فَازْدَدْتُ مَرَضًا إِلَى مَرَضِي فَلَمَّا رَجَعْتُ إِلَى بَيْتِي فَدَخَلَ عَلَيَّ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَسَلَّمَ ثُمَّ قَالَ كَيْفَ تِيكُمْ قُلْتُ أَتَأْذَنُ لِي أَنْ آتِيَ أَبَوَيَّ قَالَتْ وَأَنَا حِينَئِذٍ أُرِيدُ أَنْ أَتَيَقَّنَ الْخَبَرَ مِنْ قِبَلِهِمَا فَأَذِنَ لِي رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَجِئْتُ أَبَوَيَّ فَقُلْتُ لِأُمِّي يَا أُمَّتَاهْ مَا يَتَحَدَّثُ النَّاسُ فَقَالَتْ يَا بُنَيَّةُ هَوِّنِي عَلَيْكِ فَوَاللَّهِ لَقَلَّمَا كَانَتْ امْرَأَةٌ قَطُّ وَضِيئَةٌ عِنْدَ رَجُلٍ يُحِبُّهَا وَلَهَا ضَرَائِرُ إِلَّا كَثَّرْنَ عَلَيْهَا قَالَتْ قُلْتُ سُبْحَانَ اللَّهِ وَقَدْ تَحَدَّثَ النَّاسُ بِهَذَا قَالَتْ فَبَكَيْتُ تِلْكَ اللَّيْلَةَ حَتَّى أَصْبَحْتُ لَا يَرْقَأُ لِي دَمْعٌ وَلَا أَكْتَحِلُ بِنَوْمٍ ثُمَّ أَصْبَحْتُ أَبْكِي وَدَعَا رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ عَلِيَّ بْنَ أَبِي طَالِبٍ وَأُسَامَةَ بْنَ زَيْدٍ حِينَ اسْتَلْبَثَ الْوَحْيُ يَسْتَشِيرُهُمَا فِي فِرَاقِ أَهْلِهِ قَالَتْ فَأَمَّا أُسَامَةُ بْنُ زَيْدٍ فَأَشَارَ عَلَى رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ بِالَّذِي يَعْلَمُ مِنْ بَرَاءَةِ أَهْلِهِ وَبِالَّذِي يَعْلَمُ فِي نَفْسِهِ لَهُمْ مِنْ الْوُدِّ فَقَالَ يَا رَسُولَ اللَّهِ هُمْ أَهْلُكَ وَلَا نَعْلَمُ إِلَّا خَيْرًا وَأَمَّا عَلِيُّ بْنُ أَبِي طَالِبٍ فَقَالَ لَمْ يُضَيِّقْ اللَّهُ عَلَيْكَ وَالنِّسَاءُ سِوَاهَا كَثِيرٌ وَإِنْ تَسْأَلْ الْجَارِيَةَ تَصْدُقْكَ قَالَتْ فَدَعَا رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ بَرِيرَةَ فَقَالَ أَيْ بَرِيرَةُ هَلْ رَأَيْتِ مِنْ شَيْءٍ يَرِيبُكِ مِنْ عَائِشَةَ قَالَتْ لَهُ بَرِيرَةُ وَالَّذِي بَعَثَكَ بِالْحَقِّ إِنْ رَأَيْتُ عَلَيْهَا أَمْرًا قَطُّ أَغْمِصُهُ عَلَيْهَا أَكْثَرَ مِنْ أَنَّهَا جَارِيَةٌ حَدِيثَةُ السِّنِّ تَنَامُ عَنْ عَجِينِ أَهْلِهَا فَتَأْتِي الدَّاجِنُ فَتَأْكُلُهُ قَالَتْ فَقَامَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ عَلَى الْمِنْبَرِ فَاسْتَعْذَرَ مِنْ عَبْدِ اللَّهِ بْنِ أُبَيٍّ ابْنِ سَلُولَ قَالَتْ فَقَالَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَهُوَ عَلَى الْمِنْبَرِ يَا مَعْشَرَ الْمُسْلِمِينَ مَنْ يَعْذِرُنِي مِنْ رَجُلٍ قَدْ بَلَغَ أَذَاهُ فِي أَهْلِ بَيْتِي فَوَاللَّهِ مَا عَلِمْتُ عَلَى أَهْلِي إِلَّا خَيْرًا وَلَقَدْ ذَكَرُوا رَجُلًا مَا عَلِمْتُ عَلَيْهِ إِلَّا خَيْرًا وَمَا كَانَ يَدْخُلُ عَلَى أَهْلِي إِلَّا مَعِي فَقَامَ سَعْدُ بْنُ مُعَاذٍ الْأَنْصَارِيُّ فَقَالَ أَنَا أَعْذِرُكَ مِنْهُ يَا رَسُولَ اللَّهِ إِنْ كَانَ مِنْ الْأَوْسِ ضَرَبْنَا عُنُقَهُ وَإِنْ كَانَ مِنْ إِخْوَانِنَا الْخَزْرَجِ أَمَرْتَنَا فَفَعَلْنَا أَمْرَكَ قَالَتْ فَقَامَ سَعْدُ بْنُ عُبَادَةَ وَهُوَ سَيِّدُ الْخَزْرَجِ وَكَانَ رَجُلًا صَالِحًا وَلَكِنْ اجْتَهَلَتْهُ الْحَمِيَّةُ فَقَالَ لِسَعْدِ بْنِ مُعَاذٍ كَذَبْتَ لَعَمْرُ اللَّهِ لَا تَقْتُلُهُ وَلَا تَقْدِرُ عَلَى قَتْلِهِ فَقَامَ أُسَيْدُ بْنُ حُضَيْرٍ وَهُوَ ابْنُ عَمِّ سَعْدِ بْنِ مُعَاذٍ فَقَالَ لِسَعْدِ بْنِ عُبَادَةَ كَذَبْتَ لَعَمْرُ اللَّهِ لَنَقْتُلَنَّهُ فَإِنَّكَ مُنَافِقٌ تُجَادِلُ عَنْ الْمُنَافِقِينَ فَثَارَ الْحَيَّانِ الْأَوْسُ وَالْخَزْرَجُ حَتَّى هَمُّوا أَنْ يَقْتَتِلُوا وَرَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَائِمٌ عَلَى الْمِنْبَرِ فَلَمْ يَزَلْ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ يُخَفِّضُهُمْ حَتَّى سَكَتُوا وَسَكَتَ قَالَتْ وَبَكَيْتُ يَوْمِي ذَلِكَ لَا يَرْقَأُ لِي دَمْعٌ وَلَا أَكْتَحِلُ بِنَوْمٍ ثُمَّ بَكَيْتُ لَيْلَتِي الْمُقْبِلَةَ لَا يَرْقَأُ لِي دَمْعٌ وَلَا أَكْتَحِلُ بِنَوْمٍ وَأَبَوَايَ يَظُنَّانِ أَنَّ الْبُكَاءَ فَالِقٌ كَبِدِي فَبَيْنَمَا هُمَا جَالِسَانِ عِنْدِي وَأَنَا أَبْكِي اسْتَأْذَنَتْ عَلَيَّ امْرَأَةٌ مِنْ الْأَنْصَارِ فَأَذِنْتُ لَهَا فَجَلَسَتْ تَبْكِي قَالَتْ فَبَيْنَا نَحْنُ عَلَى ذَلِكَ دَخَلَ عَلَيْنَا رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَسَلَّمَ ثُمَّ جَلَسَ قَالَتْ وَلَمْ يَجْلِسْ عِنْدِي مُنْذُ قِيلَ لِي مَا قِيلَ وَقَدْ لَبِثَ شَهْرًا لَا يُوحَى إِلَيْهِ فِي شَأْنِي بِشَيْءٍ قَالَتْ فَتَشَهَّدَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ و
