Imam Muslim : 3821
و حَدَّثَنَا يَحْيَى بْنُ حَبِيبٍ الْحَارِثِيُّ حَدَّثَنَا حَمَّادُ بْنُ زَيْدٍ حَدَّثَنَا مُحَمَّدُ بْنُ شَبِيبٍ قَالَ سَمِعْتُهُ مِنْ شَهْرِ بْنِ حَوْشَبٍ فَسَأَلْتُهُ فَقَالَ سَمِعْتُهُ مِنْ عَبْدِ الْمَلِكِ بْنِ عُمَيْرٍ قَالَ فَلَقِيتُ عَبْدَ الْمَلِكِ فَحَدَّثَنِي عَنْ عَمْرِو بْنِ حُرَيْثٍ عَنْ سَعِيدِ بْنِ زَيْدٍ قَالَ قَالَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ الْكَمْأَةُ مِنْ الْمَنِّ وَمَاؤُهَا شِفَاءٌ لِلْعَيْنِ
[Yahya bin Hubib Al Haritsi] ens ho ha dit [Hammad bin Zaid], ens ho ha dit [Muhammad bin Syabib], va dir; Ho vaig sentir de [Sahr bin Hausyab], després li vaig preguntar, va respondre; Ho vaig sentir de ['Abdul Malik bin 'Umair], va dir; Vaig conèixer Abdul Malik i m'ho va dir; de [Amr bin Huraith] de [Sa'id bin Zaid] va dir; El Missatger d'Al·là, xallallahu 'alaihi wasallam, va dir: "Al Kam-at - fong - és entre els tipus de mannà - un tipus d'aliment -, la seva aigua conté una cura per a les malalties dels ulls".
Imam Muslim : 3822
حَدَّثَنِي أَبُو الطَّاهِرِ أَخْبَرَنَا عَبْدُ اللَّهِ بْنُ وَهْبٍ عَنْ يُونُسَ عَنْ ابْنِ شِهَابٍ عَنْ أَبِي سَلَمَةَ بْنِ عَبْدِ الرَّحْمَنِ عَنْ جَابِرِ بْنِ عَبْدِ اللَّهِ قَالَ كُنَّا مَعَ النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ بِمَرِّ الظَّهْرَانِ وَنَحْنُ نَجْنِي الْكَبَاثَ فَقَالَ النَّبِيُّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ عَلَيْكُمْ بِالْأَسْوَدِ مِنْهُ قَالَ فَقُلْنَا يَا رَسُولَ اللَّهِ كَأَنَّكَ رَعَيْتَ الْغَنَمَ قَالَ نَعَمْ وَهَلْ مِنْ نَبِيٍّ إِلَّا وَقَدْ رَعَاهَا أَوْ نَحْوَ هَذَا مِنْ الْقَوْلِ
[Abu At Tahir] em va dir, [Abdullah bin Wahhab] ens va dir de [Yunus] de [Ibn Shihab] de [Abu Salamah bin Abdurrahman] de [Jabir bin Abdullah] va dir; Érem amb el profeta, sallallahu 'alaihi wasallam, a Marr Zahran i vam collir fruita madura de l'arbre arok, llavors -el Missatger d'Al·là, sallallahu 'alaihi wasallam, va dir: "Agafa la negra". -Jabir bin Abdullah- va dir; vam preguntar: "Oh Missatger d'Al·là, has pasturat mai cabres?", va dir: "Sí, no hi va haver cap profeta que no hagués pasturat cabres!" -O alguna cosa similar a aquesta dita-.
Imam Muslim : 3823
حَدَّثَنِي عَبْدُ اللَّهِ بْنُ عَبْدِ الرَّحْمَنِ الدَّارِمِيُّ أَخْبَرَنَا يَحْيَى بْنُ حَسَّانَ أَخْبَرَنَا سُلَيْمَانُ بْنُ بِلَالٍ عَنْ هِشَامِ بْنِ عُرْوَةَ عَنْ أَبِيهِ عَنْ عَائِشَةَ أَنَّ النَّبِيَّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَالَ نِعْمَ الْأُدُمُ أَوْ الْإِدَامُ الْخَلُّ و حَدَّثَنَاه مُوسَى بْنُ قُرَيْشِ بْنِ نَافِعٍ التَّمِيمِيُّ حَدَّثَنَا يَحْيَى بْنُ صَالِحٍ الْوُحَاظِيُّ حَدَّثَنَا سُلَيْمَانُ بْنُ بِلَالٍ بِهَذَا الْإِسْنَادِ وَقَالَ نِعْمَ الْأُدُمُ وَلَمْ يَشُكَّ
Em va ser narrat [Abdullah bin Abdurrahman Ad Darimi], em va ser narrat [Yahya bin Hassan], ens va ser narrat [Sulaiman bin Bilal] de [Hisham bin 'Urwah] de [el seu pare] de [Aisha] que el Profeta (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: "El millor plat d'acompanyament és el vinagre". I ens va ser narrat [Musa bin Quraish bin Nafi' At Tamimi], ens va ser narrat [Yahya bin Salih Al Wuhazhi], ens va ser narrat [Sulaiman bin Bilal] amb aquesta cadena de transmissió, i va dir: "El millor plat d'acompanyament, sens cap dubte".
Imam Muslim : 3824
حَدَّثَنَا يَحْيَى بْنُ يَحْيَى أَخْبَرَنَا أَبُو عَوَانَةَ عَنْ أَبِي بِشْرٍ عَنْ أَبِي سُفْيَانَ عَنْ جَابِرِ بْنِ عَبْدِ اللَّهِ أَنَّ النَّبِيَّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ سَأَلَ أَهْلَهُ الْأُدُمَ فَقَالُوا مَا عِنْدَنَا إِلَّا خَلٌّ فَدَعَا بِهِ فَجَعَلَ يَأْكُلُ بِهِ وَيَقُولُ نِعْمَ الْأُدُمُ الْخَلُّ نِعْمَ الْأُدُمُ الْخَلُّ
Yahya bin Yahya ens va dir que Abu 'Awanah ens va dir d'Abu Bishr, d'Abu Sufyan i de Jabir bin Abdullah que el Profeta (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va preguntar a les seves esposes sobre un plat d'acompanyament, i elles van respondre: "No tenim res més que vinagre". Va ordenar que el portessin i el va menjar amb el vinagre, dient: "El millor plat d'acompanyament és el vinagre, el millor plat d'acompanyament és el vinagre".
Imam Muslim : 3825
حَدَّثَنِي يَعْقُوبُ بْنُ إِبْرَاهِيمَ الدَّوْرَقِيُّ حَدَّثَنَا إِسْمَعِيلُ يَعْنِي ابْنَ عُلَيَّةَ عَنْ الْمُثَنَّى بْنِ سَعِيدٍ حَدَّثَنِي طَلْحَةُ بْنُ نَافِعٍ أَنَّهُ سَمِعَ جَابِرَ بْنَ عَبْدِ اللَّهِ يَقُولُا أَخَذَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ بِيَدِي ذَاتَ يَوْمٍ إِلَى مَنْزِلِهِ فَأَخْرَجَ إِلَيْهِ فِلَقًا مِنْ خُبْزٍ فَقَالَ مَا مِنْ أُدُمٍ فَقَالُوا لَا إِلَّا شَيْءٌ مِنْ خَلٍّ قَالَ فَإِنَّ الْخَلَّ نِعْمَ الْأُدُمُ قَالَ جَابِرٌ فَمَا زِلْتُ أُحِبُّ الْخَلَّ مُنْذُ سَمِعْتُهَا مِنْ نَبِيِّ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ و قَالَ طَلْحَةُ مَا زِلْتُ أُحِبُّ الْخَلَّ مُنْذُ سَمِعْتُهَا مِنْ جَابِرٍ حَدَّثَنَا نَصْرُ بْنُ عَلِيٍّ الْجَهْضَمِيُّ حَدَّثَنِي أَبِي حَدَّثَنَا الْمُثَنَّى بْنُ سَعِيدٍ عَنْ طَلْحَةَ بْنِ نَافِعٍ حَدَّثَنَا جَابِرُ بْنُ عَبْدِ اللَّهِ أَنَّ رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ أَخَذَ بِيَدِهِ إِلَى مَنْزِلِهِ بِمِثْلِ حَدِيثِ ابْنِ عُلَيَّةَ إِلَى قَوْلِهِ فَنِعْمَ الْأُدُمُ الْخَلُّ وَلَمْ يَذْكُرْ مَا بَعْدَهُ
Ya'qub bin Ibrahim Ad Dauraqi em va narrar, Ismail ens va narrar, Ibn 'Ulayyah, d'Al-Muthanna bin Sa'id, Talhah bin Nafi' em va narrar que va sentir a Jabir bin Abdullah dir: "Un dia, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) em va convidar a casa seva i va portar un tros de pa. Va preguntar a les seves esposes: "Hi ha algun plat d'acompanyament?". Van respondre: "No hi ha res, excepte una mica de vinagre". Aleshores ell va dir: "De fet, el vinagre és el millor plat d'acompanyament". Jabir va dir: "M'ha encantat el vinagre des que el vaig sentir del Profeta (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell). I Talhah va dir: M'ha encantat el vinagre des que el vaig sentir de Jabir. [Nasr bin Ali Al Jahdlami] ens ho va dir. [El meu pare] ens ho va dir. [Al Mutsanna bin Sa'id] ens ho va dir. [Talhah bin Nafi'] ens ho va dir. [Jabir bin Abdullah] ens va dir que el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) el va convidar a casa seva, tal com es menciona al Hadith d'Ulayyah, fins que va dir: "El millor acompanyament és el vinagre". Sense esmentar cap altra frase després d'això.
