Imam Muslim (الامام مسلم) - 5362 Hadith
Hadith
Imam Muslim : 3361
حَدَّثَنَا أَبُو بَكْرِ بْنُ أَبِي شَيْبَةَ حَدَّثَنَا عَفَّانُ حَدَّثَنَا حَمَّادُ بْنُ سَلَمَةَ حَدَّثَنَا ثَابِتٌ عَنْ أَنَسٍ قَالَ كُنْتُ رِدْفَ أَبِي طَلْحَةَ يَوْمَ خَيْبَرَ وَقَدَمِي تَمَسُّ قَدَمَ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَالَ فَأَتَيْنَاهُمْ حِينَ بَزَغَتْ الشَّمْسُ وَقَدْ أَخْرَجُوا مَوَاشِيَهُمْ وَخَرَجُوا بِفُؤُوسِهِمْ وَمَكَاتِلِهِمْ وَمُرُورِهِمْ فَقَالُوا مُحَمَّدٌ وَالْخَمِيسَ قَالَ وَقَالَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ خَرِبَتْ خَيْبَرُ إِنَّا إِذَا نَزَلْنَا بِسَاحَةِ قَوْمٍ { فَسَاءَ صَبَاحُ الْمُنْذَرِينَ } قَالَ فَهَزَمَهُمْ اللَّهُ عَزَّ وَجَلَّ
Ens va ser narrat [Abu Bakr bin Abu Shaybah] que ['Affan] ens havia dit que [Hammad bin Salamah] ens havia dit [Thabit] d'[Anas] qui va dir: "Jo anava a cavall a l'esquena d'Abu Talhah el dia de la conquesta de Khaibar, mentre els meus peus tocaven els peus del Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell)". Anas va dir: "Vam arribar abans que sortís el sol. Quan la seva gent va sortir amb les seves cistelles i cistelles als seus llocs de treball, van cridar: "Mahoma i el seu exèrcit han arribat...!". Anas va dir: "Llavors el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: "Conquisteu Khaibar, i quan ocupem una ciutat", quin matí tan terrible va ser per a aquells que van ser advertits". -Qs. Ash-Syaffat: 177-. Anas va dir: "Així que Al·là, l'Exaltat, els va derrotar".
Hadith
Imam Muslim : 3362
حَدَّثَنَا إِسْحَقُ بْنُ إِبْرَاهِيمَ وَإِسْحَقُ بْنُ مَنْصُورٍ قَالَا أَخْبَرَنَا النَّضْرُ بْنُ شُمَيْلٍ أَخْبَرَنَا شُعْبَةُ عَنْ قَتَادَةَ عَنْ أَنَسِ بْنِ مَالِكٍ قَالَ لَمَّا أَتَى رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ خَيْبَرَ قَالَ إِنَّا إِذَا نَزَلْنَا بِسَاحَةِ قَوْمٍ { فَسَاءَ صَبَاحُ الْمُنْذَرِينَ }
Ens va ser narrat [Ishaq bin Ibrahim] i [Ishaq bin Mansur] tots dos van dir; ens va ser narrat [An-Nadlr bin Shumail], ens va ser narrat [Shu'bah] de [Qatadah] de [Anas bin Malik], va dir: «Quan el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va arribar a Khaibar, va dir: "Quan ocupem una ciutat", - llavors, que dolent va ser el matí per a aquells que van ser advertits-» -Qs. Ash-Syaffat: 177-».
Hadith
Imam Muslim : 3363
حَدَّثَنَا قُتَيْبَةُ بْنُ سَعِيدٍ وَمُحَمَّدُ بْنُ عَبَّادٍ وَاللَّفْظُ لِابْنِ عَبَّادٍ قَالَا حَدَّثَنَا حَاتِمٌ وَهُوَ ابْنُ إِسْمَعِيلَ عَنْ يَزِيدَ بْنِ أَبِي عُبَيْدٍ مَوْلَى سَلَمَةَ بْنِ الْأَكْوَعِ عَنْ سَلَمَةَ بْنِ الْأَكْوَعِ قَالَ خَرَجْنَا مَعَ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ إِلَى خَيْبَرَ فَتَسَيَّرْنَا لَيْلًا فَقَالَ رَجُلٌ مِنْ الْقَوْمِ لِعَامِرِ بْنِ الْأَكْوَعِ أَلَا تُسْمِعُنَا مِنْ هُنَيْهَاتِكَ وَكَانَ عَامِرٌ رَجُلًا شَاعِرًا فَنَزَلَ يَحْدُو بِالْقَوْمِ يَقُولُ اللَّهُمَّ لَوْلَا أَنْتَ مَا اهْتَدَيْنَا وَلَا تَصَدَّقْنَا وَلَا صَلَّيْنَا فَاغْفِرْ فِدَاءً لَكَ مَا اقْتَفَيْنَا وَثَبِّتْ الْأَقْدَامَ إِنْ لَاقَيْنَا وَأَلْقِيَنْ سَكِينَةً عَلَيْنَا إِنَّا إِذَا صِيحَ بِنَا أَتَيْنَا وَبِالصِّيَاحِ عَوَّلُوا عَلَيْنَا فَقَالَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ مَنْ هَذَا السَّائِقُ قَالُوا عَامِرٌ قَالَ يَرْحَمُهُ اللَّهُ فَقَالَ رَجُلٌ مِنْ الْقَوْمِ وَجَبَتْ يَا رَسُولَ اللَّهِ لَوْلَا أَمْتَعْتَنَا بِهِ قَالَ فَأَتَيْنَا خَيْبَرَ فَحَاصَرْنَاهُمْ حَتَّى أَصَابَتْنَا مَخْمَصَةٌ شَدِيدَةٌ ثُمَّ قَالَ إِنَّ اللَّهَ فَتَحَهَا عَلَيْكُمْ قَالَ فَلَمَّا أَمْسَى النَّاسُ مَسَاءَ الْيَوْمِ الَّذِي فُتِحَتْ عَلَيْهِمْ أَوْقَدُوا نِيرَانًا كَثِيرَةً فَقَالَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ مَا هَذِهِ النِّيرَانُ عَلَى أَيِّ شَيْءٍ تُوقِدُونَ فَقَالُوا عَلَى لَحْمٍ قَالَ أَيُّ لَحْمٍ قَالُوا لَحْمُ حُمُرِ الْإِنْسِيَّةِ فَقَالَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ أَهْرِيقُوهَا وَاكْسِرُوهَا فَقَالَ رَجُلٌ أَوْ يُهْرِيقُوهَا وَيَغْسِلُوهَا فَقَالَ أَوْ ذَاكَ قَالَ فَلَمَّا تَصَافَّ الْقَوْمُ كَانَ سَيْفُ عَامِرٍ فِيهِ قِصَرٌ فَتَنَاوَلَ بِهِ سَاقَ يَهُودِيٍّ لِيَضْرِبَهُ وَيَرْجِعُ ذُبَابُ سَيْفِهِ فَأَصَابَ رُكْبَةَ عَامِرٍ فَمَاتَ مِنْهُ قَالَ فَلَمَّا قَفَلُوا قَالَ سَلَمَةُ وَهُوَ آخِذٌ بِيَدِي قَالَ فَلَمَّا رَآنِي رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ سَاكِتًا قَالَ مَا لَكَ قُلْتُ لَهُ فَدَاكَ أَبِي وَأُمِّي زَعَمُوا أَنَّ عَامِرًا حَبِطَ عَمَلُهُ قَالَ مَنْ قَالَهُ قُلْتُ فُلَانٌ وَفُلَانٌ وَأُسَيْدُ بْنُ حُضَيْرٍ الْأَنْصَارِيُّ فَقَالَ كَذَبَ مَنْ قَالَهُ إِنَّ لَهُ لَأَجْرَيْنِ وَجَمَعَ بَيْنَ إِصْبَعَيْهِ إِنَّهُ لَجَاهِدٌ مُجَاهِدٌ قَلَّ عَرَبِيٌّ مَشَى بِهَا مِثْلَهُ وَخَالَفَ قُتَيْبَةُ مُحَمَّدًا فِي الْحَدِيثِ فِي حَرْفَيْنِ وَفِي رِوَايَةِ ابْنِ عَبَّادٍ وَأَلْقِ سَكِينَةً عَلَيْنَا
[Qutaibah bin Sa'id] i [Muhammad bin 'Abbad] ens van narrar, mentre que la redacció és d'Ibn 'Abbad, tots dos van dir; [Hatim] - és a dir, Ibn Isma'il - ens va narrar de [Yazid bin Abu 'Ubaid], l'antic esclau de Salamh bin Al Akwa', de [Salamh bin Al Akwa'], va dir: "Vam anar a lluitar contra Khaibar juntament amb el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell), així que vam viatjar de nit. Un membre de l'exèrcit va dir llavors a 'Amir bin Al Akwa': "Llegeix-nos els teus poemes!" - 'Amir era realment un poeta - després va baixar mentre conduïa el camell i va dir: 'Oh Al·là, si no fos per la Teva Guia, no hauríem estat guiats, no hauríem donat almoina i no hauríem establert l'oració. Per tant, perdona'ns com a rescat per Tu pels nostres errors. I enforteix la nostra posició quan ens trobem amb l'enemic. Planteu tranquil·litat als nostres cors, quan ens cridin, vindrem. I amb un crit, ens clamaran'. Així doncs, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va preguntar: "Qui és el que va foragitar els camells mentre recitaven poesia?" Ells van respondre: "Amir". Ell va dir: "Que Al·là tingui misericòrdia d'ell". Aleshores, un membre de l'exèrcit va preguntar: "És veritat, Missatger d'Al·là? Seria millor si li diguéssiu que continués entretenint-nos". Suposem que en aquell moment havíem arribat a Khaibar, després vam envoltar la seva gent, fins que els nostres estómacs van sentir molta gana, llavors el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: "De fet, Al·là ha conquerit la terra per a vosaltres". Salamah va dir: "Després que comencés el vespre del dia de la conquesta de Khaibar, van començar a encendre un foc, així que el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va preguntar: "Quin tipus de foc és aquest? I per a què l'encenen?" Ells van respondre: "Per cremar carn". Ell va preguntar: «Quina carn?». Ells van respondre: «La carn d'un ruc domesticat». Així doncs, el Missatger d'Al·là (la pau i les benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: «Aboqueu-ho i trenqueu-ho - l'olla-». Aleshores un home va dir: «Aboqueu-ho i renteu-ho». Ell va respondre: «O alguna cosa així». Quan els dos exèrcits es van enfrontar, va resultar que l'Amir només tenia una espasa curta. Amb aquesta espasa, el va apunyalar al panxell del jueu, però malauradament per a ell, la punta de l'espasa va anar lliscant fins que va girar i va colpejar el genoll d'Amir, i l'Amir va caure per culpa d'això. Salamah va dir: «Quan van tornar a casa, el Missatger d'Al·là (la pau i les benediccions d'Al·là siguin amb ell) em va agafar la mà quan va veure que estava callat». Ell va preguntar: «Què et passa?». Vaig respondre: «El meu pare i la meva mare són el vostre rescat», van dir, «La recompensa d'Amir s'ha esborrat». Ell va preguntar: «Qui ha dit això?». Vaig respondre: «Tal i tal, tal i tal i Usaid bin Hudlair Al Ansari». Ell va dir: «El que ha dit això ha mentit, de fet rebrà el doble de recompensa —mentre assenyalava amb el dit—, és un veritable guerrer, i molt pocs àrabs van a la guerra com ell».