Ens ha dit [Hibban bin Musa] Ens ha dit [Abdullah bin Al Mubarak] Ens ha dit [Yunus bin Yazid Al Aili] De la mateixa manera, es va narrar a partir d'altres línies, Ens ha dit [Ishaq bin Ibrahim Al Hanzhali] i [Muhammad bin Rafi'] i ['Abad bin Humaid]. Ibn Rafi' va dir; Ens ha dit. Mentre que altres van dir; Ens ha dit [Abdurrazaq] Ens ha dit [Ma'mar], la línia del Hadith del qual és la narració d''Abd i Ibn Rafi'. Yunus i Ma'mar van dir; en la seva totalitat de [Az Zuhri] Em va ser narrat per [Sa'id bin Al Musayyab] i [Urwah bin Zubair], [AlQamah bin Waqqash], [Ubaidullah bin Abdullah bin Utbah bin Mas'ud] del Hadith d'[Aisha] - l'esposa del Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) - que quan el que difonia la falsedat deia el que volia sobre ell amb el que deia, llavors Al·là va deixar clara la seva innocència d'aquesta acusació. Hi va haver un grup de persones que em van explicar aquest incident, algunes d'elles van acceptar la història de l'incident d'altres, de manera que la història semblava forta, fins que vaig memoritzar les paraules de cadascun d'ells que em van explicar i algunes de les històries van confirmar les altres. D'Urwah em va dir que d'Aisha, l'esposa del Profeta (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: Quan el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) volia viatjar, sortejava entre les seves esposes. Qui sortís, anava amb el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell). Aisha va dir: "Llavors va sortejar entre nosaltres en una batalla i va sortir la meva fletxa, així que vaig anar amb el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) i ho va fer després que es revelés el vers sobre el vel. Aleshores em van portar al meu sekdup. A la meitat del viatge, vaig baixar fins que el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va acabar una batalla i va tornar a Medina. Una nit estava amb un grup de musulmans. Quan es van adormir, em vaig aixecar i vaig caminar fins que vaig estar davant d'ells. Després d'acabar els meus assumptes, em vaig tornar a unir al grup de musulmans. Quan em vaig tocar el pit, va resultar que el meu collaret, que provenia de Dhafar, Iemen, estava trencat. Així que vaig tornar i vaig buscar el meu collaret, però la recerca em va fer endarrerir. I un grup de persones que portaven el meu sekdup havien sortit, van sortir amb el meu sekdup al meu camell que solia muntar". «Pensaven que ja hi era». L'Aisha va dir: «En aquell moment, les seves dones eren primes i lleugeres, perquè mai menjaven carn. Però només menjaven menjar lleuger. Així doncs, ningú sospitava del pes de l'espelma quan caminaven i l'aixecaven. A més, en aquell moment jo encara era un nen. Finalment, van agafar els seus camells i van caminar, van continuar el seu viatge. Vaig aconseguir el meu collaret quan l'exèrcit havia passat. Així doncs, quan vaig arribar al seu seient, ningú va cridar ni ningú va respondre. Aleshores vaig tornar al meu seient on estava assegut. Esperava que alguna gent, de l'exèrcit dels musulmans, em trobés i tornés a recollir-me. Quan em vaig asseure al meu seient, em vaig sentir son i em vaig adormir. Mentrestant, Safwan bin Mu'atthal Assalami i la gent de Dhakwan es van quedar darrere de l'exèrcit, comprovant si algú s'havia quedat enrere. Van caminar a primera hora de la nit i al matí van arribar al meu seient. Safwan bin al Mu'atthal Assalami va veure algú que encara dormia, així que va venir cap a mi i em va reconèixer quan em va veure». Això va ser perquè m'havia vist abans que fos obligatori portar el hijab. A l'instant em vaig despertar i el vaig sentir "bestirja'" -dient, "inna lillahi wa inna ilaihi raaji'un"- quan em va reconèixer. Immediatament em vaig tapar la cara amb el hijab. Per Déu, no va dir ni una paraula i no vaig sentir ni una sola paraula excepte la seva "istirja'". Finalment, va baixar el seu camell i jo hi vaig pujar. Aleshores va anar i va conduir el camell -que jo muntava- fins que vam aconseguir atrapar l'exèrcit musulmà després que haguessin descansat a la platja d'Azhshariah. Ai dels que tenen una mala opinió dels meus assumptes. En aquell moment, la persona l'arrogància de la qual era més visible era Abdullah bin Ubay bin Salul. Finalment, vaig arribar a Medina. Després de la nostra arribada, de sobte vaig emmalaltir durant gairebé un mes, mentre la gent no parava de parlar d'acusacions -dirigides a mi-, tot i que no tenia ganes de fer-ho gens. Així que fins i tot va dubtar de la meva malaltia. Ja no conec la gentilesa del Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, que havia vist d'ell abans. Quan estava malalt, el Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, va entrar i em va saludar preguntant: "I tu?". Va ser com si en aquell moment dubtés de mi, mentre que jo no sentia que hagués fet el mal. Després de sentir que començava a recuperar-me, vaig sortir amb Umm Misthah a un lloc tancat per defecar, no vam sortir mai excepte a la nit fins que tornava a la nit. El lloc tancat es va fer a prop de les nostres cases. Els nostres assumptes són com els predecessors dels àrabs, soliem fer un lloc tancat per defecar a casa. Aleshores, Umm Misthah i jo -ella és la seva filla Abu Ruhmi bin al Muthallib bin Abdi Manaf i la seva mare és la seva filla Shakhr bin Amir, la seva tia Abu Bakr ash Sidiq i el seu fill és Misthah bin Utsabah bin Abbad bin al Muthallib- vam tornar a casa meva després que els nostres assumptes haguessin acabat. En aquell moment, Umm Misthah va relliscar perquè va trepitjar o es va enganxar a la seva roba. En aquell moment va dir: "Ai de Misthah". Li vaig preguntar: "Que lleig és el que has dit, critiques la gent que ha participat a la batalla de Badr?". Ell va dir: "Sí, no has sentit el que ha dit?". Vaig dir: "Què ha dit?". Llavors em va informar amb les paraules dels que m'acusaven. En aquell moment em vaig posar pitjor i quan vaig tornar a casa meva, el Rasulullah, sallallahu 'alaihi wa sallam, em va rebre i em va saludar. Llavors em va dir: "Com estàs?". Vaig dir: "Em permets visitar els meus pares?", va dir; "En aquell moment volia confirmar la notícia de tots dos". Finalment, el Missatger d'Al·là, la pau i les benediccions siguin amb ell, m'ho va permetre. Aleshores vaig anar a casa dels meus pares i vaig preguntar a la meva mare: "Oh, mare meva, de què parla la gent?", va respondre; «Oh, fill meu, que els teus assumptes siguin fàcils, per l'amor de Déu, no hi ha cap dona que sigui clarament estimada pel seu marit mentre té mel -les esposes d'altres marits-, llevat que elles -les esposes d'altres marits- multipliquin les acusacions contra la dona». Va dir: «Glòria a Al·là, és d'això del que parla la gent?», va dir; «Aquella nit vaig plorar, fins que al matí les meves llàgrimes ja no podien fluir perquè havien desaparegut i no em vaig maquillar quan vaig dormir. Quan al matí vaig plorar. I, en aquell moment, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va trucar a Ali bin Abi Talib i Usamah bin Zaid per convidar-los a consultar-se per separar les seves esposes mentre la revelació no havia arribat». Aisha va dir: «Pel que fa a Usamah bin Zaid, va assenyalar al Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) el que sabia sobre la distància de la seva dona d'aquest acte i el que sabia sobre el seu amor per ell. Usamah va dir: «Oh Missatger d'Al·là! Són les vostres esposes, no sabem res més que el bé'. Pel que fa a Ali bin Abi Talib, va dir: "Al·là 'azza wa jalla no us donarà dificultats, hi ha moltes altres dones a més d'ella. I, de fet, si pregunteu al vostre esclau, segurament us dirà la veritat". Aisha va dir: "Aleshores el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va cridar a Barirah i li va preguntar: "Oh Barirah! Veus alguna cosa que et faci dubtar sobre Aisha?" Barirah va respondre: "Per Aquell que t'ha enviat amb la veritat, no veig res menys en ella que res més quan encara era jove, es va adormir mentre esperava la massa a la seva família i un animal domesticat es va menjar la farina". Aleshores el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) es va aixecar i va demanar un argument a un home anomenat Abdullah bin Ubay bin Salul. Quan el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) era al púlpit, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: "Oh, tots els musulmans, qui em donarà un argument d'un home que ha fet mal a la meva família? Per Al·là, no conec res de la meva família excepte la bondat. M'han parlat d'un home de qui no conec res més que la bondat. I ningú ha conegut la meva dona excepte que estigui amb mi". Sa'ad bin Mu'adh al-Ansari va dir: "Oh, Missatger d'Al·là! T'ajudaré d'ell. Si