Imam Muslim : 3826
و حَدَّثَنَا أَبُو بَكْرِ بْنُ أَبِي شَيْبَةَ حَدَّثَنَا يَزِيدُ بْنُ هَارُونَ أَخْبَرَنَا حَجَّاجُ بْنُ أَبِي زَيْنَبَ حَدَّثَنِي أَبُو سُفْيَانَ طَلْحَةُ بْنُ نَافِعٍ قَالَ سَمِعْتُ جَابِرَ بْنَ عَبْدِ اللَّهِ قَالَ كُنْتُ جَالِسًا فِي دَارِي فَمَرَّ بِي رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَأَشَارَ إِلَيَّ فَقُمْتُ إِلَيْهِ فَأَخَذَ بِيَدِي فَانْطَلَقْنَا حَتَّى أَتَى بَعْضَ حُجَرِ نِسَائِهِ فَدَخَلَ ثُمَّ أَذِنَ لِي فَدَخَلْتُ الْحِجَابَ عَلَيْهَا فَقَالَ هَلْ مِنْ غَدَاءٍ فَقَالُوا نَعَمْ فَأُتِيَ بِثَلَاثَةِ أَقْرِصَةٍ فَوُضِعْنَ عَلَى نَبِيٍّ فَأَخَذَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قُرْصًا فَوَضَعَهُ بَيْنَ يَدَيْهِ وَأَخَذَ قُرْصًا آخَرَ فَوَضَعَهُ بَيْنَ يَدَيَّ ثُمَّ أَخَذَ الثَّالِثَ فَكَسَرَهُ بِاثْنَيْنِ فَجَعَلَ نِصْفَهُ بَيْنَ يَدَيْهِ وَنِصْفَهُ بَيْنَ يَدَيَّ ثُمَّ قَالَ هَلْ مِنْ أُدُمٍ قَالُوا لَا إِلَّا شَيْءٌ مِنْ خَلٍّ قَالَ هَاتُوهُ فَنِعْمَ الْأُدُمُ هُوَ
[Abu Bakr bin Abu Shaibah] ens ho va dir, [Yazid bin Harun] ens ho va dir, [Hajjaj bin Abu Zainab] ens ho va dir, [Abu Sufyan Talhah bin Nafi'] m'ho va dir, va dir; Vaig sentir [Jabir bin 'Abdullah] radiyallahu 'anhu] dir: "Un dia estava assegut a casa meva, de sobte va passar el Missatger d'Al·là, sallallahu 'alaihi wasallam. Em va fer un senyal i em vaig aixecar per rebre'l. Em va agafar la mà, convidant-me a anar amb ell. Vam caminar fins que vam arribar a casa d'una de les seves esposes. Va entrar i em va convidar a entrar. Així que vaig entrar fins a l'habitació interior. Va preguntar a les seves esposes: "Esteu a punt per menjar?". Van respondre: "Sí!". Així que va portar tres pans i els va presentar davant del Missatger d'Al·là, sallallahu 'alaihi wasallam. En va agafar un i el va posar davant seu, després en va agafar un altre i el va posar davant meu. Després d'això va trencar el tercer, en va agafar la meitat i va posar l'altra meitat davant meu. Llavors va preguntar: "Hi ha guarnicions?". Ells van respondre: "No hi ha res més que vinagre". Ell va dir: "Porteu-ho aquí! La millor guarnició és el vinagre".
Imam Muslim : 3827
حَدَّثَنَا مُحَمَّدُ بْنُ الْمُثَنَّى وَابْنُ بَشَّارٍ وَاللَّفْظُ لِابْنِ الْمُثَنَّى قَالَا حَدَّثَنَا مُحَمَّدُ بْنُ جَعْفَرٍ حَدَّثَنَا شُعْبَةُ عَنْ سِمَاكِ بْنِ حَرْبٍ عَنْ جَابِرِ بْنِ سَمُرَةَ عَنْ أَبِي أَيُّوبَ الْأَنْصَارِيِّ قَالَ كَانَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ إِذَا أُتِيَ بِطَعَامٍ أَكَلَ مِنْهُ وَبَعَثَ بِفَضْلِهِ إِلَيَّ وَإِنَّهُ بَعَثَ إِلَيَّ يَوْمًا بِفَضْلَةٍ لَمْ يَأْكُلْ مِنْهَا لِأَنَّ فِيهَا ثُومًا فَسَأَلْتُهُ أَحَرَامٌ هُوَ قَالَ لَا وَلَكِنِّي أَكْرَهُهُ مِنْ أَجْلِ رِيحِهِ قَالَ فَإِنِّي أَكْرَهُ مَا كَرِهْتَ و حَدَّثَنَا مُحَمَّدُ بْنُ الْمُثَنَّى حَدَّثَنَا يَحْيَى بْنُ سَعِيدٍ عَنْ شُعْبَةَ فِي هَذَا الْإِسْنَادِ
[Muhammad bin Al Mutsanna] i [Ibn Bashar] ens van dir que aquesta frase pertany a Ibn Al Mutsanna, tots dos van dir; [Muhammad bin Ja'far] ens ho va dir, [Shu'bah] ens ho va dir de [Simak bin Harb] de [Jabir bin Samurah] de [Abu Ayyub Al Ansari] va dir; El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) quan algú li donava menjar, se'l menjava i me'n donava. Un dia em va donar menjar que no va menjar perquè contenia all. Aleshores vaig preguntar: "Està prohibit l'all?". Ell va respondre: "No! Però no m'agrada per la seva olor". Abu Ayyub va dir: "En aquest cas, tampoc m'agrada el que no us agrada a vosaltres". I [Muhammad bin Al Mutsanna] ens va dir, [Yahya bin Sa'id] ens va parlar de [Shu'bah] sobre aquesta cadena de transmissió.