Hadith
Imam Muslim : 3364
و حَدَّثَنِي أَبُو الطَّاهِرِ أَخْبَرَنَا ابْنُ وَهْبٍ أَخْبَرَنِي يُونُسُ عَنْ ابْنِ شِهَابٍ أَخْبَرَنِي عَبْدُ الرَّحْمَنِ وَنَسَبَهُ غَيْرُ ابْنِ وَهْبٍ فَقَالَ ابْنُ عَبْدِ اللَّهِ بْنِ كَعْبِ بْنِ مَالِكٍ أَنَّ سَلَمَةَ بْنَ الْأَكْوَعِ قَالَ لَمَّا كَانَ يَوْمُ خَيْبَرَ قَاتَلَ أَخِي قِتَالًا شَدِيدًا مَعَ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَارْتَدَّ عَلَيْهِ سَيْفُهُ فَقَتَلَهُ فَقَالَ أَصْحَابُ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فِي ذَلِكَ وَشَكُّوا فِيهِ رَجُلٌ مَاتَ فِي سِلَاحِهِ وَشَكُّوا فِي بَعْضِ أَمْرِهِ قَالَ سَلَمَةُ فَقَفَلَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ مِنْ خَيْبَرَ فَقُلْتُ يَا رَسُولَ اللَّهِ ائْذَنْ لِي أَنْ أَرْجُزَ لَكَ فَأَذِنَ لَهُ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَقَالَ عُمَرُ بْنُ الْخَطَّابِ أَعْلَمُ مَا تَقُولُ قَالَ فَقُلْتُ وَاللَّهِ لَوْلَا اللَّهُ مَا اهْتَدَيْنَا وَلَا تَصَدَّقْنَا وَلَا صَلَّيْنَا فَقَالَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ صَدَقْتَ وَأَنْزِلَنْ سَكِينَةً عَلَيْنَا وَثَبِّتْ الْأَقْدَامَ إِنْ لَاقَيْنَا وَالْمُشْرِكُونَ قَدْ بَغَوْا عَلَيْنَا قَالَ فَلَمَّا قَضَيْتُ رَجَزِي قَالَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ مَنْ قَالَ هَذَا قُلْتُ قَالَهُ أَخِي فَقَالَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ يَرْحَمُهُ اللَّهُ قَالَ فَقُلْتُ يَا رَسُولَ اللَّهِ إِنَّ نَاسًا لَيَهَابُونَ الصَّلَاةَ عَلَيْهِ يَقُولُونَ رَجُلٌ مَاتَ بِسِلَاحِهِ فَقَالَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ مَاتَ جَاهِدًا مُجَاهِدًا قَالَ ابْنُ شِهَابٍ ثُمَّ سَأَلْتُ
[Abu At Tahir] em va dir que [Ibn Wahb] ens va dir que [Yunus] em va dir que [Ibn Shihab] em va dir que [Abdurrahman] - a més que Ibn Wahb ho atribueix a altres, Ibn Abdullah bin Ka'ab bin Malik va dir - [Salamah bin Al Akwa'] va dir: "Quan va tenir lloc la batalla de Khaibar, el meu germà va lluitar ferotgement amb el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell), però malauradament per a ell, l'espasa que estava utilitzant es va girar i el va colpejar fins que va morir. Així doncs, [els companys] del Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) van comentar sobre aquest incident, que hi havia una persona que va morir perquè va ser apunyalada per la seva pròpia espasa". Salamah va dir: "Després que el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) tornés de Khaibar, li vaig demanar: "Oh Missatger d'Al·là, permet-me que et reciti alguns versos de poesia!"". El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) ho va permetre, i llavors Umar bin Khattab va dir: «Sé millor què diràs». Salamah va dir: «Llavors vaig dir -recitant un vers-: "Per Al·là, si no fos per Al·là, no hauríem estat guiats, no hauríem donat almoina i no hauríem establert l'oració". Així doncs, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: «Tens raó». -Salamah va continuar taral·lejant-: «Que Al·là ens faci baixar la tranquil·litat i ens fermi la posició quan ens trobem amb l'enemic...». Salamah va dir: «Quan vaig acabar de recitar alguns versos del vers, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: "Qui ha recitat realment aquests versos?". Vaig respondre: "El meu germà". Així doncs, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: "Que Al·là tingui misericòrdia d'ell".» Salamah va dir: «Així doncs, vaig preguntar: “Oh Missatger d'Al·là, de fet la gent és reticent a pregar per ell, més aviat diuen que hi ha un home que va morir per la seva pròpia espasa”. Aleshores, el Missatger d'Al·là (la pau i les benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: “Va ser assassinat com a mujahid”. [Ibn Shihab] va dir: “Només vaig preguntar després d'això”.
Hadith
Imam Muslim : 3365
حَدَّثَنَا مُحَمَّدُ بْنُ الْمُثَنَّى وَابْنُ بَشَّارٍ وَاللَّفْظُ لِابْنِ الْمُثَنَّى قَالَا حَدَّثَنَا مُحَمَّدُ بْنُ جَعْفَرٍ حَدَّثَنَا شُعْبَةُ عَنْ أَبِي إِسْحَقَ قَالَ سَمِعْتُ الْبَرَاءَ قَالَ كَانَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ يَوْمَ الْأَحْزَابِ يَنْقُلُ مَعَنَا التُّرَابَ وَلَقَدْ وَارَى التُّرَابُ بَيَاضَ بَطْنِهِ وَهُوَ يَقُولُ وَاللَّهِ لَوْلَا أَنْتَ مَا اهْتَدَيْنَا وَلَا تَصَدَّقْنَا وَلَا صَلَّيْنَا فَأَنْزِلَنْ سَكِينَةً عَلَيْنَا إِنَّ الْأُلَى قَدْ أَبَوْا عَلَيْنَا قَالَ وَرُبَّمَا قَالَ إِنَّ الْمَلَا قَدْ أَبَوْا عَلَيْنَا إِذَا أَرَادُوا فِتْنَةً أَبَيْنَا وَيَرْفَعُ بِهَا صَوْتَهُ حَدَّثَنَا مُحَمَّدُ بْنُ الْمُثَنَّى حَدَّثَنَا عَبْدُ الرَّحْمَنِ بْنُ مَهْدِيٍّ حَدَّثَنَا شُعْبَةُ عَنْ أَبِي إِسْحَقَ قَالَ سَمِعْتُ الْبَرَاءَ فَذَكَرَ مِثْلَهُ إِلَّا أَنَّهُ قَالَ إِنَّ الْأُلَى قَدْ بَغَوْا عَلَيْنَا
[Muhammad bin Mutsanna] i [Ibn Bashar] ens van narrar, mentre que la redacció és d'Ibn Mutsanna, tots dos van dir; [Muhammad bin Ja'far] ens va narrar, [Shu'bah] ens va narrar, d'[Abu Ishaq] va dir; Vaig sentir [Al Barra`] dir: "Quan va tenir lloc la batalla d'Ahzab, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va venir amb nosaltres per aixecar la terra. Fins que el seu ventre blanc estava brut amb la terra, va taral·lejar: "Oh Al·là, si no fos per Tu, no hauríem estat guiats, no hauríem donat almoina i no hauríem establert l'oració. Planta la pau als nostres cors, perquè, de fet, els líders del poble no ens agraden". Al Barra` va dir: "Potser també va recitar un vers: "De fet, els líders no ens agraden, però si volguessin cometre un incendi provocat, no ens haurien rebutjat". Mentre que la seva recitació va ser dura". [Muhammad bin Al Mutsanna] ens va narrar, [Abdurrahman bin Mahdi] ens va narrar, [Shu'bah] ens va narrar, d'[Abu Ishaq] va dir; Vaig sentir [Al Barra`]... després va esmentar alguna cosa similar, però va esmentar: "Certament, els governants es van comportar arrogantment amb nosaltres".
Hadith
Imam Muslim : 3366
حَدَّثَنَا عَبْدُ اللَّهِ بْنُ مَسْلَمَةَ الْقَعْنَبِيُّ حَدَّثَنَا عَبْدُ الْعَزِيزِ بْنُ أَبِي حَازِمٍ عَنْ أَبِيهِ عَنْ سَهْلِ بْنِ سَعْدٍ قَالَ جَاءَنَا رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَنَحْنُ نَحْفِرُ الْخَنْدَقَ وَنَنْقُلُ التُّرَابَ عَلَى أَكْتَافِنَا فَقَالَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ اللَّهُمَّ لَا عَيْشَ إِلَّا عَيْشُ الْآخِرَةِ فَاغْفِرْ لِلْمُهَاجِرِينَ وَالْأَنْصَارِ
Ens va ser narrat [Abdullah bin Maslamah Al Qa'nabi] que [Abdul Aziz bin Abu Hazim] ens va narrar [el seu pare] de [Sahl bin Sa'd] qui va dir: "El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va venir a nosaltres mentre cavàvem una trinxera i transportàvem terra a les espatlles. El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir llavors: "Oh Al·là, no hi ha vida real excepte l'altra vida, així que perdona els Muhajirin i els Ansar".
Hadith
Imam Muslim : 3367
و حَدَّثَنَا مُحَمَّدُ بْنُ الْمُثَنَّى وَابْنُ بَشَّارٍ وَاللَّفْظُ لِابْنِ الْمُثَنَّى حَدَّثَنَا مُحَمَّدُ بْنُ جَعْفَرٍ حَدَّثَنَا شُعْبَةُ عَنْ مُعَاوِيَةَ بْنِ قُرَّةَ عَنْ أَنَسِ بْنِ مَالِكٍ عَنْ النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ أَنَّهُ قَالَ اللَّهُمَّ لَا عَيْشَ إِلَّا عَيْشُ الْآخِرَهْ فَاغْفِرْ لِلْأَنْصَارِ وَالْمُهَاجِرَهْ
I [Muhammad bin Al Mutsanna] i [Ibn Bashar] ens van narrar, mentre que la redacció és d'Ibn Mutsanna, [Muhammad bin Ja'far] ens va narrar, [Shu'bah] ens va narrar, de [Mu'awiyah bin Qurrah] de [Anas bin Malik] del Profeta, que Al·là el beneeixi i li concedeixi pau, que va dir: "Oh Al·là, no hi ha vida real excepte la vida de l'altra vida, així que perdona els Ansar i els Muhajirin".
Hadith
Imam Muslim : 3368
حَدَّثَنَا مُحَمَّدُ بْنُ الْمُثَنَّى وَابْنُ بَشَّارٍ قَالَ ابْنُ الْمُثَنَّى حَدَّثَنَا مُحَمَّدُ بْنُ جَعْفَرٍ أَخْبَرَنَا شُعْبَةُ عَنْ قَتَادَةَ حَدَّثَنَا أَنَسُ بْنُ مَالِكٍ أَنَّ رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ كَانَ يَقُولُ اللَّهُمَّ إِنَّ الْعَيْشَ عَيْشُ الْآخِرَةِ قَالَ شُعْبَةُ أَوْ قَالَ اللَّهُمَّ لَا عَيْشَ إِلَّا عَيْشُ الْآخِرَهْ فَأَكْرِمْ الْأَنْصَارَ وَالْمُهَاجِرَهْ
[Muhammad bin Al Mutsanna] i [Ibn Bashar] ens van dir, [bni Mutsanna] va dir, [Muhammad bin Ja'far] ens va dir, [Shu'bah] ens va dir, de [Qatadah] ens va dir, [Anas bin Malik] ens va dir, que el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: "Oh Al·là, de fet, la vida real és la vida de l'altra vida". Shu'bah va dir: "O bé, va dir: "Oh Al·là, no hi ha vida real excepte la vida de l'altra vida, així que honora els Ansar i els Muhajirin".