hi ha algú dels Banu Aus a qui li hagin tallat el coll, fins i tot dels nostres germans dels Banu Khazraj, si ens ho ordenes, complirem la teva ordre". Immediatament Sa'ad bin Ubadah -ell era el líder dels Banu Khazraj, era un home just. És només que encara tenia una actitud fanàtica- va dir a Sa'ad bin Mu'ad: "Per Al·là, no el podràs matar i no el podràs matar". Aleshores, Usaid bin Hudlair es va aixecar, i era el nebot de Sa'ad bin Mu'adh, i li va dir a Sa'ad bin Ubadah: "Mentes, el matarem perquè ets un hipòcrita que discuteix amb hipòcrites". La situació es va anar tensant entre els Banu Aus i els Khazraj, fins que es van voler matar entre ells mentre el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) encara era dret al púlpit. Aleshores, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) els va calmar, fins que van callar i ell també va callar. Aquell dia, vaig plorar fins que se'm van acabar les llàgrimes i no vaig portar delineador d'ulls quan vaig anar a dormir. La nit següent, vaig continuar plorant fins que se'm van acabar les llàgrimes i no vaig portar delineador d'ulls quan vaig anar a dormir. Els meus pares pensaven que el meu plor em destrossaria el cor. Aisha va dir: "Llavors es van asseure al meu costat mentre encara plorava. En aquell moment, hi havia una dona dels Ansar que em va demanar permís per veure'm, i li ho vaig permetre. Es va asseure i va plorar amb mi". Mentre estàvem en aquell estat, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va venir a veure'ns, ens va saludar i es va asseure'. Ella va dir: 'No s'ha assegut al meu costat durant un mes, ja que no li van revelar la revelació sobre els meus assumptes'. Ella va dir: 'El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) també va testificar, mentre ens saludava asseguts. Va dir: 'Amma ba'd, oh Aisha, m'han arribat aquestes notícies; de fet, si us en salveu perquè no ho feu, que Al·là Azzawajalla us guardi. Si cometeu un pecat així, demaneu perdó a Al·là i penediu-vos d'Ell. Perquè un servent que reconeix el seu pecat i es penedeix, Al·là acceptarà el seu penediment'. Aisha va dir: 'Quan el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va acabar de parlar, les meves llàgrimes van començar a brollar cada cop més fins que ja no podia sentir les gotes de les llàgrimes'. Li vaig dir al meu pare: 'Respon al que el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir sobre mi'. El meu pare va dir: ' «No ho sé, per Al·là, no parlaré amb el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell)». Llavors vaig dir a la meva mare: «Respon al que el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) ha dit sobre mi!». La meva mare va dir: «Per Al·là, no sé què dir-li al Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell)». L'Aisha va dir; jo vaig dir: «Sóc una noia jove, no llegeixo gaire l'Alcorà. Per Al·là, sé que has sentit això fins que et sents segur i hi creus. I quan et parli: «De fet, estic lluny d'aquest acte i Al·là Totpoderós sap que estic lluny d'aquest acte. Així que tampoc no hi creuràs. Si et confesso alguna cosa, mentre que Al·là Totpoderós sap que estic lluny d'aquest acte, segurament em creuràs. Per Al·là, no hi ha cap paraula entre mi i tu, excepte el que va dir Abu Yusuf: La paciència és bona i Al·là és el lloc on buscar ajuda contra el que acuseu». -QS. Yusuf 18- 'Aisha va dir: "Llavors vaig canviar de posició, em vaig estirar al llit". Ella va dir: "Per Al·là, en aquell moment sabia que estava lluny d'aquell acte, i Al·là Totpoderós em mantindrà allunyada perquè estic lluny d'aquest acte. Tanmateix, per Al·là, no vaig pensar que una revelació vindria sobre el meu assumpte. I, de fet, el meu assumpte és molt menys important que Al·là Totpoderós que em parlés amb una revelació que havia estat llegida. La meva esperança en aquell moment només era que el Missatger d'Al·là, que Al·là el beneeixi i li concedeixi pau, rebés en el seu somni que Al·là Totpoderós em mantenia allunyat d'aquell acte". Aisha va dir: "Per Al·là, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) no va deixar la seva reunió, i ningú de la casa va sortir fins que Al·là Totpoderós va revelar la revelació al seu