Imam Muslim : 3828
و حَدَّثَنِي حَجَّاجُ بْنُ الشَّاعِرِ وَأَحْمَدُ بْنُ سَعِيدِ بْنِ صَخْرٍ وَاللَّفْظُ مِنْهُمَا قَرِيبٌ قَالَا حَدَّثَنَا أَبُو النُّعْمَانِ حَدَّثَنَا ثَابِتٌ فِي رِوَايَةِ حَجَّاجِ بْنِ يَزِيدَ أَبُو زَيْدٍ الْأَحْوَلُ حَدَّثَنَا عَاصِمُ بْنُ عَبْدِ اللَّهِ بْنِ الْحَارِثِ عَنْ أَفْلَحَ مَوْلَى أَبِي أَيُّوبَ عَنْ أَبِي أَيُّوبَ أَنَّ النَّبِيَّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ نَزَلَ عَلَيْهِ فَنَزَلَ النَّبِيُّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فِي السُّفْلِ وَأَبُو أَيُّوبَ فِي الْعِلْوِ قَالَ فَانْتَبَهَ أَبُو أَيُّوبَ لَيْلَةً فَقَالَ نَمْشِي فَوْقَ رَأْسِ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَتَنَحَّوْا فَبَاتُوا فِي جَانِبٍ ثُمَّ قَالَ لِلنَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَقَالَ النَّبِيُّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ السُّفْلُ أَرْفَقُ فَقَالَ لَا أَعْلُو سَقِيفَةً أَنْتَ تَحْتَهَا فَتَحَوَّلَ النَّبِيُّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فِي الْعُلُوِّ وَأَبُو أَيُّوبَ فِي السُّفْلِ فَكَانَ يَصْنَعُ لِلنَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ طَعَامًا فَإِذَا جِيءَ بِهِ إِلَيْهِ سَأَلَ عَنْ مَوْضِعِ أَصَابِعِهِ فَيَتَتَبَّعُ مَوْضِعَ أَصَابِعِهِ فَصَنَعَ لَهُ طَعَامًا فِيهِ ثُومٌ فَلَمَّا رُدَّ إِلَيْهِ سَأَلَ عَنْ مَوْضِعِ أَصَابِعِ النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَقِيلَ لَهُ لَمْ يَأْكُلْ فَفَزِعَ وَصَعِدَ إِلَيْهِ فَقَالَ أَحَرَامٌ هُوَ فَقَالَ النَّبِيُّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ لَا وَلَكِنِّي أَكْرَهُهُ قَالَ فَإِنِّي أَكْرَهُ مَا تَكْرَهُ أَوْ مَا كَرِهْتَ قَالَ وَكَانَ النَّبِيُّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ يُؤْتَى
[Hajjaj bin As Shaa'ir] i [Ahmad bin Sa'id bin Shakhr] em van narrar que les paraules de tots dos eren gairebé similars. Tots dos van dir; [Abu An Nu'man] ens va narrar, [Thabit] ens va narrar a la narració de Hajjaj bin Yazid Abu Zaid Al Ahwal, ['Asim bin Abdullah bin Al Harith] ens va narrar de [Aflah] -l'esclau- d'Abu Ayyub de [Abu Ayyub] que el Profeta (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) es va aturar a casa seva. Després va passar la nit i es va quedar a baix mentre Abu Ayyub Al Ansari era a dalt. Una nit, Abu Ayyub Al Ansari es va despertar i va dir: Caminem sobre el cap del Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell)? Aleshores es va mudar i va dormir amb la seva família al seu costat. Abu Ayyub Al Ansari va esmentar això al Profeta (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) i el Profeta (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: "A baix és més beneficiós per a mi". Abu Ayyub Al Ansari va dir: "No em quedaré a les golfes mentre vosaltres hi sigueu a sota". Aleshores, Abu Ayyub Al Ansari va baixar mentre el Profeta, sallallahu 'alaihi wasallam, va pujar. Abu Ayyub Al Ansari també va preparar menjar per al Profeta, sallallahu 'alaihi wasallam. Quan li van tornar el menjar, Abu Ayyub Al Ansari va preguntar on eren els dits del Profeta, sallallahu 'alaihi wasallam, així que va menjar de les petjades dels dits del Profeta, sallallahu 'alaihi wasallam. Una vegada també va preparar menjar que tenia all. Quan li van tornar el plat, va preguntar sobre les petjades dels dits del Profeta, sallallahu 'alaihi wasallam, li van dir; «El Missatger d'Al·là, sallallahu 'alaihi wasallam, no va menjar». Abu Ayyub Al-Ansari es va sorprendre i immediatament va pujar les escales, i va preguntar: «Està prohibit aquest menjar?». El profeta, sallallahu 'alaihi wasallam, va dir: «No, simplement no m'agrada». Abu Ayyub Al-Ansari va dir: «De fet, també odio el que vosaltres odieu». —I el profeta, sallallahu 'alaihi wasallam, va ser sovint visitat per àngels i va rebre revelacions en aquell moment.
Imam Muslim : 3829
حَدَّثَنِي زُهَيْرُ بْنُ حَرْبٍ حَدَّثَنَا جَرِيرُ بْنُ عَبْدِ الْحَمِيدِ عَنْ فُضَيْلِ بْنِ غَزْوَانَ عَنْ أَبِي حَازِمٍ الْأَشْجَعِيِّ عَنْ أَبِي هُرَيْرَةَ قَالَ جَاءَ رَجُلٌ إِلَى رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَقَالَ إِنِّي مَجْهُودٌ فَأَرْسَلَ إِلَى بَعْضِ نِسَائِهِ فَقَالَتْ وَالَّذِي بَعَثَكَ بِالْحَقِّ مَا عِنْدِي إِلَّا مَاءٌ ثُمَّ أَرْسَلَ إِلَى أُخْرَى فَقَالَتْ مِثْلَ ذَلِكَ حَتَّى قُلْنَ كُلُّهُنَّ مِثْلَ ذَلِكَ لَا وَالَّذِي بَعَثَكَ بِالْحَقِّ مَا عِنْدِي إِلَّا مَاءٌ فَقَالَ مَنْ يُضِيفُ هَذَا اللَّيْلَةَ رَحِمَهُ اللَّهُ فَقَامَ رَجُلٌ مِنْ الْأَنْصَارِ فَقَالَ أَنَا يَا رَسُولَ اللَّهِ فَانْطَلَقَ بِهِ إِلَى رَحْلِهِ فَقَالَ لِامْرَأَتِهِ هَلْ عِنْدَكِ شَيْءٌ قَالَتْ لَا إِلَّا قُوتُ صِبْيَانِي قَالَ فَعَلِّلِيهِمْ بِشَيْءٍ فَإِذَا دَخَلَ ضَيْفُنَا فَأَطْفِئْ السِّرَاجَ وَأَرِيهِ أَنَّا نَأْكُلُ فَإِذَا أَهْوَى لِيَأْكُلَ فَقُومِي إِلَى السِّرَاجِ حَتَّى تُطْفِئِيهِ قَالَ فَقَعَدُوا وَأَكَلَ الضَّيْفُ فَلَمَّا أَصْبَحَ غَدَا عَلَى النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَقَالَ قَدْ عَجِبَ اللَّهُ مِنْ صَنِيعِكُمَا بِضَيْفِكُمَا اللَّيْلَةَ
[Zuhair bin Harb] em va dir, [Jarir bin Abdul Hamid] ens va dir de [Fudail bin Ghazawan] de [Abu Hazim Al Ashja'i] de [Abu Hurairah] va dir: «Un home va anar al Missatger d'Al·là, sallallaahu 'alaihi wasallam, i va dir: "Estic en dificultats, tinc dificultats per viure i tinc gana". Així que va portar l'home a casa d'algunes de les seves esposes, preguntant-los si tenien menjar. Les seves esposes van respondre: "Per Al·là, que us va enviar amb la veritat, no tinc res preparat excepte aigua". Aquesta va ser la seva resposta fins que totes les seves esposes van dir la mateixa resposta. Aleshores va dir als companys: "Qui estigui disposat a rebre un convidat aquesta nit rebrà misericòrdia d'Al·là Totpoderós". Aleshores, un home dels Ansar es va aixecar i va dir: "Sóc jo, oh Missatger d'Al·là!". Aleshores, van portar l'home a casa seva. Va preguntar a la seva dona: "Teniu menjar preparat?". Ella va respondre: "Res, excepte menjar per als nens". Ell va dir: "Distreieu la seva atenció amb qualsevol cosa". I quan el nostre convidat hagi arribat, apagueu el llum i mostreu-li que estem com si mengéssim amb ell. La manera és que quan hagi començat a menjar, poseu-vos a prop del llum i apagueu-lo. Després s'asseuen i el convidat menja. Després del Fajr, el company es va trobar amb el profeta, sallallahu 'alaihi wasallam. Aleshores va dir: "Certament, Al·là està sorprès de la manera com vau servir el vostre convidat ahir a la nit".
Imam Muslim : 3830
حَدَّثَنَا أَبُو كُرَيْبٍ مُحَمَّدُ بْنُ الْعَلَاءِ حَدَّثَنَا وَكِيعٌ عَنْ فُضَيْلِ بْنِ غَزْوَانَ عَنْ أَبِي حَازِمٍ عَنْ أَبِي هُرَيْرَةَ أَنَّ رَجُلًا مِنْ الْأَنْصَارِ بَاتَ بِهِ ضَيْفٌ فَلَمْ يَكُنْ عِنْدَهُ إِلَّا قُوتُهُ وَقُوتُ صِبْيَانِهِ فَقَالَ لِامْرَأَتِهِ نَوِّمِي الصِّبْيَةَ وَأَطْفِئْ السِّرَاجَ وَقَرِّبِي لِلضَّيْفِ مَا عِنْدَكِ قَالَ فَنَزَلَتْ هَذِهِ الْآيَةُ { وَيُؤْثِرُونَ عَلَى أَنْفُسِهِمْ وَلَوْ كَانَ بِهِمْ خَصَاصَةٌ } و حَدَّثَنَاه أَبُو كُرَيْبٍ حَدَّثَنَا ابْنُ فُضَيْلٍ عَنْ أَبِيهِ عَنْ أَبِي حَازِمٍ عَنْ أَبِي هُرَيْرَةَ قَالَ جَاءَ رَجُلٌ إِلَى رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ لِيُضِيفَهُ فَلَمْ يَكُنْ عِنْدَهُ مَا يُضِيفُهُ فَقَالَ أَلَا رَجُلٌ يُضِيفُ هَذَا رَحِمَهُ اللَّهُ فَقَامَ رَجُلٌ مِنْ الْأَنْصَارِ يُقَالُ لَهُ أَبُو طَلْحَةَ فَانْطَلَقَ بِهِ إِلَى رَحْلِهِ وَسَاقَ الْحَدِيثَ بِنَحْوِ حَدِيثِ جَرِيرٍ وَذَكَرَ فِيهِ نُزُولَ الْآيَةِ كَمَا ذَكَرَهُ وَكِيعٌ
[Abu Kuraib Muhammad bin Al 'Allaa'i] ens va narrar, [Waki] ens va narrar de [Fudhail bin Ghazawan] de [Abu Hazim] de [Abu Hurairah]; "Un home dels Ansar va venir de visita i va passar la nit a casa seva. No tenia menjar excepte el menjar dels seus fills. Així que va dir a la seva dona: "Posa els nens a dormir i apaga el llum. Després serveix el nostre convidat tal com era". Abu Hurairah va dir: "A causa d'aquest incident es va revelar el vers: 'I prefereixen els seus convidats a ells mateixos, fins i tot si estan en dificultats...' -Al Hashr 59: 9-". I [Abu Kuraib] ens va narrar, [Ibn Fudhail] ens va narrar del [seu pare] de [Ibn Hazim] de [Abu Hurairah] va dir; Un home va anar a casa del Missatger d'Al·là, sallallahu 'alaihi wasallam, de visita, però ell, sallallahu 'alaihi wasallam, no tenia res per alimentar-lo. Llavors va dir als seus companys: "Qui estigui disposat a entretenir un convidat aquesta nit rebrà misericòrdia d'Al·là Totpoderós". Aleshores, un home dels Ansar anomenat Abu Talhah es va aixecar i va dir: "Jo sóc, oh Missatger d'Al·là!". Aleshores, van portar l'home a casa seva. Llavors va esmentar un Hadith similar al Hadith d'Ibn Jarir. I en ell s'esmenta la revelació del vers tal com l'esmenta Waki.