Hadith
Imam Muslim : 3369
و حَدَّثَنَا يَحْيَى بْنُ يَحْيَى وَشَيْبَانُ بْنُ فَرُّوخَ قَالَ يَحْيَى أَخْبَرَنَا و قَالَ شَيْبَانُ حَدَّثَنَا عَبْدُ الْوَارِثِ عَنْ أَبِي التَّيَّاحِ حَدَّثَنَا أَنَسُ بْنُ مَالِكٍ قَالَ كَانُوا يَرْتَجِزُونَ وَرَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ مَعَهُمْ وَهُمْ يَقُولُونَ اللَّهُمَّ لَا خَيْرَ إِلَّا خَيْرُ الْآخِرَهْ فَانْصُرْ الْأَنْصَارَ وَالْمُهَاجِرَهْ وَفِي حَدِيثِ شَيْبَانَ بَدَلَ فَانْصُرْ فَاغْفِرْ
[Yahya bin Yahya] i [Shayban bin Farruh] ens ho van dir, Yahya va dir; ens ho va dir, mentre que Shayban va dir; ens ho va dir [Abdul Warith] de [Abu At Tayyah] ens va dir [Anas bin Malik] que va dir: "Els companys estaven taral·lejant mentre el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) era amb ells, van dir: 'Oh Al·là, no hi ha cap bé durador excepte el bé de l'altra vida, així que ajuda els Ansar i els Muhajirin'. I en el hadit de Shayban, la frase "Així que ajuda" va ser substituïda per la frase "Així que perdona".
Hadith
Imam Muslim : 3370
حَدَّثَنِي مُحَمَّدُ بْنُ حَاتِمٍ حَدَّثَنَا بَهْزٌ حَدَّثَنَا حَمَّادُ بْنُ سَلَمَةَ حَدَّثَنَا ثَابِتٌ عَنْ أَنَسٍ أَنَّ أَصْحَابَ مُحَمَّدٍ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ كَانُوا يَقُولُونَ يَوْمَ الْخَنْدَقِ نَحْنُ الَّذِينَ بَايَعُوا مُحَمَّدًا عَلَى الْإِسْلَامِ مَا بَقِينَا أَبَدًا أَوْ قَالَ عَلَى الْجِهَادِ شَكَّ حَمَّادٌ وَالنَّبِيُّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ يَقُولُ اللَّهُمَّ إِنَّ الْخَيْرَ خَيْرُ الْآخِرَهْ فَاغْفِرْ لِلْأَنْصَارِ وَالمُهَاجِرَهْ
[Muhammad bin Hatim] em va dir, [Bahz] ens va dir, [Hammad bin Salamah] ens va dir, [Thabit] ens va dir, de [Anas], que durant la batalla de Khandaq, els companys de Mahoma (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) van dir: "Nosaltres som els que vam jurar lleialtat a Mahoma per l'Islam, fins que la vida encara era al ventre matern, -o va dir- 'per la jihad'", Hammad va dubtar. Mentre el Profeta (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) deia: "Oh Al·là, de fet no hi ha cap bé durador excepte el bé de l'altra vida, així que perdona els Ansar i els Muhajirin".
Hadith
Imam Muslim : 3371
حَدَّثَنَا قُتَيْبَةُ بْنُ سَعِيدٍ حَدَّثَنَا حَاتِمٌ يَعْنِي ابْنَ إِسْمَعِيلَ عَنْ يَزِيدَ بْنِ أَبِي عُبَيْدٍ قَالَ سَمِعْتُ سَلَمَةَ بْنَ الْأَكْوَعِ يَقُولُا خَرَجْتُ قَبْلَ أَنْ يُؤَذَّنَ بِالْأُولَى وَكَانَتْ لِقَاحُ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ تَرْعَى بِذِي قَرَدٍ قَالَ فَلَقِيَنِي غُلَامٌ لِعَبْدِ الرَّحْمَنِ بْنِ عَوْفٍ فَقَالَ أُخِذَتْ لِقَاحُ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَقُلْتُ مَنْ أَخَذَهَا قَالَ غَطَفَانُ قَالَ فَصَرَخْتُ ثَلَاثَ صَرَخَاتٍ يَا صَبَاحَاهْ قَالَ فَأَسْمَعْتُ مَا بَيْنَ لَابَتَيِ الْمَدِينَةِ ثُمَّ انْدَفَعْتُ عَلَى وَجْهِي حَتَّى أَدْرَكْتُهُمْ بِذِي قَرَدٍ وَقَدْ أَخَذُوا يَسْقُونَ مِنْ الْمَاءِ فَجَعَلْتُ أَرْمِيهِمْ بِنَبْلِي وَكُنْتُ رَامِيًا وَأَقُولُ أَنَا ابْنُ الْأَكْوَعِ وَالْيَوْمُ يَوْمُ الرُّضَّعِ فَأَرْتَجِزُ حَتَّى اسْتَنْقَذْتُ اللِّقَاحَ مِنْهُمْ وَاسْتَلَبْتُ مِنْهُمْ ثَلَاثِينَ بُرْدَةً قَالَ وَجَاءَ النَّبِيُّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَالنَّاسُ فَقُلْتُ يَا نَبِيَّ اللَّهِ إِنِّي قَدْ حَمَيْتُ الْقَوْمَ الْمَاءَ وَهُمْ عِطَاشٌ فَابْعَثْ إِلَيْهِمْ السَّاعَةَ فَقَالَ يَا ابْنَ الْأَكْوَعِ مَلَكْتَ فَأَسْجِحْ قَالَ ثُمَّ رَجَعْنَا وَيُرْدِفُنِي رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ عَلَى نَاقَتِهِ حَتَّى دَخَلْنَا الْمَدِينَةَ
[Qutaibah bin Sa'id] ens va narrar [Hatim] - és a dir, Ibn Isma'il - de [Yazid bin Abu 'Ubaid] que va dir: Vaig sentir [Salamah bin Al Akwa] dir: "Vaig sortir de la ciutat abans que es fes la primera crida a l'oració, mentre els camells del Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) pasturaven a Dhu Qard". Salamah va dir: "De sobte, l'esclau d'Abdurrahman bin Auf va venir a mi i em va dir: "Els camells del Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) han estat robats". Així que vaig preguntar: "Qui els va robar?". Ell va respondre: "Bani Ghathafan". Salamah va dir: "Aleshores vaig cridar tres vegades: "Oh Al·là!...!"". Salamah va dir: «Fins que la meva veu es va sentir a tots els racons de Medina, llavors vaig sortir fins que els vaig trobar a Dhu Qard, mentre acabaven de beure de la font, així que els vaig llançar fletxes mentre taral·lejava: "Sóc Ibn Al Akwa", avui és el Dia de la Perdició". Encara estava taral·lejant fins que vaig poder recuperar els seus camells i portar-los trenta burdahs». Salamah va dir: «Aleshores el profeta, sallallahu 'alaihi wasallam, va venir acompanyat d'alguna gent, i vaig dir: "Oh Profeta d'Al·là, els he allunyat de la font d'aigua, mentre tenen molta set, així que envia'ls ara". Així que va dir: "Oh Al Akwa", has fet una cosa molt correcta". Després vam tornar a casa cavalcant darrere del Missatger d'Al·là, sallallahu 'alaihi wasallam, al seu camell, fins que vam entrar a la ciutat de Medina».
Hadith
Imam Muslim : 3372
حَدَّثَنَا أَبُو بَكْرِ بْنُ أَبِي شَيْبَةَ حَدَّثَنَا هَاشِمُ بْنُ الْقَاسِمِ ح و حَدَّثَنَا إِسْحَقُ بْنُ إِبْرَاهِيمَ أَخْبَرَنَا أَبُو عَامِرٍ الْعَقَدِيُّ كِلَاهُمَا عَنْ عِكْرِمَةَ بْنِ عَمَّارٍ ح و حَدَّثَنَا عَبْدُ اللَّهِ بْنُ عَبْدِ الرَّحْمَنِ الدَّارِمِيُّ وَهَذَا حَدِيثُهُ أَخْبَرَنَا أَبُو عَلِيٍّ الْحَنَفِيُّ عُبَيْدُ اللَّهِ بْنُ عَبْدِ الْمَجِيدِ حَدَّثَنَا عِكْرِمَةُ وَهُوَ ابْنُ عَمَّارٍ حَدَّثَنِي إِيَاسُ بْنُ سَلَمَةَ حَدَّثَنِي أَبِي قَالَ قَدِمْنَا الْحُدَيْبِيَةَ مَعَ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَنَحْنُ أَرْبَعَ عَشْرَةَ مِائَةً وَعَلَيْهَا خَمْسُونَ شَاةً لَا تُرْوِيهَا قَالَ فَقَعَدَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ عَلَى جَبَا الرَّكِيَّةِ فَإِمَّا دَعَا وَإِمَّا بَصَقَ فِيهَا قَالَ فَجَاشَتْ فَسَقَيْنَا وَاسْتَقَيْنَا قَالَ ثُمَّ إِنَّ رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ دَعَانَا لِلْبَيْعَةِ فِي أَصْلِ الشَّجَرَةِ قَالَ فَبَايَعْتُهُ أَوَّلَ النَّاسِ ثُمَّ بَايَعَ وَبَايَعَ حَتَّى إِذَا كَانَ فِي وَسَطٍ مِنْ النَّاسِ قَالَ بَايِعْ يَا سَلَمَةُ قَالَ قُلْتُ قَدْ بَايَعْتُكَ يَا رَسُولَ اللَّهِ فِي أَوَّلِ النَّاسِ قَالَ وَأَيْضًا قَالَ وَرَآنِي رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ عَزِلًا يَعْنِي لَيْسَ مَعَهُ سِلَاحٌ قَالَ فَأَعْطَانِي رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ حَجَفَةً أَوْ دَرَقَةً ثُمَّ بَايَعَ حَتَّى إِذَا كَانَ فِي آخِرِ النَّاسِ قَالَ أَلَا تُبَايِعُنِي يَا سَلَمَةُ قَالَ قُلْتُ قَدْ بَايَعْتُكَ يَا رَسُولَ اللَّهِ فِي أَوَّلِ النَّاسِ وَفِي أَوْسَطِ النَّاسِ قَالَ وَأَيْضًا قَالَ فَبَايَعْتُهُ الثَّالِثَةَ ثُمَّ قَالَ لِي يَا سَلَمَةُ أَيْنَ حَجَفَتُكَ أَوْ دَرَقَتُكَ الَّتِي أَعْطَيْتُكَ قَالَ قُلْتُ يَا رَسُولَ اللَّهِ لَقِيَنِي عَمِّي عَامِرٌ عَزِلًا فَأَعْطَيْتُهُ إِيَّاهَا قَالَ فَضَحِكَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَقَالَ إِنَّكَ كَالَّذِي قَالَ الْأَوَّلُ اللَّهُمَّ أَبْغِنِي حَبِيبًا هُوَ أَحَبُّ إِلَيَّ مِنْ نَفْسِي ثُمَّ إِنَّ الْمُشْرِكِينَ رَاسَلُونَا الصُّلْحَ حَتَّى مَشَى بَعْضُنَا فِي بَعْضٍ وَاصْطَلَحْنَا قَالَ وَكُنْتُ تَبِيعًا لِطَلْحَةَ بْنِ عُبَيْدِ اللَّهِ أَسْقِي فَرَسَهُ وَأَحُسُّهُ وَأَخْدِمُهُ وَآكُلُ مِنْ طَعَامِهِ وَتَرَكْتُ أَهْلِي وَمَالِي مُهَاجِرًا إِلَى اللَّهِ وَرَسُولِهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَالَ فَلَمَّا اصْطَلَحْنَا نَحْنُ وَأَهْلُ مَكَّةَ وَاخْتَلَطَ بَعْضُنَا بِبَعْضٍ أَتَيْتُ شَجَرَةً فَكَسَحْتُ شَوْكَهَا فَاضْطَجَعْتُ فِي أَصْلِهَا قَالَ فَأَتَانِي أَرْبَعَةٌ مِنْ الْمُشْرِكِينَ مِنْ أَهْلِ مَكَّةَ فَجَعَلُوا يَقَعُونَ فِي رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَأَبْغَضْتُهُمْ فَتَحَوَّلْتُ إِلَى شَجَرَةٍ أُخْرَى وَعَلَّقُوا سِلَاحَهُمْ وَاضْطَجَعُوا فَبَيْنَمَا هُمْ كَذَلِكَ إِذْ نَادَى مُنَادٍ مِنْ أَسْفَلِ الْوَادِي يَا لِلْمُهَاجِرِينَ قُتِلَ ابْنُ زُنَيْمٍ قَالَ فَاخْتَرَطْتُ سَيْفِي ثُمَّ شَدَدْتُ عَلَى أُولَئِكَ الْأَرْبَعَةِ وَهُمْ رُقُودٌ فَأَخَذْتُ سِلَاحَهُمْ فَجَعَلْتُهُ ضِغْثًا فِي يَدِي قَالَ ثُمَّ قُلْتُ وَالَّذِي كَرَّمَ وَجْهَ مُحَمَّدٍ لَا يَرْفَعُ أَحَدٌ مِنْكُمْ رَأْسَهُ إِلَّا ضَرَبْتُ الَّذِي فِيهِ عَيْنَاهُ قَالَ ثُمَّ جِئْتُ بِهِمْ أَسُوقُهُمْ إِلَى رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَالَ وَجَاءَ عَمِّي عَامِرٌ بِرَجُلٍ مِنْ الْعَبَلَاتِ يُقَالُ لَهُ مِكْرَزٌ يَقُودُهُ إِلَى رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ عَلَى فَرَسٍ مُجَفَّفٍ فِي سَبْعِينَ مِنْ الْمُشْرِكِينَ فَنَظَرَ إِلَيْهِمْ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَقَالَ دَعُوهُمْ يَكُنْ لَهُمْ بَدْءُ الْفُجُورِ وَثِنَاهُ فَعَفَا عَنْهُمْ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَأَنْزَلَ اللَّهُ { وَهُوَ الَّذِي كَفَّ أَيْدِيَهُمْ عَنْكُمْ وَأَيْدِيَكُمْ عَنْهُمْ بِبَطْنِ مَكَّةَ مِنْ بَعْدِ أَنْ أَظْفَرَكُمْ عَلَيْهِمْ } الْآيَةَ كُلَّهَا قَالَ ثُمَّ خَرَجْنَا رَاجِعِينَ إِلَى الْمَدِينَةِ فَنَزَلْنَا مَنْزِلًا بَيْنَنَا وَبَيْنَ بَنِي لَحْيَانَ جَبَلٌ وَهُمْ الْمُشْرِكُونَ فَاسْتَغْفَرَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ لِمَنْ رَقِيَ هَذَا الْجَبَلَ اللَّيْلَةَ كَأَنَّهُ طَلِيعَةٌ لِلنَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَأَصْحَابِهِ قَالَ سَلَمَةُ فَرَقِيتُ تِلْكَ اللَّيْلَةَ مَرَّتَيْنِ أَوْ ثَلَاثًا ثُمَّ قَدِمْنَا الْمَدِينَةَ فَبَعَثَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ بِظَهْرِهِ مَعَ رَبَاحٍ غُلَامِ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَأَنَا مَعَهُ وَخَرَجْتُ مَعَهُ بِفَرَسِ طَلْحَةَ أُنَدِّيهِ مَعَ الظَّهْرِ فَلَمَّا أَصْبَحْنَا إِذَا عَبْدُ الرَّحْمَنِ الْفَزَارِيُّ قَدْ أَغَارَ عَلَى ظَهْرِ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ فَاسْتَاقَهُ أَجْمَعَ وَقَتَلَ رَاعِيَهُ قَالَ فَقُلْتُ يَا رَبَاحُ خُذْ هَذَا الْفَرَسَ فَأَبْلِغْهُ طَلْحَةَ بْنَ عُبَيْدِ اللَّهِ وَأَخْبِرْ رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ أَنَّ الْمُشْرِكِينَ قَدْ أَغَارُوا عَلَى سَرْحِهِ قَالَ ثُمَّ قُمْتُ عَلَى أَكَمَةٍ فَاسْتَقْبَلْتُ الْمَدِينَةَ فَنَادَيْتُ ثَلَاثًا يَا صَبَاحَاهْ ثُمَّ خَرَجْتُ فِي آثَارِ الْقَوْمِ أَرْمِيهِمْ بِالنَّبْلِ وَأَرْتَجِزُ أَقُولُ أَنَا ابْنُ الْأَكْوَعِ وَالْيَوْمُ يَوْمُ الرُّضَّعِ فَأَلْحَقُ رَجُلًا مِنْهُمْ فَأَصُكُّ سَهْمًا فِي رَحْلِهِ حَتَّى خَلَصَ نَصْلُ السَّهْمِ إِلَى كَتِفِهِ قَالَ قُلْتُ خُذْهَا وَأَنَا ابْنُ الْأَكْوَعِ وَالْيَوْمُ يَوْمُ الرُّضَّعِ قَالَ فَوَاللَّهِ مَا زِلْتُ أَرْمِيهِمْ وَأَعْقِرُ بِهِمْ فَإِذَا رَجَعَ إِلَيَّ فَارِسٌ أَتَيْتُ شَجَرَةً فَجَلَسْتُ فِي أَصْلِهَا ثُمَّ رَمَيْتُهُ فَعَقَرْتُ بِهِ حَتَّى إِذَا تَضَايَقَ الْجَبَلُ فَدَخَلُوا فِي تَضَايُقِهِ عَلَوْتُ الْجَبَلَ فَجَعَلْتُ أُرَدِّيهِمْ بِالْحِجَارَةِ قَالَ فَمَا زِلْتُ كَذَلِكَ أَتْبَعُهُمْ حَتَّى مَا خَلَقَ اللَّهُ مِنْ بَعِيرٍ مِنْ ظَهْرِ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ إِلَّا خَلَّفْتُهُ وَرَاءَ ظَهْرِي وَخَلَّوْا بَيْنِي وَبَيْنَهُ ثُمَّ اتَّبَعْتُهُمْ أَرْمِيهِمْ حَتَّى أَلْقَوْا أَكْثَرَ مِنْ ثَلَاثِينَ بُرْدَةً وَثَلَاثِينَ رُمْحًا يَسْتَخِفُّونَ وَلَا يَطْرَحُونَ شَيْئًا إِلَّا جَعَلْتُ عَلَيْهِ آرَامًا مِنْ الْحِجَارَةِ يَعْرِفُهَا رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَأَصْحَابُهُ حَتَّى أَتَوْا مُتَضَايِقًا مِنْ ثَنِيَّةٍ فَإِذَا هُمْ قَدْ أَتَاهُمْ فُلَانُ بْنُ بَدْرٍ الْفَزَارِيُّ فَجَلَسُوا يَتَضَحَّوْنَ يَعْنِي يَتَغَدَّوْنَ وَجَلَسْتُ عَلَى رَأْسِ قَرْنٍ قَالَ الْفَزَارِيُّ مَا هَذَا الَّذِي أَرَى قَالُوا لَقِينَا مِنْ هَذَا الْبَرْحَ وَاللَّهِ مَا فَارَقَنَا مُنْذُ غَلَسٍ يَرْمِينَا حَتَّى انْتَزَعَ كُلَّ شَيْءٍ فِي أَيْدِينَا قَالَ فَلْيَقُمْ إِلَيْهِ نَفَرٌ مِنْكُمْ أَرْبَعَةٌ قَالَ فَصَعِدَ إِلَيَّ مِنْهُمْ أَرْبَعَةٌ فِي الْجَبَلِ قَالَ فَلَمَّا أَمْكَنُونِي مِنْ الْكَلَامِ قَالَ قُلْتُ هَلْ تَعْرِفُونِي قَالُوا لَا وَمَنْ أَنْتَ قَالَ قُلْتُ أَنَا سَلَمَةُ بْنُ الْأَكْوَعِ وَالَّذِي كَرَّمَ وَجْهَ مُحَمَّدٍ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ لَا أَطْلُبُ رَجُلًا مِنْكُمْ إِلَّا أَدْرَكْتُهُ وَلَا يَطْلُبُنِي رَجُلٌ مِنْكُمْ فَيُدْرِكَنِي قَالَ أَحَدُهُمْ أَنَا أَظُنُّ قَالَ فَرَجَعُوا فَمَا بَرِحْتُ مَكَانِي حَتَّى رَأَيْتُ فَوَارِسَ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ يَتَخَلَّلُونَ الشَّجَرَ قَالَ فَإِذَا أَوَّلُهُمْ الْأَخْرَمُ الْأَسَدِيُّ عَلَى إِثْرِهِ أَبُو قَتَادَةَ الْأَنْصَارِيُّ وَعَلَى إِثْرِهِ الْمِقْدَادُ بْنُ الْأَسْوَدِ الْكِنْدِيُّ قَالَ فَأَخَذْتُ بِعِنَانِ الْأَخْرَمِ قَالَ فَوَلَّوْا مُدْبِرِينَ قُلْتُ يَا أَخْرَمُ احْذَرْهُمْ لَا يَقْتَطِعُوكَ حَتَّى يَلْحَقَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَأَصْحَابُهُ قَالَ يَا سَلَمَةُ إِنْ كُنْتَ تُؤْمِنُ بِاللَّهِ وَالْيَوْمِ الْآخِرِ وَتَعْلَمُ أَنَّ الْجَنَّةَ حَقٌّ وَالنَّارَ حَقٌّ فَلَا تَحُلْ بَيْنِي وَبَيْنَ الشَّهَادَةِ قَالَ فَخَلَّيْتُهُ فَالْتَقَى هُوَ وَعَبْدُ الرَّحْمَنِ قَالَ فَعَقَرَ بِعَبْدِ الرَّحْمَنِ فَرَسَهُ وَطَعَنَهُ عَبْدُ الرَّحْمَنِ فَقَتَلَهُ وَتَحَوَّلَ عَلَى فَرَسِهِ وَلَحِقَ أَبُو قَتَادَةَ فَارِسُ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ بِعَبْدِ الرَّحْمَنِ فَطَعَنَهُ فَقَتَلَهُ فَوَالَّذِي كَرَّمَ وَجْهَ مُحَمَّدٍ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ لَتَبِعْتُهُمْ أَعْدُو عَلَى رِجْلَيَّ حَتَّى مَا أَرَى وَرَائِي مِنْ أَصْحَابِ مُحَمَّدٍ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَلَا غُبَارِهِمْ شَيْئًا حَتَّى يَعْدِلُوا قَبْلَ غُرُوبِ الشَّمْسِ إِلَى شِعْبٍ فِيهِ مَاءٌ يُقَالُ لَهُ ذَو قَرَدٍ لِيَشْرَبُوا مِنْهُ وَهُمْ عِطَاشٌ قَالَ فَنَظَرُوا إِلَيَّ أَعْدُو وَرَاءَهُمْ فَخَلَّيْتُهُمْ عَنْهُ يَعْنِي أَجْلَيْتُهُمْ عَنْهُ فَمَا ذَاقُوا مِنْهُ قَطْرَةً قَالَ وَيَخْرُجُونَ فَيَشْتَدُّونَ فِي ثَنِيَّةٍ قَالَ فَأَعْدُو فَأَلْحَقُ رَجُلًا مِنْهُمْ فَأَصُكُّهُ بِسَهْمٍ فِي نُغْضِ كَتِفِهِ قَالَ قُلْتُ خُذْهَا وَأَنَا ابْنُ الْأَكْوَعِ وَالْيَوْمُ يَوْمُ الرُّضَّعِ قَالَ يَا ثَكِلَتْهُ أُمُّهُ أَكْوَعُهُ بُكْرَةَ قَالَ قُلْتُ نَعَمْ يَا عَدُوَّ نَفْسِهِ أَكْوَعُكَ بُكْرَةَ قَالَ وَأَرْدَوْا فَرَسَيْنِ عَلَى ثَنِيَّةٍ قَالَ فَجِئْتُ بِهِمَا أَسُوقُهُمَا إِلَى رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ قَالَ وَلَحِقَنِي عَامِرٌ بِسَطِيحَةٍ فِيهَا مَذْقَةٌ مِنْ لَبَنٍ وَسَطِيحَةٍ فِيهَا مَاءٌ فَتَوَضَّأْتُ وَشَرِبْتُ ثُمَّ أَتَيْتُ رَسُولَ اللّ
[Abu Bakr bin Abu Shaibah] ens ho va dir [Hashim Ibnul Qasim]. -en una altra línia s'esmenta- [Ishaq bin Ibrahim] ens ho va dir [Abu Amir Al Aqadi] tots dos d'[Ikrimah bin Ammar]. -en una altra línia s'esmenta- [Abdullah bin 'Abdurrahman Ad Darimi] ens ho va dir i aquest és el seu hadit. [Abu Ali Al Hanafi Ubaidullah bin Abdul Majid] ens ho va dir [Ikrimah] -és a dir, Ibn Ammar- [Iyas bin Salamah] em va dir [del seu pare] que va dir: "Una vegada vam anar a la guerra amb el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) a Hudaibiyah, en aquell moment érem mil quatre-centes persones, i només vam portar cinquanta cabres, així que la llet d'aquell nombre de cabres no era suficient per beure. Després d'això, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) es va asseure al costat del pou mentre pregava o hi escopia. Gràcies a la súplica que el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va recitar sobre la llet de cabra, tots vam poder beure la llet fins a saciar-nos. Aleshores, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) ens va convidar a jurar-li lleialtat sota un arbre. Vaig jurar lleialtat al Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) al primer grup. Després va continuar rebent la lleialtat dels companys que hi eren presents en aquell moment. Quan va arribar al grup del mig, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) em va dir: "Jura lleialtat, oh Salamah". Li vaig dir: "T'he jurat lleialtat al primer grup, oh Missatger d'Al·là". Però en realitat em va dir: "Jura lleialtat de nou, oh Salamah". Finalment vaig complir la seva petició. Quan va veure que no portava cap arma, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) em va donar un escut o un protector. Després va rebre la lleialtat de nou de l'últim grup. En aquell moment, em va tornar a preguntar: "Per què no em vas jurar lleialtat, oh Salamah?". Vaig respondre: "T'he jurat lleialtat, oh Missatger d'Al·là, de fet, t'he jurat lleialtat dues vegades, és a dir, al primer grup i al grup del mig". Aleshores, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: "Jura lleialtat una vegada més, oh Salamah!". Finalment, li vaig jurar lleialtat per tercera vegada. Després de jurar lleialtat, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) em va preguntar: "Oh Salamah, on és l'escut i el broquet que et vaig donar?". Vaig intentar explicar la seva pregunta: "Oh Missatger d'Al·là, vaig conèixer el meu oncle, Amir, i ell tampoc tenia cap arma, així que li vaig donar l'escut". En sentir aquesta explicació, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va somriure i va dir: "De fet, ets com el que deien els antics: "Oh Al·là, Senyor meu, dóna'm un amant que sigui més estimat per a mi que jo mateix"". Uns dies més tard, els politeistes ens van convidar a fer les paus enviant primer un missatger. Després de passar per un procés que no va trigar gaire, finalment vam