Profeta. Així doncs, la seva condició va canviar com sol passar quan arriba la revelació, la seva suor va continuar fluint tot i que era hivern. Això va ser perquè la paraula que li havia estat revelada era tan pesada". Aisha va dir; «Quan el Missatger d'Al·là (la pau i les benediccions d'Al·là siguin amb ell) va rebre la bona notícia, va riure i el primer que va dir en aquell moment va ser: "Bones notícies, oh Aisha! Al·là Totpoderós t'ha mantingut allunyada d'aquesta acció". Llavors la meva mare em va dir: "Enfronta't a ell". Vaig dir: "Per Al·là, no m'hi enfrontaré i no lloaré excepte a Al·là Totpoderós, Ell és qui va revelar la revelació que explica la meva distància. Al·là Totpoderós ha revelat el vers que significa: De fet, els que porten notícies falses són d'entre vosaltres fins a deu versos -QS. Annuur 1-11-. Al·là Totpoderós ha revelat alguns versos que expliquen la meva distància d'aquest acte". Aisha va dir: "Abu Bakr solia gastar en Mistah, perquè ella era parenta seva i ell era una persona pobra. Va dir: "Per Al·là, mai l'ajudaré després que acusés Aisha". Llavors Al·là Totpoderós va revelar una revelació, que significa: I que aquells que tenen - fins que la Seva paraula - no desitgeu que Al·là us perdoni" -QS. An-Nur 22-. Hibban bin Musa va dir, Abdullah bin Mubarok va dir: "Aquest vers és el vers més desitjat del Llibre d'Al·là. Així doncs, Abu Bakr va dir: 'Per Al·là, preferiria que Al·là em perdonés'. Aleshores va tornar a ajudar Mistah com feia de costum. Abu Bakr va dir: "De veritat, mai deixaré d'ajudar-la". Aisha va dir: El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va preguntar a Zainab bint Jahsh, l'esposa del Profeta (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell), sobre el que em va passar: "Què saps, què veus o quines notícies t'han arribat?". Ella va respondre: "Oh Missatger d'Al·là! Sempre guardo la meva oïda i la meva vista, i no conec res més que el bé". Aisha va dir: "Mentre Zainab era la seva esposa, que era coneguda per presumir sempre davant meu,
Imam Muslim : 4975
حَدَّثَنِي زُهَيْرُ بْنُ حَرْبٍ حَدَّثَنَا عَفَّانُ حَدَّثَنَا حَمَّادُ بْنُ سَلَمَةَ أَخْبَرَنَا ثَابِتٌ عَنْ أَنَسٍ أَنَّ رَجُلًا كَانَ يُتَّهَمُ بِأُمِّ وَلَدِ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَقَالَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ لِعَلِيٍّ اذْهَبْ فَاضْرِبْ عُنُقَهُ فَأَتَاهُ عَلِيٌّ فَإِذَا هُوَ فِي رَكِيٍّ يَتَبَرَّدُ فِيهَا فَقَالَ لَهُ عَلِيٌّ اخْرُجْ فَنَاوَلَهُ يَدَهُ فَأَخْرَجَهُ فَإِذَا هُوَ مَجْبُوبٌ لَيْسَ لَهُ ذَكَرٌ فَكَفَّ عَلِيٌّ عَنْهُ ثُمَّ أَتَى النَّبِيَّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَقَالَ يَا رَسُولَ اللَّهِ إِنَّهُ لَمَجْبُوبٌ مَا لَهُ ذَكَرٌ
[Zuhair bin Harb] m'ho va dir. [Affan] ens ho va dir. [Hammad bin Salamah] ens ho va dir. [Thabit] ens va dir de [Anas] que hi havia un home que va ser acusat de cometre adulteri amb la dona del Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell). El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir a Ali: Vés i talla-li el coll, per la seva hipocresia. Aleshores Ali va anar a veure'l i va resultar que s'estava refrescant en un petit pou. Ali li va dir: Surt! Aleshores Ali li va estirar la mà i va resultar que era un home a qui li havien tallat els genitals. Així que Ali no el va matar. Aleshores Ali va anar al Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) i va dir: Oh Missatger d'Al·là, de fet, és un home a qui li han tallat els genitals, no té genitals.
Imam Muslim : 4976
حَدَّثَنَا أَبُو بَكْرِ بْنُ أَبِي شَيْبَةَ حَدَّثَنَا الْحَسَنُ بْنُ مُوسَى حَدَّثَنَا زُهَيْرُ بْنُ مُعَاوِيَةَ حَدَّثَنَا أَبُو إِسْحَقَ أَنَّهُ سَمِعَ زَيْدَ بْنَ أَرْقَمَ يَقُولُا خَرَجْنَا مَعَ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فِي سَفَرٍ أَصَابَ النَّاسَ فِيهِ شِدَّةٌ فَقَالَ عَبْدُ اللَّهِ بْنُ أُبَيٍّ لِأَصْحَابِهِ { لَا تُنْفِقُوا عَلَى مَنْ عِنْدَ رَسُولِ اللَّهِ حَتَّى يَنْفَضُّوا } مِنْ حَوْلِهِ قَالَ زُهَيْرٌ وَهِيَ قِرَاءَةُ مَنْ خَفَضَ حَوْلَهُ وَقَالَ { لَئِنْ رَجَعْنَا إِلَى الْمَدِينَةِ لَيُخْرِجَنَّ الْأَعَزُّ مِنْهَا الْأَذَلَّ } قَالَ فَأَتَيْتُ النَّبِيَّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَأَخْبَرْتُهُ بِذَلِكَ فَأَرْسَلَ إِلَى عَبْدِ اللَّهِ بْنِ أُبَيٍّ فَسَأَلَهُ فَاجْتَهَدَ يَمِينَهُ مَا فَعَلَ فَقَالَ كَذَبَ زَيْدٌ رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَالَ فَوَقَعَ فِي نَفْسِي مِمَّا قَالُوهُ شِدَّةٌ حَتَّى أَنْزَلَ اللَّهُ تَصْدِيقِي { إِذَا جَاءَكَ الْمُنَافِقُونَ } قَالَ ثُمَّ دَعَاهُمْ النَّبِيُّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ لِيَسْتَغْفِرَ لَهُمْ قَالَ فَلَوَّوْا رُءُوسَهُمْ و قَوْله { كَأَنَّهُمْ خُشُبٌ مُسَنَّدَةٌ } وَقَالَ كَانُوا رِجَالًا أَجْمَلَ شَيْءٍ