Imam Muslim : 3831
حَدَّثَنَا أَبُو بَكْرِ بْنُ أَبِي شَيْبَةَ حَدَّثَنَا شَبَابَةُ بْنُ سَوَّارٍ حَدَّثَنَا سُلَيْمَانُ بْنُ الْمُغِيرَةِ عَنْ ثَابِتٍ عَنْ عَبْدِ الرَّحْمَنِ بْنِ أَبِي لَيْلَى عَنْ الْمِقْدَادِ قَالَ أَقْبَلْتُ أَنَا وَصَاحِبَانِ لِي وَقَدْ ذَهَبَتْ أَسْمَاعُنَا وَأَبْصَارُنَا مِنْ الْجَهْدِ فَجَعَلْنَا نَعْرِضُ أَنْفُسَنَا عَلَى أَصْحَابِ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَلَيْسَ أَحَدٌ مِنْهُمْ يَقْبَلُنَا فَأَتَيْنَا النَّبِيَّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَانْطَلَقَ بِنَا إِلَى أَهْلِهِ فَإِذَا ثَلَاثَةُ أَعْنُزٍ فَقَالَ النَّبِيُّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ احْتَلِبُوا هَذَا اللَّبَنَ بَيْنَنَا قَالَ فَكُنَّا نَحْتَلِبُ فَيَشْرَبُ كُلُّ إِنْسَانٍ مِنَّا نَصِيبَهُ وَنَرْفَعُ لِلنَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ نَصِيبَهُ قَالَ فَيَجِيءُ مِنْ اللَّيْلِ فَيُسَلِّمُ تَسْلِيمًا لَا يُوقِظُ نَائِمًا وَيُسْمِعُ الْيَقْظَانَ قَالَ ثُمَّ يَأْتِي الْمَسْجِدَ فَيُصَلِّي ثُمَّ يَأْتِي شَرَابَهُ فَيَشْرَبُ فَأَتَانِي الشَّيْطَانُ ذَاتَ لَيْلَةٍ وَقَدْ شَرِبْتُ نَصِيبِي فَقَالَ مُحَمَّدٌ يَأْتِي الْأَنْصَارَ فَيُتْحِفُونَهُ وَيُصِيبُ عِنْدَهُمْ مَا بِهِ حَاجَةٌ إِلَى هَذِهِ الْجُرْعَةِ فَأَتَيْتُهَا فَشَرِبْتُهَا فَلَمَّا أَنْ وَغَلَتْ فِي بَطْنِي وَعَلِمْتُ أَنَّهُ لَيْسَ إِلَيْهَا سَبِيلٌ قَالَ نَدَّمَنِي الشَّيْطَانُ فَقَالَ وَيْحَكَ مَا صَنَعْتَ أَشَرِبْتَ شَرَابَ مُحَمَّدٍ فَيَجِيءُ فَلَا يَجِدُهُ فَيَدْعُو عَلَيْكَ فَتَهْلِكُ فَتَذْهَبُ دُنْيَاكَ وَآخِرَتُكَ وَعَلَيَّ شَمْلَةٌ إِذَا وَضَعْتُهَا عَلَى قَدَمَيَّ خَرَجَ رَأْسِي وَإِذَا وَضَعْتُهَا عَلَى رَأْسِي خَرَجَ قَدَمَايَ وَجَعَلَ لَا يَجِيئُنِي النَّوْمُ وَأَمَّا صَاحِبَايَ فَنَامَا وَلَمْ يَصْنَعَا مَا صَنَعْتُ قَالَ فَجَاءَ النَّبِيُّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَسَلَّمَ كَمَا كَانَ يُسَلِّمُ ثُمَّ أَتَى الْمَسْجِدَ فَصَلَّى ثُمَّ أَتَى شَرَابَهُ فَكَشَفَ عَنْهُ فَلَمْ يَجِدْ فِيهِ شَيْئًا فَرَفَعَ رَأْسَهُ إِلَى السَّمَاءِ فَقُلْتُ الْآنَ يَدْعُو عَلَيَّ فَأَهْلِكُ فَقَالَ اللَّهُمَّ أَطْعِمْ مَنْ أَطْعَمَنِي وَأَسْقِ مَنْ أَسْقَانِي قَالَ فَعَمَدْتُ إِلَى الشَّمْلَةِ فَشَدَدْتُهَا عَلَيَّ وَأَخَذْتُ الشَّفْرَةَ فَانْطَلَقْتُ إِلَى الْأَعْنُزِ أَيُّهَا أَسْمَنُ فَأَذْبَحُهَا لِرَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَإِذَا هِيَ حَافِلَةٌ وَإِذَا هُنَّ حُفَّلٌ كُلُّهُنَّ فَعَمَدْتُ إِلَى إِنَاءٍ لِآلِ مُحَمَّدٍ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ مَا كَانُوا يَطْمَعُونَ أَنْ يَحْتَلِبُوا فِيهِ قَالَ فَحَلَبْتُ فِيهِ حَتَّى عَلَتْهُ رَغْوَةٌ فَجِئْتُ إِلَى رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَقَالَ أَشَرِبْتُمْ شَرَابَكُمْ اللَّيْلَةَ قَالَ قُلْتُ يَا رَسُولَ اللَّهِ اشْرَبْ فَشَرِبَ ثُمَّ نَاوَلَنِي فَقُلْتُ يَا رَسُولَ اللَّهِ اشْرَبْ فَشَرِبَ ثُمَّ نَاوَلَنِي فَلَمَّا عَرَفْتُ أَنَّ النَّبِيَّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَدْ رَوِيَ وَأَصَبْتُ دَعْوَتَهُ ضَحِكْتُ حَتَّى أُلْقِيتُ إِلَى الْأَرْضِ قَالَ فَقَالَ النَّبِيُّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ إِحْدَى سَوْآتِكَ يَا مِقْدَادُ فَقُلْتُ يَا رَسُولَ اللَّهِ كَانَ مِنْ أَمْرِي كَذَا وَكَذَا وَفَعَلْتُ كَذَا فَقَالَ النَّبِيُّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ مَا هَذِهِ إِلَّا رَحْمَةٌ مِنْ اللَّهِ أَفَلَا كُنْتَ آذَنْتَنِي فَنُوقِظَ صَاحِبَيْنَا فَيُصِيبَانِ مِنْهَا قَالَ فَقُلْتُ وَالَّذِي بَعَثَكَ بِالْحَقِّ مَا أُبَالِي إِذَا أَصَبْتَهَا وَأَصَبْتُهَا مَعَكَ مَنْ أَصَابَهَا مِنْ النَّاسِ و حَدَّثَنَا إِسْحَقُ بْنُ إِبْرَاهِيمَ أَخْبَرَنَا النَّضْرُ بْنُ شُمَيْلٍ حَدَّثَنَا سُلَيْمَانُ بْنُ الْمُغِيرَةِ بِهَذَا الْإِسْنَادِ
[Abu Bakr bin Abu Shaibah] ens ho va narrar; [Syababah bin Sawwar] ens ho va narrar; [Sulaiman bin Al Mughirah] ens ho va narrar de [Thabit] de ['Abdurrahman bin Abu Laila] de [Al Miqdad] va dir: "Jo i dos dels meus companys vam venir, mentre que en aquell moment la meva oïda i la meva vista ja no funcionaven a causa d'una malaltia que havia experimentat". Al Miqdad va dir: "Vam començar a lliurar-nos, demanant ajuda, als companys del Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell), però cap d'ells estava disposat a acceptar-nos. Finalment, vam arribar al Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) i ens va convidar a anar a la seva família. Va resultar que hi havia tres cabres a casa seva. Aleshores va dir: "Munyiu les cabres perquè puguem beure junts!". Al Miqdad va dir: "Així que vam munyir les cabres i cadascun de nosaltres va beure la seva part". Després d'això, vam guardar la part de la llet del Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell). Al Miqdad va dir: "Part de la nit havia passat, llavors el Missatger de Déu, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, va dir una salutació que no va despertar els adormits, però que va poder ser escoltada pels que estaven desperts". Al Miqdad va dir: El Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, va venir a la mesquita i va realitzar l'oració. Després d'això, es va acostar a la seva beguda per beure. Aquella nit, quan vaig haver begut la meva porció de beguda, de sobte em va temptar el xiuxiueig del diable que sempre em ressonava a les orelles: "Mahoma va venir als Ansar i es van festejar amb ell. Després d'això, ell -Mahoma- va fer un festí enmig d'ells, fins que ell -Mahoma- no va necessitar la seva beguda restant". Aleshores em vaig acostar a la seva beguda restant i la vaig beure immediatament. Després que la beguda del Profeta entrés al meu estómac, i per descomptat em va ser impossible treure-la, llavors Satanàs em va xiuxiuejar penediment al cor; «Ai de vosaltres!», va cridar el diable. «Què heu fet? Per què heu begut la beguda de Mahoma? Què passa si Mahoma ve i ja no rep la seva beguda, fins que