acceptar fer les paus. Jo era el servent de Talhah bin Ubaidillah, la meva feina era donar aigua al cavall i banyar-lo. A canvi del seu servei, rebia menjar d'ell. Estic decidit a deixar la meva família i les meves propietats per migrar en el camí de Déu i el Seu Missatger. Quan es va forjar l'acord de tractat de pau entre nosaltres i la gent de la Meca, fins que poguéssim barrejar-nos, un dia vaig anar a un arbre per descansar-hi sota. En el moment d'estirar-me sota aquell arbre, van venir quatre politeistes de la gent de la Meca que xafardejaven sobre el Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi la pau, fins que em va fer enfadar amb ells. Aleshores vaig anar a un altre tronc d'arbre mentre els mirava penjar les seves armes i després es van adormir. En aquell moment, de sobte es va sentir una veu que cridava des del fons de l'abisme: "Oh gent dels Muhajirin, Ibn Zunaim ha estat assassinat". En aquell moment vaig sortir mentre anava cap als quatre politeistes que dormien, vaig agafar les seves armes'. Salamah va continuar: 'Després d'això els vaig dir: "Per Aquell que ha glorificat la cara de Mahoma, a qui d'entre vosaltres s'atreveixi a aixecar el cap, li tallaré el coll'. Finalment vaig conduir els quatre infidels quraixites davant del Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell). Al mateix temps vaig veure Amir, el meu oncle. Va resultar que també estava conduint un home quraixita anomenat Mikraz per ser portat davant del Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell). L'home quraixita anomenat Mikraz va quedar muntat a cavall, seguit per una trentena de politeistes dels seus homes. Durant un moment, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) els va mirar i va dir: "Deixeu-los en pau, perquè continuaran la seva injustícia des del principi fins al final". Aleshores, el Missatger d'Al·là (que la pau i les benediccions d'Al·là siguin amb ell) els va perdonar, així que Al·là va revelar el vers: "-I Ell és qui va retenir les seves mans de -destruir-vos- i -va retenir les vostres mans de -destruir-los- al mig de la Meca després que Al·là us hagués donat la victòria sobre ells-" -Qs. Al-Fath: 24-. Després d'aquell incident, vam tornar junts a casa a la ciutat de Medina amb victòria. Però abans d'això, ens vam aturar en algun lloc. Mentre que la distància entre nosaltres i Bani Lihyan en aquell moment només estava separada per una muntanya, segons la informació que conec, els Bani Lihyan també es trobaven entre els politeistes. Aleshores, el Missatger d'Al·là, sallallahu 'alaihi wasallam, va declarar que perdonaria algú que estigués disposat a pujar la muntanya de nit. De fet, la muntanya que tenien davant semblava desafiar el Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, i els companys que hi eren presents en aquell moment. Aquella mateixa nit, vaig aconseguir pujar la muntanya dues o tres vegades. Finalment vam arribar a la ciutat de Medina. Aleshores, el Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, va enviar Rabbah, el seu servent, per controlar el camell que portava una gran càrrega, i també em vaig unir a Rabbah muntant el cavall de Talhah. L'endemà, vaig sentir informació que Abdurrahman Al Fazari volia interceptar el nostre grup. Va resultar que la informació era certa, Abdurrahman va poder capturar el camell del Profeta, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, juntament amb la seva càrrega. Fins i tot vam sentir que havia matat la persona que muntava el camell. En aquell moment vaig dir a Rabbah: "Oh Rabbah, agafa aquest cavall i dóna'l a Talhah bin Ubaidullah, no ho oblidis, digues al Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) que els politeistes han capturat el grup de camells que va enviar". Després d'això, vaig pujar al turó, mirant cap a la ciutat de Medina, vaig cridar en veu alta: "Oh gent!" Tres vegades seguides. Aleshores vaig baixar del turó mentre continuava disparant fletxes a l'objectiu de l'enemic, mentre que per consolar el meu cor, taral·lejava: "Sóc el fill d'Al Akwa", avui és el dia de la destrucció!". Mentre perseguia l'enemic, vaig trobar un home dels politeistes. Aleshores vaig començar a apuntar-li fletxes. Poc després, vaig aconseguir clavar-li una fletxa directament a l'espatlla, des de la distància li vaig dir: "Sent la fletxa, sóc el fill d'Al Akwa", avui és el dia de la destrucció". Salamah va dir: "Per l'amor de Déu, continuaré disparant fletxes a l'enemic". De sobte, des del front, vaig veure un enemic a cavall que es dirigia cap a mi. Aleshores em vaig amagar darrere d'un arbre frondós. Tan bon punt va passar l'enemic a cavall, vaig disparar immediatament la meva fletxa fins que vaig aconseguir ferir-lo. Poc després, van arribar algunes forces enemigues més. Però com abans, vaig pujar immediatament al turó. Des del cim del turó vaig intentar aturar la seva velocitat llançant-los pedres, i va resultar que aquest mètode va funcionar. Van retrocedir en ordre i em van deixar seguir perseguint-los. Com que eren reticents a la càrrega que portaven, finalment van deixar caure la majoria dels seus subministraments del camell del Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, que havien pres, perquè fos més lleuger i poguessin escapar del vehicle. Vaig continuar seguint el seu ritme mentre llançava fletxes. També vaig fer petjades als carrers amb pedres perquè el Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, i els seus companys sabessin què havia fet a aquells enemics. Amuntegant-se, l'exèrcit Mushyrikin va intentar baixar del turó passant per la carretera estreta del turó. Afortunadament, Fulan bin Badri Al Fazari estava preparat per esperar a baix per ajudar-los. Després es van asseure descansant de la fatiga, mentre jo estava assegut al turó. Des de dalt del turó, vaig sentir Al Fazari preguntant als seus amics que acabaven de baixar del turó: "Què és això? Què us ha passat?", van respondre: "Hem experimentat dificultats, per Déu, no hem passat el final de la nit, però ens van ploure constantment amb fletxes, de manera que vam llençar la majoria de les nostres provisions". Aleshores, Al Fazari va ordenar a quatre d'ells que s'enfrontessin a mi, finalment les quatre persones van pujar corrents el turó per encarar-me. Quan la distància entre ells i jo s'acostava, fins que va ser possible que sentissin la meva veu, vaig cridar: "Vosaltres quatre, em coneixeu?", van respondre: "No, no us coneixem, qui sou?". Vaig respondre: "Sóc Salamah bin Al Akwa", per aquell que glorifica la cara de Mahoma, no us deixaré viure, potser el mateix passa amb vosaltres que no em podeu deixar viure". Aleshores vaig sentir una de les quatre persones respondre com jo deia. Abans que m'hagués mogut, de sobte vaig veure uns companys del Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, que anaven a cavall sortint de darrere dels arbustos cap a on jo era. Salamah va dir: "La primera vegada que vaig veure va ser Akhram Al Asadi, seguit d'Abu Qatadah Al Anshari. Després d'això, va aparèixer Miqdad bin Aswad Al Kindi". Salamah va continuar: «Llavors vaig agafar les brides del cavall d'Akhram, i va resultar que s'acostaven corrents per ajudar-me. Immediatament vaig dir: "Oh, Akhram, vés amb compte amb ells, no fos cas que et fereixin o et facin mal, fins que arribin reforços del Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, i als altres companys". Ell va respondre: «Oh, Salamah, si realment creus en Al·là, en Al·là i en l'Últim Dia, i estàs segur que el Paradís i l'Infern són veritables, no m'impedeixis assolir el martiri». Salamah va dir: «Llavors el vaig deixar avançar per lluitar un contra un, i llavors Abdurrahman va avançar per enfrontar-se a Akhram. Al principi va poder ferir el cavall d'Abdurrahman, però finalment Abdurrahman va poder apunyalar Akhram fins que va caure. Abdurrahman va muntar el seu cavall. Després d'això, Abu Qatadah, el genet del Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, va avançar per enfrontar-se a Abdurrahman». Aleshores, Abu Qatadah va poder apunyalar Abdurrahman i matar-lo, per Aquell que glorifica la cara de Muhammad, sallallahu 'alaihi wasallam, vaig continuar seguint-los a peu fins que no vaig veure ni un sol company de Muhammad, sallallahu 'alaihi wasallam ni la seva pols. Cap a la posta de sol, es van dirigir cap al camí del turó on hi havia una