Ens va narrar [Abu Bakr bin Abu Shaibah] que [Al Hasan bin Musa] ens havia dit que [Zuhair bin Mu'awiyah] ens havia dit [Abu Ishaq] que havia sentit [Zaid bin Arqam] dir: "Una vegada, vam anar amb el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) en un llarg viatge, i en aquell moment molts dels companys estaven experimentant dificultats. Aleshores Abdullah bin Ubay va dir als seus companys: "No doneu despeses als que estan amb el Missatger d'Al·là perquè abandonin el Missatger d'Al·là". Zuhair va dir: "La paraula 'Haulihi' - amb una kasrah a la lletra lam - és segons la lectura més rajih. Abdullah bin Ubay va dir: "De fet, si haguéssim tornat a Medina, els forts haurien realment expulsat els febles". -Qs.Al Munafiquun -63-: 8-. Zaid bin Arqam va dir; «Llavors vaig anar a veure el profeta Mahoma (que la pau i les benediccions d'Al·là siguin amb ell) per informar-lo del que va dir Abdullah bin Ubay. Aleshores, el Missatger d'Al·là (que la pau i les benediccions d'Al·là siguin amb ell) va enviar algú a Abdullah bin Ubayy per interrogar-lo. Tanmateix, Abdullah bin Ubayy va jurar que mai havia dit una cosa així! I va dir: "Zaid ha mentit al Missatger d'Al·là (que la pau i les benediccions d'Al·là siguin amb ell)". Zaid bin Arqam va dir: "Per descomptat, les paraules dels hipòcrites em van irritar el cor, fins que Allah Subhanahu wa Ta'ala va revelar un vers que justificava la meva actitud que diu: "Quan els hipòcrites vinguin a vosaltres... -Qs. Al Munafiqun -63-: 1-". Zaid bin Arqam va dir: "Llavors el Missatger d'Al·là (que la pau i les benediccions d'Al·là siguin amb ell) els va cridar, els hipòcrites, per demanar perdó a Allah, però es van girar".» Allah Subhanahu wa Ta'ala va dir: "Els hipòcrites són com si s'apoyessin en un tros de fusta..." -Al Munafiqun -63-: 4-. Zaid bin Arqam va dir: "De fet, són persones que semblen encantadores".
Imam Muslim : 4977
حَدَّثَنَا أَبُو بَكْرِ بْنُ أَبِي شَيْبَةَ وَزُهَيْرُ بْنُ حَرْبٍ وَأَحْمَدُ بْنُ عَبْدَةَ الضَّبِّيُّ وَاللَّفْظُ لِابْنِ أَبِي شَيْبَةَ قَالَ ابْنُ عَبْدَةَ أَخْبَرَنَا و قَالَ الْآخَرَانِ حَدَّثَنَا سُفْيَانُ بْنُ عُيَيْنَةَ عَنْ عَمْرٍو أَنَّهُ سَمِعَ جَابِرًا يَقُولُا أَتَى النَّبِيُّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَبْرَ عَبْدِ اللَّهِ بْنِ أُبَيٍّ فَأَخْرَجَهُ مِنْ قَبْرِهِ فَوَضَعَهُ عَلَى رُكْبَتَيْهِ وَنَفَثَ عَلَيْهِ مِنْ رِيقِهِ وَأَلْبَسَهُ قَمِيصَهُ فَاللَّهُ أَعْلَمُ حَدَّثَنِي أَحْمَدُ بْنُ يُوسُفَ الْأَزْدِيُّ حَدَّثَنَا عَبْدُ الرَّزَّاقِ أَخْبَرَنَا ابْنُ جُرَيْجٍ أَخْبَرَنِي عَمْرُو بْنُ دِينَارٍ قَالَ سَمِعْتُ جَابِرَ بْنَ عَبْدِ اللَّهِ يَقُولُا جَاءَ النَّبِيُّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ إِلَى عَبْدِ اللَّهِ بْنِ أُبَيٍّ بَعْدَ مَا أُدْخِلَ حُفْرَتَهُ فَذَكَرَ بِمِثْلِ حَدِيثِ سُفْيَانَ
Ens ho va narrar [Abu Bakr bin Abu Shaibah] i [Zuhair bin Harb] i [Ahmad bin 'Abdah Adh Dhabbi] - i aquesta és la redacció d'Ibn Abu Shaibah - Ibn Abdah va dir; Ens ho va narrar, i un altre va dir; ens ho va narrar [Sufyan bin 'Uyainah] de ['Amr] que va sentir [Jabir] dir; El Profeta (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va anar a la tomba d'Abdullah bin Ubay, després que el posessin a la tomba, després va ordenar que el traguessin, i el va posar de genolls, després li va bufar una mica de saliva i li va posar la roba'. Per Al·là, el Sabedor. M'ho va narrar [Ahmad bin Yusuf Al Azdi], ens ho va narrar ['Abdurrazzaq], ens ho va narrar [Ibn Juraij], m'ho va narrar ['Amr bin Dinar], va dir; Vaig sentir [Jabir bin 'Abdullah] dir: El Profeta, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, va anar a la tomba d'Abdullah bin Ubbay, després que el diguessin a la seva tomba. - més enllà del Hadith de Sufyan.