finalment resa per vosaltres i sereu miserables en aquest món i en el més enllà?» Va resultar que en aquell moment jo portava una túnica, que si la cobria fins als peus, el meu cap seria definitivament visible. D'altra banda, si em cobria el cap, els meus peus serien definitivament visibles. Per tant, no podia dormir tranquil·lament. Pel que fa als meus dos amics, semblava que tots dos podien dormir profundament perquè no feien el que jo havia fet. Al-Miqdad va dir: «Poc després, el Missatger d'Al·là (la pau i les benediccions d'Al·là siguin amb ell) va venir i em va saludar com de costum. Després d'això, va anar a la mesquita a resar. Després de resar, va anar immediatament a la seva beguda a beure. Tanmateix, va descobrir que la beguda del got havia desaparegut. Finalment, va aixecar la cara al cel. La meva ment va dir; «Potser el Missatger d'Al·là ara resarà per mi, com aquell que ha acabat la seva beguda». Però resulta que fins i tot va resar: «Oh Déu, dóna menjar als qui m'han donat menjar i dóna beguda als qui m'han donat beguda». Al Miqdad va dir: «Finalment, vaig enrotllar la meva capa, després vaig agafar el meu ganivet i vaig anar al meu corral de cabres. Vaig triar la cabra més grassa per sacrificar-la com a aliment per al Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau. Quan la vaig sacrificar, va resultar que les cabres contenien molta llet, així que immediatament vaig demanar prestat un recipient a la família del Profeta, que abans poques vegades feien servir el recipient per munyir cabres. Finalment, vaig munyir la cabra fins que va omplir els recipients. Després d'això, em vaig acostar al Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau. Aleshores va dir: «Has begut ahir a la nit?». Vaig dir: «Oh Missatger d'Al·là, si us plau, tasta aquesta llet de cabra!». Aleshores la va beure fàcilment. Després va demanar una altra beguda. Aleshores li vaig demanar que begués la llet. Així que ho va beure i després d'això encara en va demanar més. Després de saber que el Missatger d'Al·là estava alleujat i que havia complert la seva petició, vaig estar tan content que vaig caure a terra. El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va preguntar: "Oh Miqdad, tens alguna cosa malament?" Vaig respondre: "Sí, ahir a la nit vaig estar així i allò, fins que finalment vaig fer això i allò". El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: "De fet, és una misericòrdia d'Al·là. Malauradament, per què no m'ho vas dir perquè poguéssim despertar els nostres dos amics i unir-nos a nosaltres per beure?" Al Miqdad va dir: "Per Aquell que us va enviar, no m'importa si tasteu aquesta llet amb mi i després voleu tornar a estar amb els altres companys". I ens ho va dir [Ishaq bin Ibrahim], ens ho va dir [An Nadr bin Shumail], ens ho va dir [Sulaiman bin Al Mughirah] amb una cadena de transmissió similar.
Imam Muslim : 3832
و حَدَّثَنَا عُبَيْدُ اللَّهِ بْنُ مُعَاذٍ الْعَنْبَرِيُّ وَحَامِدُ بْنُ عُمَرَ الْبَكْرَاوِيُّ وَمُحَمَّدُ بْنُ عَبْدِ الْأَعْلَى جَمِيعًا عَنْ الْمُعْتَمِرِ بْنِ سُلَيْمَانَ وَاللَّفْظُ لِابْنِ مُعَاذٍ حَدَّثَنَا الْمُعْتَمِرُ حَدَّثَنَا أَبِي عَنْ أَبِي عُثْمَانَ وَحَدَّثَ أَيْضًا عَنْ عَبْدِ الرَّحْمَنِ بْنِ أَبِي بَكْرٍ قَالَ كُنَّا مَعَ النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ ثَلَاثِينَ وَمِائَةً فَقَالَ النَّبِيُّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ هَلْ مَعَ أَحَدٍ مِنْكُمْ طَعَامٌ فَإِذَا مَعَ رَجُلٍ صَاعٌ مِنْ طَعَامٍ أَوْ نَحْوُهُ فَعُجِنَ ثُمَّ جَاءَ رَجُلٌ مُشْرِكٌ مُشْعَانٌّ طَوِيلٌ بِغَنَمٍ يَسُوقُهَا فَقَالَ النَّبِيُّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ أَبَيْعٌ أَمْ عَطِيَّةٌ أَوْ قَالَ أَمْ هِبَةٌ فَقَالَ لَا بَلْ بَيْعٌ فَاشْتَرَى مِنْهُ شَاةً فَصُنِعَتْ وَأَمَرَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ بِسَوَادِ الْبَطْنِ أَنْ يُشْوَى قَالَ وَايْمُ اللَّهِ مَا مِنْ الثَّلَاثِينَ وَمِائَةٍ إِلَّا حَزَّ لَهُ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ حُزَّةً حُزَّةً مِنْ سَوَادِ بَطْنِهَا إِنْ كَانَ شَاهِدًا أَعْطَاهُ وَإِنْ كَانَ غَائِبًا خَبَأَ لَهُ قَالَ وَجَعَلَ قَصْعَتَيْنِ فَأَكَلْنَا مِنْهُمَا أَجْمَعُونَ وَشَبِعْنَا وَفَضَلَ فِي الْقَصْعَتَيْنِ فَحَمَلْتُهُ عَلَى الْبَعِيرِ أَوْ كَمَا قَالَ
['Ubaidullah bin Mu'adh Al 'Anbari] i [Hamid bin Al Bakrawi] i [Muhammad bin 'Abdul A'la] ens han relatat de [Al Mu'tamir bin Sulaiman] i aquesta redacció pertany a Ibn Mu'adh; [Al Mu'tamar] ens ha relatat; [El meu pare] ens ha relatat de [Abu 'Uthman]; i ['Abdurrahman bin Abu Bakr] també ens ha relatat, va dir: "Érem cent trenta persones amb el Missatger d'Al·là, sallallaahu 'alaihi wasallam. Aleshores va preguntar: "Algú de vosaltres té menjar?" Va resultar que hi havia un company que va portar una sa' de menjar o més o menys una sa'. Aleshores es va fer la massa. Poc després, hi havia un politeista alt, prim i despentinat que conduïa una cabra. Així que el Missatger d'Al·là li va preguntar: "Aquesta cabra és en venda o un regal?" El politeista va respondre: «Aquesta cabra està en venda». Finalment, el profeta li va comprar la cabra, després la va sacrificar i va ordenar que es rostís el fetge de la cabra. Abdurrahman va dir: «Per Al·là, cadascun dels cent trenta companys va rebre una porció de la cabra rostida del profeta, la pau i les benediccions siguin amb ell. Si per casualitat la persona era present, el Missatger d'Al·là es quedava amb la seva part». Abdurrahman va dir: «El missatger d'Al·là, la pau i les benediccions siguin amb ell, va dividir la carn de cabra en dues olles i tots la vam menjar fins que vam quedar satisfets. Més que això, no ens ho podíem permetre gastar. Després vam portar la resta en dues olles a camell. O això és el que va dir».