font anomenada Dhu Qard, perquè beguessin de la seva set. Salamah va dir: "Llavors em van veure corrent darrere d'ells, els vaig bloquejar el pou perquè no poguessin beure ni una gota d'aigua". Salamah va dir: "Llavors van abandonar el lloc amb gran dificultat pels vessants del turó". Salamah va continuar: "Llavors vaig córrer i vaig trobar-ne un, després el vaig travessar amb una fletxa just a la punta de l'os de l'espatlla". Salamah va continuar: "Llavors vaig dir en un to burleta: 'Intenta treure la fletxa maleïda, sóc el fill d'Al Akwa', avui és el dia de la destrucció'. L'enemic va dir: "Maleït matí, tens raó, Akwa?" Vaig respondre: "Així és, enemic de Déu, sóc Akwa, que et porta mala sort a primera hora del matí". Akwa va continuar: "L'enemic va ferir dos dels seus cavalls al vessant de la muntanya. Els vaig acompanyar tots dos fins al Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau". Amir em va seguir amb una bossa de cuir amb dues bosses, una que contenia llet barrejada i l'altra aigua pura. Vaig fer les ablucions i vaig beure, i després vaig trobar el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) que era a la font d'aigua de la qual havia impedit que l'enemic begués. Va resultar que el Missatger d'Al·là s'havia endut tots els camells i tot el que havia salvat dels politeistes, així com les llances i la burdah. En aquell moment, Bilal havia sacrificat un camell d'alguns dels camells que havia salvat dels politeistes, després li va prendre el cor i la gepa i el va cremar, després el va presentar al Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell). Salamah va continuar: «Vaig dir: “Oh Missatger d'Al·là, deixa'm triar cent homes de l'exèrcit enemic, i després els seguiré fins que ningú ens informi de la nostra posició, excepte que els talli el coll”. Salamah va dir: «Aleshores, el Missatger d'Al·là (la pau i les benediccions d'Al·là siguin amb ell) va somriure fins que les seves molars van ser clarament visibles aquell dia. Aleshores va preguntar: “Oh Salamah, estàs preparat per al que faràs?”. Vaig respondre: “Per descomptat, per Aquell que t'ha honorat”. Va afegir: “Sàpigues, oh Salamah, que ara són al territori del poble de Ghathafan”. Salamah va dir: «Aleshores va venir un home de Ghathafan i va dir: “Tal i tal havia sacrificat un camell per a ells, quan estaven escorxant l'animal, de sobte van veure que s'aixecava pols, fins que van fugir amb diarrea”. L'endemà, el Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, va dir: “El millor genet d'avui és Abu Qatadah, mentre que el millor soldat d'infanteria és Salamah”.» Salamah va continuar: «Aleshores, el Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, em va donar dues llances, és a dir, llances per a la cavalleria i llances per a la infanteria, i en aquell moment les vaig combinar en una. Després vam tornar a Medina i vaig cavalcar darrere del Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau, cavalcant sobre Adzba». Salamah va dir: «Quan érem al mig del camí —va dir Salamah—, hi havia un amic d'Ansar que ens va convidar a una cursa de velocitat. Salamah va dir: «Aleshores, el company d'Ansar va dir: "No hi ha ningú que vulgui córrer cap a Medina?", i ho va repetir diverses vegades». Salamah va continuar: «Després d'escoltar les seves paraules, vaig dir: "Voleu honorar una persona noble o voleu obtenir autoritat davant d'una persona respectada?"». Ell va respondre: «No, però és per al Missatger d'Al·là, que Déu el beneeixi i li concedeixi pau».» Salamah va continuar: «Vaig dir: “Oh Missatger d’Al·là, pel meu pare i la meva mare, deixa’m acceptar el repte de la raça de l’home!”. Ell va respondre: “Si us plau, si ho desitges”. Salamah va dir: “Comencem”. Aleshores vaig córrer amb els peus, de fet, deliberadament el vaig deixar pujar un o dos turons, perquè tenia por que es quedés sense energia, després vaig córrer més enllà de les seves petjades i encara el vaig deixar pujar un o dos turons. Aleshores vaig tornar a córrer tan ràpid com vaig poder fins que el vaig poder trobar». Salamah va dir: «Llavors li vaig donar una palmada entre les espatlles». Salamah va continuar: «Vaig dir: “Per Al·là, t’han precedit”». - va dir Iyasy; crec que Salamah va dir: “L’he precedit a Medina”. Salamah va continuar: «Per Al·là, quan érem...
Hadith
Imam Muslim : 3373
حَدَّثَنِي عَمْرُو بْنُ مُحَمَّدٍ النَّاقِدُ حَدَّثَنَا يَزِيدُ بْنُ هَارُونَ أَخْبَرَنَا حَمَّادُ بْنُ سَلَمَةَ عَنْ ثَابِتٍ عَنْ أَنَسِ بْنِ مَالِكٍ أَنَّ ثَمَانِينَ رَجُلًا مِنْ أَهْلِ مَكَّةَ هَبَطُوا عَلَى رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ مِنْ جَبَلِ التَّنْعِيمِ مُتَسَلِّحِينَ يُرِيدُونَ غِرَّةَ النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَأَصْحَابِهِ فَأَخَذَهُمْ سِلْمًا فَاسْتَحْيَاهُمْ فَأَنْزَلَ اللَّهُ عَزَّ وَجَلَّ { وَهُوَ الَّذِي كَفَّ أَيْدِيَهُمْ عَنْكُمْ وَأَيْدِيَكُمْ عَنْهُمْ بِبَطْنِ مَكَّةَ مِنْ بَعْدِ أَنْ أَظْفَرَكُمْ عَلَيْهِمْ }
[Amru bin Muhammad An Naqid] em va dir que [Yazid bin Harun] ens va dir [Hammad bin Salamah] de [Thabit] de [Anas bin Malik] que vuitanta persones de la Meca van baixar del Mont Tan'im fins al Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) amb armes completes. Volien atacar el Profeta (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) i els seus companys a causa de la seva hostilitat cap a ell. Però al final es van rendir i ell els va deixar viure, així que Al·là Totpoderós va revelar el vers: "-I Ell és qui va retenir les seves mans de -destruir-vos- i -va retenir- les vostres mans de -destruir-los- al mig de la Meca després que Al·là us hagués donat la victòria sobre ells-" -Qs. Al Fath: 24-.
Hadith
Imam Muslim : 3374
حَدَّثَنَا أَبُو بَكْرِ بْنُ أَبِي شَيْبَةَ حَدَّثَنَا يَزِيدُ بْنُ هَارُونَ أَخْبَرَنَا حَمَّادُ بْنُ سَلَمَةَ عَنْ ثَابِتٍ عَنْ أَنَسٍ أَنَّ أُمَّ سُلَيْمٍ اتَّخَذَتْ يَوْمَ حُنَيْنٍ خِنْجَرًا فَكَانَ مَعَهَا فَرَآهَا أَبُو طَلْحَةَ فَقَالَ يَا رَسُولَ اللَّهِ هَذِهِ أُمُّ سُلَيْمٍ مَعَهَا خِنْجَرٌ فَقَالَ لَهَا رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ مَا هَذَا الْخِنْجَرُ قَالَتْ اتَّخَذْتُهُ إِنْ دَنَا مِنِّي أَحَدٌ مِنْ الْمُشْرِكِينَ بَقَرْتُ بِهِ بَطْنَهُ فَجَعَلَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ يَضْحَكُ قَالَتْ يَا رَسُولَ اللَّهِ اقْتُلْ مَنْ بَعْدَنَا مِنْ الطُّلَقَاءِ انْهَزَمُوا بِكَ فَقَالَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ يَا أُمَّ سُلَيْمٍ إِنَّ اللَّهَ قَدْ كَفَى وَأَحْسَنَ و حَدَّثَنِيهِ مُحَمَّدُ بْنُ حَاتِمٍ حَدَّثَنَا بَهْزٌ حَدَّثَنَا حَمَّادُ بْنُ سَلَمَةَ أَخْبَرَنَا إِسْحَقُ بْنُ عَبْدِ اللَّهِ بْنِ أَبِي طَلْحَةَ عَنْ أَنَسِ بْنِ مَالِكٍ فِي قِصَّةِ أُمِّ سُلَيْمٍ عَنْ النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ مِثْلَ حَدِيثِ ثَابِتٍ
Ens va ser narrat [Abu Bakr bin Abu Shaybah] que [Yazid bin Harun] ens va dir [Hammad bin Salamah] de [Thabit] de [Anas] que Umm Sulaim sempre portava un matxet durant la batalla de Hunain, i Abu Talhah ho va veure i es va queixar: "Oh Missatger d'Al·là, Umm Sulaim sempre portava un matxet". Aleshores va preguntar a Umm Sulaim: "Per què sempre portes un matxet?". Umm Sulaim va dir: "Si algun politeista s'acosta a mi, li obriré l'estómac". El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) es va riure d'això. Umm Sulaim va dir: "Oh Missatger d'Al·là, mata aquells que vas alliberar el dia de la conquesta de la Meca, ara han fugit de tu". El Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va dir: "Oh Umm Sulaim, Al·là ha donat prou i ha corregit". I [Muhammad bin Hatim] m'ho va dir, [Bahz] ens ho va dir, [Hammad bin Salamah] ens ho va dir, [Ishaq bin Abdullah bin Abu Talhah] ens ho va explicar de [Anas bin Malik] sobre la història d'Umm Sulaim, del profeta, sallallahu 'alaihi wasallam, com el hadith de Thabit.
Hadith
Imam Muslim : 3375
حَدَّثَنَا يَحْيَى بْنُ يَحْيَى أَخْبَرَنَا جَعْفَرُ بْنُ سُلَيْمَانَ عَنْ ثَابِتٍ عَنْ أَنَسِ بْنِ مَالِكٍ قَالَ كَانَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ يَغْزُو بِأُمِّ سُلَيْمٍ وَنِسْوَةٍ مِنْ الْأَنْصَارِ مَعَهُ إِذَا غَزَا فَيَسْقِينَ الْمَاءَ وَيُدَاوِينَ الْجَرْحَى
[Yahya bin Yahya] ens ha relatat [Ja'far bin Sulaiman] de [Tsabit] d'[Anas bin Malik] que va dir: "El Missatger d'Al·là, xallallahu 'alaihi wasallam, va lluitar una vegada juntament amb Umm Sulaim i algunes dones dels Ansar, quan la batalla va s'intensificar, van donar aigua i van curar els soldats ferits".