Imam Muslim : 4978
حَدَّثَنَا أَبُو بَكْرِ بْنُ أَبِي شَيْبَةَ حَدَّثَنَا أَبُو أُسَامَةَ حَدَّثَنَا عُبَيْدُ اللَّهِ بْنُ عُمَرَ عَنْ نَافِعٍ عَنْ ابْنِ عُمَرَ قَالَ لَمَّا تُوُفِّيَ عَبْدُ اللَّهِ بْنُ أُبَيٍّ ابْنُ سَلُولَ جَاءَ ابْنُهُ عَبْدُ اللَّهِ بْنُ عَبْدِ اللَّهِ إِلَى رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَسَأَلَهُ أَنْ يُعْطِيَهُ قَمِيصَهُ يُكَفِّنُ فِيهِ أَبَاهُ فَأَعْطَاهُ ثُمَّ سَأَلَهُ أَنْ يُصَلِّيَ عَلَيْهِ فَقَامَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ لِيُصَلِّيَ عَلَيْهِ فَقَامَ عُمَرُ فَأَخَذَ بِثَوْبِ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَقَالَ يَا رَسُولَ اللَّهِ أَتُصَلِّي عَلَيْهِ وَقَدْ نَهَاكَ اللَّهُ أَنْ تُصَلِّيَ عَلَيْهِ فَقَالَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ إِنَّمَا خَيَّرَنِي اللَّهُ فَقَالَ { اسْتَغْفِرْ لَهُمْ أَوْ لَا تَسْتَغْفِرْ لَهُمْ إِنْ تَسْتَغْفِرْ لَهُمْ سَبْعِينَ مَرَّةً } وَسَأَزِيدُهُ عَلَى سَبْعِينَ قَالَ إِنَّهُ مُنَافِقٌ فَصَلَّى عَلَيْهِ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَأَنْزَلَ اللَّهُ عَزَّ وَجَلَّ { وَلَا تُصَلِّ عَلَى أَحَدٍ مِنْهُمْ مَاتَ أَبَدًا وَلَا تَقُمْ عَلَى قَبْرِهِ } حَدَّثَنَا مُحَمَّدُ بْنُ الْمُثَنَّى وَعُبَيْدُ اللَّهِ بْنُ سَعِيدٍ قَالَا حَدَّثَنَا يَحْيَى وَهُوَ الْقَطَّانُ عَنْ عُبَيْدِ اللَّهِ بِهَذَا الْإِسْنَادِ نَحْوَهُ وَزَادَ قَالَ فَتَرَكَ الصَّلَاةَ عَلَيْهِمْ
[Abu Bakr bin Abu Shaibah] ens va dir que [Abu Usamah] ens va dir que ['Ubaidullah bin 'Umar] de [Nafi'] que [Ibn 'Umar] va dir: "Quan Abdullah bin 'Ubay bin Salul va morir, el seu fill Abdullah bin Abdullah -bin Ubay- va anar al Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) i li va demanar la seva capa per cobrir el seu pare. El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va concedir la petició del seu fill. Aleshores se li va demanar que pregués pel cos del seu pare. Quan es va aixecar per pregar per l'oració funerària, Umar -bin Khattab- de sobte es va estirar la camisa i va dir: "Oh Missatger d'Al·là! Pregaràs per ell? No t'ha prohibit Al·là pregar per ell?". Ell va respondre: "Només m'ha donat l'opció d'escollir entre pregar o no". Aleshores va recitar el vers: Tant si demanes perdó per ells com si no, t'és igual; fins i tot si demanes perdó per ells setanta vegades...". -QS. A Taubah -9-: 80-. I ho excediré setanta vegades'. Umar va dir: "Però és un hipòcrita!" Però el Missatger d'Al·là, sallallaahu 'alaihi wasallam, també va pregar per ell. Aleshores, Al·là, l'Exaltat, va revelar el vers: "I no pregueu mai pel cadàver d'un d'ells, ni us poseu a la seva tomba...". -QS. A Taubah -9-: 84-. [Muhammad bin Al Mutsanna] i ['Ubaidullah bin Sa'id] tots dos van dir: [Yahya Al Qaththan] ens va explicar des de ['Ubaidullah] aquesta cadena de transmissió amb un Hadith similar amb addicions; després va deixar l'oració per als hipòcrites.