Imam Muslim : 3833
حَدَّثَنَا عُبَيْدُ اللَّهِ بْنُ مُعَاذٍ الْعَنْبَرِيُّ وَحَامِدُ بْنُ عُمَرَ الْبَكْرَاوِيُّ وَمُحَمَّدُ بْنُ عَبْدِ الْأَعْلَى الْقَيْسِيُّ كُلُّهُمْ عَنْ الْمُعْتَمِرِ وَاللَّفْظُ لِابْنِ مُعَاذٍ حَدَّثَنَا الْمُعْتَمِرُ بْنُ سُلَيْمَانَ قَالَ قَالَ أَبِي حَدَّثَنَا أَبُو عُثْمَانَ أَنَّهُ حَدَّثَهُ عَبْدُ الرَّحْمَنِ بْنُ أَبِي بَكْرٍ أَنَّ أَصْحَابَ الصُّفَّةِ كَانُوا نَاسًا فُقَرَاءَ وَإِنَّ رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَالَ مَرَّةً مَنْ كَانَ عِنْدَهُ طَعَامُ اثْنَيْنِ فَلْيَذْهَبْ بِثَلَاثَةٍ وَمَنْ كَانَ عِنْدَهُ طَعَامُ أَرْبَعَةٍ فَلْيَذْهَبْ بِخَامِسٍ بِسَادِسٍ أَوْ كَمَا قَالَ وَإِنَّ أَبَا بَكْرٍ جَاءَ بِثَلَاثَةٍ وَانْطَلَقَ نَبِيُّ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ بِعَشَرَةٍ وَأَبُو بَكْرٍ بِثَلَاثَةٍ قَالَ فَهُوَ وَأَنَا وَأَبِي وَأُمِّي وَلَا أَدْرِي هَلْ قَالَ وَامْرَأَتِي وَخَادِمٌ بَيْنَ بَيْتِنَا وَبَيْتِ أَبِي بَكْرٍ قَالَ وَإِنَّ أَبَا بَكْرٍ تَعَشَّى عِنْدَ النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ ثُمَّ لَبِثَ حَتَّى صُلِّيَتْ الْعِشَاءُ ثُمَّ رَجَعَ فَلَبِثَ حَتَّى نَعَسَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَجَاءَ بَعْدَمَا مَضَى مِنْ اللَّيْلِ مَا شَاءَ اللَّهُ قَالَتْ لَهُ امْرَأَتُهُ مَا حَبَسَكَ عَنْ أَضْيَافِكَ أَوْ قَالَتْ ضَيْفِكَ قَالَ أَوَ مَا عَشَّيْتِهِمْ قَالَتْ أَبَوْا حَتَّى تَجِيءَ قَدْ عَرَضُوا عَلَيْهِمْ فَغَلَبُوهُمْ قَالَ فَذَهَبْتُ أَنَا فَاخْتَبَأْتُ وَقَالَ يَا غُنْثَرُ فَجَدَّعَ وَسَبَّ وَقَالَ كُلُوا لَا هَنِيئًا وَقَالَ وَاللَّهِ لَا أَطْعَمُهُ أَبَدًا قَالَ فَايْمُ اللَّهِ مَا كُنَّا نَأْخُذُ مِنْ لُقْمَةٍ إِلَّا رَبَا مِنْ أَسْفَلِهَا أَكْثَرَ مِنْهَا قَالَ حَتَّى شَبِعْنَا وَصَارَتْ أَكْثَرَ مِمَّا كَانَتْ قَبْلَ ذَلِكَ فَنَظَرَ إِلَيْهَا أَبُو بَكْرٍ فَإِذَا هِيَ كَمَا هِيَ أَوْ أَكْثَرُ قَالَ لِامْرَأَتِهِ يَا أُخْتَ بَنِي فِرَاسٍ مَا هَذَا قَالَتْ لَا وَقُرَّةِ عَيْنِي لَهِيَ الْآنَ أَكْثَرُ مِنْهَا قَبْلَ ذَلِكَ بِثَلَاثِ مِرَارٍ قَالَ فَأَكَلَ مِنْهَا أَبُو بَكْرٍ وَقَالَ إِنَّمَا كَانَ ذَلِكَ مِنْ الشَّيْطَانِ يَعْنِي يَمِينَهُ ثُمَّ أَكَلَ مِنْهَا لُقْمَةً ثُمَّ حَمَلَهَا إِلَى رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَأَصْبَحَتْ عِنْدَهُ قَالَ وَكَانَ بَيْنَنَا وَبَيْنَ قَوْمٍ عَقْدٌ فَمَضَى الْأَجَلُ فَعَرَّفْنَا اثْنَا عَشَرَ رَجُلًا مَعَ كُلِّ رَجُلٍ مِنْهُمْ أُنَاسٌ اللَّهُ أَعْلَمُ كَمْ مَعَ كُلِّ رَجُلٍ إِلَّا أَنَّهُ بَعَثَ مَعَهُمْ فَأَكَلُوا مِنْهَا أَجْمَعُونَ أَوْ كَمَا قَالَ
Ens ho va narrar ['Ubaidullah bin Mu'adh Al 'Anbiri] i [Hamid bin 'Umar Al Bakrawi] i [Muhammad bin Abdul A'la Al Qaisi] tots d'[Al Mu'tamir] i aquesta redacció és d'Ibn Mu'adh; Ens ho va narrar [Al Mu'tamar bin Sulaiman] va dir; [El meu pare] va dir; Ens ho va narrar [Abu 'Uthman]; li ho va narrar ['Abdurrahman bin Abu Bakr] que la gent de Suffah, -la gent que vivia al pati de la Mesquita del Profeta-, eren pobres. Un dia, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: "Qui tingui menjar per a dos, que mengi amb tres. Qui tingui menjar per a quatre, que mengi amb cinc o sis". O això és el que va dir. Abu Bakr va venir una vegada amb tres persones, mentre que el Profeta (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va venir amb deu persones. Mentrestant, les tres persones que eren amb Abu Bakar érem jo, el meu pare i la meva mare. -No sé si parla; la meva dona i el servent de casa nostra i la casa d'Abu Bakar-. Abdurrahman va dir: Abu Bakr, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, va sopar a casa del Missatger de Déu, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, i no va tornar fins després de l'oració d'Isha. Sembla que el Missatger d'Al·là ja tenia son, així que Abu Bakr va tornar a casa i va arribar a casa després que passés part de la nit. Aleshores, la seva dona va preguntar a Abu Bakr: "Oh, marit meu, per què deixes sols els teus convidats?". Abu Bakar fins i tot va tornar i va preguntar a la seva dona: "No els has donat sopar encara?". La seva dona va respondre: "No volen menjar abans que vinguis. De fet, el menjar ja s'ha servit, però ells tampoc no volen menjar". Abdurrahman va dir: "Aleshores vaig sortir a escapolir-me". Abu Bakr va dir: "Ei, Ghuntsar!". Pel que sembla, Abu Bakar va dir que no era bo, perquè em buscava, i va convidar els seus convidats: "Si us plau, gaudiu del nostre àpat tal com està!". Abu Bakr va dir: "Per l'amor de Déu, ni tan sols l'he tastat". Abdurrahman va dir: "Per Déu, cada vegada que prenem una mossegada d'aquest menjar, el menjar sempre augmenta, fins que ens sentim plens i el menjar esdevé més que abans". En veure que el menjar no disminuïa gens ni tan sols augmentava, Abu Bakr va dir a la seva dona: "Oh, germana de Bani Firas, quin miracle és aquest?". La seva dona va respondre: "Pel bé del meu fill, el menjar ha augmentat tres vegades més que abans". Abdurrahman va dir: "Abu Bakar només va tastar una part del menjar mentre deia alguna cosa a la seva dona: "Oh, esposa meva, de fet, el teu jurament és del diable". Va resultar que Abu Bakar només va tastar un mos del menjar. Després d'això, va portar el menjar al Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, fins que va estar al seu costat". Abdurrahman va dir; «Tenim un pacte amb un poble, però el termini ha passat. Aleshores vam convidar dotze persones a menjar, cadascuna de les quals anava acompanyada d'uns quants homes. Només Al·là sap el nombre de cadascun dels dotze homes.» Abdurrahman va dir: «El que està clar és que cada persona anava acompanyada de diversos homes. Després s'ho van menjar tot». —Això és aproximadament el que va dir—.