Hadith
Imam Muslim : 3376
حَدَّثَنَا عَبْدُ اللَّهِ بْنُ عَبْدِ الرَّحْمَنِ الدَّارِمِيُّ حَدَّثَنَا عَبْدُ اللَّهِ بْنُ عَمْرٍو وَهُوَ أَبُو مَعْمَرٍ الْمِنْقَرِيُّ حَدَّثَنَا عَبْدُ الْوَارِثِ حَدَّثَنَا عَبْدُ الْعَزِيزِ وَهُوَ ابْنُ صُهَيْبٍ عَنْ أَنَسِ بْنِ مَالِكٍ قَالَ لَمَّا كَانَ يَوْمُ أُحُدٍ انْهَزَمَ نَاسٌ مِنْ النَّاسِ عَنْ النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ وَأَبُو طَلْحَةَ بَيْنَ يَدَيْ النَّبِيِّ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ مُجَوِّبٌ عَلَيْهِ بِحَجَفَةٍ قَالَ وَكَانَ أَبُو طَلْحَةَ رَجُلًا رَامِيًا شَدِيدَ النَّزْعِ وَكَسَرَ يَوْمَئِذٍ قَوْسَيْنِ أَوْ ثَلَاثًا قَالَ فَكَانَ الرَّجُلُ يَمُرُّ مَعَهُ الْجَعْبَةُ مِنْ النَّبْلِ فَيَقُولُ انْثُرْهَا لِأَبِي طَلْحَةَ قَالَ وَيُشْرِفُ نَبِيُّ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ يَنْظُرُ إِلَى الْقَوْمِ فَيَقُولُ أَبُو طَلْحَةَ يَا نَبِيَّ اللَّهِ بِأَبِي أَنْتَ وَأُمِّي لَا تُشْرِفْ لَا يُصِبْكَ سَهْمٌ مِنْ سِهَامِ الْقَوْمِ نَحْرِي دُونَ نَحْرِكَ قَالَ وَلَقَدْ رَأَيْتُ عَائِشَةَ بِنْتَ أَبِي بَكْرٍ وَأُمَّ سُلَيْمٍ وَإِنَّهُمَا لَمُشَمِّرَتَانِ أَرَى خَدَمَ سُوقِهِمَا تَنْقُلَانِ الْقِرَبَ عَلَى مُتُونِهِمَا ثُمَّ تُفْرِغَانِهِ فِي أَفْوَاهِهِمْ ثُمَّ تَرْجِعَانِ فَتَمْلَآَنِهَا ثُمَّ تَجِيئَانِ تُفْرِغَانِهِ فِي أَفْوَاهِ الْقَوْمِ وَلَقَدْ وَقَعَ السَّيْفُ مِنْ يَدَيْ أَبِي طَلْحَةَ إِمَّا مَرَّتَيْنِ وَإِمَّا ثَلَاثًا مِنْ النُّعَاسِ
Ens ha narrat que [Abdullah bin Abdurrahman Ad Darimi] ens ha narrat [Abdullah bin 'Amr] - és a dir, Abu Ma'mar Al Minqari - ens ha narrat que [Abdul Warith] ens ha narrat [Abdul Aziz] - és a dir, Ibn Shuhaib - que [Anas bin Malik] va dir: "Quan la batalla d'Uhud s'estava en augment, algunes persones de l'exèrcit musulmà van fugir del profeta, la pau i les pau siguin amb ell, mentre que Abu Talhah era un arquer hàbil. Aquell dia, va trencar dos o tres arcs". Anas va dir: "En aquell moment, un home va passar davant del seu amic amb una fletxa, i el seu amic va dir: "Dóna-la a Abu Talhah!"". Anas va continuar: "El mateix profeta, la pau i les pau siguin amb ell, es va quedar dret mirant tot l'exèrcit". Aleshores Abu Talhah va dir: «Oh profeta d'Al·là, pel sacrifici del meu pare i la meva mare, et prego que no t'aixequis per por de ser tocat per les fletxes de l'enemic, deixa que el meu coll sigui tocat mentre no sigui el teu». Anas va dir a continuació: «De fet, vaig veure Aisha bint Abu Bakr i Umm Sulaim, totes dues aixecant-se la roba perquè pogués veure les seves turmelleres, totes dues portant ampolles d'aigua a l'esquena, i després abocant-la a la boca dels musulmans. Després d'això van tornar a omplir les seves ampolles d'aigua i van tornar a abocar-la a la boca de les tropes. Després de la batalla, l'espasa d'Abu Talhah va caure dues o tres vegades perquè tenia molta son».
Hadith
Imam Muslim : 3377
حَدَّثَنَا عَبْدُ اللَّهِ بْنُ مَسْلَمَةَ بْنِ قَعْنَبٍ حَدَّثَنَا سُلَيْمَانُ يَعْنِي ابْنَ بِلَالٍ عَنْ جَعْفَرِ بْنِ مُحَمَّدٍ عَنْ أَبِيهِ عَنْ يَزِيدَ بْنِ هُرْمُزَ أَنَّ نَجْدَةَ كَتَبَ إِلَى ابْنِ عَبَّاسٍ يَسْأَلُهُ عَنْ خَمْسِ خِلَالٍ فَقَالَ ابْنُ عَبَّاسٍ لَوْلَا أَنْ أَكْتُمَ عِلْمًا مَا كَتَبْتُ إِلَيْهِ كَتَبَ إِلَيْهِ نَجْدَةُ أَمَّا بَعْدُ فَأَخْبِرْنِي هَلْ كَانَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ يَغْزُو بِالنِّسَاءِ وَهَلْ كَانَ يَضْرِبُ لَهُنَّ بِسَهْمٍ وَهَلْ كَانَ يَقْتُلُ الصِّبْيَانَ وَمَتَى يَنْقَضِي يُتْمُ الْيَتِيمِ وَعَنْ الْخُمْسِ لِمَنْ هُوَ فَكَتَبَ إِلَيْهِ ابْنُ عَبَّاسٍ كَتَبْتَ تَسْأَلُنِي هَلْ كَانَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ يَغْزُو بِالنِّسَاءِ وَقَدْ كَانَ يَغْزُو بِهِنَّ فَيُدَاوِينَ الْجَرْحَى وَيُحْذَيْنَ مِنْ الْغَنِيمَةِ وَأَمَّا بِسَهْمٍ فَلَمْ يَضْرِبْ لَهُنَّ وَإِنَّ رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ لَمْ يَكُنْ يَقْتُلُ الصِّبْيَانَ فَلَا تَقْتُلْ الصِّبْيَانَ وَكَتَبْتَ تَسْأَلُنِي مَتَى يَنْقَضِي يُتْمُ الْيَتِيمِ فَلَعَمْرِي إِنَّ الرَّجُلَ لَتَنْبُتُ لِحْيَتُهُ وَإِنَّهُ لَضَعِيفُ الْأَخْذِ لِنَفْسِهِ ضَعِيفُ الْعَطَاءِ مِنْهَا فَإِذَا أَخَذَ لِنَفْسِهِ مِنْ صَالِحِ مَا يَأْخُذُ النَّاسُ فَقَدْ ذَهَبَ عَنْهُ الْيُتْمُ وَكَتَبْتَ تَسْأَلُنِي عَنْ الْخُمْسِ لِمَنْ هُوَ وَإِنَّا كُنَّا نَقُولُ هُوَ لَنَا فَأَبَى عَلَيْنَا قَوْمُنَا ذَاكَ حَدَّثَنَا أَبُو بَكْرِ بْنُ أَبِي شَيْبَةَ وَإِسْحَقُ بْنُ إِبْرَاهِيمَ كِلَاهُمَا عَنْ حَاتِمِ بْنِ إِسْمَعِيلَ عَنْ جَعْفَرِ بْنِ مُحَمَّدٍ عَنْ أَبِيهِ عَنْ يَزِيدَ بْنِ هُرْمُزَ أَنَّ نَجْدَةَ كَتَبَ إِلَى ابْنِ عَبَّاسٍ يَسْأَلُهُ عَنْ خِلَالٍ بِمِثْلِ حَدِيثِ سُلَيْمَانَ بْنِ بِلَالٍ غَيْرَ أَنَّ فِي حَدِيثِ حَاتِمٍ وَإِنَّ رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ لَمْ يَكُنْ يَقْتُلُ الصِّبْيَانَ فَلَا تَقْتُلْ الصِّبْيَانَ إِلَّا أَنْ تَكُونَ تَعْلَمُ مَا عَلِمَ الْخَضِرُ مِنْ الصَّبِيِّ الَّذِي قَتَلَ وَزَادَ إِسْحَقُ فِي حَدِيثِهِ عَنْ حَاتِمٍ وَتُمَيِّزَ الْمُؤْمِنَ فَتَقْتُلَ الْكَافِرَ وَتَدَعَ الْمُؤْمِنَ
[Abdullah bin Maslamah bin Qa'nab] ens va dir [Sulaiman] - és a dir, Ibn Bilal - de [Ja'far bin Muhammad] de [el seu pare] de [Yazid bin Hurmuz] que Najdah va escriure una carta a [Ibn Abbas] i li va preguntar sobre cinc qüestions. Ibn Abbas va dir: "Si no tingués por de ser considerat un amagant coneixement, no respondria a la seva carta". -Carta d'Abdah -red-: "Amma Ba'd, si us plau, informa'm, hi va haver dones que van anar a la guerra amb el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell)? També els van donar botí? Va matar nens? Quan un nen ja no es considera orfe? I a qui es dóna una cinquena part del botí?" Ibn Abbas va respondre a la seva carta: "Em vas preguntar, les dones van anar a la guerra amb el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell)? Sí, va anar a la guerra amb les dones". Ells eren els encarregats de tractar els soldats ferits, i se'ls donava botí segons la seva mesura, però no se'ls donava una quantitat específica. I, de fet, mai va matar nens, per tant, absteniu-vos de matar nens. Em pregunteu, quan acaba la tutela de l'orfe? Per Aquell que em perllonga la vida, hi ha un home que s'ha deixat créixer la barba, però encara és feble per cuidar-se, feble per prendre de si mateix o donar-se a si mateix. Així que quan sigui capaç de cuidar-se, pren el que és bo per a ell com els altres. Aleshores, en aquell moment, acaba la seva tutela. I també pregunteu qui és la cinquena part del botí? De fet, abans dèiem que és per a nosaltres - Bani Hashim -, però la nostra família s'hi va oposar. Ens va narrar [Abu Bakr bin Abu Shaybah] i [Ishaq bin Ibrahim], tots dos de [Hatim bin Isma'il] de [Ja'far bin Muhammad] de [el seu pare] de [Yazid bin Hurmuz] que Najdah va escriure una carta a [Ibn Abbas] preguntant-li sobre això, com en el hadit de Sulaiman bin Bilal, però en el hadit de Hatim, el Missatger d'Al·là (la pau i les benediccions d'Al·là siguin amb ell) mai va matar nens, així que no matis nens tret que sàpigues que un nen està lluitant". I Ishaq va esmentar en el seu hadit de Hatim que "Podeu distingir entre els creients, després matar els increients i deixar els creients".