Imam Muslim : 4979
حَدَّثَنَا مُحَمَّدُ بْنُ أَبِي عُمَرَ الْمَكِّيُّ حَدَّثَنَا سُفْيَانُ عَنْ مَنْصُورٍ عَنْ مُجَاهِدٍ عَنْ أَبِي مَعْمَرٍ عَنْ ابْنِ مَسْعُودٍ قَالَ اجْتَمَعَ عِنْدَ الْبَيْتِ ثَلَاثَةُ نَفَرٍ قُرَشِيَّانِ وَثَقَفِيٌّ أَوْ ثَقَفِيَّانِ وَقُرَشِيٌّ قَلِيلٌ فِقْهُ قُلُوبِهِمْ كَثِيرٌ شَحْمُ بُطُونِهِمْ فَقَالَ أَحَدُهُمْ أَتُرَوْنَ اللَّهَ يَسْمَعُ مَا نَقُولُ وَقَالَ الْآخَرُ يَسْمَعُ إِنْ جَهَرْنَا وَلَا يَسْمَعُ إِنْ أَخْفَيْنَا وَقَالَ الْآخَرُ إِنْ كَانَ يَسْمَعُ إِذَا جَهَرْنَا فَهُوَ يَسْمَعُ إِذَا أَخْفَيْنَا فَأَنْزَلَ اللَّهُ عَزَّ وَجَلَّ { وَمَا كُنْتُمْ تَسْتَتِرُونَ أَنْ يَشْهَدَ عَلَيْكُمْ سَمْعُكُمْ وَلَا أَبْصَارُكُمْ وَلَا جُلُودُكُمْ } الْآيَةَ و حَدَّثَنِي أَبُو بَكْرِ بْنُ خَلَّادٍ الْبَاهِلِيُّ حَدَّثَنَا يَحْيَى يَعْنِي ابْنَ سَعِيدٍ حَدَّثَنَا سُفْيَانُ حَدَّثَنِي سُلَيْمَانُ عَنْ عُمَارَةَ بْنِ عُمَيْرٍ عَنْ وَهْبِ بْنِ رَبِيعَةَ عَنْ عَبْدِ اللَّهِ ح و قَالَ حَدَّثَنَا يَحْيَى حَدَّثَنَا سُفْيَانُ حَدَّثَنِي مَنْصُورٌ عَنْ مُجَاهِدٍ عَنْ أَبِي مَعْمَرٍ عَنْ عَبْدِ اللَّهِ بِنَحْوِهِ
[Muhammad bin Abu 'Umar Al Makki] ens va relatar [Sufyan] de [Mansur] de [Mujahid] de [Abu Ma'mar] de [Ibn Mas'ud] que va dir: "Hi havia tres homes reunits prop de la Kaaba, dos d'ells de la tribu de Quraysh i un de la tribu de Thaqafi o viceversa. Tots tres eren sense educació però eren grassos. Un d'ells va preguntar al seu amic: "Saps que Al·là escolta el que diem?" L'altre va respondre: "Ell escolta quan parlem en veu alta i no escolta quan parlem en veu baixa". El tercer va dir: "Si escolta quan parlem en veu alta, certament escolta quan parlem en veu baixa". Aleshores, Allah Azza wa Jalla va revelar el vers: "No podeu amagar el testimoni de la vostra oïda, la vostra vista i la vostra pell..." -QS. Fushilat -41-: 22-. I m'han dit que [Abu Bakr bin Khallad Al Bahili] ens ha dit que [Yahya bin Sa'id] ens ha dit que [Sufyan] m'ha dit [Sulaiman] de ['Umarah bin 'Umair] de [Wahb bin Rabi'ah] de ['Abdullah]. Així mateix, es va narrar des d'una altra ruta, i ell va dir; ens ha dit que [Yahya] ens ha dit que [Sufyan] m'ha dit [Mansur] de [Mujahid] de [Abu Ma'mar] de ['Abdullah] amb un Hadith similar.
Imam Muslim : 4980
حَدَّثَنَا عُبَيْدُ اللَّهِ بْنُ مُعَاذٍ الْعَنْبَرِيُّ حَدَّثَنَا أَبِي حَدَّثَنَا شُعْبَةُ عَنْ عَدِيٍّ وَهُوَ ابْنُ ثَابِتٍ قَالَ سَمِعْتُ عَبْدَ اللَّهِ بْنَ يَزِيدَ يُحَدِّثُ عَنْ زَيْدِ بْنِ ثَابِتٍ أَنَّ النَّبِيَّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ خَرَجَ إِلَى أُحُدٍ فَرَجَعَ نَاسٌ مِمَّنْ كَانَ مَعَهُ فَكَانَ أَصْحَابُ النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فِيهِمْ فِرْقَتَيْنِ قَالَ بَعْضُهُمْ نَقْتُلُهُمْ وَقَالَ بَعْضُهُمْ لَا فَنَزَلَتْ { فَمَا لَكُمْ فِي الْمُنَافِقِينَ فِئَتَيْنِ } و حَدَّثَنِي زُهَيْرُ بْنُ حَرْبٍ حَدَّثَنَا يَحْيَى بْنُ سَعِيدٍ ح و حَدَّثَنِي أَبُو بَكْرِ بْنُ نَافِعٍ حَدَّثَنَا غُنْدَرٌ كِلَاهُمَا عَنْ شُعْبَةَ بِهَذَا الْإِسْنَادِ نَحْوَهُ
Ens ha dit que ['Ubaidullah bin Mu'adz Al 'Anbari] ens ha dit que [el meu pare] ens ha dit [Syu'bah] de ['Adi bin Thabit] va dir; Vaig sentir ['Abdullah bin Yazid] narrar de [Zaid bin Thabit] que quan el profeta, sallallahu 'alaihi wasallam, va sortir cap al camp de batalla d'Uhud, algunes de les persones que havien sortit amb ell van tornar a mig camí. A causa d'això, els companys del profeta, sallallahu 'alaihi wasallam van discrepar sobre ells i es van formar dos grups: alguns deien que s'havia de combatre contra ells i altres deien que no s'havia de combatre contra ells. A causa d'això, es va revelar el vers: "Per què esteu dividits en dos grups en -enfrontar-vos als hipòcrites...?" -QS. An Nisaa -4-: 88-. I m'han dit que [Zuhair bin Harb] ens ho ha dit [Yahya bin Sa'id]. De la mateixa manera, es narra des d'una altra via, i m'han dit que [Abu Bakr bin Nafi'] ens ho ha dit [Ghundar] tots dos des de [Syu'bah] a través d'aquest sanad amb un Hadith similar.