Imam Muslim : 3834
حَدَّثَنِي مُحَمَّدُ بْنُ الْمُثَنَّى حَدَّثَنَا سَالِمُ بْنُ نُوحٍ الْعَطَّارُ عَنْ الْجُرَيْرِيِّ عَنْ أَبِي عُثْمَانَ عَنْ عَبْدِ الرَّحْمَنِ بْنِ أَبِي بَكْرٍ قَالَ نَزَلَ عَلَيْنَا أَضْيَافٌ لَنَا قَالَ وَكَانَ أَبِي يَتَحَدَّثُ إِلَى رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ مِنْ اللَّيْلِ قَالَ فَانْطَلَقَ وَقَالَ يَا عَبْدَ الرَّحْمَنِ افْرُغْ مِنْ أَضْيَافِكَ قَالَ فَلَمَّا أَمْسَيْتُ جِئْنَا بِقِرَاهُمْ قَالَ فَأَبَوْا فَقَالُوا حَتَّى يَجِيءَ أَبُو مَنْزِلِنَا فَيَطْعَمَ مَعَنَا قَالَ فَقُلْتُ لَهُمْ إِنَّهُ رَجُلٌ حَدِيدٌ وَإِنَّكُمْ إِنْ لَمْ تَفْعَلُوا خِفْتُ أَنْ يُصِيبَنِي مِنْهُ أَذًى قَالَ فَأَبَوْا فَلَمَّا جَاءَ لَمْ يَبْدَأْ بِشَيْءٍ أَوَّلَ مِنْهُمْ فَقَالَ أَفَرَغْتُمْ مِنْ أَضْيَافِكُمْ قَالَ قَالُوا لَا وَاللَّهِ مَا فَرَغْنَا قَالَ أَلَمْ آمُرْ عَبْدَ الرَّحْمَنِ قَالَ وَتَنَحَّيْتُ عَنْهُ فَقَالَ يَا عَبْدَ الرَّحْمَنِ قَالَ فَتَنَحَّيْتُ قَالَ فَقَالَ يَا غُنْثَرُ أَقْسَمْتُ عَلَيْكَ إِنْ كُنْتَ تَسْمَعُ صَوْتِي إِلَّا جِئْتَ قَالَ فَجِئْتُ فَقُلْتُ وَاللَّهِ مَا لِي ذَنْبٌ هَؤُلَاءِ أَضْيَافُكَ فَسَلْهُمْ قَدْ أَتَيْتُهُمْ بِقِرَاهُمْ فَأَبَوْا أَنْ يَطْعَمُوا حَتَّى تَجِيءَ قَالَ فَقَالَ مَا لَكُمْ أَنْ لَا تَقْبَلُوا عَنَّا قِرَاكُمْ قَالَ فَقَالَ أَبُو بَكْرٍ فَوَاللَّهِ لَا أَطْعَمُهُ اللَّيْلَةَ قَالَ فَقَالُوا فَوَاللَّهِ لَا نَطْعَمُهُ حَتَّى تَطْعَمَهُ قَالَ فَمَا رَأَيْتُ كَالشَّرِّ كَاللَّيْلَةِ قَطُّ وَيْلَكُمْ مَا لَكُمْ أَنْ لَا تَقْبَلُوا عَنَّا قِرَاكُمْ قَالَ ثُمَّ قَالَ أَمَّا الْأُولَى فَمِنْ الشَّيْطَانِ هَلُمُّوا قِرَاكُمْ قَالَ فَجِيءَ بِالطَّعَامِ فَسَمَّى فَأَكَلَ وَأَكَلُوا قَالَ فَلَمَّا أَصْبَحَ غَدَا عَلَى النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَقَالَ يَا رَسُولَ اللَّهِ بَرُّوا وَحَنِثْتُ قَالَ فَأَخْبَرَهُ فَقَالَ بَلْ أَنْتَ أَبَرُّهُمْ وَأَخْيَرُهُمْ قَالَ وَلَمْ تَبْلُغْنِي كَفَّارَةٌ
[Muhammad bin Al Mutsanna] ens ho va dir; [Salim bin Nuh Al 'Aththar] ens ho va dir d'[Al Jurairi] d'[Abu 'Uthman] d'['Abdurrahman bin Abu Bakr] va dir: "Alguns dels nostres convidats van passar per casa nostra". Abdurrahman va dir: "Aquella nit, el meu pare tenia una cita per parlar amb el Missatger d'Al·là, sallallaahu 'alaihi wasallam. Així que Abu Bakr va anar i va dir: "Oh, Abdurrahman, serveix bé els teus convidats!". Abdurrahman va dir: "Al vespre, vaig servir els convidats servint-los un àpat, però el van rebutjar dient: "Espereu que vingui aquest amfitrió, perquè pugui menjar amb nosaltres". Abdurrahman va dir: "Així que els vaig dir: "És una persona dura, si no mengeu el que serveixo, temo que el meu pare em renyarà". Abdurrahman va dir: "Però tot i així el van rebutjar". Quan Abu Bakr va arribar, cap d'ells l'havia tocat en absolut. Abu Bakr els va preguntar: «Heu acabat de gaudir del nostre àpat?», va dir Abdurrahman; així que van respondre: «Per Déu, encara no». Abu Bakr va dir: «No li ho vaig dir a Abdurrahman?», Abdurrahman va dir: «Així que em vaig allunyar d'Abu Bakr, però immediatament em va cridar: «Oh, Abdurrahman!», va dir Abdurrahman; «però segueixo evitant-lo». Així que Abu Bakr em va cridar: «Ia Guntsar!» -sentència de reprimenda- «Us ho juro que si sentiu la meva veu, veniu!», va dir Abdurrahman; així que vaig venir i vaig dir: «Per Déu, no sóc culpable, són convidats del meu pare, així que pregunteu-los-ho. Els he servit i alimentat, però es van negar a menjar fins que va arribar el pare». Abdurrahman va dir; llavors Abu Bakr va preguntar: «Per què no voleu menjar el menjar que us vam donar?», va dir Abdurrahman; així que Abu Bakr va dir: «Per l'amor de Déu, no menjaré aquesta nit!», va dir Abdurrahman; llavors van dir; «Per Al·là, no ho menjarem fins que no ho mengeu vosaltres». Abu Bakr va dir: «Mai he vist res tan dolent com el que ha passat aquesta nit». Ai de vosaltres, per què no heu acceptat el nostre menjar? Abdurrahman va dir; llavors Abu Bakr va dir: «El vostre jurament ha vingut de Satanàs, veniu i mengeu el vostre menjar». Així doncs, els van presentar el menjar. Abu Bakr va pregar primer i va menjar, i després van menjar ells. Abdurrahman va dir: «Al matí, Abu Bakr es va trobar amb el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) i va dir: «Oh Missatger d'Al·là, els meus convidats han fet el bé complint el seu jurament. Mentre que jo he trencat el meu jurament». Abdurrahman va dir; Abu Bakr va explicar al Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) el que va passar ahir a la nit, llavors el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: «No, més aviat ets el millor i el més excel·lent d'ells». Abdurrahman va dir: «No he sentit a parlar de cap expiació per aquest jurament».
Imam Muslim : 3835
حَدَّثَنَا يَحْيَى بْنُ يَحْيَى قَالَ قَرَأْتُ عَلَى مَالِكٍ عَنْ أَبِي الزِّنَادِ عَنْ الْأَعْرَجِ عَنْ أَبِي هُرَيْرَةَ أَنَّهُ قَالَ قَالَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ طَعَامُ الِاثْنَيْنِ كَافِي الثَّلَاثَةِ وَطَعَامُ الثَّلَاثَةِ كَافِي الْأَرْبَعَةِ
Yahya bin Yahya ens va narrar, va dir; Vaig llegir un Hadith de Malik, d'Abu Az Zinad, d'Al-A'raj, d'Abu Hurairah, va dir; El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: "El menjar per a dues persones és suficient perquè mengin tres persones, i el menjar per a tres persones és suficient perquè mengin quatre persones".