Hadith
Imam Muslim : 3378
و حَدَّثَنَا ابْنُ أَبِي عُمَرَ حَدَّثَنَا سُفْيَانُ عَنْ إِسْمَعِيلَ بْنِ أُمَيَّةَ عَنْ سَعِيدٍ الْمَقْبُرِيِّ عَنْ يَزِيدَ بْنِ هُرْمُزَ قَالَ كَتَبَ نَجْدَةُ بْنُ عَامِرٍ الْحَرُورِيُّ إِلَى ابْنِ عَبَّاسٍ يَسْأَلُهُ عَنْ الْعَبْدِ وَالْمَرْأَةِ يَحْضُرَانِ الْمَغْنَمَ هَلْ يُقْسَمُ لَهُمَا وَعَنْ قَتْلِ الْوِلْدَانِ وَعَنْ الْيَتِيمِ مَتَى يَنْقَطِعُ عَنْهُ الْيُتْمُ وَعَنْ ذَوِي الْقُرْبَى مَنْ هُمْ فَقَالَ لِيَزِيدَ اكْتُبْ إِلَيْهِ فَلَوْلَا أَنْ يَقَعَ فِي أُحْمُوقَةٍ مَا كَتَبْتُ إِلَيْهِ اكْتُبْ إِنَّكَ كَتَبْتَ تَسْأَلُنِي عَنْ الْمَرْأَةِ وَالْعَبْدِ يَحْضُرَانِ الْمَغْنَمَ هَلْ يُقْسَمُ لَهُمَا شَيْءٌ وَإِنَّهُ لَيْسَ لَهُمَا شَيْءٌ إِلَّا أَنْ يُحْذَيَا وَكَتَبْتَ تَسْأَلُنِي عَنْ قَتْلِ الْوِلْدَانِ وَإِنَّ رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ لَمْ يَقْتُلْهُمْ وَأَنْتَ فَلَا تَقْتُلْهُمْ إِلَّا أَنْ تَعْلَمَ مِنْهُمْ مَا عَلِمَ صَاحِبُ مُوسَى مِنْ الْغُلَامِ الَّذِي قَتَلَهُ وَكَتَبْتَ تَسْأَلُنِي عَنْ الْيَتِيمِ مَتَى يَنْقَطِعُ عَنْهُ اسْمُ الْيُتْمِ وَإِنَّهُ لَا يَنْقَطِعُ عَنْهُ اسْمُ الْيُتْمِ حَتَّى يَبْلُغَ وَيُؤْنَسَ مِنْهُ رُشْدٌ وَكَتَبْتَ تَسْأَلُنِي عَنْ ذَوِي الْقُرْبَى مَنْ هُمْ وَإِنَّا زَعَمْنَا أَنَّا هُمْ فَأَبَى ذَلِكَ عَلَيْنَا قَوْمُنَا و حَدَّثَنَاه عَبْدُ الرَّحْمَنِ بْنُ بِشْرٍ الْعَبْدِيُّ حَدَّثَنَا سُفْيَانُ حَدَّثَنَا إِسْمَعِيلُ بْنُ أُمَيَّةَ عَنْ سَعِيدِ بْنِ أَبِي سَعِيدٍ عَنْ يَزِيدَ بْنِ هُرْمُزَ قَالَ كَتَبَ نَجْدَةُ إِلَى ابْنِ عَبَّاسٍ وَسَاقَ الْحَدِيثَ بِمِثْلِهِ قَالَ أَبُو إِسْحَقَ حَدَّثَنِي عَبْدُ الرَّحْمَنِ بْنُ بِشْرٍ حَدَّثَنَا سُفْيَانُ بِهَذَا الْحَدِيثِ بِطُولِهِ
[Ibn Abu Umar] ens va dir [Sufyan] d'[Isma'il bin Umayyah] de [Sa'id Al Maqbiri] de [Yazid bin Hurmuz] que va dir: «Najdah bin 'Amir va escriure una vegada una carta a [Ibn Abbas], va preguntar sobre un esclau i una dona que van participar en la guerra, se'ls dóna una part especial? I sobre matar nens, el final del període de la tutela dels orfes i sobre el dhawil qurba, qui són?». Així doncs, Ibn Abbas va dir a Yazid: «Respon a la seva carta, si no tingués por que pensés que estic actuant com un ximple, no hauria respost a la seva carta, escriu: "De fet, em vas preguntar sobre una dona i un esclau que van participar en la recollida del botí, reben una part especial? Ella no rep una part específica, sinó que se li dóna una quantitat limitada». I preguntant sobre matar nens, de fet, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) no va matar nens, per tant, no mateu nens, excepte com sabeu el que va fer el seu company Musa (pau sigui amb ell) - Khidhir (que Al·là estigui satisfet amb ell) que va matar un nen. I em vau escriure per preguntar sobre els límits dels orfes, quan acaba la seva tutela? Aquesta tutela no acaba per a un orfe fins que arriba a la pubertat i madura la seva intel·ligència - capaç de cuidar-se a si mateix -. Em vau escriure per preguntar sobre els dhawil qurba, qui són? Pensava que era un d'ells, però la meva gent es va oposar a nosaltres '. I [Abdurrahman bin Bishr Al 'Abdi] ens va dir [Sufyan] ens va dir [Isma'il bin Umayyah] de [Sa'id bin Abu Sa'id] de [Yazid bin Hurmuz] va dir: "Najdah una vegada va escriure una carta a [Ibn Abbas]... després va continuar el hadith com el hadith anterior". Abu Ihsaq va dir; Abdurrahman bin Bishr em va narrar, Sufyan ens va narrar aquest hadith molt llarg.
Hadith
Imam Muslim : 3379
حَدَّثَنَا إِسْحَقُ بْنُ إِبْرَاهِيمَ أَخْبَرَنَا وَهْبُ بْنُ جَرِيرِ بْنِ حَازِمٍ حَدَّثَنِي أَبِي قَالَ سَمِعْتُ قَيْسًا يُحَدِّثُ عَنْ يَزِيدَ بْنِ هُرْمُزَ ح و حَدَّثَنِي مُحَمَّدُ بْنُ حَاتِمٍ وَاللَّفْظُ لَهُ قَالَ حَدَّثَنَا بَهْزٌ حَدَّثَنَا جَرِيرُ بْنُ حَازِمٍ حَدَّثَنِي قَيْسُ بْنُ سَعْدٍ عَنْ يَزِيدَ بْنِ هُرْمُزَ قَالَ كَتَبَ نَجْدَةُ بْنُ عَامِرٍ إِلَى ابْنِ عَبَّاسٍ قَالَ فَشَهِدْتُ ابْنَ عَبَّاسٍ حِينَ قَرَأَ كِتَابَهُ وَحِينَ كَتَبَ جَوَابَهُ وَقَالَ ابْنُ عَبَّاسٍ وَاللَّهِ لَوْلَا أَنْ أَرُدَّهُ عَنْ نَتْنٍ يَقَعُ فِيهِ مَا كَتَبْتُ إِلَيْهِ وَلَا نُعْمَةَ عَيْنٍ قَالَ فَكَتَبَ إِلَيْهِ إِنَّكَ سَأَلْتَ عَنْ سَهْمِ ذِي الْقُرْبَى الَّذِي ذَكَرَ اللَّهُ مَنْ هُمْ وَإِنَّا كُنَّا نَرَى أَنَّ قَرَابَةَ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ هُمْ نَحْنُ فَأَبَى ذَلِكَ عَلَيْنَا قَوْمُنَا وَسَأَلْتَ عَنْ الْيَتِيمِ مَتَى يَنْقَضِي يُتْمُهُ وَإِنَّهُ إِذَا بَلَغَ النِّكَاحَ وَأُونِسَ مِنْهُ رُشْدٌ وَدُفِعَ إِلَيْهِ مَالُهُ فَقَدْ انْقَضَى يُتْمُهُ وَسَأَلْتَ هَلْ كَانَ رَسُولُ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ يَقْتُلُ مِنْ صِبْيَانِ الْمُشْرِكِينَ أَحَدًا فَإِنَّ رَسُولَ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ لَمْ يَكُنْ يَقْتُلُ مِنْهُمْ أَحَدًا وَأَنْتَ فَلَا تَقْتُلْ مِنْهُمْ أَحَدًا إِلَّا أَنْ تَكُونَ تَعْلَمُ مِنْهُمْ مَا عَلِمَ الْخَضِرُ مِنْ الْغُلَامِ حِينَ قَتَلَهُ وَسَأَلْتَ عَنْ الْمَرْأَةِ وَالْعَبْدِ هَلْ كَانَ لَهُمَا سَهْمٌ مَعْلُومٌ إِذَا حَضَرُوا الْبَأْسَ فَإِنَّهُمْ لَمْ يَكُنْ لَهُمْ سَهْمٌ مَعْلُومٌ إِلَّا أَنْ يُحْذَيَا مِنْ غَنَائِمِ الْقَوْمِ و حَدَّثَنِي أَبُو كُرَيْبٍ حَدَّثَنَا أَبُو أُسَامَةَ حَدَّثَنَا زَائِدَةُ حَدَّثَنَا سُلَيْمَانُ الْأَعْمَشُ عَنْ الْمُخْتَارِ بْنِ صَيْفِيٍّ عَنْ يَزِيدَ بْنِ هُرْمُزَ قَالَ كَتَبَ نَجْدَةُ إِلَى ابْنِ عَبَّاسٍ فَذَكَرَ بَعْضَ الْحَدِيثِ وَلَمْ يُتِمَّ الْقِصَّةَ كَإِتْمَامِ مَنْ ذَكَرْنَا حَدِيثَهُمْ
Ens va narrar [Ishaq bin Ibrahim] que [Wahb bin Jarir bin Hazim] que [el meu pare] em va dir que havia dit; Vaig sentir [Qias] narrar de [Yazid bin Hurmuz]. -en una altra línia s'esmenta- Em va narrar [Muhammad bin Hatim] mentre que la redacció és d'ell, va dir; ens va narrar [Bahz] que [Jarir bin Hazim] que [Qais bin Sa'd] em va dir que [Yazid bin Hurmuz] va dir: "Najdah bin 'Amir va enviar una vegada una carta a [Ibn Abbas]". Yazid bin Hurmuz va dir: "Vaig presenciar Ibn Abbas quan va llegir la seva carta i quan va respondre a la seva carta, Ibn Abbas va dir: 'Per Al·là, si no tingués por que em mirés per sobre, no respondria a la seva carta i també l'honoraria'. Yazid va dir: «Llavors Ibn Abbas va respondre a la seva carta: «De fet, heu preguntat sobre la part de Dzawil Qurba que Al·là ha esmentat, qui són realment? Creiem que els parents del Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) som nosaltres, però la nostra gent s'hi oposa. Pregunteu quan es separa el keyatiman? De fet, el keyatiman es separa quan una persona es casa i ha madurat la seva intel·ligència, pot cuidar-se a si mateixa, vermella, i pot utilitzar la seva riquesa correctament, llavors el keyatiman se separa d'ella. I pregunteu si el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) va matar mai els fills dels politeistes? De fet, el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) mai va matar els seus fills, així que no mateu nens tret que en sàpigueu, com Khidr sabia qui va matar un nen petit. Pregunteu sobre un esclau i una dona, reben una part determinada si tots dos participen a la guerra?» De fet, no reben una part determinada excepte que ell rep una part proporcional del botí. I [Abu Kuraib] em va dir, [Abu Usamah] ens ho va dir, [Za`idah] ens ho va dir, [Sulaiman, Al A'masy] ens ho va dir, de [Al Mukhtar bin Shaifi] de [Yazid bin Hurmuz] va dir: "Najdah una vegada va enviar una carta a [Ibn Abbas]... llavors va esmentar alguns dels hadits, però no estaven complets, com ho està el hadit que hem esmentat del seu hadit".
Hadith
Imam Muslim : 3380
حَدَّثَنَا أَبُو بَكْرِ بْنُ أَبِي شَيْبَةَ حَدَّثَنَا عَبْدُ الرَّحِيمِ بْنُ سُلَيْمَانَ عَنْ هِشَامٍ عَنْ حَفْصَةَ بِنْتِ سِيرِينَ عَنْ أُمِّ عَطِيَّةَ الْأَنْصَارِيَّةِ قَالَتْ غَزَوْتُ مَعَ رَسُولِ اللَّهِ صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ سَبْعَ غَزَوَاتٍ أَخْلُفُهُمْ فِي رِحَالِهِمْ فَأَصْنَعُ لَهُمْ الطَّعَامَ وَأُدَاوِي الْجَرْحَى وَأَقُومُ عَلَى الْمَرْضَى و حَدَّثَنَا عَمْرٌو النَّاقِدُ حَدَّثَنَا يَزِيدُ بْنُ هَارُونَ حَدَّثَنَا هِشَامُ بْنُ حَسَّانَ بِهَذَا الْإِسْنَادِ نَحْوَهُ
Ens va ser narrat [Abu Bakr bin Abu Shaybah] que [Abdurrahim bin Sulaiman] ens va narrar de [Hisham] de [Hafshah bint Sirin] de [Umm 'Athiyah Al Anshariyyah] que ella va dir: "Vaig lluitar amb el Missatger d'Al·là (pau i benediccions d'Al·là siguin amb ell) en set batalles, i vaig romandre al seu campament, vaig cuinar menjar per a ells, vaig curar els ferits i vaig cuidar els malalts". I ens va ser narrat ['Amr An Naqid] que [Yazid bin Harun] que [Hisham bin Hasan] ens va narrar amb una cadena de transmissió com aquesta.