Imam Muslim : 3836
حَدَّثَنَا إِسْحَقُ بْنُ إِبْرَاهِيمَ أَخْبَرَنَا رَوْحُ بْنُ عُبَادَةَ ح و حَدَّثَنِي يَحْيَى بْنُ حَبِيبٍ حَدَّثَنَا رَوْحٌ حَدَّثَنَا ابْنُ جُرَيْجٍ أَخْبَرَنِي أَبُو الزُّبَيْرِ أَنَّهُ سَمِعَ جَابِرَ بْنَ عَبْدِ اللَّهِ يَقُولُا سَمِعْتُ رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ يَقُولُ طَعَامُ الْوَاحِدِ يَكْفِي الِاثْنَيْنِ وَطَعَامُ الِاثْنَيْنِ يَكْفِي الْأَرْبَعَةَ وَطَعَامُ الْأَرْبَعَةِ يَكْفِي الثَّمَانِيَةَ وَفِي رِوَايَةِ إِسْحَقَ قَالَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ لَمْ يَذْكُرْ سَمِعْتُ حَدَّثَنَا ابْنُ نُمَيْرٍ حَدَّثَنَا أَبِي حَدَّثَنَا سُفْيَانُ ح و حَدَّثَنِي مُحَمَّدُ بْنُ الْمُثَنَّى حَدَّثَنَا عَبْدُ الرَّحْمَنِ عَنْ سُفْيَانَ عَنْ أَبِي الزُّبَيْرِ عَنْ جَابِرٍ عَنْ النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ بِمِثْلِ حَدِيثِ ابْنِ جُرَيْجٍ
Ens ha dit [Ishaq bin Ibrahim]; Ens ha predicat [Rauh 'Ubadah]; De la mateixa manera, s'ha narrat des d'una altra via; M'ha dit [Yahya bin Habib]; Ens ha dit [Rauh]; Ens ha dit [Ibn Juraij]; M'ha informat [Abu Az Zubair]; Que havia sentit [Jabir bin 'Abdullah] dir: «Vaig sentir el profeta, sallallahu 'alaihi wasallam, dir: "Menjar per a una persona és suficient per a dues persones, menjar per a dues persones és suficient per a quatre persones i menjar per a quatre persones és suficient per a vuit persones". I a la història d'Ishaq, el Rasulullah shallallahu 'alaihi wasallam va dir: -sense esmentar la paraula "Vaig sentir el Rasulullah shallallahu 'alaihi wasallam"...- Ens ha dit [Ibn Numair], ens ha dit [al meu pare], ens ha dit [Sufyan]. De la mateixa manera, està narrat des d'una altra via, i m'ha estat explicat a mi [Muhammad bin Al Mutsanna], ens ha estat explicat [Abdurrahman] de [Sufyan] de [Abu Zubair] de [Jabir] del profeta, sallallahu 'alaihi wasallam, com el Hadith narrat per Ibn Juraij.
Imam Muslim : 3837
حَدَّثَنَا يَحْيَى بْنُ يَحْيَى وَأَبُو بَكْرِ بْنُ أَبِي شَيْبَةَ وَأَبُو كُرَيْبٍ وَإِسْحَقُ بْنُ إِبْرَاهِيمَ قَالَ أَبُو بَكْرٍ وَأَبُو كُرَيْبٍ حَدَّثَنَا و قَالَ الْآخَرَانِ أَخْبَرَنَا أَبُو مُعَاوِيَةَ عَنْ الْأَعْمَشِ عَنْ أَبِي سُفْيَانَ عَنْ جَابِرٍ قَالَ قَالَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ طَعَامُ الْوَاحِدِ يَكْفِي الِاثْنَيْنِ وَطَعَامُ الِاثْنَيْنِ يَكْفِي الْأَرْبَعَةَ
Ens ho va narrar [Yahya bin Yahya], [Abu Bakr bin Abu Shaybah], [Abu Kuraib] i [Ishaq bin Ibrahim]. [Abu Bakr] i [Abu Kuraib] van dir: "Ens ho va narrar". Mentre que altres van dir: "Ens ho va narrar [Abu Mu'awiyah] des d'[Al A'Masy] des d'[Abu Sufyan] des de [Jabir] va dir: El Missatger d'Al·là (la pau i les benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: "El menjar per a una persona és suficient perquè mengin dues persones, i el menjar per a dues és suficient perquè mengin quatre persones".
Imam Muslim : 3838
حَدَّثَنَا قُتَيْبَةُ بْنُ سَعِيدٍ وَعُثْمَانُ بْنُ أَبِي شَيْبَةَ قَالَا حَدَّثَنَا جَرِيرٌ عَنْ الْأَعْمَشِ عَنْ أَبِي سُفْيَانَ عَنْ جَابِرٍ عَنْ النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَالَ طَعَامُ الرَّجُلِ يَكْفِي رَجُلَيْنِ وَطَعَامُ رَجُلَيْنِ يَكْفِي أَرْبَعَةً وَطَعَامُ أَرْبَعَةٍ يَكْفِي ثَمَانِيَةً
Ens va ser narrat que [Qutaibah bin Sa'id] i [Uthman bin Abu Shaibah] van dir tots dos: Ens va ser narrat que [Jarir] ens va narrar des de [Al A'masy] des de [Abu Sufyan] des de [Jabir] del Profeta (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell): "El menjar per a una persona és suficient perquè mengin dues persones, i el menjar per a dues és suficient perquè mengin quatre persones, i el menjar per a quatre és suficient perquè mengin vuit persones".
Imam Muslim : 3839
حَدَّثَنَا زُهَيْرُ بْنُ حَرْبٍ وَمُحَمَّدُ بْنُ الْمُثَنَّى وَعُبَيْدُ اللَّهِ بْنُ سَعِيدٍ قَالُوا أَخْبَرَنَا يَحْيَى وَهُوَ الْقَطَّانُ عَنْ عُبَيْدِ اللَّهِ أَخْبَرَنِي نَافِعٌ عَنْ ابْنِ عُمَرَ عَنْ النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَالَ الْكَافِرُ يَأْكُلُ فِي سَبْعَةِ أَمْعَاءٍ وَالْمُؤْمِنُ يَأْكُلُ فِي مِعًى وَاحِدٍ و حَدَّثَنَا مُحَمَّدُ بْنُ عَبْدِ اللَّهِ بْنِ نُمَيْرٍ حَدَّثَنَا أَبِي ح و حَدَّثَنَا أَبُو بَكْرِ بْنُ أَبِي شَيْبَةَ حَدَّثَنَا أَبُو أُسَامَةَ وَابْنُ نُمَيْرٍ قَالَا حَدَّثَنَا عُبَيْدُ اللَّهِ ح و حَدَّثَنِي مُحَمَّدُ بْنُ رَافِعٍ وَعَبْدُ بْنُ حُمَيْدٍ عَنْ عَبْدِ الرَّزَّاقِ قَالَ أَخْبَرَنَا مَعْمَرٌ عَنْ أَيُّوبَ كِلَاهُمَا عَنْ نَافِعٍ عَنْ ابْنِ عُمَرَ عَنْ النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ بِمِثْلِهِ
[Zuhair bin Harb], [Muhammad bin Al Mutsanna] i [Ubaidullah bin Sa'id] ens ho van dir, van dir; [Yahya], és a dir, Al Qaththan, ens ho va dir, de [Ubaidullah] que em va dir, [Nafi'] de [Ibn Umar] del Profeta, que Al·là el beneeixi i li concedeixi pau, va dir: "Els incrèduls mengen amb set intestins i els creients mengen amb un intestí". I [Muhammad bin Abdullah bin Numair] ens ho va dir, [El meu pare] ens ho va dir, i va ser narrat d'una altra font, [Abu Bakr bin Abu Shaibah] ens ho va dir, [Abu Usamah] i [Ibn Numair] van dir tots dos; [Ubaidullah] ens ho va dir, i va ser narrat d'una altra font, i [Muhammad bin Rafi'] i [Abad bin Humaid] ens ho van dir, de [Abdur Razak] va dir; [Ma'mar] ens va informar des de [Ayyub] tant de [Nafi'] de [Ibn Umar] del Profeta sallallahu 'alaihi wasallam amb un hadiz similar.
Imam Muslim : 3840
و حَدَّثَنَا أَبُو بَكْرِ بْنُ خَلَّادٍ الْبَاهِلِيُّ حَدَّثَنَا مُحَمَّدُ بْنُ جَعْفَرٍ حَدَّثَنَا شُعْبَةُ عَنْ وَاقِدِ بْنِ مُحَمَّدِ بْنِ زَيْدٍ أَنَّهُ سَمِعَ نَافِعًا قَالَ رَأَى ابْنُ عُمَرَ مِسْكِينًا فَجَعَلَ يَضَعُ بَيْنَ يَدَيْهِ وَيَضَعُ بَيْنَ يَدَيْهِ قَالَ فَجَعَلَ يَأْكُلُ أَكْلًا كَثِيرًا قَالَ فَقَالَ لَا يُدْخَلَنَّ هَذَا عَلَيَّ فَإِنِّي سَمِعْتُ رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ يَقُولُ إِنَّ الْكَافِرَ يَأْكُلُ فِي سَبْعَةِ أَمْعَاءٍ
[Abu Bakr bin Khallad Al Bahili] ens ho va dir; [Muhammad bin Jabir'far] ens ho va dir; [Shu'bah] ens va dir de [Waqid bin Muhammad bin Zaid] que va sentir [Nafi'] dir: «Ibn Umar va veure un home pobre, després li va servir menjar, després li va servir de nou, l'home va menjar molt, després [Ibn Umar] va dir: «Aquest home no hauria de venir a mi perquè el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: «En efecte, l'incrèdul menja amb set intestins».